Llinatges (VIII)

Anterior

CAPÍTOL 8

Militants corellians han reivindicat la responsabilitat de contaminar el subministrament d'aigües de parts de la Ciutat Galàctica amb Fex-M3. L'atac, que va deixar 456 morts i més de cinc mil ferits amb dany nerviosos, va causar les revoltes d'ahir a la part de fora de l'ambaixada corelliana. L’FSC ha doblat la seva presència policial a la Ciutat Galàctica en un intent d'evitar l'escalada d'insurreccions. Les autoritats de la Ciutat Galàctica han declarat un avís total de terror i demanen al públic que romangui vigilant, però l’almirall Cha Niathal ha sol·licitat una acció més contundent per acabar amb els potencials terroristes.

-Informatiu del matí de l'HNE.

OFICINES DEL CAP DE L'ESTAT OMÀS, EDIFICI DEL SENAT, CORUSCANT.

L’holocàmera de l’HNE surava pacientment mentre el Cap Omàs concedia una intensa entrevista sobre la seguretat del subministrament d'aigua de la Ciutat Galàctica. Jacen estava darrere i mirava des d'un sofà a la cantonada de la vasta oficina.

Omàs tenia una gerra de vidre de Naboo sobre el seu escriptori i il·lustrava el seu punt de vista, amb una subtil facilitat, omplint-se un got i donant-li glopets ocasionalment mentre parlava. No hi havia res com la demostració de confiança personal d'un polític a la potabilitat de l'aigua de Coruscant. Fins i tot li va oferir un got al reporter, l'expressió li va dir a Jacen que sabia que estava sent una mica utilitzat per tranquil·litzar l'opinió pública. L'home va beure de totes maneres. Omàs i ell semblaven com si estiguessin jugant al joc infantil d’atrevir-se a fer alguna cosa.

-Mesures de seguretat extra s'han col·locat ara en totes les estacions de la companyia d'aigües -va dir Omàs, sostenint el got amb les dues mans. Jacen havia après, ràpidament, que entrellaçar les mans sobre l'escriptori donava la imatge més tranquil·litzadora, així que el truc amb el got d'aigua estaria lluny de ser invisible per als televidents de l’HNE-. Tinc confiança en què no es repetirà el sabotatge de principis de setmana.

-Creu que ens estem enfrontant a una amenaça terrorista genuïna o és aquest un acte a l'atzar? -va dir el reporter.

-És una amenaça genuïna i sembla anar en augment. -Omàs no va dubtar-. Fins i tot si no estem tractant amb una organització terrorista formal i identificable.

-Si ha identificat aquest nivell d'amenaça, llavors, sent que està fent prou per protegir els ciutadans de Coruscant?

Aquest cop Omàs va fer una pausa per agafar aire.

Jacen el va veure calcular visiblement i va saber que el polític estava aprofitant l'oportunitat.

-Puc assegurar que els nostres serveis de seguretat estan duent a terme totes les accions possibles.

-Però vostè està sent criticat per alguns polítics per no anar força lluny.

-Hem anat tan lluny com permet la llei actual.

-Alguns dels seus col·legues estan demanant l'internament dels corellians residents.

-Aquest és un pas molt gran. No estem en guerra.

-Per quan ho estiguem, no serà massa tard?

Omàs se les va apanyar per oferir un somriure trist.

-No ens afanyem.

Internament. És del meu pare de qui estàs parlant. Jacen es va agafar a si mateix alarmant-se pel suggeriment i després es va sentir culpable per considerar a la seva pròpia família abans que aquells que estaven atrapats en el foc creuat d'alguna cosa que era una guerra en tot excepte de nom. Algú ha de fer-se amb el control d'aquesta situació i aquest sóc jo.

Els seus ulls van veure moviment al vestíbul exterior, visible a través d'un panell de transpariacer.

La línia exterior estava trencada pels dissenys dels gravats, però va reconèixer al senador G'Sil, membre del Consell de Seguretat i Intel·ligència. Tan aviat com el reporter de l’HNE va acabar la seva entrevista i se'n va anar, G'Sil va lliscar fins a l'oficina de l’Omàs.

-No és la meva feina el que està a la corda fluixa -va dir apartant una cadira-. Però crec que el nostre amic de la premsa té raó. Em sap greu. Només vaig escoltar una mica benignament.

Jacen sabia per què se li havia cridat; només volia veure com li plantejaven l'assumpte. Jugar a jocs polítics li va fer preocupar-se que li estigués guiant la seva ambició personal, però estava tractant amb gent que tenia una especialitat que era la maniobrabilitat, així que si volia el seu suport ell també havia de maniobrar. Un Jedi no era res sinó pragmàtic.

-No em sento còmode seguint l'aproximació de la línia dura -va dir l’Omàs-. I aquesta podria ser una decisió que no em correspon.

G'Sil va fer un gest per sobre de la seva espatlla cap a la ciutat que estava més enllà de les enormes finestres de l'habitació.

-Faci una ullada allà fora. Tenim a un trilió de persones en aquest món. Uns quants milers, un petit percentatge, ha estat ferit directament pel terrorisme. La resta, però, creu que està a punt de passar-li a ells i això és amb el que hem de tractar. La percepció. La confiança del públic.

Omàs va aixecar una cella.

-Aplacar al públic.

-Tranquil·litzar-los.

Jacen havia vist suficient per afegir a G'Sil a la seva llista d'aliats al costat de la Niathal.

-La por engendra els seus propis problemes -va dir en Jacen-. Hem de limitar això.

Hi va haver un moment de silenci. Les espatlles de l’Omàs es van enfonsar i la seva presència en la Força va ser com un petit tros de gel fonent-se en res. La seva reticència era tangible.

-Mara Skywalker no està disposada a acceptar un lloc de seguretat -va dir-. Vostè, però, sembla igualment capaç i molt més disposat a dur a terme una tasca desagraïda.

-Defineixi la tasca -va dir en Jacen.

-Omplir el buit entre l'exèrcit i la Força de Seguretat de Coruscant.

-Per què estan parlant directament amb mi i passant per sobre del consell Jedi? -va preguntar en Jacen-. Ni tan sols sóc militar.

-Perquè no li ho estem demanant com a Jedi -va dir G'Sil-. L'hi estem demanant com Jacen Solo i se li donarà una unitat i un rang. Com coronel. Apostaria a què el consell no vol veure’s barrejat en una cosa tan bruta com aquesta.

-No els hi agradarà.

-Estalviem-nos la xerrada per a la premsa. Com a democràcia, mai hem estat adeptes a dirigir una policia secreta. Ja sap, la classe de tropes d'assalt que Vader tenia quan... -G'Sil es va quedar aturat-. Ho sento, Jacen. No s'ofengui.

-No passa res. -Jacen ho deia de debò. Havia arribat a acceptar el fet de seguir els passos del seu avi, encara que no seguiria el camí complet-. No m'avergonyeixo d'Ànakin Skywalker. I hi ha coses positives que puc aprendre del seu exemple.

L'oficina va quedar totalment i sobtadament en silenci, com si G'Sil i Omàs estiguessin contenint la respiració fins que Jacen digués que estava bé que l’exhalessin.

-Ens podem prendre això com un sí? -va preguntar G'Sil.

Maleïda sigui, vaig entrar aquí com civil i me n'aniré com a coronel. A la Jaina no li agradarà això per a res. Jacen va empassar saliva.

-Necessitaré una força de seguretat per tractar amb això.

Omàs mirà a G'Sil i després de nou a Jacen.

-La Unitat Antiterrorista de l’FSC està sota el seu comandament.

-No, necessito el meu propi equip de l'exèrcit i altres fonts, un equip que estigui visiblement separat de l’FSC. Si a la policia civil se la veu atacant cases i envoltant a residents, això farà que el treball ordinari de la policia sigui més dur. Políticament, han de ser separades. Una guàrdia especial de l'Aliança Galàctica, si volen.

G'Sil va assentir.

-Hi estic d'acord. S’ha de mantenir a la policia secreta separada dels oficials bons i educats que patrullen els carrers. Envia el missatge que els coruscantins ordinaris que obeeixen la llei no tenen res a témer, mentre que demostra la màxima força davant l'enemic.

Omàs estava assegut a la vora de la seva cadira, amb els colzes sobre l'escriptori i un puny embolicant l'altre mentre tenia la mirada baixa i desenfocada.

-Va dir envoltant.

-Internament -va dir G'Sil-. I això no és només per tranquil·litzar el públic. Els corellians van arribar al subministrament d'aigua amb força facilitat. Una bomba relativament petita va tancar deu línies de trànsit durant mig dia. Es necessiten molt poques persones per causar molts disturbis en un planeta tan poblat com aquest i deixi que li recordi que aquest també és un planeta nerviós que no s'ha recobrat fa molt d'una altra guerra. Això torna a la gent paranoica.

Jacen podia veure el camí davant d'ell, el camí col·locat específicament per a ell, la inevitabilitat del seu destí que la Lumiya li havia mostrat. Els esdeveniments estaven encaixant al seu lloc i ell ara era part d'ells sense més opció que acceptar la seva responsabilitat.

-I nosaltres necessitem mostrar-li a qualsevol altre món que pogués voler donar suport a Corèllia que l'Aliança Galàctica no és una pusil·lànime -va dir.

Jacen va notar la inclusió. Qui és aquest nosaltres?

No m'han triat. No sóc un membre del consell Jedi. No sóc ni tan sols un Mestre.

-L’internament requerirà el vot del Consell de Seguretat i Intel·ligència. -Omàs semblava resignat però encara estava salvant la seva pròpia consciència en fer les coses democràticament. Li va dirigir a Jacen una estranya mirada, un arrufament de celles dèbilment atordit, com si recordés alguna cosa, i va mirar una mica més enllà d'ell. Llavors va semblar concentrar-se una altra vegada-. Necessitaré el suport del seu grup.

-Assumeixi que el té -va dir G'Sil.

Jacen estava més preocupat per qui necessitaria incorporar per al treball. El seu instint era buscar soldats a peu lleials i fiables.

-M'agradaria reclutar al capità Shevu i un equip de la seva elecció -va dir. Li agradava Shevu. El capità era fermament honest i produïa la sensació en la Força d'un home que no evitaria la feina bruta-. També m'agradaria una companyia de tropes de les forces especials. I necessito accés a les dades de la Intel·ligència de l'Aliança.

Jacen es va sentir durant un moment com si estigués fora del seu propi cos. Com m'he lliscat dins d'aquest paper tan ràpidament?

-Llavors voldrà oficials de l’INR.

-No. -Intel·ligència no havia tractat amb l'amenaça fins ara, així que no tenia ni idea d'en qui podia confiar-. Aquesta ha de ser una aproximació fresca al problema.

Omàs radiava intranquil·litat.

-Hem fet un pas cap a la llei marcial.

G'Sil el va interrompre.

-Però aquest és tècnicament un assumpte de Coruscant. No és un problema del Senat. Vostè té els poders per donar una ordre temporal que afecti al planeta.

-Però Coruscant no és només un planeta. També és l'Aliança Galàctica. Així que vull un suport total per això o les coses es cauran a trossos quan comencem a aplicar aquestes mesures especials, com a vostè li agrada anomenar-les. La gent tendeix a perdre els nervis quan veuen que s'aplica la força.

-Una majoria al CSI seria la legítima autoritat per implementar... mesures especials.

-I vostè pot proporcionar-nos aquesta majoria, oi? -va dir l’Omàs.

-Convocaré una reunió especial ara. Doni’m quatre hores.

G'Sil li va donar uns copets a l'espatlla a Jacen amb evident alleujament i va marxar. Omàs, assegut darrere l'escriptori amb l'aire d'un home en una trinxera defensada pesadament, va mirar a Jacen com si esperés que li donés males notícies.

-Puc començar a reunir ara al personal que necessito? -va preguntar Jacen-. Així estarem preparats per moure'ns quan es doni l'autorització.

-Molt bé. Deixi’m parlar amb l'almirall Pellaeon. -Omàs va obrir el comunicador col·locat en el seu escriptori. Era de la mateixa fusta de pleek i lapislàtzuli que el mateix escriptori-. I faré que Shevu l'ajudi.

-Pot explicar-li tot això al Comandant Suprem i l’FSC?

-Sóc molt bo en ser plausible -va dir l’Omàs-. Però dubto que l’FSC vagi a posar objeccions.

Omàs va semblar com si anés a afegir alguna cosa i Jacen estava gairebé segur del que seria: Pellaeon dimitiria si se li forçava a admetre això.

Això estava pensant també Jacen. Quan la Niathal es fes amb el lloc de defensa, i ho faria, ningú dubtava d'això, el seu suport seria un trampolí per al que estava per venir, per al que havia de venir.

Però fins llavors, Jacen havia de provar-la a Coruscant i la resta de la galàxia que estava mirant, que no només es podia imposar l'ordre al caos, sinó que també es podia imposar pel bé de la majoria.

Va inclinar el cap lleugerament cap a Omàs i se'n va anar per obrir-se camí fins a la sala d'operacions del Comandament Estratègic, on sentia i sabia que el capità Shevu encara estava de servei malgrat el fet que el seu torn havia d'haver acabat feia tres hores.

Shevu era dedicat i franc i tenia les millors dades d'intel·ligència sobre on podrien estar els esvalotadors corellians. Jacen podia ajudar-lo apuntant cap a ells amb els imprecisos però fiables sentits que la Força li havia donat.

Formarien un equip formidable, Ben, Shevu i ell.

VARLO, ROONADAN: DISTRICTE AL COSTAT DEL RIU.

Just com el venedor li havia dit, el barri al costat del riu tenia estil i estava ple de les classes professionals més riques. El taxi el va portar al llarg d'un riu artificial, una cadena amb ràpids acuradament construïts i un corrent manufacturat. Hi havia fins i tot una frondosa vegetació a les vores i el parc s'estenia fins a la filera de botigues i luxosos restaurants.

Fett, amb la capa negra sobre la seva armadura, se sentia completament nu i es concentrava en el fet que ningú li reconeixeria per la seva cara. Va decidir que se sentia més a casa en els districtes on els bars estaven mal il·luminats i una pistola làser era una necessitat.

-Vaig a treballar per AruMed -va dir en Fett-. Quin és el millor lloc per comprar una casa?

El pilot del taxi va mirar pel seu retrovisor i els seus ulls es van trobar amb els d’en Fett. Era la primera vegada en anys que algú mirava realment als seus ulls i no només intentava veure’l a través del seu visor.

-El Camí del Parc Superior és on tots els científics compren una casa. És vostè un científic?

-Sóc anatomista.

Sí, sé precisament on disparar-li a qualsevol ésser de mil espècies diferents per aconseguir un poder de parada màxim.

-Llavors, definitivament vol el Camí del Parc Superior.

-Vida nocturna?

-Bars cars. Petits restaurants skayan i cellers, principalment. -El pilot va encongir el nas desaprovadorament -. Jo sóc un home de cervesa.

-A quant estan els laboratoris d’AruMed?

-A cinc minuts. Una petita comunitat acollidora.

-Tots són humans?

-Té alguna cosa contra els no humans?

-Només tinc curiositat. -Els Kaminoans odiaven la llum del sol. Estaven acostumats als núvols, la pluja i els oceans infinits. Fett dubtava que un riu ornamental fos aigua suficient per a Taun We-. M'agrada conèixer els meus veïns.

-Només he vist sempre a humans allà dalt.

Potser no saps com mirar.

-Deixi'm allà. Vull comprovar si m'agrada el lloc.

El Camí del Parc Superior tenia tant estil com el pilot de taxi havia dit. Les torres d'apartaments estaven barrejades amb cases baixes, un autèntic luxe en un planeta molt poblat, i els droides encara estaven construint propietats a la vora del parc del que el barri semblava haver pres el nom. Des d'una punta del bulevard, Fett va poder veure el monolític edifici gris dels laboratoris AruMed amb el seu cartell vermell il·luminat, un còmode passeig per a qualsevol que visqués en el Camí del Parc Superior. I, com havia dit el pilot, el lloc tenia diversos restaurants petits i atractius.

Se sentia perfectament a casa descendint des d'una teulada per capturar un presoner o entrant de cop en un edifici amb una pistola làser a la mà. Entrar a un bar i mantenir una petita i acurada xerrada no era el seu estil.

Però calia fer-ho. Acaba amb això, Fett.

Dins el petit restaurant, tot estava brillant i ordenadament calmat. Va caminar fins al bar i es va asseure, agafant el menú. Sense el seu casc, realment podia menjar alguna cosa. La novetat d'aquesta idea li va semblar sorprenent i li va recordar quantes coses no havia fet mai i que ara podria no fer mai si no trobava les dades.

-Li puc servir alguna cosa?

De nou Fett es va trobar mirant a la cara del cambrer, però aquest li tornava la mirada com si només veiés un home, no a un caça-recompenses.

Ningú més al bar va semblar tampoc prestar-li cap atenció. Normalment podia provocar un silenci nerviós en un bar amb tan sols entrar caminant.

-Una cervesa -va dir. És tan simple. És el que tots els altres fan-. Una de les corellianes.

Un got escumós va aparèixer davant seu.

-De visita?

Aquí hi ha un home que pren nota dels estranys. Un home previngut.

-Estic pensant a comprar una casa aquí.

-També és un bon moment per comprar. -El cambrer lliscà cap a ell un bol de vidre ple d'algun aperitiu indefinible-. Ara que AruMed s'està expandint, els preus es tornaran bojos.

Fett va prendre un glop de la cervesa, gairebé totalment distret per la simple llibertat de prendre una copa en públic. També va provar els aperitius que van resultar ser dolços i salats i cruixents, com nous fregides.

-Les accions estan anant bé.

-Són aquests científics que van repescar de SanTech. Diuen que significaran un munt en el mercat de la teràpia genètica.

SanTech. Fierfek. Vaig endevinar malament.

-Llavors no hi ha kaminoans?

El cambrer va riure. Un home al costat més allunyat del bar es va tornar per mirar-lo.

-Alguna vegada n’ha vist a un?

Tranquil.

-Sí. De fet vaig conèixer a una molt bé.

El silenci es va fer més profund. Estava la quietud i després hi havia el silenci de la gent prestant atenció i les dues coses no sonaven igual.

-Un client aquí l'altre dia va dir que un havia arribat a Micro Arkanianes, però crec que estava de broma -va dir el cambrer.

Micro Arkanianes: bo, si tractes amb la clonació, aquest és un lloc més al qual dirigir-te. Estava a punt de fer navalla en la conversa. L'estómac d'en Fett es va agitar i això rarament passava. El planeta equivocat. Però potser la pista correcta.

-Vaig conèixer a una patòloga de Micro Arkanianes -va dir un home assegut una mica més enllà en la barra-. Deia algunes coses interessants sobre els kaminoans.

Ah, m'estàs posant a prova. Treballo en la indústria? M'estic tirant un farol per aconseguir informació d'algú que està dins?

-Què? Que mai surten fora sota la llum del sol? Que estan obsessionats amb la perfecció?

L'home el va considerar acuradament.

-Que són grisos i tenen llargs colls i que són increïblement arrogants una vegada que vas més enllà de l'educada capa exterior.

Bé, això confirma que n’has conegut a un, o que la teva amiga n’ha conegut a un. Gràcies. Fett es va concentrar en la seva cervesa. No molta gent sabia tant sobre els kaminoans. Al llarg dels segles, només un grapat de gent havia sabut que existien i molts menys els havien vist o havien tingut prou contacte amb ells com per descriure la seva aparença en el món dels no kaminoans. Però qui treballava dins de la indústria d'aquí ho sabia, per descomptat.

-Els va donar Micro un bonic forat fosc en el qual viure?

-Va ser un guany -va dir l'home i va semblar satisfet.

Així que els kaminoans probablement desertaven cap a Micro Arkanianes a Vohai. La informació era plastifí, però atès que normalment no hi havia cap informació sobre els kaminoans, tenia molta més credibilitat.

Fett ja havia escollit la ruta cap a la Vora Exterior per a quan va acabar la seva cervesa, va pagar el seu compte i es va aixecar per anar-se'n.

-M'agrada aquest barri -va dir.

En el camí de tornada a l'Esclau I, va fer el que havia fet moltes vegades: va utilitzar el seu quadern de dades per a l'adquisició d'un bé. Va comprar mitja dotzena de cases al Camí del Parc Superior i les va transferir a un dels seus holdings. Doblarien el seu valor aquest mateix any. Això era el més a prop que mai arribava a la indulgència, però mai viuria en cap d'elles. Eren una inversió.

Ell mai jugava. Ell especulava.

Per què estàs invertint? Per què has invertit sempre? Quan et vas parar i vas pensar què anaves a fer amb tot això?

No ho havia fet. Estava en això per tenir èxit, per demostrar com de bo que era. I l'única persona a qui li hauria importat com de bé que ho feia, com d'intel·ligent que havia estat, havia mort feia molt.

Fett va flexionar els seus dits discretament mentre s'asseia a la part de darrere del taxi, sentint que les articulacions i els tendons li cremaven. El dolor encara era ocasional més que omnipresent, però sabia que seria pitjor a mesura que la seva condició es deteriorés. Uns quants analgèsics, quan el dolor finalment li afectés, li farien seguir endavant.

No, encara no era mort.

Però si Ko Sai havia estat una de les kaminoanes, ell va apuntar aquest plural, que havien desertat cap a Micro Arkanianes, llavors les seves investigacions sobre l'envelliment no s'havien anat amb ella.

La companyia els hauria explotat ja al màxim. L’antienvelliment era sempre la preocupació de les civilitzacions riques. Es guanyaven molts crèdits.

Potser la conversa del bar eren només rumors.

No, suficients detalls importants s'havien revelat i les xafarderies empresarials tendien a tenir una base real.

Però potser Ko Sai mai se les havia arreglat per aturar o invertir el procés d'envelliment.

Llavors estàs realment mort, Fett. Així que comença a actuar.

Tan aviat com va sortir del taxi es va treure la capa i la túnica, les va ficar a la bossa de viatge i es va posar el casc una altra vegada amb genuí alleujament. No només era una barrera contra un món al que realment no pertanyia: era una peça de l'equipament, una arma per dret propi. Es va relaxar mentre el familiar galimaties de text i icones baixaven en cascada pel marge de la pantalla integrada i li va dir que tot estava bé dins de l'Esclau I. Va comprovar remotament les diverses càmeres de seguretat, mirant a les imatges de cellers buides i escotilles assegurades en les línies de permacret davant d'ell. Fins i tot abans que l’Esclau I aparegués a la vista en una de les badies, es va fixar en una imatge de la Mirta Gev.

Encara tancada al celler dels presoners, estava estesa a la coberta amb les cames enganxades sobre una de les bigues de la mampara, amb els dits creuats darrere el cap i fent flexions.

No s'havia creuat abans amb dones com ella. Tampoc s'havia creuat amb molts homes com ella. Fos el que fos el que l'estava impulsant, ella anava de debò. La disciplina era una bona qualitat. Ell s'estava acostant perillosament una altra vegada al fet que ella li agradés.

Tanoca. Ella és un llast.

Va obrir l'escotilla davantera de l'Esclau I amb la connexió de la pantalla integrada en el seu casc a trenta metres de la nau, va pujar a la cabina i va connectar el sistema de comunicacions interior de la nau.

-Canvi de plans -va dir ell-. Ens anem al sector Parmel, en la Vora Exterior.

Va esperar a sentir sons de protesta. Res. Va tornar a comprovar la càmera per assegurar-se que la Mirta encara hi era.

-M’has sentit?

-Sí. -Ella sonava una mica panteixant i es va posar dreta mirant cap a la lent de la càmera-. Em pagaràs abans o després. Sóc jove. Tinc temps per esperar.

Ella no tenia ni idea de com de certa que realment era aquesta observació. Fett es va preguntar si sabia que estava malalt, però no hi havia manera que pogués saber que s'estava morint.

-Vohai -va dir ell i es va preguntar per què s'oferia voluntàriament la destinació. Ella li estava fent baixar la guàrdia. Ningú se les havia arreglat per fer això. Ell va fer un esforç conscient per tornar a ser ell mateix, al marge de qualsevol cosa que estigués més enllà de les seves pròpies necessitats-. Seu davant on pugui fer-te una ullada.

Va obrir els panys de seguretat dels compartiments posteriors i va encendre els motors subllum de l'Esclau I. Mirta es va cordar el cinturó en el seient del copilot just quan la nau es va elevar, amb l'acceleració aixafant-la com un cop de puny.

Fett va fer una pausa.

-No m’importen els amortidors de forces g en l'enlairament.

Per què he dit això? Hi havia desenvolupat el costum amb el pas dels anys de tenir converses succintes. Els seus passatgers mai eren voluntaris. Ningú volia que ell els atrapés. Així era com funcionava: ells gemegaven i ell els feia callar amb una paraula aspra o de vegades amb un objecte esmolat.

Mirta no va gemegar. Ell encara sentia la força de l'estirada.

Ella va mirar cap a la part davantera del finestral.

-No vaig pagar pel bitllet així que no em queixo.

No hi havia resposta en això. Fett va portar l’Esclau I en manual per comprovar que encara podia pilotar sense l'ajuda d'un ordinador. Fins ara, tot bé. La malaltia encara era només dolor, no debilitat. Roonadan va minvar sota ells fins a esdevenir una moneda vermella rovellada i el finestral es va omplir amb el buit ple de puntets d'estrelles mentre l'Esclau I deixava el planeta. Llavors va assumir el risc de perdre la seva principal ajuda psicològica per romandre distant i es va treure el casc. Esperava que Mirta reaccionés. Però ella simplement va mirar-lo i després va tornar a apartar la mirada aparentment més interessada en el camp d'estrelles que tenia davant.

-Ets un clon, oi? -va dir la Mirta a la fi.

Va directa al gra.

-Tens problemes amb això?

-No. Vaig conèixer un clon una vegada.

-I també l’Ailyn en va conèixer a un. Ella el va matar.

-Només perquè va pensar que eres tu.

No vull parlar-ne. No vaig respondre.

Mirta va persistir.

-Però aquest clon va dir que va lluitar a Geonosis.

-No va poder fer-ho.

-Per què?

-Aquells clons estaven dissenyats per envellir ràpidament. -Fett va fer un ràpid càlcul mental, doblant els anys-. Ara seria un vell decrèpit de cent quaranta anys.

-Estava molt viu.

L'exèrcit de clons havia estat dissenyat perquè madurés en deu anys estàndard i després continuessin envellint el doble o més de ràpid del que ho farien els homes ordinaris. Fett recordava sentir pena per ells quan era nen, però el seu pare li havia dit que estigués orgullós perquè eren guerrers perfectes. A vegades recordava que també eren els seus germans. Cada vegada que es trobava amb un soldat d'assalt encarregant-se dels assumptes d’en Vader, sempre es preguntava si alguna resta de la mostra del seu pare, o de si mateix, estava sota el visor blanc. Però mai preguntava.

-Quan el vas conèixer? -va preguntar en Fett acuradament.

-L’any passat. Em vaig creuar en el seu camí durant una feina.

-Caçant recompenses?

On? No la pressions.

-Sí.

-Un clon de cent quaranta anys?

Mirta va estudiar la seva cara durant un moment, impassible.

-S’assemblava molt a tu, excepte per les cicatrius.

-Seria fins i tot massa vell per caminar.

-Oh, podia caminar molt bé. I gestionar una arma. Era un paio gran que feia por amb un rifle d'estil verpine i aquell ganivet llarg, prim i de tres cares.

Cap clon del Gran Exèrcit de la República podia haver sobreviscut i molt menys deixar el servei. Tota la seva vida era lluitar. Com se les havia arreglat sol? Però els clons eren homes i s'havien dispersat per la galàxia durant la guerra, així que era inevitable que alguns haguessin engendrat fills. Aquest havia de ser un d'ells. Ara gairebé va estar tranquil·litzat que el llinatge dels clons no hagués estat completament esborrat, però no estava segur de per què.

-Estàs segura?

-Sí. Va dir que el nom del seu clan era Skirata.

Skirata.

Fett va girar el cap i va saber instantàniament que havia mostrat massa interès. Però coneixia aquest nom. A Kamino en els anys anteriors al començament de la guerra amb els Separatistes, el seu pare havia tingut un amic anomenat Skirata: un home baix, dur i fanàtic que entrenava als comandos clon i, segons el seu pare, era el lluitador més brut que havia conegut mai. Semblava agradar-li això d'ell.

-Què més va dir?

-Que ell i alguns dels seus germans van deixar l'exèrcit després que Palpatine arribés al poder. No era molt xerraire. Definitivament esteu emparentats.

Això va fer que Fett prestés moltíssima més atenció.

Cap clon dels laboratoris de Kamino podia haver sobreviscut tant de temps, excepte els inalterats, com ell.

O... un en el qual el procés d'envelliment accelerat s'hagués aturat. Només la Ko Sai sabia prou per ser capaç de fer això.

-Estic interessat -va dir ell.

-Per què?

Ell rarament necessitava mentir, però ara va mentir.

-Ells també serien els meus germans, oi?

I llavors no va estar segur de quant era fals en realitat. Ell sempre havia estat sol, just de la manera que li agradava, i ara de cop i volta sentia curiositat per no estar d'aquesta manera.

Mirta es va inclinar cap enrere en el seu seient i va aixecar la vista cap a la coberta superior. El cor-de-foc estava penjat al voltant del seu coll, el que li va semblar una mica estrany en una caça-recompenses amb un objecte que havia recuperat. Ella només era una noia jove i a les noies els hi agradaven la quincalla, però no semblava de la classe a la qual li atreien les joies.

-S’assemblava a tu, més o menys -va dir ella a la fi. Va tirar del penjoll com si grapegés un rosari-. Tenia una armadura de comando completa. Gris clar. I aquells guants de cuir gris pàl·lid d'una textura inusual. –Allargà les dues mans sobre la falda, amb els palmells cap avall i els dits estesos, com si imaginés aquells guants en les seves pròpies mans-. Uns guants realment immaculats.

Fett va pensar en el gris i una imatge del llarg coll gris platejat i el cap clar i d'ulls grocs d’en Taun We va dominar el seu camp de visió, tan vívida com la pantalla del seu casc, just allà davant d'ell i no obstant això d'alguna manera no allà.

Si Mirta no li estava mentint, llavors algú se les havia arreglat per aconseguir les dades de la Ko Sai. I les havien utilitzat.

Però potser ella sabia més del que ell admetia. El seu pare li havia ensenyat a estar vigilant per veure les trampes. Això estava tan a prop del que volia sentir que va accionar cada nervi de sospita del seu cos, el que eren tots.

Si aquells clons van sobreviure, per què no he sentit parlar d'ells abans? Si aquesta nena està intentant tendir-me un parany per a alguna cosa, té molt a aprendre.

Fins i tot l’Ailyn havia intentat matar-me una vegada.

Va mirar a la Mirta de reüll.

-Fierfek, ets just igual que ell quan fas això. -Ella va semblar desconcertada-. És la manera en què mous el cap.

Qui vulgui que fos l'home dels guants grisos, semblava haver-li deixat una impressió o en cas contrari ella era una actriu experta. Ella tenia agafat el cor-de-foc amb força com per protegir-lo.

Fett va decidir assegurar-se que ella estava tancada en la secció posterior quan necessités dormir. Ella encara semblava pensar que els béns que tenia per vendre era la localització de l’Ailyn. Potser no s'adonava que ara tenia dues coses que ell volia i que eren la informació de la seva esposa morta i, impossible, però no podia ignorar-ho, dels seus germans vius.

Si ella ho hagués sabut, li hauria demanat que pagués per això.

Però la Mirta tenia el penjoll. D'alguna manera era tot el que podia recordar de la Sintas Vel en aquell moment.

Tot d'una la va trobar a faltar i sabia que no tenia dret a fer-ho.

AVANTSALA DEL SENAT 513, EDIFICI DEL SENAT, CORUSCANT: 0835 HORES.

L'almirall Pellaeon va dimitir com a Comandant Suprems de la Força de Defensa de l'Aliança Galàctica a les 0800, una mica massa tard pels informatius de les holonotícies principals del matí, però prou aviat per interrompre la programació quan la gent anava a la feina durant uns minuts. Hi havia posat objeccions àrduament, en privat, als poders atorgats a la Guàrdia de l'Aliança Galàctica, però no va dir res en públic. Era un ancià. Ningú fora del gabinet de l’Omàs, i presumiblement de l'exèrcit, pensava que fos inusual que hagués de deixar que una oficial més jove ocupés el seu càrrec.

Jacen va veure les notícies a l’holopantalla de la sala, amb el so apagat.

Mentre que no li sorprenia que Pellaeon s'hagués anat finalment, encara no estava preparat per a la velocitat a la qual els esdeveniments s'estaven succeint. Es preguntava si la Lumiya d'alguna manera havia influenciat els successos. Però ella ho va negar. Estava asseguda al seu costat al vestíbul desert, amb el maletí a la falda i la cara invisible sota la caputxa i el vel vermell fosc. La sala normalment era plena d’intrigants i mitjans de comunicació buscant entrevistes amb els senadors, però era massa d'hora perquè la majoria dels tractants de poder portessin a terme els seus negocis. El consell Jedi, però, estava reunit amb la Niathal a l'oficina del Comandant Suprem.

I era interessant que ella no hagués anat a veure'ls a ells, sinó que ells havien vingut a veure-la a ella.

Comença com vulguis continuar.

Jacen es va preguntar el que pensaria l'oncle Luke de l'oficial Mon Calamari. Ella reemplaçaria a l’Omàs un dia. Esperava que en Luke la veiés venir i li donés suport a ella de manera que la guerra fos curta i ràpida i d'aquesta manera Jacen no hagués d'assumir la posició a la qual la Lumiya li estava forçant.

Aquí vas una altra vegada. Saps que això ha de passar.

No pots evitar-ho. La Lumiya és part de l'inevitable, igual que tu. Sotmet-te en això.

-Digues que tu no vas influenciar a l'almirall Pellaeon -va dir en Jacen tranquil·lament.

-No vaig haver de fer-ho. Està furiós pel teu nomenament i és vell. -La veu de la Lumiya era tan baixa que Jacen gairebé va haver d’amplificar-la amb la Força en la seva ment-. Per quan decideixi que vol tornar, serà massa tard perquè et detingui.

La dimissió d'un ancià cap de defensa no era una notícia sorprenent per a l’HNE, merament una oportunitat per recapitular la distingida carrera d’en Pellaeon. Però la successió de l’almirall Niathal era significativa. Ella era coneguda com una seguidora de la línia dura. Jacen va canviar l’holopantalla muntada a la paret a una emissora de notícies corelliana on el nomenament estava provocant una reacció. Thrackan Sal-Solo, Cap d'Estat, seguia agafant-se a la precisa amenaça de Corèllia.

Amb l'àudio apagat, Jacen va llegir-li els llavis.

Sal-Solo va anunciar que l'Estació Centràlia tornaria a estar preparada per a la defensa de Corèllia en tres mesos.

-Tens una interessant selecció de parents -va dir la Lumiya.

-Més raó perquè jo faci el més decent i arregli els problemes que les diverses branques de la meva família resulten estar infligint a la galàxia.

-T’assembles més al teu avi del que creus.

Lumiya va conèixer a l’Ànakin Skywalker com el seu Lord Vader. Ell la va seleccionar com a agent d'intel·ligència.

-M'he adonat dels paral·lelismes -va dir en Jacen.

-I això et torna cautelós.

-He vist els passos que ell va donar. -Literalment, avi: vaig estar darrere teu i et vaig veure matar els nens-. He de fer les coses d'una manera una mica diferent.

-I encara vols a Ben Skywalker com el teu aprenent.

-Sí.

La Lumiya va emanar satisfacció, com si fos una capa extra de venjança contra en Luke, però ell sabia que ella estava més enllà d'aquest punt.

-Aquesta és una elecció que només tu pots fer.

-Si hi ha un altre candidat, no puc pensar en cap.

-Encara vas a continuar amb la Guàrdia de l'Aliança Galàctica?

-Per què no ho hauria de fer?

-Ara tens una aliada en la Comandant Suprema -va dir ella-. Podries anar directe a la solució militar.

-Encara hi ha un treball real per fer en restaurar la seguretat aquí. I la Niathal necessita temps per estampar el seu segell en l’FDAG. I en el Cap Omàs.

-Un anàlisi admirable i pragmàtic.

Jacen es va preguntar si s'estava arriscant en tenir aquesta discussió a l'Edifici del Senat. Però si qualsevol dels membres del consell Jedi fos tan adepte com ho era ell a escoltar en la Força, sospitava que estarien massa centrats en la discussió amb la Niathal per sentir-lo. Què li estarien dient?

Podia escoltar-los. Podia treure els sons de l'aire de darrere de les portes tancades a la part més allunyada del pis i ser testimoni per si mateix, però era irrellevant i no necessitava fer-ho.

Sabia que ells l'estarien pressionant perquè fos acurada.

També sabia que la Niathal somriuria educadament d'aquesta manera seva de llavis prims, giraria el cap cap als costats per mirar-los i diria que els hi donava les gràcies pel seu consell.

Després faria cas omís d'aquest consell.

La ment d’en Jacen es va allunyar dels assumptes que tenia davant seu durant un breu moment i es va trobar preguntant-se per què el Consell Jedi no li havia donat al seu avi la guia que necessitava com a padawan. Si sabien que ell era l'Escollit, per què cap Mestre del Consell havia acceptat el paper d’entrenar-lo?

Pobre Obi-Wan. Ells van dubtar i et van deixar a tu la tasca. Ara estan dubtant sobre una altra guerra galàctica.

A l’holopantalla, els comentaristes polítics corellians havien arribat al súmmum de la ràbia pel nomenament de la Niathal. Jacen va tornar a canviar els canals fins a l’HNE just mentre el so de trepitjades començava a retrunyir pel llarg passadís a la dreta. La reunió a l'oficina de la Comandant Suprema havia acabat.

-Relaxa’t -va dir en Jacen. Es va concentrar i va projectar una il·lusió de la Força al voltant de la Lumiya per reforçar una altra vegada el seu propi encobriment de la seva identitat. Ell va sentir la sensació de tenir una bola de calor creixent en el seu pit i li va donar un cop de colze-. Endavant. Informa’m de la fortalesa de la flota corelliana i no reaccions davant ningú que passi.

Jacen i Lumiya van esperar. El vestíbul i el corredor que portaven fora estaven buits. Finalment van sentir botes talonejant ràpidament sobre el marbre, de segur que eren les d’en Luke, com si no hagués gaudit molt de la reunió i volgués sortir d'allà.

D'acord, Lumiya, vegem com reacciones davant d’en Luke aquest cop... i com reacciona ell davant teu.

Luke es va aproximar a ells, amb la mirada baixa, distret i arrufant les celles. Semblava a punt de passar més enllà d’en Jacen i llavors es va aturar per saludar-lo com si això fos un esforç.

-Estàs esperant per veure la Niathal? -va preguntar en Luke.

-Vaig a presentar-li els meus respectes com a cap de la Guàrdia de l'Aliança Galàctica. -Jacen va indicar a la Lumiya-. Aquesta és una col·lega del Departament d'Estudis de Defensa.

Luke va inclinar el cap educadament cap a la Lumiya i després es va tornar una altra vegada cap a Jacen.

-Estàs segur que aquesta és l'elecció correcta?

-Si jo no ho faig, qui ho farà?

-Potser ningú ho hauria de fer -va dir en Luke.

-Si el Cap Omàs necessita que es faci la feina, faré el que pugui.

Luke va fixar en Jacen una franca mirada blava durant uns moments, però no va tornar a mirar la Lumiya i, per ser més exactes, la Lumiya no el va mirar a ell.

-Importa com ho fas -va dir en Luke, amb un lleuger arrufament de celles per sobre del seu nas, i va marxar.

Jacen va esperar deu minuts complets, mantenint encara la calor al seu pit per mantenir la il·lusió, abans de relaxar-se.

-Estic impressionada per la teva habilitat per enganyar-lo -va dir la Lumiya-. No sembles tenir dubtes o recels per això.

Jacen es va posar dempeus. A la Lumiya se li havia donat la millor oportunitat que va tenir en dècades per matar al Luke Skywalker i ella no havia mostrat la més lleugera inclinació per aprofitar-la.

-No hi ha dubtes -va dir en Jacen-. Però tampoc hi ha entusiasme.

-Així és com ha de ser -va dir ella-. Digues-me quin és la teva següent tasca.

No hi havia perill a dir-li. Estaria per tota l’HNE en uns quants dies.

-Internament -va dir en Jacen-. Estem confinant als corellians fins que aquesta actual onada de terrorisme sigui continguda. Anem. Deixa que et presenti a l'oficial que ocuparà l'oficina del Cap d'Estat en menys d'un any.

Internament. Extrem, perillós... i inevitable.

Quan pots deixar marxar la teva pròpia necessitat de ser l'heroi, l'admirat, el respectat i enfrontar-te a ser insultat per fer el treball necessari, llavors finalment havies superat el més verinós de tots els aferraments: l'amor a l'ego.

Jacen estava preparat per a ser odiat en la seva recerca d'un bé més gran.

Següent