L'únic testimoni (I)

L'únic testimoni

Aprenent de Jedi 17

Jude Watson

CAPÍTOL 1

El Mestre Jedi Qui-Gon Jinn va sospirar profundament mentre recorria el passadís. Els membres del Consell pensaven que portava inactiu massa temps, i ell ho sabia. Havien tingut paciència mentre plorava la mort de la seva estimada amiga Tahl. I ara esperaven que ell es decidís a reprendre la seva vida com a Jedi.

Però no ho estava. I no sabia si algun dia tornaria a estar-ho.

Qui-Gon va girar la cantonada en direcció a la sala del Consell, que li havia convocat d'improvís. Potser s'havien cansat d'esperar. Potser anaven a encomanar-li una missió de totes formes.

Potser és el millor, va pensar Qui-Gon, intentant-se convèncer. S’havia intentat convèncer a si mateix de moltes coses en els últims temps, però no ho havia aconseguit. I almenys serà bo per a l’Obi-Wan.

El padawan d’en Qui-Gon caminava en silenci darrere seu, amb la cara oculta darrere d'una màscara de perfecta serenitat. Però Qui-Gon sabia el que aguaitava darrere. Podia sentir la tensió creixent entre el seu aprenent i ell. Sabia que Obi-Wan volia dir-li alguna cosa, però s'entestava a mantenir aquell inusual silenci.

Encara que Qui-Gon i Obi-Wan no s'havien separat en els últims mesos, en molts aspectes, el Mestre havia abandonat a l'alumne. Va desitjar poder dir quelcom tranquil·litzador a Obi-Wan. Hi va haver un temps en què se li van donar bé els discursos reconfortants, però la saviesa Jedi li semblava ja una cosa buida. I no volia oferir paraules vanes al noi.

Obi-Wan es va aturar davant la sala del Consell i es va girar cap al seu Mestre. Qui-Gon va veure que estava a punt de parlar, però la porta es va obrir amb un so xiuxiuejant abans que pogués dir res.

Només estaven ocupats tres dels dotze seients del Consell. A Qui-Gon no li va sorprendre veure a tan pocs membres. Va saludar als seus vells amics i es va situar davant d’ells en el conegut cercle.

Yoda, Mace Windu i Plo Koon van agrair la seva presència als Jedi convidats, van contemplar un moment a Obi-Wan i després es van concentrar en Qui-Gon. La seva preocupació era evident.

Qui-Gon notava que els membres del Consell estaven escodrinyant el seu interior, intentant determinar si era bona idea encomanar-li una missió. Li va sorprendre adonar-se que no era capaç de sostenir-los la mirada. En lloc d'alleujar el seu sofriment, la preocupació dels seus amics li feia terriblement conscient del pes que suportava.

Va observar la línia de l'horitzó de Coruscant, més enllà dels Mestres asseguts, i va intentar apaivagar els seus sentiments. Es va preguntar de nou per què no era capaç de deixar que aquella cascada d'emocions fluís lliurement. Els millors mestres, alguns d'ells allà presents, li havien ensenyat a fer-ho, i sempre li havia funcionat. Però ara no.

Obi-Wan es va moure inquiet, i Qui-Gon es va adonar que el silenci havia durat massa.

-Hem rebut una petició del senador Crote, del planeta Frego -va començar per fi a dir Mace Windu-. Ha sol·licitat ajuda Jedi per transportar a Coruscant un testimoni que ha de declarar davant el Senat.

Qui-Gon va assentir. La protecció de testimonis rellevants era alguna cosa rutinària per als Jedi. Com sospitava, la seva primera missió seria senzilla, una cosa fàcil. Una distracció. Per això només havien acudit tres membres del Consell.

-Tasca senzilla no és -va dir Yoda, com si respongués als pensaments d’en Qui-Gon-. A Frego molt perill hi ha.

Mace Windu va seguir escodrinyant la cara d’en Qui-Gon.

-No t'enviaríem si no creguéssim que estàs preparat. Et sents preparat, Qui-Gon?

Qui-Gon no ho sabia. No tenia ganes d’abandonar el Temple, ni tan sols les seves estances, però no seria just per a Obi-Wan recloure’s per sempre.

-Estic preparat -va respondre Qui-Gon amb més seguretat de la que realment sentia.

Qui-Gon va poder sentir l'alleujament d'Obi-Wan. Li va arribar com l'alè d'algú que ha aguantat la respiració massa temps i per fi pot deixar anar l'aire. Els membres del Consell també van semblar tranquil·litzar-se amb les paraules d’en Qui-Gon, i van deixar de rebuscar en el seu interior. Ja tenien la resposta que esperaven. Qui-Gon va desitjar haver pres la decisió correcta.

-Com ha dit Yoda, la situació és complicada -va dir Plo Koon-. Hem demanat a Jocasta Nu que us doni tota la informació que necessiteu abans de marxar -va assenyalar cap als arxius del Temple.

-Anar-vos ara heu -va afegir Yoda amb serietat.

-Temem que el perill que corre el testimoni creix per moments. Com més aviat arribeu a Frego, millor -va dir en Mace, indicant-los que podien marxar -. Que la Força us acompanyi.

Qui-Gon va fer que sí i va sortir lentament de la sala circular, seguit d'Obi-Wan. Fins i tot després d'haver sentit les paraules d'advertència dels Mestres, tenia la seguretat que la missió seria fàcil... mentre no li fallés l'ànim.

***

Jocasta Nu era una Jedi prima i etèria de llarga cabellera grisa, que portava lligada en un monyo ben premut. Quan van entrar els Jedi, es va aixecar de la seva taula. Era la viva imatge de l'eficàcia. Va recollir les seves coses i va assenyalar cap a una taula més gran, demanant-los que prenguessin seient.

-Sóc conscient que el temps corre -va dir la Jocasta. No es va molestar a fer les presentacions. Això era igual. Qui-Gon ja coneixia la responsable dels arxius del Temple, i sens dubte Obi-Wan sabia qui era. Ella solia assessorar els equips Jedi abans que partissin en missions importants.

Qui-Gon portava molt de temps utilitzant altres fonts d'informació. S'havia acostumat a treballar amb la Tahl i no havia vist la Jocasta molt sovint des que va prendre a Obi-Wan al seu càrrec, quatre anys abans.

-La testimoni és Lena Cobral -Jocasta els hi va mostrar una holoimatge d'una noia jove amb els cabells foscos i recollits en un sofisticat monyo-. És la vídua de Rutin Cobral.

La imatge de la noia va desaparèixer, i un home va aparèixer en lloc seu. Era jove, bastant alt, amb els cabells foscos i curts i un somriure tranquil.

-Rutin va ser assassinat fa poc, i el seu assassí segueix en llibertat.

-No és estrany -va dir en Qui-Gon-. Segons tinc entès, Frego és un planeta governat per delinqüents.

Jocasta va semblar molestar-li lleument per la interrupció, però va prosseguir.

-La família Cobral és la major potència de Frego. Estan al comandament d'una xarxa criminal que controla sense problemes al Govern des de fa vint anys. El pare d’en Rutin va morir de mort natural fa uns quants, i la creença generalitzada era que, encara que té dos germans grans. Rutin estava sent educat per succeir-lo. Solan és el més gran, i el nou líder dels Cobral.

Una versió d’en Rutin de menor alçada i més fornida va aparèixer a la pantalla. A part de l'alçada, Solan també mancava de l'espessa cabellera d’en Rutin i del seu càlid somriure. Estava gairebé calb i tenia una ganyota permanent de menyspreu.

-Solan és molt conegut al seu planeta, i molt temut i respectat. Obté tot el que vol gràcies a les amenaces, la violència i el tràfic d'influències.

Quan va acabar de donar la informació. Jocasta es va mostrar disposada a respondre a Qui-Gon.

-No és estrany que els criminals es lliurin d'una investigació a Frego, però sí que un membre estimat de la família Cobral sigui assassinat, sobretot sense que hi hagi venjança.

Tot i que el gest d’en Qui-Gon no va variar, la veritat és que al seu interior va sentir un dolor renovat. Trobava a faltar la Tahl, més que mai: el seu cinisme, la seva rapidesa mental i el seu costum de proporcionar la informació necessària per orientar els seus pensaments en la direcció adequada.

Qui-Gon es va recordar a si mateix que la seva relació amb la Tahl havia trigat anys a desenvolupar-se, i que la connexió que tenia amb ella mai la tindria amb la responsable dels arxius del Temple. Ni amb ningú més, probablement.

-Lena va entrar a formar part de la família Cobral després de casar-se amb Rutin, fa tres anys -va prosseguir Jocasta-. Corria el rumor que Rutin ja no volia involucrar-se en els assumptes familiars i, tot i no poder separar-se netament del negoci del crim, el senador Crote ens va informar que havia decidit testificar al Senat contra la seva família. Volia acabar d'una vegada per totes amb la xarxa. Poc després d'accedir a pujar a l'estrada, va ser assassinat -Jocasta va agafar aire, però no va trigar ni un segon a continuar.

-Anit vam rebre un missatge secret de la Lena, i també del senador Crote. Lena ha decidit prendre el relleu del seu marit i testificar en el seu lloc contra els Cobral -Jocasta va acostar als Jedi per sobre de la taula diversos documents en un datapad-. Aquí teniu tot el que necessiteu.

Qui-Gon es va aixecar i va agafar el datapad.

-Gràcies -li va dir tallant-. Potser et trucarem si necessitem més ajuda.

-És clar -va assentir Jocasta-. Que la Força us acompanyi.

Qui-Gon va assentir, inexpressiu, a manera de comiat. Com anava a confiar que la Força li acompanyés? On era la Força quan més la va necessitar? Tahl i ell s'havien jurat amor etern. Però res, ni aquest amor, ni els Jedi, ni la Força havien pogut salvar-li la vida.

Qui-Gon i Obi-Wan van trigar poc temps a reunir el necessari per a realitzar el curt viatge. Molt aviat es van trobar a bord del vaixell de càrrega que els transportaria fins a Frego.

Distret i exhaust. Qui-Gon estava ansiós per retirar-se a la seva cabina quant estiguessin a la nau. Estava a punt de comunicar-ho a Obi-Wan, quan el seu padawan va parlar.

-Mestre, sé que ho has passat malament aquests últims mesos -Obi-Wan va alçar una mà cap a l’espatlla d’en Qui-Gon, però la va deixar caure, tot just fregant la màniga marronosa del seu Mestre-. I jo..., bé, no puc evitar recordar el que em vas dir quan Bant va desaparèixer en el Temple. Que en els pitjors moments és quan més importa cenyir-se al Codi Jedi. Si deixes que les emocions fluei...

-Gràcies, Obi-Wan -el va interrompre Qui-Gon-. Has après bé el que t'he ensenyat. Algun dia seràs un gran Mestre Jedi -es va girar i es va dirigir ràpidament cap a la seva cabina. Podia sentir el noi darrere d'ell, dret, desconcertat.

Qui-Gon sabia que el seu alumne només volia fer-li sentir millor, però no podia suportar escoltar consells d'una saviesa que ara li fallava. L'únic que volia era estar sol.

Següent