Tempesta (XVIII)

Anterior

CAPÍTOL 18

Filets de fum encara sortien de la boca de l'hangar i s'elevaven a l'aiguat, però la resta de Vila Solis òbviament havia cremat molt abans que arribessin les pluges. Un parell de bombes de protons havien reduït el lloc a una taca de runa i pedra fosa, deixant només uns quants cercles de fonaments fantasmals per marcar el lloc on s'havien alçat un cop les cúpules de la residència. Per a sorpresa d’en Ben, només va sentir una lleu indicació de mort en la Força. O l'atac havia ocorregut feia molt de temps, el que semblava improbable, donades les volutes que encara s'elevaven de l'hangar, o molt poca gent havia mort en ell. La veu titil·lant de la pilot i comandant de l’esquif, una jove tinent durosiana anomenada Beta Ioli, va arribar pels auriculars d’en Ben, que ell i la resta de la tripulació portaven per atenuar el rugit dels enormes motors.

-Alguna cosa dolenta va passar aquí -va dir ella-. Cap, recull res?

-Negatiu, senyora -va replicar Tanogo. Un cap de contramestres bith que havia estat en l'armada espacial des d'abans que Ben nasqués s'asseia tres metres més enrere en l'atapeïda cabina de l'Explorador, operant el «lloc del tafaner» utilitzat per localitzar i avaluar objectius enemics-. No hi ha cap senyal originant-se en tres-cents quilòmetres, però tenim un esquadró fantasma dirigint-se cap a nosaltres des del Campament Warro.

-Miy'tils? -va preguntar la Ioli.

-Negatiu. Semblen més com Caçacaps.

-Caçacaps? -va preguntar la Ioli-. Estàs fent broma.

-La milícia planetària encara utilitza Caçacaps -va dir en Ben, citant l'arxiu d'intel·ligència que la Tenel Ka li havia proporcionat quan Jacen li va assignar la missió-. Probablement senten curiositat per nosaltres.

-Ningú envia a dotze caces per a un mirin-e-informin -va repetir Tanogo-. Això és un esquadró d'atac.

-No puc culpar-los per ser previnguts -va replicar la Ioli-. Algú acaba d'arrasar la casa de la seva Ducha. Identifiquem-nos i vegem si ells saben què va passar.

Tanogo va acceptar l'ordre i un moment després Ben es va adonar que el sistema d'armes estava fent un patró de proves. O el tècnic d’armes twi'lek de l’esquif havia connectat el sistema d'armes per iniciativa pròpia o, més probablement, l'antic oficial ho havia suggerit tranquil·lament.

Després que l'Explorador hagués descendit a una altitud de dos-cents metres, la Ioli va circular per la part del davant de les ruïnes, on un grup de cràters en successió descansaven en el que una vegada havia estat el pati exterior de la vila. Ben de sobte va experimentar una sensació de frustració, tan feble i apagada que al principi va pensar que s’ho podria estar imaginant. Mentre passaven sobre els cràters, però, la sensació es va fer més forta i ell la va reconèixer com una reverberació en la Força.

-Vas estar aquí -va dir ell.

-Qui? -preguntà Tanogo pels auriculars-. Sigues precís, fill!

-Ho sento -va dir en Ben-. Jaina i Zekk. Aquests cràters van ser un gran problema per a ells.

-Això diria jo. -La veu de Tanogo era sarcàstica-. Que et volin fins reduir-te a les teves molècules sempre és un gran problema.

-Cap! –la Ioli va aixecar el morro de l'esquif i va girar per aterrar-. És la seva cosina de qui està parlant.

-No passa res. No és mort el que estic sentint -va dir en Ben. Mentre giraven cap a les ruïnes de la vila, la sensació de frustració i fúria va començar a fer-se més feble-. Torni al nostre antic curs, tinent. Crec que és el camí pel qual ens cal anar.

La Ioli va començar a donar-li la volta a l’esquif.

-Senyora, no tenim temps per als jocs endevinatoris del noi -va dir Tanogo-. Si anem a fer una ullada, ens cal aterrar ara. Aquest esquadró només està a vint minuts i acaba de passar de fantasma a bandit.

-Per què?

-La líder d'esquadró va respondre a la seva pregunta sobre el que va passar aquí -va dir Tanogo-. Està dient que un parell de Jedi va bombardejar el lloc.

La Ioli va mirar al Ben. La seva cara de duro va romandre il·legible, però ell va poder sentir la seva inseguretat en la Força.

-Necessitem reassumir el nostre curs previ -va dir en Ben-. Jaina i Zekk no són aquí. Jo els sentiria si estiguessin.

-Fins i tot si estan morts? -El to d’en Tanogo no era cruel, només pragmàtic-. Senyora, si no podem localitzar aquests dos Jedi, les nostres ordres són determinar què els hi va passar.

-I utilitzar a Ben com a recurs -va dir la Ioli, continuant movent el morro de l'esquif per dirigir-se cap on Ben havia demanat-. Serà vostè qui li digui al Coronel Solo que no confiem en els instints del seu aprenent?

Tanogo va guardar silenci immediatament, abocant tot d'una inseguretat i preocupació en la Força. Ben es va sentir secretament excitat i vagament pertorbat per la resposta. Excitat en comprendre que havia estat investit amb certa quantitat de poder simplement en ser associat amb Jacen i pertorbat en comprendre que aquesta reacció en aquest poder era por en lloc de respecte.

Una vegada que l'Explorador va tornar al seu curs original, la sensació de frustració i fúria es va fer més discernible en la Força. Ben es va girar a la seva cadira i va mirar a la cara arrugada per l'edat d’en Tanogo.

-No estic imaginant això, Cap Tanogo -va dir-. La Força és real.

Tanogo va moure els plecs de les seves galtes en el que semblava ser diversió.

-És el teu torn, fill. No has d’explicar-ho a un vell gos de l'espai com jo.

-D'acord -va dir en Ben, preguntant-se encara si hi havia suavitzat les coses-. Gràcies.

Es va tornar per descobrir una plana d'herba i fang borrosa per la pluja passant sota l'esquif.

Era impossible veure fins on s'estenia el terreny davant d'ells, però Ben sabia de l'arxiu d'intel·ligència que el pantà s'estenia durant més de tres-cents quilòmetres en totes les direccions. Més lluny fins i tot del que els Jedi podien caminar a través del suau fang en tan poc temps.

Va tancar els ulls i es va imaginar la cara de la Jaina, concentrant al mateix temps la seva atenció en la frustració que sentia en la Força. Les ondulacions es van fer més fortes gairebé instantàniament, semblant-li més cridanera en una direcció al voltant de vint graus a estribord. Sense obrir els ulls, va apuntar.

-Per allà.

La Ioli va dubtar durant un instant abans de girar la nau en la direcció que ell indicava. Les ondulacions es van fer més fortes, però ara a Ben li semblava que venien d'uns deu graus a babord. Apuntà de nou en aquella direcció.

-Més cap a aquest costat.

L’esbufec ​​d’en Tanogo va arribar pels auriculars i la Ioli va dubtar una mica més abans de corregir el seu curs.

Ben va intentar no deixar que els dubtes d'ells li preocupessin, però les ondulacions van començar a fer-se més febles i més difícils de sentir.

-De nou cap a l'altre costat, crec.

Aquest cop, la Ioli no va corregir gens el curs.

-Ben, ens estàs movent d’enrere a davant -va dir ella-. Si no saps on són, necessitem tornar a la vila.

Ben va obrir els ulls i li va arrufar les celles a la Ioli.

-Confiï en mi, tinent. No és com si estigués sentint un punt específic, però hi són fora.

La Ioli el va mirar durant un moment i després va assentir lentament.

-Com desitgi, Agent Especial Skywalker.

Van fer dues correccions de curs més abans que les ondulacions s'enfortissin de nou. Aquesta vegada, Ben va estendre la seva consciència de la Força tan lluny com va poder en aquella direcció, imaginant la Jaina en la seva ment i intentant tocar-la a través de la Força.

Llavors, de sobte, ella hi era en la seva ment amb ell, plena de sorpresa i alegria i alleujament... i urgència. Una cosa anava terriblement malament i necessitava que Ben l'ajudés a corregir-ho.

-Estan en línia recta. -Ben va intentar obrir els ulls, potser ho va fer, però la Jaina no deixaria anar la seva adherència sobre la ment d'ell. Tot el que ell va poder veure davant era la cara d'ella, semblant a la vegada feliç i preocupada i exhausta-. Crec que podrien tenir problemes.

-Quan vas dir en línia recta...

-Vull dir en línia recta. -Ben va estendre el seu braç a la imatge de la Jaina en la seva ment-. Allà.

L’esquif es va escorar... amb duresa.

-Vaig dir en línia...

-Els veig! -li va etzibar la Ioli-. Però no vaig a volar cap al costat d'un turó, no m'importa qui m'ho ordeni!

La imatge de la Jaina es va esvair i un parell d'espases acolorides van aparèixer a la pluja al voltant de la mateixa altitud de l'Explorador. Estaven a uns cinquanta metres davant, al costat de la coberta d’en Ben i lentament van lliscar a estribord mentre la Ioli es tornava.

Mitjançant el mal temps, era impossible veure les figures que sostenien les espases, però Ben podia sentir la preocupació de la Jaina mentre l'esquif continuava el seu gir. Ell es va obrir a ella en la Força, intentant tranquil·litzar-la perquè el far del seu sabre làser havia estat notat i llavors les espases es van apagar a la vista.

La veu de la Ioli va arribar pels auriculars.

-Tanogo, quant de temps tenim abans que aquests bandits...?

-Hem estat volant cap a ells, tinent -va informar Tanogo-. Els interceptors estaran a l'abast dels míssils en dos minuts i sobre nosaltres en cinc.

-Llavors tenim problemes -va dir la Ioli.

-No, no els tenim. -Ben va deixar anar el seu arnès de seguretat i es va posar dempeus. Afortunadament, els auriculars eren sense fil, de manera que no va haver treure-se'ls abans de dirigir-se cap enrere-. Són Jedi. Només... porti’ns a menys de deu metres.

La Ioli va girar l'esquif amb tanta força que Ben va haver d’ancorar-se amb la Força a la coberta per evitar que el llancés contra el fuselatge. Ella desaccelerà amb força i va començar a avançar lentament cap endavant amb els motors repulsors, donant ordres d'enfrontament al mateix temps al tècnic d'armes.

Per quan Ben va arribar a l'escotilla posterior i va obrir l'escotilla exterior, Ioli tenia l’esquif surant al llarg del turó. Durant un moment, res va ser visible fora excepte la pluja, boira i munts d'herba i fang. Llavors una de les piles de cop i volta va sortir volant del turó i va aterrar dins de l'escotilla, esquitxant goteres de fang amb forma de llàgrimes a través del finestral de l'escotilla interior. Un moment després l'Explorador es va enfonsar clarament mentre un segon pes més pesat va aterrar dins.

-Estan dins! -va informar Ben-. Però prengui-s’ho amb tranquil·litat. No han tingut temps de...

-A l’abast dels míssils -va informar Tanogo-. Llançats!

L'esquif va apuntar el seu morro cap amunt i va sortir disparat cap al cel tan ràpid que Ben va haver d’agafar-se a un agafador de mà per evitar caure contra el tècnic d'armes twi'lek. Un parell de cops apagats van reverberar des de dins de l'escotilla i durant un moment ell va pensar que la Ioli podria haver perdut a la Jaina o Zekk.

Un moment després l'escotilla interior es va obrir i els dos Jedi van entrar a la cabina de vol, encorbats pel cansament i recoberts de fang del cap als peus. Es cobrien les orelles pel rugit dels motors, però fins i tot això no va evitar un torrent de preguntes que Ben només va poder mig entendre en llegir els llavis de la Jaina.

-Quina és... pressa? -va preguntar ella-... gairebé perd...

Ben els va portar als únics seients de passatgers disponibles a la cabina de vol, a mig camí entre el lloc de tafaner de Tanogo i el lloc d'armes a la mampara posterior, i els va fer gestos perquè s'asseguessin. Zekk va obeir agraïdament, es va cordar el cinturó i es va col·locar uns auriculars que penjaven en un ganxo darrere del seu seient.

Jaina va agafar els auriculars que penjaven darrere de l'altre seient, però va continuar dreta i disparant preguntes a Ben.

-Què estàs fent aquí?

L'esquif va sortir disparat mentre el tècnic d'armes desplegava tires de metall i esquers.

Els ulls de la Jaina es van obrir fins a posar-se rodons.

-Ens estan atacant? -preguntà abans que Ben pogués respondre a la seva primera pregunta.

Ben va assentir.

-Els terephonians van enviar alguns Caçacaps...

-Aquests paràsits pulmonars! -Ella va començar a caminar més enllà d’en Ben cap al lloc del tafaner-. Quants? Estan en un vector de persecució o d'intercepció...?

Zekk la va agafar pel braç.

-Jaina, aquí no tens rang. -Ell va tirar d'ella cap al seu seient-. I acabem de ser rescatats, recordes?

Per a sorpresa d’en Ben, Jaina no va apartar el seu braç d'una tirada o li va dir a Zekk que no li havia preguntat res o fins i tot no li va dirigir una mala mirada. Simplement es va asseure i va allargar la mà cap al seu arnès de seguretat.

-Ho sento -va dir ella-. Crec que no estic acostumada a ser una civil.

-Necessito tornar al meu lloc -va dir en Ben en el seu micròfon-. La tinent Ioli voldrà saltar tan aviat com estiguem lliures del pou gravitatori i sóc el navegant.

Jaina va assentir i li va fer un gest a Ben en direcció a la cabina.

-Vés. Fes-nos-ho saber si podem ajudar.

Ben es va dirigir cap a davant, negant amb el cap per la sorpresa. Jaina estava actuant com si realment li agradés Zekk. Potser la mare d’en Ben havia tingut raó sobre aquests dos. Clarament, alguna cosa havia canviat entre ells.

L’esquif es va estremir mentre els primers míssils d'impacte queien preses de les contramesures i començaven a detonar. Ben va fer una mirada furtiva a la pantalla d'amenaces mentre passava pel lloc de Tanogo i després va lliscar en el seu propi seient sentint-se immensament alleujat. L'astut cap havia estat exagerant el perill just el suficient per assegurar una fugida segura. Els míssils terephonians havien començat a cremar i a caure gairebé tan aviat com van haver arribat a la paret de cintes de metall, mentre que els vells Caçacaps ni tan sols deixarien l'atmosfera fins molt després que l'Explorador hagués entrat a l'espai i hagués arribat a l'acceleració màxima.

Després de cordar-se el cinturó, Ben va activar la pantalla de l'ordinador de navegació i va obrir un esquema de la ruta que havien seguit fins a Terephon.

-Inverteixo els nostres salts d'entrada, tinent?

-Tenim elecció? -va preguntar la Ioli.

Ben va estudiar un embull d'estretes línies hiperespacials recargolades que desapareixien en les Boires Transitòries sense indicació d'on portaven.

-Tenim un tropelló d'opcions -va dir ell-. Només que no hi ha manera de dir on porta alguna de les altres.

La Ioli va assentir.

-Això és el que pensava –Va dir.

Ben va traçar un rumb fins al seu primer salt i el va transferir a la pantalla de la Ioli i després va traçar un curs que invertia la seva ruta per sortir de les Boires Transitòries. Per quan va acabar, l'Explorador havia entrat a l'espai i havia escapat del pou gravitatori de Terephon. Ioli va fer sonar l'alarma de salt, llavors la més feble esgarrifança va recórrer l’esquif i les estrelles es van allargar en línies.

-Puc encarregar-me d'això des d'aquí, Ben -va dir la Ioli-. Per què no portes als nostres passatgers a què es netegin i els interrogues? El coronel Solo esperarà un informe complet tan aviat com puguem establir contacte de nou.

Ben es va treure els auriculars, els motors de l'Explorador s'havien quedat en silenci en el moment en què van deixar l'atmosfera de Terephon, i va recollir la Jaina i en Zekk, portant-los a través de la mampara cap a les habitacions de la tripulació.

Aquesta cabina estava tan atapeïda com tota la resta a bord del petit esquif, amb una petita cuina i una unitat de sanidutxa encastades en les dues cantonades davanteres i quatre màrfegues apilades darrere d'una partició per dormir a la part posterior.

Ben va dur a la Jaina i Zekk cap a la petita taula al centre de la cabina.

-Heu tenir gana -va dir ell, tornant-se cap a la cuina-. Què voleu?

La Jaina va aixecar la cella, deixant anar diversos trossos de fang, després va baixar la mirada cap al seu vestit de vol brut i va esbufegar.

-M'alegro de veure que Jacen no t'ha entrenat fins a fer desaparèixer completament a l'adolescent que hi ha en tu -es va riure-. Fins que tingui l'oportunitat de netejar-me, una tassa de caf estarà bé.

-Llavors pots tenir la primera sanidutxa -va dir en Zekk aixecant-se-. Perquè jo em moro de fam. Em menjaré qualsevol cosa, mentre estigui calent i n’hi hagi molt.

Ell va entrar al bany per rentar-se les mans i la cara, prement l'espatlla de la Jaina mentre passava per darrere d'ella. Ella no es va encongir o posar els ulls en blanc o alguna cosa així... fins que va agafar a Ben mirant la seva espatlla.

-Què? -va preguntar ella.

Ben va arronsar les espatlles.

-A mi no m'importa.

-Ell ni tan sols està ja enamorat de mi.

-És clar -va dir en Ben, omplint-li la tassa-. El que tu diguis.

Ell es va girar per donar-li el seu caf a la Jaina i la va trobar mirant la porta tancada del bany. Desitjant que li hagués portat una mica més omplir la tassa, ell es va girar i va allargar la mà cap a una palleta de les que feia servir la tripulació en els seus llocs.

-Ben, no necessito una palleta. -El to de la Jaina suggeria que sabia exactament per què s'havia tornat ell-. Què estàs fent aquí fora, de totes maneres?

Ben va deixar el caf a la taula.

-Jacen ens va enviar.

-No bromegis –va dir ella amb cara impassible-. Per què?

-Perquè vau desaparèixer després que marxéssiu a Terephon -va dir en Ben-. I llavors la Tenel Ka va començar a sentir com si no pogués confiar en ningú, així que li va demanar a Jacen que ens enviés a veure què passava.

-Llavors almenys li vam donar alguna advertència -va dir en Zekk, sortint de la unitat de sanidutxa. La seva cara i les seves mans estaven netes, però feia olor més que mai com un pantà-. Bé.

-Advertència sobre què? -va preguntar en Ben. Va teclejar una comanda d'un sandvitx de pa de nerf al multiprocessador. Llavors va recordar quant havia hagut d’ajupir-se Zekk quan va sortir de la unitat de sanidutxa. Va afegir un bol d'estofat brogy a la comanda i es va girar-. Terephon no està exactament en el bàndol de la Tenel Ka, oi?

La Jaina va negar amb el cap.

-La Ducha ja estava mobilitzant la seva flota quan vam arribar -va explicar ella-. I quan vam demanar veure-la, va intentar fer que ens matessin.

-Devia d’haver pensat que veníem a arrestar-la -va afegir Zekk, mantenint un ull vigilant en el multiprocessador.

-I això és pel que vau bombardejar la seva vila? -va preguntar en Ben.

La Jaina va arrufar les celles.

-Nosaltres no vam bombardejar res. Els seus Miy'tils van fer això després que els droides de batalla no funcionessin.

-La Ducha va bombardejar la seva pròpia vila? -va preguntar en Ben-. Realment deu haver-vos volgut morts!

-És l'única manera de protegir la germana que té espiant a la Tenel Ka -va dir la Jaina-. Podia deixar-nos aquí encallats destruint els nostres InvisiblesX, però ara que la Tenel Ka és la Reina Mare, estic segura que la Ducha ha investigat les habilitats Jedi prou per comprendre que podem tocar-nos els uns als altres a través de la Força a grans distàncies.

El multiprocessador va xiular, però Ben amb prou feines el va sentir.

Estava massa confós pel que la Jaina havia dit. Si entenia correctament el sistema de parentius hapans, i d'alguna manera dubtava que ho fes, la germana de la Ducha Galney era la camarlenc de la Tenel Ka, Lady Galney.

-Ben? -va preguntar en Zekk, estudiant el multiprocessador amb una expressió preocupada-. No vol dir aquest timbre que el meu aperitiu està a punt?

-Uh, ho sento. -Ben va col·locar el «aperitiu» (eren dos paquets de racions estàndard) en una safata i ho va col·locar davant d’en Zekk-. Però això no té sentit. La Tenel Ka solia ser una Cavaller Jedi, correcte?

-Una molt bona -va dir la Jaina.

-Llavors no seria capaç de dir quan algú li estava mentint? -va preguntar en Ben-. Ella sabria si Lady Galney l'estava espiant.

-Estàs dient que no l'està espiant? -va preguntar en Zekk. Sense aixecar-se, es va inclinar cap a Ben i va començar a obrir calaixos sota el taulell-. On són les culleres?

Ben va retirar un joc de coberts platejats del recipient de l'esterilitzador i el va lliurar a Zekk.

-Lady Galney encara estava amb la Tenel Ka quan Jacen em va enviar en aquesta missió.

L'expressió de la Jaina es va tornar alarmada.

-Llavors la Tenel Ka no sap que la Ducha és una traïdora?

Ben va negar amb el cap.

-No ho crec -va dir-. L'última vegada que el vaig sentir, ella estava comptant amb la flota Galney per reforçar les seves defenses.

-Maleïda sigui! -Jaina li va donar un cop de puny a la taula tan fort que un salpicó d’estofat porpra va sortir del bol d’en Zekk-. Això és pel que la Ducha no volia parlar amb nosaltres. Està pretenent fer veure que està en el bàndol de la Tenel Ka i sabia què dos Jedi sentirien la mentida.

-Així que la Tenel Ka pensarà que està corrent a defensar-la i llavors la Ducha pot atacar-la des de dins. Això té sentit. -Zekk va assentir i després va arrufar les celles-. El que no entenc és per què la Tenel Ka no pot sentir que el seu camarlenc és una espia.

-Potser Lady Galney pot amagar que està mentint -va dir en Ben-. Si els Jedi poden fer-ho...

-La majoria no poden –va dir la Jaina, arrufant-li les celles a Ben-. Almenys no uns als altres.

Ben es va sobresaltar dins seu, comprenent massa tard que amagar mentides era una d'aquestes tècniques especials de les que Jacen probablement no volia que parlés.

-Bé, potser Lady Galney pugui –Va rebatre ell-. No necessitaria ser una Jedi. Tot el que ha de fer és obligar-se a si mateixa a creure que està dient la veritat quan no l'està dient.

-O no saber en cap cas que està mentint -va afegir Zekk entre mossos.

La Jaina es va tornar cap a Zekk.

-Creus que Lady Galney no està en això? -va preguntar.

Zekk va arronsar les espatlles.

-No has de ser una espia per ser una bretxa de seguretat -va dir ell-. Tot el que cal és descuit.

-Sí -va dir en Ben, tornant-se excitat-. És com el Woolamander Cec, només que a l'inrevés.

-El Woolamander Cec? -va preguntar la Jaina.

-Ja saps, quan fas servir a algú innocent per donar dades d'intel·ligència falses -va explicar en Ben-. Només que d'aquesta manera, estàs recollint la informació d'algú innocent i, atès que ella no sap què està passant, també és la seva pròpia intermediària. És el parany perfecte contra algú com la Tenel Ka.

La Jaina va semblar vagament preocupada.

-On estàs aprenent totes aquestes coses?

De nou, Ben es va sobresaltar per dins.

No estaven els altres aprenents aprenent res del que Jacen li estava ensenyant?

-És part del meu entrenament amb la GAG. -Ben va atreure una capa de calma sobre la seva presència en la Força de manera que Jaina i Zekk no sentissin la seva mentida-. Necessitem saber totes aquestes coses d'espies.

-Bé, has d'estudiar dur -va dir en Zekk-. Perquè crec que tens raó.

Jaina va assentir.

-Té sentit. L'autèntic espia és probablement un dels consorts de la Galney. Tenel Ka no tindria raó de totes maneres per parlar amb cap d'ells. -Ella va tornar a mirar a Ben-. I les dones de la noblesa hapana tenen el mal costum de subestimar la duplicitat masculina.

El comentari va enviar una descàrrega d'alarma a través d’en Ben, però va fer tot el que va poder per mantenir-se calmat, recordant que durant les seves sessions de pràctica, ni tan sols Jacen podia dir sempre quan estava mentint.

-M'alegro que aquestes coses finalment resultin útils. Francament, estava començant a preguntar-me si aquests instructors s'ho estaven inventant. –Retornà la seva atenció a Zekk, que ja havia devorat la major part del seu «aperitiu» i estava utilitzant el pa per escurar fins a deixar net el bol d'estofat-. Saps com utilitzar el multiprocessador si encara tens gana?

Zekk va estudiar la unitat amb una brillantor voraç en els seus ulls.

-Oh, sí.

-Bé. -Ben va apuntar a la taquilla sota la seva llitera-. El meu vestit de vol de recanvi podria quedar-te bé, Jaina, però per a Zekk...

-No et preocupis -va dir la Jaina-. Ficaré la d’en Zekk en el netejador mentre s'estigui sanidutxant.

-Llavors serà millor que vagi a parlar amb la tinenta Ioli -va dir en Ben. Ioli no li havia dit que es presentés, però l'últim que volia fer era dir alguna cosa més que elevés l'escrutini de la Jaina-. Voldrà enviar un informe a Jacen tan aviat com sortim de la zona morta.

-Demana-li que també l'hi enviï a la Tenel Ka -va demanar la Jaina.

-No sé si això és una bona idea -va dir en Zekk-. Sabem que està envoltada per espies. Fins i tot si Lady Galney no és una d'elles.

-Simplement anem a haver de córrer el risc -va dir la Jaina-. Tenel Ka necessita assabentar-se d'això tan aviat...

-La Reina Mare s'assabentarà això tan aviat com ho sàpiga Jacen -va dir en Ben-. Està a bord de l’Ànakin amb ell.

La Jaina va arrufar les celles.

-L’Ànakin?

-L’Ànakin Solo... el nostre nou destructor estel·lar -va dir orgullosament en Ben-. Està en òrbita sobre Hapes i la Reina Mare Tenel Ka s'està ocultant...

-El nostre nou destructor estel·lar? -va repetir la Jaina. Es va posar dreta i es va inclinar a través de la taula cap a Ben-. Jacen va anomenar a una nau de la GAG com Ànakin?

-Sí, va pensar...

-Què va pensar? –preguntà la Jaina-. Que arrossegaria el nom del nostre germà petit al pou de poodoo amb ell?

-Uh, hauràs de preguntar-li a ell -va dir en Ben, comprenent que no hi havia res que ell pogués dir per apaivagar-la -. Me n'he d'anar.

Es va retirar a través de la mampara i va escapar cap endavant. Era conscient dels mals sentiments entre Jaina i Jacen, per descomptat, però no hi havia comprès la raó fins ara. Jaina era just tan volàtil i irraonable com clamava Jacen. Era una meravella que hagués durat tant en l'exèrcit com havia durat. Però llavors, els estàndards de la forces de l'antiga Nova República no havien estat ni de prop tan alts com ho eren ara que Jacen i l’almirall Niathal havien reorganitzat l'exèrcit. Aquests dies, algú tan impulsiu com la Jaina mai entraria fins i tot a l'escola de vol. I ell ni tan sols podia imaginar com s'havia arribat a convertir mai en Cavaller Jedi. Jacen sempre li estava dient que un bon Jedi utilitzava la seva fúria i no a l'inrevés.

Ben va tornar al seu lloc i es va presentar a la Ioli, després va codificar un missatge explosiu per enviar-lo per l'HoloRed tan aviat com deixessin les Boires Transitòries. Després d'uns pocs minuts de pensar-ho, també va incloure un advertiment sobre la reacció de la Jaina davant el nom de l’Ànakin. Amb una petita advertència per avançat, potser Jacen fos capaç d'evitar un altre esclat com el que havia obert la fissura entre ells en primer lloc.

Després que Ben acabés el missatge, va romandre en el seu seient, tement tornar i donar-li a la Jaina una mica més sobre el que estar enfadada. Realment no volia causar més tensió entre ella i Jacen, però els seus motius també eren egoistes. Amb el seu pare ja amenaçant amb acabar el seu aprenentatge amb Jacen, l'últim que volia fer era donar-li a la Jaina alguna raó perquè li suggerís als seus pares que podria haver raons per preocupar-se.

Afortunadament, evitar la Jaina i en Zekk va resultar ser fàcil. La seva llarga caminada a través dels pantans els havia deixat tan exhausts que tan aviat com es van netejar i van menjar, van pujar a les màrfegues i es van quedar adormits.

La parella encara no s'havia aixecat gairebé un dia estàndard després quan l'Explorador finalment va sortir de l'hiperespai en la immensitat tatxonada d'estrelles fora de les Boires Transitòries.

Tanogo ràpidament va connectar l’holocomunicador i va enviar el missatge d’en Ben.

Per a la seva sorpresa, van rebre una resposta gairebé immediatament, fins i tot abans que Ben hagués acabat de traçar el seu curs de tornada a Hapes.

-Això va ser ràpid -va dir.

-Massa ràpid -va respondre Tanogo. Es va posar a treballar descodificant-lo -. És un missatge CU. Ha de ser-ho.

Això va provocar un grunyit en el normalment silenciós oficial d'armes twi'lek.

-Un missatge CU? -va preguntar en Ben.

- «See you[1]», ens veiem -va explicar la Ioli-. Quan un destructor estel·lar ha de canviar de lloc mentre les seves naus de reconeixement són fora, allibera balises de missatges amb coordenades de reunió.

-D'acord -va dir en Ben, sense veure el problema-. Així que no traço un curs fins que tinguem les noves coordenades.

-Això seria massa fàcil, fill -va dir Tanogo.

-És bastant rar que un destructor estel·lar es mogui cap a la nau de reconeixement -va dir la Ioli-. I atès que els esquifs de reconeixement no porten molt combustible o provisions...

-I atès que tenim la meitat més del nostre complement normal -va afegir en Ben, començant a entendre.

-Correcte -va dir la Ioli-. Pot ser un problema.

Van esperar en silenci mentre Tanogo acabava de descodificar el missatge. Llavors Ben sentir una ondulació d'alleujament en la Força.

-No és tan dolent -va anunciar Tanogo-. Podríem fins i tot aconseguir una mica de R i R, si la tinenta se sent generosa.

-Això depèn de quant pretengui tenir-me esperant -va dir la Ioli.

El missatge va aparèixer a la pantalla de la cabina gairebé immediatament. ESQUIF DE RECONEIXEMENT EXPLORADOR PROCEDEIXI AL DIPÒSIT ROQOO PER PROVEÏMENT. ESPERIN REUNIÓ O ORDRES.

-Què hi ha del nostre missatge? -va preguntar en Ben.

-L’Ànakin probablement està a l'hiperespai -va dir Tanogo-. Seguirem intentant-ho i esperant agafar-lo entre salts.

-Això no és prou bo -va dir la Jaina des de la part de darrere de la cabina.

Ben es va tornar cap a la veu i la va veure a ella i a Zekk sortint de les habitacions de la tripulació. Les seves cares encara tenien les línies del coixí i les seves cabelleres encara estaven despentinades per la son, però semblaven completament descansats, com normalment ho semblaven els Jedi després d'un tràngol de recuperació.

-Hem d'anar a Hapes –Va dir ella, continuant cap endavant.

-Aquestes no són les nostres ordres -va objectar Tanogo-. Quan el coronel Solo ens diu que anem a algun lloc...

-El Coronel Solo no sap res del nostre missatge -el va interrompre en Zekk-. O la importància de portar-lo allà ara.

La Jaina va lliscar més enllà del lloc d’en Tanogo i es va aturar darrere del seient de la Ioli.

-Sap com d'important que és lliurar les nostres dades d'intel·ligència a la Reina Mare a temps i vostè té l'autoritat per actuar per iniciativa pròpia.

La Ioli va assentir.

-I tant. Però la Reina Mare està a bord de l’Ànakin...

-No, si l'Ànakin va deixar Hapes, no ho està -va dir la Jaina.

-Una líder del coratge i la integritat com la Tenel Ka no deixarà el seu món capital mentre està sota l'amenaça d'un atac -va afegir en Zekk-. A allà on fos l’Ànakin, la Reina Mare es quedarà enrere per supervisar la defensa de Hapes.

-Així que li suggereixo que actuï per iniciativa pròpia -va dir la Jaina-. O nosaltres actuarem per la nostra.

La petita mandíbula de la Ioli es va tancar amb força, llavors va deixar escapar un esbufec ​​d'irritació i es va tornar cap a Ben.

-Què creus que voldria el coronel Solo?

Ben va mirar per sobre de la seva espatlla a les cares inflexibles de la Jaina i Zekk.

-Bé, aquest missatge és força important -va dir-. I no crec que Jacen volgués que vostè faci que la seva tripulació sigui assassinada pels dos Cavallers Jedi que simplement li va enviar a rescatar.

Jaina li va somriure a Ben i després li va fer l'ullet.

-Bona resposta -va dir ella-. Potser Jacen t'està ensenyant alguna cosa després de tot.

Següent

---

[1] No he trobat una abreviatura adient per substituir aquest CU (see you en anglès) , encara que vaig estar temptat de posar un EI (ens veiem) o Fid (Fins després) o Ar (Arreveure). N. del T.