dimarts, 17 de gener del 2017

La crida de la venjança (VII)

Anterior



CAPÍTOL 7

Mace no havia evidenciat cap emoció quan Obi-Wan li va notificar la desaparició d’en Qui-Gon. S'havia limitat a assentir.
-Estic segur que tindrem notícies seves –Va dir.
Però quan van descobrir que Qui-Gon havia apagat el seu comunicador, la desaprovació d’en Mace va ser òbvia.
-S’haurà de procedir sense Qui-Gon. Crec que hem de separar-nos. Jo aniré a la Legislatura Unida a demanar informació. Obi-Wan, pots trobar aquesta metge, Yanci? Necessitem una altra còpia de la seva llista.
-Suposo que sí -va dir Obi-Wan-. Va dir que estava amb els Obrers; podré trobar-la mitjançant Irini i Lenz.
-Bé. Llavors, Bant i tu anireu a buscar-la i us unireu a Qui-Gon en la recerca d'Oleg. No tinc cap dubte que així us topareu amb Qui-Gon. Quant us trobeu amb algun dels dos, feu-m'ho saber.
Obi-Wan va assentir. Mace els va deixar, sortint a corre-cuita de la residència d’en Manex i baixant al carrer. Algun dels vianants va mirar-lo, fixant-se en les seves robes de Jedi. Segurament haurien sentit els rumors sobre la traïció de la Jedi. Obi-Wan estava segur que Mace ho havia notat, però, així i tot, es va allunyar sense cap titubeig visible en el seu caminar o la seva expressió.
- On anem? -va preguntar la Bant. Hi havia una nova fredor en la seva veu.
-Al sector Obrer. Per allà agafarem un transport públic.
Mentre caminaven, Obi-Wan va pensar que no suportaria que no poguessin tornar a ser amics. Necessitava que les coses quedessin clares i en pau amb Bant. Les coses ja estaven molt confuses ara que no estava Qui-Gon. Li preocupava el motiu pel qual s'havia anat sense ell. Li mouria la venjança? Per què no va voler que l'acompanyés?
Obi-Wan trobava a faltar al seu Mestre i li resultava molt difícil haver de trobar a faltar també a la seva amiga. Sobretot quan anava caminant al seu costat.
Van pujar a bord d'un aerobús gairebé buit. Obi-Wan va mirar els carrers davant els que passaven, esperant poder captar algun indici del seu Mestre.
-Està aquí fora, en algun lloc -va dir. No sabia si Bant li parlava, però estava tan acostumat a confiar-se a ella que les paraules van brollar d'ell abans que pogués detenir-les -. I no sé el que pensa o planeja, podria estar encaminant-se a un perill. Podria necessitar-me. Si li passa alguna cosa...
Bant va clavar en ell els seus freds ulls platejats.
-Si al teu Mestre li passa alguna cosa, et sentiràs com em sento jo.
Després de dir això, va tornar a mirar endavant. Obi-Wan es va sentir com si li hagués bufetejat. Per descomptat, ella tenia raó. Què podia dir? Ja s'havia disculpat.
Lamentava sincerament no haver tingut en compte els sentiments de la Bant. L'únic que podia fer era mostrar-se d'acord.

- Es morirà! -va cridar Obi-Wan. Bant va cooperar, enfonsant-se més encara.
-He sentit parlar dels calamarians -va dir algú de la sala d'espera-. El que diu és veritat.
- Això figurarà en el teu expedient! -va avisar Obi-Wan a Vero. Va estar a punt de dir consciència, però no sabia si Vero en tindria alguna-. És el que vols?
Vero va semblar alarmar-se davant la menció del seu expedient.
-D'acord, d'acord -va dir-. Enrere hi ha una banyera d'immersió. La portaré a ella.
Obi-Wan va lliurar a la Bant a Vero, que va agafar el seu braç amb desgrat. Mig la va arrossegar cap als cubicles mèdics.
Obi-Wan no va perdre el temps. Es va moure amb discreció cap al taulell i va accedir ràpidament als holoarxius.
Sí! Oleg havia estat allà pocs dies abans. I s'incloïa una direcció. Obi-Wan la va memoritzar ràpidament i va tornar a on estava abans. S'estava asseient en una cadira de la sala d'espera quan va tornar Vero.
-La teva amiga està nedant -va dir en Vero amb les celles arrufades.
Bant va sortir uns minuts després, encara mullada. Obi-Wan li va fer un senyal amb el cap per fer-li saber que havia tingut èxit. Van deixar la clínica ràpidament i es van dirigir a un quiosc topogràfic d'una cantonada propera. Van localitzar la direcció.
Només estava a unes illes de distància. Era la direcció d'un petit hotel, però la seva recerca va concloure en descobrir que Oleg havia sortit.
-Pregunten massa per ell -va dir l'amo de l’hotel amb to sinistre-. I no tinc res a dir-vos a vosaltres.
Decebut, Obi-Wan es va aturar a la vorera. Tenia la sensació que Qui-Gon no s'havia rendit tan fàcilment.
-Suposo que podem vigilar aquest lloc -va dir la Bant, dubitativa-. O vigilar la clínica.
-La seva següent cita és d'aquí dues setmanes -va dir Obi-Wan, desanimat.
-Bé, truquem a Mace i diguem-li que és un carreró sense sortida.
A Obi-Wan no li agradava haver de donar males notícies a Mace, però va buscar el comunicador.
Quan va contestar, li va explicar ràpidament els passos que havien donat i on eren.
-Torna a donar-me la teva localització -va dir Mace amb to estrany. Quan Obi-Wan la hi va repetir, va regnar una llarga pausa-. Acaben d’informar-me que han trobat un cadàver a prop. Reuniu-vos allà amb mi. Jo surto ara.
Mace li va donar la direcció i va tallar la comunicació. El padawan va mirar la Bant. Sabia que els dos temien el mateix. No podia manifestar la por amb paraules, però va créixer al seu interior, buidant-li d'energies. El cadàver podia ser el d’en Qui-Gon.
Es van tornar sense dir paraula i van córrer cap a la direcció que els havia donat Mace. Només estava a unes illes d'allà. Es van aturar davant d'un magatzem. Hi havia vehicles de seguretat aparcats fora, i els guàrdies entraven i sortien, Obi-Wan va avançar com si tingués l'obligació de ser-hi. No podia esperar ni un segon més.
-Som Jedi. Manex ens ha autoritzat a investigar -va dir amb fermesa.
Per a la seva sorpresa, el guàrdia els va fer passar amb un gest. Manex devia haver trucat i exigit accés per als jedi. El cos era al passadís, sota una tela. Obi-Wan va sentir que l'alleujament acabava de deixar sense força els músculs.
Va poder veure per la seva forma que el cos era massa fràgil i baix per ser el d’en Qui-Gon. Tot i així, es va inclinar i va alçar una cantonada de la tela uns ulls blaus li van mirar amb sorpresa. Per moltes vegades que veiés la mort, Obi-Wan seguia sense acostumar-s'hi.
Va suposar qui era el jove.
- L’han identificat? -va preguntar a un oficial proper.
-Es deia Oleg -va replicar l'oficial mentre teclejava alguna cosa al seu datapad.
- Portava alguna cosa a sobre? -va preguntar Bant.
-Només una pistola làser. No va tenir oportunitat d'usar-la. Una sonda robot el va matar abans.
Obi-Wan i Bant van explorar la zona mentre esperaven a Mace. Al principi no van trobar res que indiqués una lluita, cap pista que els enviés a una nova direcció. Llavors van arribar a la porta del darrere. Estava destrossada, un forat prou gran com perquè passés un home.
-Un sabre làser, sens dubte -va dir la veu d’en Mace darrere d'ells.
-Potser ho va fer un vibrobufador -va suggerir Obi-Wan. Tot d'una no volia que Mace pensés que Qui-Gon havia estat allà.
Mace no va contestar. Els seus ulls es van estrènyer, i va avançar per agafar alguna cosa de l'extrem esmolat d'una frontissa trencada. L'hi va mostrar a Obi-Wan i a Bant. Era un tros de túnica Jedi.
Es va tornar i va mirar per l'obertura de la porta. Els guàrdies de seguretat havien deixat barres lluminoses per il·luminar la part de darrere.
-Aquí va tenir lloc una batalla amb sondes robot -va dir en Mace.
- Veieu les cremades del sòl? Quatre o cinc, pot ser que més -Es va girar cap a Obi-Wan-. No va emprar Qui-Gon sondes robot per buscar a Balog?
Obi-Wan va empassar saliva. No podia mentir a Mace.
-Sí.
Mace va romandre immòbil, sostenint el tros de tela. El seu rostre no evidenciava res del que pensava, però Obi-Wan podia endevinar-ho.
Estava implicat Qui-Gon en la mort d'Oleg? S'hauria passat al Costat Fosc mogut per la seva pena i la seva ira? Què faria si algú s'interposava en el seu desig de venjar la mort de Tahl?
Obi-Wan temia les preguntes que hi havia a la ment d’en Mace. I el que més li preocupava és que també eren les seves.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada