Llinatges (XVIII)

Anterior

CAPÍTOL 18

L'Aliança Galàctica s'agita aquest matí mentre més planetes retiren als seus representants del Senat en protesta per l'enfrontament en el bloqueig corellià. L'ambaixador d’Atzerri davant l'Aliança ha descrit la destrucció d'un dels seus vaixells de càrrega com «un acte de guerra». El Cap d'Estat Cal Omàs ha declarat aquest matí a l’HNE que la zona d'exclusió romandrà al seu lloc fins que Corèllia es desarmi i que la nau atzerri havia obert foc després de repetides advertències.

No hi ha hagut resposta del president de Corèllia, Thrackan Sal-Solo.

-Informatiu del matí de l'HNE.

APARTAMENT DE LA LUMIYA, PIS FRANC, CIUTAT GALÀCTICA.

Jacen es va fregar els ulls, intentant esborrar el somni que havia tingut durant el vol de tornada des de Corèllia i que encara estava vívid en la seva ment.

Esperava que fos un somni i no una visió.

Mentre el turboascensor pujava fins al pis tres-cents de la torre d'apartaments, va intentar llevar-se la imatge del cap i va fallar. En el seu somni, estava mirant a les seves mans, amb el sabre làser agafat fortament en una, i sanglotant.

Això és amb el que somies quan envies a la teva pròpia germana a un consell de guerra. Afronta-ho.

No, no estava orgullós del que li havia fet a la Jaina, però calia fer-ho. Va deixar que la seva misèria li envaís i no es va encongir davant d’ella mentre obria les portes del pis franc de la Lumiya amb una breu concentració d'energia de la Força. A dins hi havia un grup d'habitacions sorprenentment còmodes moblades amb objectes que va pensar que reconeixia de l'hàbitat de l'asteroide. Ella havia tornat a casa per recollir algunes coses. D'alguna manera ell no havia pensat que ella necessités accessoris materials.

-Estàs molt enfadat -va dir ella, sortint d'una altra habitació. Jacen es va sorprendre per la seva aparició-. El teu avi em va trobar girant en el meu caça estel·lar després que en Luke Skywalker m'hagués disparat i m'hagués deixat per morta. Vader em va salvar. Així que la meva vida està inextricablement unida a la teva família. Sabies això?

-Veus això com el destí.

-Inevitabilitat. Que és pel que hauries de deixar de sentir-te culpable per la teva germana.

-Estic tenint mals somnis per això. No ho esperava.

-Vols que parin?

-No. Són el que són. He d’acceptar-los.

-Assegura't de conèixer la fina línia que separa els somnis de les visions. Elles podrien dir-te el que necessites saber. El que jo no puc dir-te.

-El què?

-Com progressar des d'on estàs ara fins allò en el que has de convertir-te. Jo puc guiar-te amb les tècniques, però la seva aplicació ha de venir de tu.

Jacen es va asseure, amb compte de no tocar cap artefacte per si de cas un tenia una utilitat que ell encara no coneixia.

-Això és el que no entenc. Vaig passar més de cinc anys perfeccionant el meu ús de la Força, aprenent tècniques de totes les espècies, no només el camí Jedi. Què més pot haver? On acaba un adepte Jedi i comença un Sith? Ja veus, realment mai vaig creure que fos purament una línia entre el bé i el mal. Alguns dies no puc ni tan sols definir aquests termes.

-És l'acceptació -va dir la Lumiya-. La disposició a rendir-se al que la Força et demana. Deixar de negar-ho per una negació racionalitzada com autodisciplina i el rebuig a les emocions poderoses.

-Això sona com si hagués simplement de fer el primer que em ve al cap.

-Ja saps que hauries de fer-ho.

-Llavors per què sóc diferent del meu avi?

Mentre més faig, més sento que estic fent exactament el que ell va fer. Va ser realment només la seva preocupació per la seva esposa la que va evitar que arribés a l'ordre?

-Ell va començar el seu entrenament massa tard i encara era inexpert quan va ser explotat per un home que volia poder. Tu ets un home madur amb un entrenament de per vida i sense ningú que et faci servir. Tu no cometràs els mateixos errors.

-No pot ser fàcil.

-No ho serà. Serà dolorós.

-Més dolorós que tornar-te contra la teva pròpia germana?

-Oh, sí...

-És aquest el meu destí?

-Aquest és el preu que pagues per portar ordre a la galàxia. Aquest és el teu sacrifici. Ara veus per què els homes febles com Palpatine només veien poder i per què van ser derrotats? -La veu hipnòtica de la Lumiya era gairebé impersonal. Jacen mirava la seva boca i no va tenir la sensació que li estigués parlant un altre ésser viu. Era un oracle, una revelació desapassionada-. No hi ha res en ell per a tu com Jacen Solo.

Ell havia mentit. Ja hi havia coses pitjors que suspendre a la Jaina. Estava l'expressió a la cara d’en Ben Skywalker quan va veure el cos de l’Ailyn Habuur.

Hi havia anat massa lluny en envair la ment de la dona. Ella no havia estat al màxim físicament.

Ell no tornaria a cometre el mateix error. Però la confiança d’en Ben en ell havia rebut un impacte directe. El noi encara no entenia que fer les coses a la manera del seu pare portaria a un cicle infinit de guerra i caos. Luke no s'enfrontaria a la necessitat de prendre mesures extremes. Luke volia sentir-se bé amb si mateix.

Això era l'afecció.

-Com et sents quan veus al Luke Skywalker ara? -va preguntar ell.

-No sento res -va dir la Lumiya-. Només records.

-Què hauria de fer a continuació?

-No puc dir-t'ho. Afronta el que més et preocupa.

-El meu aprenent, Ben. Està titubejant.

-No busquis la seva aprovació.

-No ho faig.

-No fixis un exemple i esperis que el segueixi. Posa’l en una posició on hagi de descobrir la veritat per si mateix.

Dolorosament, ella tenia raó, com l'havia tingut a Bimmiel. Ben havia d'aprendre el que el seu pare no havia après mai: que hi havia maldats necessàries.

I no hi havia millor lloc per aprendre això que en la Guàrdia de l'Aliança Galàctica.

COMPLEX DE GESTIÓ D'EMERGÈNCIES SOTA EL PARC KEBEN, CORONITA, CORÈLLIA.

Per a un parell de vells, va pensar en Han, Fett i ell estaven mantenint el pas amb la noia força bé. Llavors es va adonar que el passatge subterrani anava turó avall.

El corredor que anava des de la suite presidencial d’en Sal-Solo fins al búnquer de gestió d'emergència s'allargava durant un quilòmetre sota el Parc Keben.

Tot el que havien de fer era seguir corrent.

Han no tenia ni idea del que passaria després d'això, però no era la primera vegada que havia corregut de cap i confiava en els seus instints i la seva sort.

A més, estava amb Boba Fett. Aquest home podia escapar de qualsevol cosa.

-On dóna això? -va panteixar en Han.

-Porta al complex del búnquer. Després dues sortides van des d'allà cap a la superfície.

-Dues?

-Dues sortides són millor que una.

Bastant enrere, però no prou lluny, va ressonar el ressò de botes. Ara estaven en un túnel dèbilment il·luminat amb un sòl dur i enrajolat i amb grans rètols formant un patró cada pocs metres amb missatges útils com TENS EL TEU RESPIRADOR? I ASSEGURA TOTES LES PORTES. LA TEVA VIDA POT DEPENDRE D'AIXÒ.

-No ensopegarem amb companyia aquí davant, oi?

-No almenys que tinguem realment mala sort. -Fett corria al costat de la Mirta-. Només porten empleats a aquests llocs durant les emergències civils.

-Com una guerra?

-Sí, això reuniria les condicions.

Mirta tenia la seva pistola làser sostinguda a l'altura de l'espatlla mentre corria, un testimoni dels beneficis de les botes planes passades de moda i de la roba adequada.

-Tindran una emergència real entre mans si es creuen en el nostre camí.

Les portes davant d'ells es van obrir automàticament i els llums brillants es van encendre al sostre. Si això estava tot preparat per posar-se en marxa quan entressin els treballadors, llavors havien d'estar sols aquí baix, o els llums ja estarien encesos.

Sols excepte pels guàrdies que els perseguien, per descomptat. Havien de ser guàrdies. Han estava acostumat al so de les botes dels guàrdies.

Fett es va aturar mentre entraven en un vestíbul amb sis portes que sortien d'allà. Tres estaven marcades com CONTROL DE TRÀNSIT, AIGUA I ENERGIA i CÈL·LULA CENTRAL DE E.M. Les altres tres no estaven marcades.

-Quina?

Mirta va caminar darrere d'ells, amb la pistola làser fent un arc, mentre Fett es quedava congelat.

Han va comprendre que s'estava concentrant en alguna imatge a la pantalla integrada en el seu casc.

-Dues sortides via l'habitació principal d’E.M. d'aquí, però si ens quedem atrapats hi ha escotilles per accedir als respiradors des de les altres habitacions. -Va indicar la seva motxilla coet-. Jo no treballo els respiradors.

-Habitació d’E.M., allà hi anem...

Les petjades que corrien darrere sonaven molt més altes ara. Un tret de foc làser va escampar guix a deu metres d'ells. Fett es va separar i va estendre el seu braç esquerre, enviant una gran flamarada passatge a baix per darrera d'ells que va fer un soroll fort com de whompp i va llançar columnes de fum gris de tornada en direcció a ells. Les malediccions i els crits van ressonar al passatge. El llança-flames havia alentit als seus perseguidors però no els va aturar.

-Moveu-vos -va dir en Fett.

La porta de l’E.M. no es va obrir automàticament. Mirta va colpejar amb el palmell de la mà el botó vermell quadrat que estava a un costat un parell de vegades i les portes es van separar. Estaven a meitat de l'habitació abans que en Han s'adonés que estava plena d'escriptoris en fila amb comunicadors en cadascuna d'elles. Les parets estaven cobertes completament amb holomapes i pantalles. El lloc estava a punt per gestionar qualsevol desastre que copegés a Coronita quan les sirenes d'emergència sonessin.

Un home confús amb una camisa blanca va aixecar la vista d'un quadern de dades i els va mirar.

-Arriben aviat -va dir-. No havíem d’ocupar la... oh, merda...

Un raig blau de foc làser va sortir disparat des de la porta i Han, Fett i Mirta van disparar al mateix temps, fent retrocedir als dos guàrdies de seguretat. L'home es va ajupir, amb els braços cobrint-li el cap, mentre ells intercanviaven trets làser i Fett li disparava al panell del pany de les portes, fent que les dues meitats es tanquessin de cop.

-Inspecció de seguretat i higiene -va dir en Han mentre l'home aterrit s'aixafava contra la paret-. Segueixi fent una bona feina.

Es van llançar per una de les dues portes marcades com a sortida d'emergència i de nou estaven en un corredor il·luminat amb llum groga, corrent per salvar la vida. Aquest pujava turó amunt. Han realment es va adonar d'això ara. Els músculs de les cuixes cridaven demanant un descans. Darrere d'ells, se sentien trets làser estavellant-se contra les portes i una altra vegada el ressò de les botes. Els guàrdies no abandonaven amb facilitat.

-La teva motxilla coet no va a servir-te de molt aquí baix, amic -va dir en Han.

Fett no va disminuir el pas. Va arribar al final del passatge i es va girar, gairebé llançant al Han contra la paret.

Llavors es va inclinar cap endavant fins a formar un angle de noranta graus amb el terra, va arquejar les espatlles i li va donar un copet al panell del seu avantbraç esquerre.

-Això creus? -va dir sense alè-. Vés amb compte amb l'estela, Solo.

Un shwoosh d'aire calent i un encegador espurneig de llum groga gairebé va aixafar al Han mentre el petit míssil de la motxilla coet d’en Fett va passar fregant la part del darrere del seu casc i va sortir disparat pel corredor avall, deixant un rastre de vapor.

L'explosió li va ensordir durant uns quants segons. Fett va agafar-lo per l'espatlla i el va empènyer cap endavant.

-Saps quant costen aquests MM-9? -va grunyir en Fett.

Les orelles d’en Han estaven xiulant.

-Hi ha d'haver regulacions de seguretat en aquestes coses.

Però va poder sentir els sorolls sords i els cruixits de la runa caient. Van córrer.

Al davant, una taca de llum que era més brillant que la brillantor groga del túnel va mantenir-lo corrent a un nivell automàtic i animal. Escapa. Només escapa. Preocupa't per tota la resta després. Hi havia esperat que la Mirta estigués ja a mig camí del parc, però estava dreta al costat de les portes de sortida, llançant-los foc làser fins que ells es van separar.

L'aire fred de la nit va envair el passatge florit.

El túnel donava al pendent d'un altre turó artificial al costat més allunyat del parc.

-Tot està net -va dir ella-. Vinga, correu.

Mirta no li semblava de la classe a la qual li importava si ell vivia o moria. Però, com Fett, ella tenia raons per voler-lo d'una peça. Fett podia haver-los deixat a tots dos desemparats i escapar amb la seva motxilla coet, però no el deixava fora de la seva vista.

-Truca a la teva dona -va dir en Fett-. Fes que ens reculli. No podem córrer per tota Coronita en aquesta hora de la nit. Massa sospitós.

Es van ajupir rere de la coberta d'amples arbustos prop de l'autopista i durant un segon Han va tenir una d'aquelles imatges de si mateix en la seva ment des de fora del seu cos que de vegades li deixaven trontollant. Tres assassins mandalorians, amb l'armadura completa, ocultant-se de la Força de Seguretat Corelliana en un bonic parc normal mentre un cop d'estat contra el govern començava a quilòmetres de distància. Va obrir el seu comunicador.

Què estic fent aquí?

-Hola, amor -va dir en Han-. Pots venir a recollir-nos a nosaltres?

La veu de la Leia era, com sempre, tota calma resignada.

-Qui és nosaltres?

-Uns amics mandalorians amb els que m’he trobat.

-Això està bé. Estic veient molta activitat policial des de l'apartament.

-Ah, aquest ha de ser el cosí Thrackan...

-Com està?

-Mort -va dir en Han i el seu estómac es va retorçar entre les nàusees i l'alleujament que valia tot un vida-. Molt, molt mort.

CASERNA GENERAL DE LA GAG, CIUTAT GALÀCTICA, CORUSCANT.

-Què li va passar a Barit Saiy? -va preguntar en Ben.

Shevu va consultar els arxius de custòdia i va negar amb el cap.

-No és aquí. Tampoc hi ha registre de transferència de la seva custòdia a l’FSC.

-Però tot presoner ha de ser registrat en entrar i sortir, correcte?

-Correcte. -Shevu va mirar al seu quadern de dades, amb els llavis comprimits en una fina línia-. No m'agraden els presoners que desapareixen. –Se les va manegar per somriure-li-. Potser va ser repatriat i ningú va registrar la seva sortida. Enviem de tornada a molts corellians amb les presses abans del bloqueig.

-Sí...

-És difícil quan t'involucres personalment -va dir en Shevu tranquil·lament-. És millor mantenir-se a distància i fer-ho tot segons el manual.

-Jacen no ho fa.

-El Coronel Solo és el meu oficial al comandament.

No era una resposta que tingués sentit en la superfície, però Ben estava aprenent ràpidament: Shevu estava dient que no donaria la seva opinió del comportament d’en Jacen, fos el que fos el que pensava d'ell. Estava enfadat per l’Ailyn Habuur.

Ben també estava angoixat. Jacen era tot el que volia ser i llavors, de sobte, havia matat una presonera, per distracció, no amb fúria, però ella encara estava morta, i Ben no estava segur de conèixer-lo tan bé com havia pensat.

És això el que vull ser?

-Ho entenc -va dir en Ben i va anar cap al gimnàs ara buit per practicar les seves habilitats amb el sabre làser amb un remot com a objectiu.

La petita esfera va ballar i va girar en l'aire mentre ell oscil·lava i tallava, deixant un feble rastre de llum darrere la fulla blava amb cada cop. Quan es trobava escombrat pel moviment i deixava de concentrar-se, sempre descobria que estava a la vora d'executar un moviment perfecte rere l'altre. No ho sentia com un seguit d'accions. Ho sentia com un, el seu primer i últim cop, congelat i repetit una vegada i una altra. Llavors arribava un punt mentre perseguia l'esfera platejada que es movia ràpidament quan la seva ment es quedava completament en blanc. No només clara. En blanc.

I en aquells moments veia coses.

Era com si la seva ment conscient hagués detingut la seva xerrameca incansable i deixés obrir-se una porta completament. Llavors la seva ment ja no era pura llum blanca sinó una imatge detallada amb capes de dades que podia entendre intuïtivament però no llegir.

Això el va detenir de sobte. El remot, responent a ell, es va quedar congelat en meitat de l'aire.

Jacen li estava invocant.

La presència remota d'un altre Jedi era una cosa amb el que a vegades havia crescut, de la manera en què altres nens sentien als seus pares cridant. Però això era diferent. Estava sent invocat, no cridat. Era una ordre. Ho sentia.

Va recuperar el remot i va córrer per trobar a Jacen. Podia localitzar-lo fàcilment aquests dies, com si Jacen tingués una presència aclaparadora en la Força semblant a un indicador de direcció quan volia. A vegades, però, desapareixia completament. Ben també volia realment aprendre a fer això.

Jacen estava assegut en una de les oficines d'administració, mirant a un holomapa a la paret amb les mans col·locades sobre la seva boca i el seu nas com si estigués pensant en alguna cosa que li feia enfadar.

-Jacen?

-Ah, Ben. No esperava que vinguessis tan ràpidament. Espero no haver interromput res.

Com si hagués tingut elecció. Però Jacen sempre el tractava com a un adult.

-Només l'entrenament de sabre làser.

-Estic mirant a les àrees que hem d’escombrar ara. Tenim una batalla en marxa entre atzerri i coruscantins en els nivells inferiors, d'acord amb l’FSC, i els grups d'eliminació de bombes estan investigant deu paquets sospitosos més. Tractem amb un problema i altres tres més apareixen al seu lloc.

-Per què em volies?

Jacen va indicar una cadira i va fer un gest perquè Ben s'assegués.

-És hora que et doni més responsabilitat. Només creixem quan se'ns dóna l'oportunitat.

Ben va intentar imaginar quina responsabilitat extra se li podia donar. Ja havia participat en operacions antiterroristes i de sabotatges d'armes que podien destruir mons sencers. Era difícil superar això quan tenies tretze anys.

-Pots detectar armes i explosius. Ets realment bo en això. -Jacen va fer un gest amb el polze en direcció a l’holomapa de la paret-. Endavant. Mira si pots sentir alguna cosa mirant el mapa.

Ben va saltar fora de la cadira i va escanejar el mapa.

Com la majoria dels holomapes de la Ciutat Galàctica, tenia múltiples capes i podia apartar nivells de cada quadrícula o enfonsar-se en elles tocant la llum de la quadrícula amb el dit. Va passar la seva mà sobre la superfície per concentrar-se en la Força i no va trobar res.

Potser no estava en aquesta secció del mapa. Va donar copets amb el dit a la part més allunyada a l'esquerra de la pantalla i el mapa va girar cap a l'oest per allunyar-se més de l'Edifici del Senat i cap als districtes de negocis. Es va trobar a si mateix arrossegat-se cap a un quadrant a uns quants quilòmetres al sud-oest del Senat, però no va sentir res específic.

-En algun lloc d'aquí.

-Bé. -Jacen estava just darrere seu i va col·locar la seva mà sobre la seva espatlla. Normalment això era reconfortant, però just en aquell moment Ben va tenir un record sobtat de l’Ailyn Habuur-. Continua.

-Alguna cosa està a punt de passar. -Ben sentia que estava sent posat a prova-. Ho sents tu?

-Sí, ho sento. I els feral del Cervell Planetari informen d'activitat allà.

-Què passa, doncs?

-Vull que treballis en això per tu mateix com a part del teu entrenament. Estaré allà per ajudar-te si et cal, però crec que és hora que aprenguis a prendre decisions. Jo confio en tu.

Durant uns pocs moments Ben va estar salvatgement excitat per la confiança que Jacen estava col·locant en ell. Després gradualment va tornar a debatre’s entre la por a fallar i el record de l’Ailyn Habuur.

-Confies tu en mi, Ben? -va preguntar sobtadament Jacen.

-Per... Per descomptat que sí.

-Digues la veritat.

Jacen podia sentir-ho tot. De vegades semblava gairebé telèpata. Ben sabia que no tenia sentit mentir i no volia fer-ho. Volia respostes.

-D'acord, no entenc com vas poder ferir tant en aquella dona -va dir-. No ets una mala persona. No t'agrada la violència. Això em fa por, perquè no crec que mai pugui fer això i això vol dir que som diferents i volia ser just igual que tu i ara no estic segur.

Jacen no va semblar enfadat o ofès. Era difícil dir com s'havia pres l'admissió.

-Ho puc entendre -va dir tranquil·lament-. I tots hem de descobrir per nosaltres mateixos fins a quin punt podem arribar i què estem preparats per fer. No ho sabràs fins que hagis de fer-ho.

Ben no estava segur d'haver-ho entès, però sabia que havia de passar per això. No podia ser tan diferent del que havia estat fent durant l'últim parell de setmanes. Sabia què podia fer... i què no estava preparat per fer. Estava segur d'això.

Els nous vehicles d'assalt negres de la GAG, naus de l’FSC en un nou lliurament, estaven esperant-los a la zona d'aterratge. El capità Shevu es va inclinar fora del celler per tropes de la nau que anava al capdavant, penjant d'una de les corretges que estaven sobre el cap amb un braç.

-El quadrant H-90 encara no és segur -va dir a Jacen-. Han fet barricades a les interseccions de les línies de trànsit amb lliscants.

Jacen va saltar dins del celler i va arrossegar a Ben a bord.

-Encara estan en posició?

-L’FSC vol una mica de suport abans de moure’s. Sembla haver-hi molts coruscantins implicats.

Jacen va arrufar les celles.

-Està segur?

-Segur. No tots els contribuents semblen estar d'acord amb la línia de l'Aliança.

En Ben va sospesar això mentre s'elevaven en l'aire i s’escoraven a l'esquerra per dirigir-se a H-90.

Era un veïnat ordinari fins on ell sabia: botigues, bars, apartaments i un mercat, amb una població cosmopolita. Hi havia assumit que era la secció no coruscantina la qual era la font de la creixent discòrdia i perill que havia detectat a concentrar-se a l’holomapa. Mai se li havia ocorregut que la gent a la que pensava que estava protegint s'oposaria a ser protegida.

Cada dia li arribaven noves revelacions sobre el confús món adult. Just quan pensava que l'havia resolt, descobria que no era així. Jacen i Shevu es cridaven per tenir una conversa per sobre del soroll dels motors que omplien el celler obert. Coruscant s'estenia sota ells com un mapa, filtrada lleugerament per la boira.

-Va començar quan l’FSC va arrestar a algú per pintar eslògans antigovernamentals a les oficines locals de l'Autoritat de la Ciutat Galàctica, senyor. Ara hi ha tota una esquadra d'antiavalots desplegada.

-Algun incident més?

Shevu es va aturar i va posar la seva mà sobre la seva orella, concentrant-se en l'auricular del seu comunicador.

-Vint arrestos d'ordre públic. No hi ha baixes serioses. Bastant tranquil.

-Sense això el pitjor està per venir, Ben? -va preguntar en Jacen.

En Ben va assentir. El vent agitava els camals del seu uniforme.

-Sí.

Shevu simplement el va mirar amb aquella mirada intensa que deia que preferia els fets provats a les impressions de la Força. Confrontat amb aquesta expressió, Ben també tenia dubtes.

-Crec que és una aposta segura dir això qualsevol dia de la setmana -va dir Shevu.

La nau d'assalt va baixar fins a un punt baix per sobre d'una línia de trànsit que estava obstruïda amb lliscants de totes les mides en cada intersecció. Les naus de l’FSC havien format darrere d'ells a una distància segura. El centre de l'activitat era un bloc d'apartaments, on una sorollosa protesta estava tenint lloc. Algú havia pintat amb esprai PAU JA I DEIXEU DE MATAR A CORÈLLIA en les marquesines que cobria les seccions de les passarel·les de manera que el missatge fos visible des de l'aire.

La multitud al llarg de la passarel·la semblava com una secció transversal d'espècies i quan la nau de la GAG es va llançar cap avall per observar, va ser rebuda amb burles i gestos obscens. Per a una protesta pacífica, s'estava tornant bastant agressiva. Ben va seguir vigilant per si hi havia pistoles làser.

La multitud semblava estar en aquell punt entre calmar-se i explotar que s'estava acostumant a veure. La nau es va elevar cap amunt i es va mantenir per sobre de la línia de l’FSC fins que una motojet es va elevar per trobar-se amb ella. El sergent que la muntava es va aixecar el visor mentre s’anivellava amb el celler.

-Li informo que podrien estar fent apilament d'armes en algun lloc. Estem decidint si entrar i buscar l'àrea i arriscar-nos a un disturbi armat a gran escala o esperar fins que s'avorreixin i se'n vagin a casa.

Jacen, Ben i Shevu vigilaven l'escena des d'una altura segura.

-Vol que entrem nosaltres? -va preguntar en Jacen-. Nosaltres no necessitem preocupar-nos per les relacions amb la comunitat com vostès.

-Sí, això he sentit -va dir el sergent secament. Un càntic es va elevar sota ells: L’Imperi ha tornat! L’Imperi ha tornat! -. No estan planejant desplegar-se amb armadures blanques, oi? Això realment els posaria en moviment.

-Molt graciós -va dir en Shevu. Va baixar el seu casc fins a col·locar-lo al seu lloc, convertint-se de cop i volta en algú anònim rere del brillant visor negre-. D'acord, vols que busquem alguna cosa?

Una vegada que Ben va estar físicament a prop de l'àrea, va poder sentir pertorbacions molt més específiques en la Força, petits tolls d'amenaçant foscor. Ara sentia una mica més.

-Són armes grans.

-D’alguna manera estàvem esperant que fossin petites, però...

Ben va poder sentir una creixent ansietat que era gairebé com una picor en el més profund de l'oïda, tan profund que gairebé tocava la part de darrere del seu coll. Estava a prop. Va estirar el seu coll i va mirar cap a fora tot el que podia des del celler obert, penjant de la línia de seguretat.

-Sé on són -va dir. Va mirar a Jacen per confirmar els seus sentiments. Jacen només el va mirar, esperant-. Què en penses?

-Què en penses tu? -va preguntar Jacen-. És la teva decisió.

-Ho sento com... realment perillós.

-Llavors decideix. Entrem o no?

En Ben va vacil·lar.

-Si estic equivocat, podríem començar un disturbi total i la gent podria morir.

Shevu va connectar el seu rifle làser. El feble ploriqueig es va elevar per sobre de les veus rugint i els repulsors bategant.

-Preparat quan ho estigui vostè, senyor.

-Has de prendre una decisió, Ben -va dir en Jacen-. Has de decidir el que creus que és correcte basat en les dades d'intel·ligència que tens ara i després mantenir-te ferm en les teves accions.

Ben va dubtar. No estava segur ara de si Jacen el detindria si pensava que estava equivocat. Havia de fer el seu moviment.

-Aquest bloc d'allà -va dir en Ben, apuntant cap avall a una pila d'apartaments per sobre d'un restaurant malgirbat-. Porta'ns allà.

Encara que Ben estava segur, gairebé segur, que podia tractar amb el foc làser o els míssils apuntats cap a ell, estava espantat. La multitud de sota amenaçava amb fer-se més gran, alguns tornant-se i corrent per allunyar-se mentre les naus d'assalt s'apropaven, altres precipitant-se cap als vehicles. A deu metres, Ben va saltar, utilitzant la Força per evitar estavellar-se contra la passarel·la.

La gent es va dispersar. Va sentir a Jacen caure darrere seu i no va mirar cap enrere mentre corria cap a la porta del restaurant. Soldats vestits de negre de la GAG el van avançar i van assegurar la porta i Ben va treure el seu sabre làser simplement perquè ara estava operant sota el seu instint cec.

No hi havia ningú al restaurant. Les taules estaven buides i ell va córrer entre elles, dirigint-se cap a la porta del darrere. Després ell sí va sentir veus, crits i foc làser. Ara havia de tenir raó sobre això. Es va aturar a les portes de la part de darrere, sense estar segur de si forçar-les perquè s'obrissin, i va veure que era Shevu qui estava darrere d'ell, no Jacen, cobrint-li les espatlles, amb el rifle làser apuntant.

No puc aturar-me ara.

Ben va obrir les portes amb una empenta de la Força i va passar per elles, amb el sabre làser sostingut en les dues mans, i es va trobar en les cuines, una aglomeració de prestatgeries de duracer, forns i aigüeres flanquejats per armaris i rebosts.

Es va concentrar, intentant sentir on es podrien amagar persones o armes, i va anar instantàniament cap a una porta amb frontisses amb una roda manual en un costat. No va sentir una persona, però va sentir quelcom indefiniblement perillós.

-Has de recordar portar un auricular -li va xiuxiuejar Shevu mitjançant el projector de veu i va apuntar cap a la roda manual, indicant que fos cap a aquell costat en clavar el dit. Llavors va fer un moviment circular.

Gira la roda manual.

Ben va sostenir el seu sabre làser a la mà dreta i lentament va fer girar la roda cap a l'esquerra. La porta xiuxiuejà mentre es trencava el segell i una boirina d'aire fred escapava cap a la càlida cuina. Shevu va aixecar dos dits, després un i va llançar el seu puny cap avall.

Dos, un... en marxa.

Ben tirà de la porta per obrir-la i Shevu apuntà a dins. Estava completament fosc i la llum per apuntar a un objectiu del rifle làser va perforar la foscor d'un fred rebost, ressaltant la boira. Ben va buscar els llums a les palpentes. Caixes de vores gebrades s'alineaven en prestatgeries. Inidentificables trossos de carn penjaven de ganxos. Ningú s'estava ocultant allà.

Ben va cobrir a Shevu mentre registrava el fred magatzem. El capità va sortir amb un llarg cilindre de metall en una mà. El seu casc ja estava gebrat.

-Saps què és això? -va preguntar.

Ben va mirar l'objecte. Era un tub.

-Un llança-granades?

-A prop. Un llançador portàtil, per a míssils petits. Part d'un, en tot cas. Hi ha al voltant d'una dotzena allà dins.

-Això no hauria d'estar en el menú.

-Tens kríffida raó en què no hauria d'estar-hi.

-D'acord, pugem un pis -va dir en Ben.

-Aquest que parla és el teu sentit de la Força, oi?

-Sí.

-D'acord, per a mi és suficient.

El turboascensor era minúscul i es van amuntegar dins. Ben odiava els ascensors. El moment en què s'obrien les portes era el pitjor: el seu sentit de la Força li diria si hi havia un comitè de benvinguda fora, però encara tenia aquell sentiment malaltís en el seu estómac mentre les portes se separaven i veia per primera vegada el vestíbul que hi havia més enllà. Aquesta vegada estava segur que hi hauria gent a prop. Va apuntar cap a l'esquerra. Shevu es va llançar passadís avall i va preparar el seu rifle làser en la primera porta, fent un gest a Ben perquè es quedés a un costat mentre volava el panell del pany. Llavors Ben va enviar una gran quantitat d'energia per davant d'ell en una ona de xoc per fer caure a qualsevol que estigués dins.

Com una granada atordidora, li va proporcionar uns quants segons preciosos per dominar l'enemic, però no els deixava temporalment sords i cecs. Els dos homes de dins, i Ben només els havia vist quan va estar ben dins de l'habitació, van pugnar per posar-se drets des del terra i ell es va llançar cap endavant amb el sabre làser. Els seus reflexos van prendre el control. Un tret làser va passar més enllà d'ell. Va pensar que era l'arma d’en Shevu i, mentre veia un dels homes elevar la seva arma, va baixar el seu sabre en un arc. Va ser com si la confrontació durés per sempre, però ell sabia d'alguna manera que només van ser segons. Un altre tret de llum blanca va fer un centelleig i el va desviar sense pensar. Llavors hi va haver silenci.

L'aire de l'habitació feia olor de tela cremada i li esgarrapava la gola. Va poder sentir la seva pols martellejant en les seves temples.

-Bé, estan tan morts com pots tenir-los... -Shevu encara sostenia el seu rifle làser sobre els dos homes mentre els mirava-. Per què vas bloquejar el meu tret d'aquesta manera?

-El vaig bloquejar?

-El vas bloquejar.

-Però li vas disparar a un.

-No, un d'ells em va disparar a mi.

Ben va mirar a les seves mans com si no fossin les seves.

Estava sostenint el sabre làser amb les dues mans com sempre i la seva empunyadura tremolava.

Hi havia matat als dos homes. Tots dos semblaven de l'edat d’en Jacen i a ell no li agradava el que va veure.

-Estàs bé?

-Estaven tots dos armats?

-És una mica tard per preocupar-se per això. -Shevu es va ajupir, deixant el seu rifle làser al costat d'ell i va començar a escorcollar els cossos. Ben va sentir el ressò de botes i dos soldats de la GAG van entrar darrere ells-. Bé, un definitivament ho estava. No puc trobar una arma en l'altre.

Força perdona’m. Els vaig matar. Vaig matar a un home que no estava armat. Ni tan sols ho vaig pensar.

Ben es va inclinar contra la paret i va lliscar una mica cap avall, subjectant-se les cames. Al seu voltant, més tropes de la GAG estaven corrent pels passadissos, comprovant les habitacions. Va sentir armaris sent fets trossos i crits.

-Aquí dins! Net!

El seu cap es va enfonsar entre les seves mans. Volia mirar, però no podia. Algú li va agafar el braç.

-Ben, aixeca't.

Era Jacen.

-Ho sento...

-Ben, contingues-te. Tens feina a fer. -Jacen el va aixecar suaument però ferm-. Endavant. Mira. Tu hauries d'haver registrat els cossos en lloc de deixar-li la feina a Shevu.

-Ell no estava armat.

-Para. El seu amic ho estava i aquest lloc és ple de llançadors de coets i eines.

Jacen va dirigir a Ben cap als dos homes a terra i el va sostenir per totes dues espatlles des del darrere per fer que els mirés de front. Ben es va desconnectar. Va sentir un ensopiment expandir-se per la seva ment i tot el que va veure van ser formes. No va veure a persones. Sabia que les veuria més tard, però just ara alguna cosa s'havia interposat per protegir-lo.

-Tu vas prendre la decisió, Ben. -La veu d’en Jacen era baixa. Pel cua del seu ull, Ben va poder veure a Shevu mirant, o almenys estava mirant en la seva direcció, amb el cap voltat com si s’estigués concentrat en ells-. Principalment el que fem està bé, però de vegades no ho està. Avui vas fer la major part bé. Potser ho vas fer tot bé, però podria portar-nos dies descobrir si aquest home era una amenaça o no. De qualsevol manera... no et pots permetre que això t'afecti.

Va tornar a Ben cap a la porta i un dels soldats de la GAG va agafar el seu braç i el va portar fins al passadís. El soroll de fora s'estava colant en la seva consciència. Va sentir la Força estripar-se i retorçar-se per un disturbi que estava en progrés. Ell l’avia començat. Tot era culpa seva.

Va sentir retalls d'una conversa.

-És un nen. -Era la veu d’en Shevu-. És un noi.

-És un Jedi i ha d'aprendre -va dir en Jacen-. Ja estava manejant armes a la mateixa edat en què vostè estava aprenent a sumar.

Ben va agafar aire i es va rendir de nou als reflexos cecs. Per quan va sortir a la passarel·la, els oficials de l’FSC estaven utilitzant rifles de trampes sobre parts de la multitud que no es dispersaven i l'aire estava boirós pel fum. El tamborineig dels motors de les naus d'assalt feia que l'interior de les seves dents vibrés. Un oficial de l’FSC el va agafar i el va subjectar amb el cinturó de seguretat a un dels transports de personal de la policia i ell va seure amb l'esquena contra la mampara, silenciós i atordit, fins que una cara familiar va aparèixer en l'escotilla amb el seu visor tirat cap a enrere.

-Ei, Ben -va dir el caporal Lekauf-. Estàs bé?

-En certa manera.

-Mai és fàcil, nen.

-Què no és fàcil?

-Matar a algú. Si necessites algú amb qui parlar, sóc aquí... a qualsevol hora.

Ben sabia que havia de sortir del transport i tornar a la lluita, però una veu petita i espantada al seu interior va dir que només era un nen i que no era just i que volia a la seva mare. Se la va sacsejar de sobre. Els nois mandalorians de la seva pròpia edat ja serien guerrers. Li escopirien per ser tan bebè. Es va posar dret i va lluitar per sortir del transport de personal, ensopegant en tornar per la passarel·la com si creués a través de neu profunda.

En algun punt, i va ser probablement només moments després, Jacen va agafar-lo del braç i l'hi va passar a Shevu. Estaven sortint. La nau d'assalt negra es va moure al nivell de la passarel·la i Shevu va arrossegar-lo a bord. En el vol de tornada a la base, Ben es va asseure premut entre Shevu i Jacen, pensant que si ells es movien ell simplement s'esfondraria.

-No es fa més fàcil -va xiuxiuejar en Jacen-. El dia que es torni fàcil és el dia en què hauràs de deixar aquest negoci.

Ben va trobar la seva veu d'alguna manera i no va sonar com la seva. Va retrunyir al seu cap.

-M’ensenyaràs a apagar meva presència en la Força, Jacen?

-Per què?

El seu instint era que li protegiria un dia. També tenia una altra raó.

-De manera que si vull que el pare no em trobi, pugui fer-ho.

-No pots amagar-te del teu pare cada vegada que facis una cosa que ell no aprova.

-Ho sé, però només vull... estar sol de vegades.

Realment sol.

Jacen va estudiar la seva cara com si busqués alguna cosa.

-Avui ho vas fer bé, Ben. No has d’amagar-te.

Les últimes setmanes havien estat una constant sèrie d'ocasions a la vora de l'abisme de les que en Ben sentia que s'havia allunyat i que no hi havia caigut.

Però li havien canviat cada vegada i tenia la sensació de no poder retrocedir mai més de la vora de l'abisme. I avui... avui realment l’havia canviat.

Ho sabia. Volia que tornés el seu antic jo, però sabia que el Ben que havia estat una vegada s'havia anat per sempre.

Volia plorar. Però ara era un soldat i havia de viure amb el que havia fet.

El pare també ha d'haver passat per això. I la mare.

Es va preguntar si alguna vegada seria capaç de parlar-los d'això. Ho dubtava.

Següent