L'únic testimoni (III)

Anterior

CAPÍTOL 3

- Mestre! -Va dir l’Obi-Wan amb major intensitat de la qual pretenia- Jo... -es va aturar, adonant-se que no era convenient discutir una diferència d'opinions davant de la Lena-. M'agradaria parlar amb tu -va dir.

Obi-Wan va fer un gest tranquil·litzador a la Lena i va baixar ràpidament un tram d'escales. Qui-Gon li va seguir. Quan va arribar al replà. Obi-Wan es va girar bruscament.

-Mestre, no aniràs a deixar aquí a aquesta dona. És obvi que està espantada i corre perill! -explotà.

-Ens ha mentit pel que fa al tema de les proves, Obi-Wan. Qui et diu que no menteix també sobre el perill que corre? -va dir en Qui-Gon amb calma.

-La seva por és real -va dir l’Obi-Wan-. Estic segur que això pots percebre-ho. No podem abandonar-la –va sentir que es posava vermell. No hi havia parlat així al seu Mestre des d'abans de la mort de la Tahl, perquè, en tot aquest temps, Qui-Gon semblava no haver sentit res exterior a si mateix.

El Mestre va mirar al seu padawan una estona. Obi-Wan li va aguantar la mirada. No deixaria que Qui-Gon se sortís amb la seva.

-Ens quedarem dos dies. Res més. Si no reuneix les proves per a llavors, tornarem a Coruscant sense ella –Va decidir Qui-Gon-. Però no crec que sigui bona idea. Estàs deixant-te portar pels teus sentiments.

-No em penediré -va dir l’Obi-Wan amb fermesa.

-Això espero -va respondre el seu Mestre.

La ira i la frustració es van arremolinar a l’interior d'Obi-Wan. Es va dirigir cap a les escales sense afegir una paraula més. Per ventura no havia deixat Qui-Gon que les seves emocions li guiessin en el passat? Si tan sols es permetés sentir alguna d'aquestes emocions, potser podria entendre-ho. Estaven prenent la decisió adequada. Lena i Frego els necessitaven.

Lluitant per superar la frustració, Obi-Wan es va aturar abans de tornar a l'estada. Lena va sentir als Jedi a les escales i es va girar. El seu rostre estava ple d'esperança.

-Ens quedarem dos dies -va dir l’Obi-Wan amb un somriure.

-Et protegirem mentre siguem aquí, però això és tot. No reunirem proves contra els Cobral -va afegir Qui-Gon.

Amb això n'hi havia prou. Lena va abraçar amb força a Obi-Wan.

-Gràcies -li va dir a cau d'orella-. Gràcies. És més del que podria demanar.

Obi-Wan va sentir una calor a la cara i al coll mentre li tornava l'abraçada a la Lena, no sense sentir-se incòmode. De cua d'ull podia veure a Qui-Gon, i més enllà a Mica. Cap somreia.

-Dos dies seran suficients, però no hi ha temps per perdre -va dir la Lena. Va sortir de la sala i un moment després va tornar amb una capa semblant a la de la Mica. Es va recollir els cabells ràpidament i es el va cobrir amb la caputxa.

-Jo vaig amb tu -va dir la Mica.

Lena va negar amb el cap.

-No hi ha raó perquè tu també corris perill.

Obi-Wan va creure veure un indici de ràbia a la cara de la Mica, però es va quedar callada mentre els Jedi i Lena sortien de l'apartament.

Lena es va comportar de forma brusca i determinada en el seu gest mentre guiava als Jedi fora del carreró. Abans que es cobrís amb un parell d'ulleres fosques que li ocultaven gairebé tota la cara, Obi-Wan es va adonar que ella tenia les celles pintades.

Lena es movia pels carrers gairebé més ràpid que la seva cosina. Va guiar als Jedi des dels foscos i plens de magatzems a un barri ple d'edificis alts i lluents. Turboascensors com bombolles pujaven i baixaven per les parets exteriors.

Lena es va aturar de cop i volta a uns dotze metres d'un edifici especialment gran i majestuós. Tres imponents homes feien guàrdia a la porta del turboascensor.

-Haurem d'anar per darrere -va dir la Lena, donant-se la volta cap als Jedi. Va sospirar amb tristesa-. No he tornat a la meva casa des...

- La teva casa? -va interrompre-la Qui-Gon.

Obi-Wan es va adonar que el seu Mestre no estava del tot sorprès amb la idea, però no li semblava molt bona. A Obi-Wan tampoc li ho semblava. Però volia ajudar-la.

- Estàs segura que això és bona idea? -li va preguntar Qui-Gon.

-No hi ha una altra opció -va explicar la Lena-. Hi ha informació vital a casa meva i la necessito per testificar.

Qui-Gon no va respondre. Lena es va girar i va baixar per un estret carreró cap a l'entrada posterior. Per sort, no estava custodiada. Va introduir un codi en un petit panell i la porta es va obrir. No hi havia turboascensor en aquest costat de l'edifici. Havien de pujar trenta-set pisos caminant.

Quan van arribar, els tres estaven sense alè. Però Lena no es va aturar a descansar. En lloc d'això, va girar una cantonada per portar-los cap el que semblava un mur de durciment. Fins que va estar a prop Obi-Wan no es va adonar que realment era una porta secreta. Lena va prémer un petit botó amagat en un panell i la porta es va obrir.

Abans que pogués mirar dins. Lena va panteixar i es va tapar la boca amb la mà. Estaven en el que semblava haver estat un bonic saló. Però l'apartament havia estat saquejat, i tot estava per terra, destrossat.

Les riques teles que havien folrat els mobles es veien esquinçades i escampades per l'habitació. Les taules i les còmodes estaven fetes trossos Els calaixos havien estat violats i les prestatgeries buidades, i els continguts trencats jeien en totes les superfícies, escampats a l'atzar.

L'apartament havia estat decorat amb afecte, però ara semblava l'interior d'un abocador. El responsable d'aquell registre ho havia fet a consciència. Fins i tot la moqueta havia estat esquinçada i esparracada.

Lena es va acostar a Obi-Wan i es va recolzar en el seu braç.

-Hauria d’haver-me imaginat que registrarien això -va dir desesperada. Es va ajupir i va recollir el que quedava d'una petita talla de pedra. Va deixar caure els trossos de nou i els ulls se li van omplir de llàgrimes. Obi-Wan volia consolar-la, però no sabia molt bé què dir. Li va acariciar el braç.

-Suposo que has d’alegrar-te de no haver estat a casa -va respondre Qui-Gon secament. Era obvi que s'havia adonat de la tristesa de la Lena, i Obi-Wan es va indignar lleugerament. Com podia ser tan insensible?

Lena va agafar aire i va deixar anar a Obi-Wan abans d'obrir-se pas pel desastre, cap a la part de darrere del pis. Qui-Gon es va quedar a prop de la porta. Obi-Wan va seguir-la de prop, per si tornava a necessitar la seva ajuda. El pis, més que registrat, semblava destrossat.

Amb el rostre enfosquit per la tristesa. Lena va contemplar els danys. Es va aturar un cop per recollir un objecte que no estava del tot destrossat, i el va col·locar en un prestatge que, amb prou feines, seguia penjant de la paret. Obi-Wan es va preguntar quant trigaria a caure.

- Que estrany! -va exclamar la Lena entrant al dormitori situat al final del passadís. En aquesta habitació estava tot perfecte. Els mobles seguien al seu lloc. El llit estava fet. Fins i tot el retrat de la paret es mantenia recte.

Obi-Wan es va acostar a la foto, en la qual es veia la Lena i a Rutin. Estaven al costat d'una cascada, mirant-se fixament. Hi havia alguna cosa en aquell retrat que li va molestar, però abans que pogués identificar el sentiment, la foto i la paret de la que penjava van lliscar per revelar un petit despatx.

-Aquí treballava Rutin per les nits -li va explicar la Lena, entrant per la porta secreta-. Tots els arxius de la seva família estan emmagatzemats aquí. No em puc creure que qui va registrar la casa no... -Lena es va quedar sense veu en encendre l'ordinador.

La llum blavosa i el terror es van reflectir a la cara de la Lena en llegir el missatge a la pantalla:

"NO PODRÀS ATURAR-NOS. SI HO INTENTES, MORIRÀS."

 Següent