Mor l'esperança (XI)

Anterior

CAPÍTOL 11

Qui-Gon acabava de ser ordenat Cavaller Jedi, i Yoda li va suggerir que era hora que prengués un padawan. Qui-Gon va decidir sortir en una última missió mentre ho pensava. Mai feia res precipitadament. Tenia un padawan en ment, i li resultaria més fàcil avaluar-lo sense estar al Temple.

Va parar a Zekulae, mentre esperava el transport. Era un món estèril, apreciat per la seva fosca i espessa sorra, rica en minerals i plena de vidres blaus. La terra era tan fina que als pocs dies se li havia ficat per tot arreu: els cabells, la boca, les botes... Qui-Gon es va adonar que els seus meticulosos raonaments sobre el futur s'havien convertit en l'ànsia de donar-se una dutxa.

Es va aturar en un local per prendre un refresc. Se’l va beure d'un glop, contemplant als vilatans. Zekulae no era un lloc molt perillós, però calia anar amb compte. El Govern tenia una actitud relaxada pel que fa a les normes i les lleis. Les disputes solien arreglar-se amb punys o amb armes làser.

Tot d'una va començar una baralla a la seva esquena, entre dos éssers que jugaven a sàbacc. Un d'ells era un nadiu de Zekulae, i l'altre estava ocult per una columna. El zeku es va aixecar, deixant anar les cartes.

-Què estrany que t'enfadis tant, quan sóc jo el que està sent enganyat -va dir una veu ronca.

Qui-Gon coneixia la veu, encara que havia canviat. Portava anys sense sentir-la. Era més profunda, més aspra del que recordava.

Tahl es va aixecar de la taula. Ell va esperar, contemplant-la, com tots els altres. Ella atreia l'atenció. Qui-Gon desconeixia quina missió l'havia portat fins allà. I potser no fos segur que la veiessin parlant amb un Jedi. Tahl portava una túnica i botes de viatge, i el sabre làser ocult.

El zeku es va posar la mà a la cintura, però no va tenir ocasió de treure la seva arma. En un segon, Tahl va allargar la mà i el va desarmar, empenyent-lo al mateix temps per l'espatlla i obligant-lo a seure de nou. Sense deixar-li anar l'espatlla, va recollir uns quants crèdits de la taula.

-Deixem-ho en taules -va dir ella-. I et convido a una copa. T'agradaria viure per veure el capvespre?

L’altre va assentir amb el rostre contret pel dolor. Ella va cridar al cambrer.

-Posa-li alguna cosa especial al meu amic.

Ella es va guardar els crèdits a la túnica, va deixar al zeku i va marxar. Ningú va moure un dit. Ningú va dir res. Tots contemplaven a la dona que combinava elegància i perill passar pel seu costat com si res.

Qui-Gon també la va contemplar, admirant la seva valentia i la seva gràcia. Es va quedar atònit davant la seva bellesa. Els seus preciosos ulls i la fortalesa dels seus trets s'havien fet dramàtics i impressionants amb la maduresa.

Llavors, ella el va veure, i el seu rostre va perdre la seva severa seguretat. Es va acostar a la seva taula i es va asseure mentre les converses es reprenien al seu voltant. L'incident havia acabat.

-No puc creure que siguis tu -va dir ella-. Ha passat tant de temps.

-Massa.

-Només tinc un minut -va dir-. Estic en una missió.

Només un minut, i portaven anys sense veure’s!

-Així que explica’m tot el més ràpid que puguis -va dir ella, rient-. Tens bon aspecte. He sentit que et van ordenar Cavaller.

-Com a tu -va dir en Qui-Gon-. Estic pensant en prendre un padawan. Yoda m'ha demanat que ho consideri.

- Tens algun candidat?

-Xànatos.

Ella va assentir lentament.

-Té talent, però jo m'ho pensaria molt. No sé si realment et convé.

- Porto anys sense veure't i l'únic que se t'acut és donar-me consells? -va fer broma ell.

- Hi ha algú a la galàxia que et comprengui millor? - Va respondre ella, somrient.

-Ningú -va admetre ell-, però en això et vas equivocar. Recordes el que vas dir quan ens vam acomiadar?

El somriure d'ella es va tornar més càlid.

-M'alegro -va dir la Tahl-. M'alegro d'haver-me equivocat pel que fa a això. I me n'alegro de seguir sent la més llesta. I mai ens vam acomiadar, recordes?

Es van quedar en silenci durant una estona, recordant el Temple, els dies en què havien estat ansiosos per convertir-se en Cavallers Jedi. Llavors no sabien com de difícil que resultaria.

Ni com de profundament gratificant, al mateix temps. Sí, una vida de sacrifici li anava bé. I a la Tahl també, això era obvi. I tenir aquesta connexió tan forta ara, tot i haver passat tants anys, era una cosa especial.

-Me n’he d'anar -va dir ella en veu baixa-. Et veuré aviat. Les missions poden ser curtes, ja saps.

Ell va somriure, recordant a la nerviosa i jove Tahl que li havia dit això mateix amb tanta seguretat feia anys.

Ella es va aixecar. No va dir adéu. Ell sabia que no anava a acomiadar-se, com tampoc saludava mai. Amb un últim somriure, va sortir del local sense mirar enrere.

***

El capvespre va arribar ràpidament. Qui-Gon va anar a veure a Obi-Wan i va veure que estava en meditació profunda. Va sortir sense fer soroll, alegrant-se pel seu padawan. Obi-Wan estava concentrant-se en curar-se. Potser estigués a punt per viatjar al matí. Qui-Gon no qüestionava la capacitat de diagnòstic de la Yanci, però ella mai havia tractat a un Jedi.

Qui-Gon va passejar per l'assentament dels Obrers Miners, aspirant l'aire fresc de la nit. Estava impressionat amb el disseny i l'organització del campament. I es va adonar que, tot i la dificultat del treball en la mina, dels Obrers havien aconseguit viure una vida agradable.

Es cuidaven els uns als altres, i als més joves. En altres circumstàncies, potser hauria gaudit aquella breu estada, però en aquest moment l'únic que volia era posar-se en marxa.

Es va trobar amb Yanci, Bini i Kevta asseguts al costat d'una casa, i el van saludar amb la mà.

-Estàvem contemplant les estrelles -va dir en Kevta-. A fora la vida és molt difícil, però jo vaig intentar treballar a la ciutat. I no vaig poder amb això.

-M'alegro d’haver-me trobat amb vosaltres -va dir en Qui-Gon, asseient-se al costat de ells-. Us importa que us pregunti sobre les incursions? Potser ens ajudi a trobar als Absoluts.

-Et direm el que sapiguem -li va dir Kevta.

-Crec que vaig a veure si l’Eritha s'ha instal·lat ja -va dir la Yanci, aixecant-se-. Bini i Kevta són els veritables estrategues aquí -Qui-Gon va veure que la seva mà acariciava l'espatlla d’en Kevta. Ell li va dedicar un somriure mentre ella se n'anava.

Qui-Gon va fer moltes preguntes a Bini i a Kevta.

Escoltant els detalls i el poc seguiment que havien fet els Obrers Miners, va ser capaç de traçar un patró en la direcció dels atacs.

Els va deixar sols i va tornar caminant lentament al centre mèdic. Sense saber-ho, Bini i Kevta li havien donat bones notícies.

Els Jedi no havien de tornar a les seves últimes coordenades. Podien seguir a Balog des d'un punt a uns pocs quilòmetres de l'assentament Obrer. Si Balog es dirigia al campament Absolut, haurien de trobar algun rastre de la seva ruta. I només hi havia unes poques possibles a través dels canons.

Encara que, és clar, tot depenia de si Balog es dirigia o no a l'amagatall secret dels Absoluts.

Era un risc que havien d'assumir.

Qui-Gon va anar a veure a Obi-Wan, que ja estava profundament adormit. Qui-Gon necessitava fer el mateix. Portava dies sense dormir. Va tranquil·litzar la seva ment, deixant que el somni arribés a poc a poc. Sabia que havia d’aplicar-se al màxim, però el seu cos li va dir que necessitava descansar.

I es va adormir, però els seus somnis van ser viscuts i inquietants. Un cop més es va veure al local de Zekulae. El seu cor es va accelerar en sentir la veu de la Tahl. Es va afanyar a saludar-la. Però la seva mirada estava inert i els seus ulls eren d'un color negre apagat. Qui-Gon es va adonar que ella no podia moure’s ni parlar.

Es va despertar sobresaltat, amb el cor bategant a tota velocitat. Era fosc encara, però l'alba estava a prop. Va baixar immediatament les cames del matalàs i va anar a veure a Obi-Wan. El seu padawan va semblar adonar-se que l'estava mirant.

Va obrir els ulls lentament i es va despertar sense ronsejar.

Va temptejar els músculs de les cames, estirant-se sota la manta tèrmica.

-Millor -va dir.

Va baixar les cames del llit.

-No t'esforcis -va dir en Qui-Gon-. Yanci opina que necessites un dia més.

Obi-Wan va sortir del llit, recolzant una mà a la paret per no perdre l'equilibri. Va caminar per l'estada.

-Molt millor -va dir-. Estic preparat per viatjar.

Qui-Gon va escodrinyar al seu padawan per assegurar-se que estava dient la veritat. Sabia que la preocupació d'Obi-Wan per continuar avançant podia superar a la seva preocupació per si mateix. Però tenia bon color, i no hi havia ni rastre de dolor a la cara. Caminava una mica rígid, però amb fermesa.

-A veure què diu la Yanci -va dir ell.

Quan Yanci va arribar amb els esmorzars d’en Qui-Gon i Obi-Wan, li va sorprendre la recuperació d'Obi-Wan.

-Crec que sóc encara millor del que pensava -va dir ella alegrement-. No veig raó perquè no viatgis, Obi-Wan. Però intenta descansar la cama sempre que puguis, i aquesta nit torna a aplicar-te el bacta.

Qui-Gon va deixar a Obi-Wan acabant-se l'esmorzar mentre la Yanci ficava alguns medicaments a la farmaciola del noi. Els sols amb prou feines eren un indici taronja a l'horitzó, mentre Qui-Gon avançava ràpidament cap als lliscants. Havien de proveir-se abans de sortir. Cada moment era vital. I havia de despertar a l’Eritha. En part volia deixar-la dormir, perquè no fos amb ells. Sabia que ella insistiria en acompanyar-los, i li preocupava la seva seguretat. Tahl era la seva principal preocupació. Protegir a l’Eritha anava a suposar una distracció que no els convenia. Però si no la despertava, ella aniria darrere d'ells, no hi havia dubte, i potser això portaria més problemes.

Per a la seva sorpresa, va trobar a l’Eritha al costat dels transports.

-Què aviat t'has despertat -va dir ell.

Ella va fer un bot.

-Quin ensurt.

-Obi-Wan està millor.

Ella va assentir.

-Ja sabia jo. He vingut per començar a proveir-nos de combustible. No volia que marxéssiu sense mi.

-Vaig considerar aquesta possibilitat -va dir en Qui-Gon-, però després vaig recordar com de tossuda que ets.

-És un tret de família -va dir l’Eritha, titubejant-. Tahl és important per a mi, Qui-Gon. Faria qualsevol cosa per ella. Prometo no retardar-vos.

-Et prenc la paraula -va dir ell.

Van acabar de proveir-se en amistós silenci, i Obi-Wan es va unir a ells. Les estrelles havien desaparegut, però el cel seguia gris quan es van acomiadar de Bini, Kevta i Yanci.

Qui-Gon els hi va donar les gràcies per la seva amabilitat, però la seva ment ja estava posada al dia que tenien per davant. El rastreig no anava a ser fàcil.

-Us desitgem sort en la vostra recerca -va dir la Bini.

-No forcis molt la teva cama -va dir Yanci a Obi-Wan.

Obi-Wan li va donar les gràcies i va alçar la cama, una mica incòmode, per sobre de la cadira de la seva barredora. Eritha va encendre els motors i Qui-Gon va prendre la davantera. Acomiadant-se amb la mà, van sortir del campament.

Qui-Gon es va dirigir cap a les coordenades en què els Obrers Miners havien perdut contra l'atac Absolut l'última vegada que els havien perseguit.

-Hem de trobar una prova que Balog també es va dirigir cap aquí -va dir a Obi-Wan-. Els Miners pensen que els Absoluts van prendre la ruta a través dels canons. Balog hauria hagut de canviar de ruta en aquest lloc.

-No ho entenc -va dir l’Eritha-. El sòl és pedra pura. Com pots veure alguna cosa?

Però el sòl no era només de roca, no per a un Jedi. Obi-Wan va saltar de la barredora i va començar a buscar al costat d’en Qui-Gon, en cercles cada vegada més amplis. Qui-Gon es va adonar que el seu padawan estava tenint problemes amb la cama, però es va centrar en la tasca.

Obi-Wan va trobar la primera pista. Al principi van creure que era una simple decoloració en la pedra, però quan la van examinar amb més cura van comprovar que era un rastre del motor d'alta velocitat d’en Balog. I l'havien reconegut.

Qui-Gon es va ajupir sobre les marques de la roca.

-Bon treball, padawan. Balog va cap a l'Oest. Mira el rastre de combustible. Per aquí -Qui-Gon va assenyalar a unes roques a la llunyania. Més enllà, la trobaria. Podia sentir-ho. Tot d'una, la presència d'ella va començar a bategar al seu interior com un cor.

Eritha el va mirar, sorpresa i impressionada.

-Recordeu-me que mai intenti amagar-me de vosaltres -va dir ella.

Van tornar a posar-se en marxa. Sense ajuda de la sonda robot, anaven més a poc a poc. Havien de desmuntar una vegada i una altra per comprovar si estaven avançant. Al migdia van trobar el campament en el qual Balog havia passat la nit.

-S'ha anat aquest matí -va dir en Qui-Gon amb calma, escodrinyant la roca plana en la qual Balog havia col·locat la unitat de condensador per escalfar-se. Va veure marques d'una foguera i petjades de botes en el fang dels voltants.

- Estem a prop –la seva mirada era fera quan va alçar el cap. Mirà més enllà d'Obi-Wan, al paisatge abrupte-. Molt a prop.

Obi-Wan i Qui-Gon van escoltar el soroll del transport al mateix temps. Es van girar cap al lloc d'on procedia.

- Què és això? -va preguntar l’Eritha.

El puntet a la llunyania va créixer ràpidament i es va convertir en la Yanci, amb la cabellera rogenca flotant al vent mentre conduïa la seva barredora a màxima velocitat darrere d'ells.

-Alguna cosa va malament -va dir l’Obi-Wan.

Yanci es va aturar tan ràpidament que gairebé va bolcar la barredora. Es va quedar surant al costat d'ells.

-Us necessitem -va dir, panteixant sense alè-. Un atac..., una incursió massiva... Mai havíem vist res igual.

Va flexionar la cintura per recuperar l'alè.

-Aquesta vegada estan intentant destruir tot el campament -va dir al cap d'un moment-. Estan matant a tots els que poden. Utilitzen petits explosius i armes làser. Hem reunit els que hem pogut i hem plantat un fort als afores del campament. Tenim algunes armes. No moltes.

Eritha es va posar les mans a les galtes.

-Això és terrible. Hem de fer alguna cosa.

-És clar que hi anirem -va dir l’Obi-Wan.

-Padawan -va dir en Qui-Gon-. He de parlar amb tu -es va girar cap a la Yanci-. Un moment, si us plau.

Obi-Wan va desmuntar de la barredora i es va unir a Qui-Gon a poca distància, on no podien ser escoltats.

-Heu de tornar amb la Yanci -li va dir en Qui-Gon-. Jo segueixo. Estem massa a prop de la Tahl per donar la volta ara.

Obi-Wan el va mirar, atònit. Qui-Gon va comprendre com se sentia. Els Obrers Miners necessitaven ajuda desesperadament. Els Jedi havien de donar-la. No podia creure que Qui-Gon els hi donés l'esquena d'aquella manera. Però com anava a tornar quan estava sentint la presència de la Tahl, quan sabia que tot just estava a unes hores de distància?

-És difícil abandonar la recerca de la Tahl -va dir l’Obi-Wan-. Però els Obrers Miners ens necessiten, Qui-Gon.

-Necessiten ajuda Jedi, és cert -va dir en Qui-Gon. Li va posar una mà a Obi-Wan en l'espatlla-. I tu pots donar-la-hi. Però la nostra primera missió és salvar la Tahl.

-La nostra primera missió és sempre salvar vides i promoure la justícia -va dir l’Obi-Wan, incrèdulament-. Els Obrers Miners ens necessiten a tots dos, Qui-Gon.

-Vaig a seguir endavant -va dir en Qui-Gon. La seva mirada era tan abrupta com les roques que els rodejaven-. No puc retrocedir ara -Tahl estava a prop. Podia sentir-la. I també podia sentir que se li estava escapant per moments.

- I què passa amb l’Eritha? -va preguntar Obi-Wan, baixant la veu-. Si torna amb mi, la posarem en perill. I si segueix amb tu, no tindrà tota la protecció que necessita.

Obi-Wan tenia raó. Qui-Gon es va debatre amb aquell dilema per un moment.

-Ella anirà amb tu -va dir ell-. Però abans que arribeu al campament dels Obrers Miners, deixa-la en un lloc segur. És important que facis el que et dic, Obi-Wan. No hi ha lloc per a ella en aquesta batalla. Jo vindré quan pugui.

-Mestre -va dir l’Obi-Wan, clavant la mirada en Qui-Gon. - Això no està bé. I ho saps. La Tahl diria el mateix. Com pots donar-los l'esquena?

-La nostra missió també és important -va dir en Qui-Gon-. I la Tahl... -la seva veu es va esvair en l'aire, i la seva mà va caure l'espatlla d'Obi-Wan.

Es van quedar en silenci un instant. Qui-Gon va sentir l'abisme entre ells. El seu padawan estava ple de dubtes i confusió. Però no podia explicar-li-ho, no era el moment ni el lloc. Hauria de retrocedir al moment en què havia tingut aquella visió a Coruscant, i explicar-li que tot el que els hi havia passat des que havien arribat a Nou Àpsolon havia confirmat els seus pitjors temors. I hauria d’explicar-li el que sentia per la Tahl. Era una conversa que havien de tenir en un altre moment.

El seu padawan semblava tan confós que ell va dubtar.

-Obi-Wan, no puc abandonar -va dir en veu baixa.

Va pregar amb la mirada a Obi-Wan que li comprengués.

Però no va obtenir aquesta comprensió. El seu padawan va negar amb el cap.

-T’estàs equivocant.

Aquestes simples paraules el van deixar de pedra. Feia anys que Obi-Wan no li contradeia amb tant aplom. Qui-Gon es va sentir arrasat per un sentiment d'inseguretat.

Es va donar la volta sense afegir paraula i es va dirigir cap al seu lliscant.

Següent