Tempesta (i Ep)

Anterior

EPÍLEG

Un murmuri animat es va elevar a prop de la boca de l'Hangar Reial del Reina Drac i llavors va créixer fins a una excitada ovació. Tenel Ka, Reina Mare del Consorci de Hapes i incontestable monarca de seixanta-tres mons, es va tornar des de la nouvinguda Ombra de Jade cap al so. Dotzenes de tripulants amb vestits ignífugs per al proveïment i cinturons d'eines estaven mirant cap a fora a través del camp de contenció, aixecant els braços i cridant d'alegria.

Però tot el que la Tenel Ka veia més enllà de la boca de l'hangar era la foscor puntuada d'estrelles del regne que governava. Aquesta estava sembrada amb els cascos de les naus de guerra convertides en ferralla i solcada per les restes d’ions de les centenars de naus de rescat, i ella no va veure res alegre en això. Hi havia mantingut el seu tron, però massa hapans havien mort en ambdós bàndols i massa fortalesa del Consorci s'havia malgastat en la lluita d'altres.

I la dura experiència estava lluny d'acabar.

Aviat, el servei d'intel·ligència de la Tenel Ka començaria a portar noms i presoners i ella es veuria forçada a tractar amb la Justícia de la Reina. Els seus consellers li recomanarien que aquesta fos brutal i ràpida, i la resta dels seus nobles esperarien que la seva lleialtat fora recompensada amb la redistribució de les riqueses de les usurpadores. La Tenel Ka consideraria acuradament tots els seus suggeriments, per descomptat, però al final, seguiria el seu propi consell... i això segur que decebia a tothom.

Després d'un moment, una llançadora negra de la GAG es va moure suaument fins a estar a la vista i va començar a dirigir-se cap el camp de contenció.

L'ovació es va fer fins i tot més alta i un oficial d'alineació va caminar cap endavant amb un parell de pals de senyals per dirigir al pilot cap a un atracador proper. La Tenel Ka es va obrir a la Força i es va alarmar en sentir la presència familiar de la seva filla.

Jacen li portava de tornada l’Allana, i el moment no podia haver estat pitjor. La Tenel Ka es va tornar de nou cap a l'Ombra de Jade i va veure la Mara i la Jaina baixant ja una llitera per la rampa d'abordatge en direcció a ella. Era massa tard per trucar a Jacen i advertir-lo. En el seu lloc, la Tenel Ka es va obrir a la Força, comptant amb que ell sentís la seva ansietat i comprengués la raó. Ella va sentir un breu toc de calidesa i llavors va haver de trencar el contacte mentre la Mara i la Jaina arribaven al final de la rampa amb la seva càrrega.

Estès a la llitera estava Zekk, pàl·lid, inconscient i amb un gran embenat a la part mitjana del tors. El cor de la Tenel Ka va patir de veure el seu vell company d'armes tan severament ferit, però es va forçar a mantenir una cara neutra. No ajudaria que el seu sempre present seguici de nobles «lleials» s'adonessin que arquejava una cella o que li tremolava el llavi quan acabava de veure morir a tants hapans amb una compostura estoica.

-Mestra Skywalker, Jedi Solo, benvingudes a bord. –La Tenel Ka va caminar cap endavant per saludar-les, seguida de prop per l'equip mèdic que havia portat perquè es trobessin amb l'Ombra-. La meva cirurgiana està esperant en una sala d'operacions. Si li confieu a Zekk a l'equip de transport, ells el pujaran immediatament.

-Això és molt amable -va dir la Mara-. Ho apreciem.

-Sí, gràcies -va afegir la Jaina-. Significa molt.

Li van passar la llitera a un parell de metges d'uniforme vermell, que ràpidament van col·locar a Zekk a bord d'un petit trineu flotant i llavors el van allunyar amb rapidesa cap a la part posterior de l'hangar. Donant-se compte de com la mirada de la Jaina seguia al trineu durant tot el camí cap als tubs de l'ascensor, la Tenel Ka es va acostar al seu costat.

-Cuidaran bé d'ell, Jaina. –La Tenel Ka podia sentir que la Jaina estava una mica irritada per totes les ovacions que s'estaven succeint darrere d'elles, però no hi havia res a fer amb respecte a elles. Fins i tot si la Reina Mare demanava silenci, dubtava que l'ordre es pogués complir aviat-. Una vegada que hagin preparat a Zekk per a l'operació, podem pujar a esperar a la infermeria.

-Això seria genial -va dir la Jaina-. Però no et preocupis. Zekk és tan fort com un bantha aquests dies.

La Tenel Ka va somriure.

-M'alegro de sentir això. Però estic una mica confosa. La meva cirurgiana diu que se li va dir que era una ferida de sabre làser.

La Jaina mirà la Mara.

-És una llarga història -va dir llavors.

-Ben va cometre un error -va dir la Mara.

-Ben? -va panteixar la Tenel Ka.

-No va ser un atac. -El to de Mara suggeria que no volia discutir més l'«error» d’en Ben-. Hi havia una mica de confusió a bord del Falcó.

-El Falcó? –Tornant-se més confusa per moments, Tenel Ka es va tornar cap a la Jaina-. Però pensava que els Mestres Skywalker us van trobar en càpsules d'escapament.

-Les càpsules d'escapament del Falcó -va respondre en Luke des de la part superior de la rampa d'abordatge. La seva mà cibernètica havia desaparegut i les seves robes semblaven tan voluminoses al voltant de la meitat del seu cos, com si també ell tingués un embenat al voltant del seu pit-. Nosaltres encara estem intentant comprendre-ho.

-Mestre Skywalker, també estàs ferit! -va cridar la Tenel Ka-. Si ens haguéssiu dit...

-Estic bé, acabo de sortir d'un tràngol curatiu. -Luke sonava tan fatigat com semblava. Va mirar cap a la llançadora de la GAG, que ara estava envoltada per hapans plens de goig, i va preguntar-: És a Jacen a qui tots estan ovacionant?

-Sí, ho és. –La Tenel Ka es va tornar cap a la llançadora, on Jacen havia baixat per la rampa d'abordatge i estava començant a obrir-se camí cap a ells a través de la multitud que li ovacionava. La major Espara estava amb ell, però Allana aparentment havia estat deixada a bord amb les ajudants de l’Espara-. Després de destruir la flota Galney i salvar-me a mi, Jacen s'ha convertit en un gran heroi per als hapans lleials.

-Un heroi? -va preguntar la Jaina-. Has de estar de broma!

-Gens ni mica -va dir severament la Tenel Ka. Donada la càlida recepció que estava rebent Jacen dels seus súbdits, ella estava considerant si podria ser possible revelar la paternitat de l’Allana. No haver de mantenir el secret simplificaria amb tota seguretat la seva vida i els seus nobles, almenys els lleials, mai estarien més receptius a la veritat del que ho estaven just ara-. Jacen va salvar la meva vida, i amb ella, a la monarquia hapana.

La cara de la Jaina es va endurir com només la de la Jaina podia fer-ho.

-Li dóna això una excusa per disparar contra els seus propis pares?

La Tenel Ka va arrufar les celles.

-No estic segura d'haver-te sentit correctament. Realment vas dir que Jacen havia disparat contra Han i la Leia?

-Em temo que és el que ha dit -va dir ombrívolament Luke. Va començar a baixar per la rampa, seguit per Ben i un twi'lek amb robes militars de l’Aliança-. El Falcó ja havia saltat per quan vam tornar de Roqoo, però sembla que l’Ànakin li va donar bastant durament.

-Esteu segurs? –La Tenel Ka no podia creure el que estava sentint-. Això no té sentit.

-Tenim problemes per entendre molt del que Jacen ha estat fent -va dir la Mara. Mentre Luke arribava a la part inferior de la rampa, ella es va acostar per col·locar-se al seu costat-. Ara que les coses s'han tranquil·litzat en el Consorci, esperem tenir l'oportunitat d'aclarir algunes d'aquestes coses.

La desaprovadora inflexió en la veu de la Mara i l'amargor en la d’en Luke, van fer que el cor de la Tenel Ka s'enfonsés. Després de la seva reunió a bord de l’Ànakin Solo, Jacen li havia dit que els Skywalker estaven perdent la fe en ell, que fins i tot sospitaven que ell estava treballant amb la Lumiya, i ara podia veure quanta raó tenia ell.

La Tenel Ka es va tornar cap a Ben.

-Què saps d'això? Trobo difícil de creure que Jacen obrís foc contra els seus propis pares.

-No va tenir elecció -va dir en Ben-. Són terroristes i estaven intentant escapar.

-Terroristes? –La Tenel Ka estava aclaparada de sentir al noi dir tal cosa-. Ben, això simplement no és veritat.

-Em temo que sí que ho és -va dir en Jacen, emergint d'entre la seva multitud d’admiradores-. Les sospites que la tia Mara va expressar en veu alta durant la nostra reunió a bord de l’Ànakin eren correctes després de tot.

La Mara va arrufar les celles.

-Ho eren?

-Sí. I em disculpo per no considerar les teves raons més acuradament -va dir en Jacen-. Però els successos han provat amb tota certesa que eren correctes. Les dades d'intel·ligència que van proporcionar els meus pares pel que feia a la Ducha AlGray ens van fer més mal que bé i amb certesa van estar involucrats en l'atac contra Sa Majestat.

La còlera freda en la veu d’en Jacen va posar fins i tot més trista a la Tenel Ka, però ella estava començant a entendre què havia passat, a veure com havia mal interpretat ell els successos fins a arribar a una conclusió terrible.

-Jacen, no pots creure que els teus pares fessin tal cosa.

La Tenel Ka es va adonar que la multitud s'havia tranquil·litzat al voltant d'ells, començant a sentir-los i saber que fos el que fos el que ella digués a continuació podria determinar com serien vistos els Solo en les històries galàctiques, si serien recordats com herois idealistes o com a terroristes amorals.

-Han i Leia Solo van tenir tant a veure amb salvar la Corona com tu -va dir ella, parlant fins i tot més clarament-. Van arriscar les seves vides per proporcionar-me les coordenades de reversió de la flota AlGray.

Els ulls d’en Jacen es van obrir molt.

-Van fer això?

-Sí -va dir la Tenel Ka-. A més, els Solo van córrer fins i tot un risc més gran per assegurar-se que l'Armada Reial es mantenia ferma fins que l'almirall Bwua'tu va atacar.

L'expressió d’en Jacen va canviar de sorpresa a vergonya i la tristesa de la Tenel Ka va començar a evaporar-se. Clarament, l'atac sobre el Falcó havia estat el resultat d'un terrible malentès. Jacen havia comès un error greu, però només perquè estava sobrecompensant, intentant massa durament evitar que els seus sentiments personals influïssin en el seu judici.

Això era amb tota certesa el que la Tenel Ka esperava... i el que triava creure.

-Estic segura que els vostres pares estaran bé. –La Tenel Ka va dir això en direcció a Jacen i Jaina, però en el seu cor estava parlant més per a Jacen. Era ell qui havia comès l'error i ella sabia com es culparia a si mateix si alguna cosa els hi passava a causa d'això-. Ningú és més capaç de cuidar-se sota circumstàncies difícils. I donaré ordres que totes les naus hapanes els ajudin de totes les maneres possibles.

-Això no farà mal -va dir la Mara-. Però ningú els veurà fins que estiguin molt lluny d'aquí. Es faran invisibles fins que trobin algun lloc segur en el qual aterrar.

Luke va assentir.

-Això és correcte. Em posaré en contacte amb la Leia a través de la Força i intentaré que sàpiga que hi ha ajuda si la necessiten. -Es va girar cap a Jacen, amb el seu nas baixat per la desaprovació-. Però necessitem parlar. Estàs molt disposat a creure el pitjor d'algú a qui vols. Això és un problema.

Els ulls d’en Jacen van cremar pel ressentiment, i la Tenel Ka va entendre per què. Després de tot, no estava Luke assumint el pitjor sobre Jacen i Lumiya?

-Això no és just, Mestre Skywalker -va dir la Tenel Ka-. Les sospites d’en Jacen estaven basades en la informació que tenia disponible en aquell moment.

-La diferència és que les nostres sospites no han fet mal a ningú. Jacen ha posat als seus pares en perill mortal. -Luke va llançar una mirada significativa cap al seguici de la Tenel Ka i llavors va afegir-: Potser podríem parlar sobre això a bord de l'Ombra?

-Com vulguis. -Encara que la Tenel Ka va fer que sonés com si els estigués concedint un favor, es va sentir alleujada de tenir una excusa per treure els Skywalker i la Jaina de la coberta de l'hangar de manera que pogués treure d'amagat l’Allana de la llançadora. Donat el cisma que s'havia obert entre Jacen i tots els altres a causa de la desconfiança, revelar la paternitat de la seva filla ja no semblava una bona idea-. Em reuniré amb vosaltres en un moment. Hi ha unes quantes coses que necessito atendre aquí.

-I tant.

En Luke va inclinar el cap i va portar als altres de tornada a bord de l'Ombra. La Tenel Ka va esperar fins que van marxar i llavors es va tornar cap a la multitud de tripulants que s'havien reunit al voltant de la confrontació.

-I vosaltres que pensàveu que les polítiques hapanes eren traïdores! -va dir en un to lleuger encara que forçat. Un riure vergonyós es va sentir com un murmuri a través de la multitud, més com a comprensió de l'intent d'humor de la Reina Mare que perquè la Tenel Ka hagués après finalment a fer un acudit-. Però ara s'ha acabat la diversió. Torneu a la feina.

Va fer un moviment com per foragitar-los i la multitud va començar a dispersar-se. La Tenel Ka es va tornar cap a les nobles que sempre s'acumulaven al seu voltant, quan ella ho permetia. Va fer un gest cap a la major Espara perquè s'acostés i després va arrufar les celles davant l'absència d'una de les cares més familiars en el seu seguici.

-On és Lady Galney? -va preguntar arrufant les celles-. Li vaig demanar que es quedés a prop.

Una veu nerviosa va sonar de la part de darrere de la multitud.

-Aquí, majestat.

Com per art de màgia, un passadís es va obrir a través del seguici de la Tenel Ka. A l'altra banda estava Lady Galney, amb els ulls fixos a la coberta i la seva barbeta enfonsada en el seu pit. La Força es va tornar elèctrica amb l'anticipació i la Tenel Ka va saber que aquelles aus rapinyaires que ella deia nobles feien olor de sang.

-Us acosteu, si us plau? Hi ha una cosa que necessito que vós i la major Espara feu per mi.

-I t... tant, Majestat.

Galney va arrossegar els peus cap endavant, amb les cames tremolant tant que gairebé es van esfondrar dues vegades. Per descomptat, les seves companyes nobles només miraven i somreien afectadament, convençudes que el seu semblant anava a rebre el càstig que tan ricament mereixia per tenir la mala fortuna de ser germana de la més múrria de les moltes traïdores del Consell de l'Herència.

Galney es va aturar davant de la Tenel Ka i llavors va trobar la fortalesa per aixecar la vista.

-Si puc, Majestat, m'agradaria que em senti abans que vós parleu.

-Molt bé -va dir la Tenel Ka-. Però no tenim molt de temps. Ja sabeu com d’insistents que poden ser aquests Jedi.

Això va provocar una rialleta genuïna en les nobles, però Galney va romandre nerviosa i ombrívola.

-Jo... Jo sé que no canviarà la vostra decisió, però vull disculpar-me.

La Tenel Ka va creuar la mirada amb la de la dona i va arrufar les celles.

-Per què, Lady Galney?

-Pel meu paper en tot això -va dir-. Jo mai hauria...

-Milady Galney -la va interrompre -. Potser ja no sigui membre de l'Orde Jedi, però us asseguro que encara mantinc les habilitats d'una Cavaller Jedi. No creieu que ho hauria sabut si haguéssiu pretès trair-me?

-Per... Per descomptat -va respondre la Galney, confosa-. De totes maneres, us vaig trair. La meva llengua va ser massa lliure amb el meu consort i ell estava informant de tot el que jo li deia...

-A la vostra germana –la va interrompre de nou-. Ho sé. I estic bastant segura que és un error que mai tornareu a cometre. -Va mirar cap a l'Ombra-. Ara, puc fer la meva petició?

La barbeta de la Galney va baixar de nou.

-Per descomptat, Majestat.

-Gràcies. -Va apuntar a la llançadora negra de la GAG d’en Jacen-. Allana està a bord d'aquesta llançadora i sou una cara familiar per a ella. M'agradaria que vós i la major Espara la tragueu i la porteu a la vostra cabina.

Els ulls de la Galney es van obrir més.

-La meva cabina, Majestat?

-Sí, i no permetreu que entri ningú fins que jo hi arribi. –La Tenel Ka es va tornar cap a l’Espara-. Està clar, major?

Espara semblava tan confusa com la Galney, però estava massa acostumada a rebre ordres per qüestionar-les ara.

-Sí, Majestat.

-Bé. –La Tenel Ka es va tornar cap a la Galney-. Em reuniré amb vós tan aviat com pugui.

Galney va continuar semblant desconcertada.

-Majestat, si esteu intentant estalviar-me el mal de saber...

-Lady Galney, jo no sóc la meva àvia -la va interrompre altra vegada-. No executo a les meves súbdites pels crims de les seves germanes. Quant al vostre consort... parlarem sobre les vostres eleccions en qüestió d'homes en un altre moment. -Es va girar cap a l’Espara-. Estan clares les meves instruccions, major?

-Sí, Majestat.

-Llavors, endavant. –La Tenel Ka es va dirigir cap a la rampa d'accés de l'Ombra, però quan el seu seguici va irrompre en un murmuri de veus sorpreses, es va aturar i es girà-. Si esteu a bord del Reina Drac, se suposa que hi ha una raó per a això. El meu consell és que descobriu quina és aquesta raó... i comenceu a encarregar-vos d'ella!

El seguici va caure en un silenci sorprès i llavors, de sobte, es va dissoldre mentre les nobles van córrer precipitadament cap a les sortides de l'hangar. La Tenel Ka va somriure per a si mateixa i, pensant que simplement podia tenir una oportunitat de portar a Hapes a una galàxia moderna, va ascendir per la rampa d'accés.

Va entrar a l’opulent saló dels passatgers de l'Ombra de Jade per descobrir que la discussió ja estava en el seu punt àlgid. Luke i Jaina estaven en un costat de la taula de begudes, amb Jacen i Ben en l'altre i Mara atrapada entre tots dos. Ella s'estava dirigint al seu nebot, però semblava com si simplement desitgés que tothom s'assegués i es calmés.

-... se suposa que hem de pensar, Jacen? -El to de la Mara era raonable, però amb sentit-. Ens vas enviar allà per trobar-nos amb Ben. En el seu lloc, Lumiya ens va emboscar.

-Això no vol dir que jo l'enviés -va respondre en Jacen. La Tenel Ka sabia com d’enfadat que estava pel fet que ella no podia sentir-lo en la Força. Ell sempre es tancava en si mateix quan s’enfadava -. Vosaltres mateixos heu dit que us preocupava que ella fos darrere d’en Ben.

-Ben no hi era -va dir en Luke.

-Se suposava que havia d’estar-hi! -va interrompre Ben-. Jacen va deixar una balisa de missatge ordenant-li a l'Explorador que fos al Dipòsit Roqoo, però nosaltres ho vam  ignorar.

-Vosaltres què? -va preguntar la Mara encarant-se amb Ben.

-Vam ignorar l'ordre. -Ben es va tornar cap a la Jaina-. Pregunta-li a la Jaina. Va ser idea seva.

Tots els ulls es van tornar cap a la Jaina, que va assentir a contracor.

-Vaig insistir bastant en això. Necessitàvem avisar la Ten... er, la Reina Mare, sobre la Ducha.

Ben es va tornar cap al Luke.

-Ho veus? No va ser culpa d’en Jacen.

-Que ignoreu una ordre no explica com va saber la Lumiya que nosaltres estaríem allà -va apuntar la Mara-. O per què ha estat treballant amb la GAG.

-I tant de bo tingués la resposta per a això -va dir en Jacen-. M'encarregaré d'això tan aviat com l’Ànakin torni a Coruscant. Vull tenir aquesta resposta més que vosaltres, això us ho puc prometre.

-Pots? -va preguntar en Luke, mantenint la mirada fixa en Jacen.

-I tant que pot –va dir la Tenel Ka, caminant fins a col·locar-se al costat d’en Jacen-. Fa uns pocs minuts, li vas reprotxar que fos massa ràpid a creure el pitjor d'aquells als quals estimava. I aquí estàs tu, fent el mateix.

Luke va arrufar les celles, clarament irritat amb ella, però la Mara va sospirar i va mirar al seu marit.

-Ella té raó, Luke. Realment no tenim més evidències contra Jacen de les que ell tenia contra Han i Leia. La batalla ha acabat, potser és hora que tots enfundem les nostres pistoles làser i intentem arreglar les coses com una família.

-Això sona bé per a mi -va dir en Jacen-. Seré el primer a admetre que he comès alguns errors, però he estat treballant pel bé de l'Aliança. I sé que vosaltres també.

Luke va considerar les paraules d’en Jacen durant un moment abans de tornar a parlar.

-Què hi ha dels teus pares? Ells també són família.

-No puc cancel·lar l'ordre de detenció, si és això el que estàs preguntant.

Les paraules d’en Jacen van sorprendre a la Tenel Ka fins al fons.

-Jacen, de no haver estat pels teus pares, jo no estaria viva. Ni tampoc ho estaria l’Allana.

La cara d’en Jacen es va tornar tan trista com dura i la Tenel Ka va saber que fins i tot ella no seria capaç de fer-li canviar d'idea sobre això. Ell estava convençut que el seu deure l'obligava a ignorar els seus sentiments per la seva família i ella trobava això terriblement dolorós. I quan recordava que l’Allana i ella també eren la seva família, ho trobava a demés una mica aterridor.

-Això ho sé -va dir en Jacen-. Van arriscar les seves vides per salvar-te, però encara tenen crims contra l'Aliança pels quals respondre. –Retornà la seva atenció al Luke-. Si Han i Leia Solo estan canviant d'idea sobre les seves lleialtats polítiques, podem negociar una rendició segura i un confinament satisfactori.

-Rendició? –explotà la Jaina-. Confinament? Ells mai...

-Creus que això no ho sé? -va replicar Jacen, just igual d’acaloradament-. Però si cancel·lo l'ordre contra ells, semblarà que els estic donant als meus pares un tractament especial, i no puc fer això. Hi ha una llei, Jaina, i s'aplica per a tothom. Fins i tot per als Solo.

-Van arriscar les seves vides per salvar la Tenel Ka -va objectar Jaina-. No són terroristes.

-Ho sé -va dir en Jacen-. Però tampoc són innocents.

La Jaina va exhalar amb frustració i després va mirar al Luke en silenciosa súplica. Luke va mirar a terra durant un moment i llavors va aixecar la vista per mirar a Jacen als ulls.

-D'acord, però no he canviat d'idea sobre en Ben. Encara tornarà a Coruscant amb nosaltres.

-Què? -va cridar en Ben-. De cap manera, Jacen és el meu Mestre!

-Això no és decisió teva, Ben -va dir en Luke-. I Jacen no és un Mestre.

-Ho és per a mi -va replicar en Ben-. Ningú és tan fort en la Força...

-És la decisió del teu pare -va dir en Jacen. Va aixecar una mà per silenciar-lo i llavors es va tornar cap al Luke-. Però és realment necessari? Ara que la Lumiya ha mort...

-Què et fa pensar que està morta? -va preguntar la Mara.

-Vosaltres -va respondre Jacen arrufant les celles-. No fa ni cinc minuts, vau dir que portava una bomba...

-Una bomba que va explotar després que deixéssim la cantina -li va recordar en Luke-. No sabem si la Lumiya encara la portava.

-I si he d’endevinar, jo diria que no -va afegir la Mara-. Va portar gairebé dos minuts que la bomba detonés. Fins i tot amb les ferides del pit, això hauria estat molt temps per escapar.

-Que és segurament el que hem d'assumir -va dir en Luke-. No creuré que la Lumiya està morta fins que jo mateix fiqui el seu cos al crematori.

-Ja veig. -La mirada d’en Jacen va baixar fins a terra, tornant-se distant i vidriosa. Quan finalment la va tornar a elevar, va mirar directament al Luke als ulls, tranquil, calmat i amb bones formes-. Llavors crec que hauria de confiar en el vostre judici. Després de tot, mai m'he trobat amb aquesta dona.

Luke li va sostenir la mirada.

-Espero que sigui veritat, Jacen.

L'expressió d’en Jacen es va enfosquir, però abans que pogués parlar, Ben es va col·locar entre els dos homes i li va arrufar les celles al seu pare.

-I tant que és veritat! -va exclamar en Ben-. Jacen està intentant protegir la galàxia. Per què ningú entén això excepte jo?

-Jo ho entenc, Ben -va dir la Tenel Ka intentant desviar la tempesta que sentia que s'estava formant-. I estic segura que el teu pare també ho entén.

La Tenel Ka va llançar una mirada expectant en direcció al Luke, però ell només va continuar estudiant a Jacen, i la Tenel Ka va sentir com seguia creixent la tensió.

Igual que, aparentment, també ho va sentir la Mara. Ella es va acostar a Ben i va descansar una mà a la seva espatlla.

-Ben, tots estem intentant salvar la galàxia -va dir-. Però no sempre estem d'acord en com s'hauria de fer.

-I això és pel que no puc quedar-me amb Jacen? –preguntà en Ben-. Això és ridícul!

-La raó per la qual no pots quedar-te amb Jacen és perquè t'estic ordenant que tornis a casa amb nosaltres -va dir severament en Luke-. I la raó per la qual estic fent això és perquè Lumiya em va dir que eres tu qui li estava ajudant en la GAG.

-Què?

La Tenel Ka va exclamar la paraula al mateix temps que ho van fer Jacen i Ben i llavors va mirar l'expressió d’en Jacen canviar de sorpresa a enfadada i d’enfadada a enigmàtica. Ben simplement semblava confús.

-I tu la creus? -preguntà.

-No -va respondre en Luke. Va tornar a mirar a Jacen-. Però algú ha estat ajudant-la i fins que sàpiga qui és...

-... Necessites apartar-te de la GAG -va acabar en Jacen-. El teu pare té raó en ser caut, Ben.

-Però tu ets el meu Mestre! -va objectar en Ben.

-I t'estic demanant que et quedis amb els teus pares fins que jo hagi arreglat això. -Jacen va mirar al Luke i després va afegir-: Estic segur que tornarem a treballar junts molt abans del que esperes.

El cor de la Tenel Ka es va enfonsar davant el to desafiant de la veu d’en Jacen, però Luke va semblar acceptar la declaració sense animadversió.

-Espero que tots tornem a treballar junts aviat. -Luke va allargar la mà i li va donar uns copets a l'espatlla d’en Jacen-. Sé que no he de pensar que acceptaràs la meva ajuda, però fes-me saber com va la investigació. Serà molt interessant descobrir més sobre la implicació de la Lumiya.

-I tant -va replicar en Jacen. Tot i que no estava permetent que els seus sentiments es filtressin fins a la Força, la Tenel Ka podia dir pels seus llavis lleugerament premuts que s'havia pres el comentari d’en Luke com una amenaça-. I ara, si em disculpeu, realment hauria de tornar a l’Ànakin i començar amb això.

Jacen es va acomiadar dels Skywalker i llavors es va tornar cap a la Tenel Ka.

-Majestat, si tot està bé...

-Ho està -va dir la Tenel Ka. Ella va agafar el seu braç i amb el cor trencant-se-li es va dirigir cap a l'escotilla amb ell-. Jacen, què puc dir? Estem en deute amb tu.

-No -va dir en Jacen-. L'Aliança està en deute amb tu. Gràcies al coratge del Consorci aquí, podem haver destruït l'habilitat per fer la guerra de Corèllia.

Es van detenir just dins de l'escotilla, on estarien ocults de l'hangar però encara serien visibles des del saló de passatgers de l'Ombra. Seria, la Tenel Ka ho sabia, la major privadesa que probablement trobarien en molt, molt de temps. Ella va prendre la mà d’en Jacen.

-De tota manera, t'estem agraïts -va dir-. Si us plau, fes-nos saber si hi ha alguna cosa que puguem fer per tu... i sigues lliure de visitar-nos una altra vegada quan tinguis temps. Hi trobaràs una càlida benvinguda entre els nostres súbdits.

-Gràcies, Majestat. -Jacen es va inclinar-. Ho faré.

-Bé. Ho esperarem amb impaciència.

La Tenel Ka va besar a Jacen a la galta i després va lluitar per contenir les llàgrimes mentre el veia sortir per l'escotilla i, un cop més, esvair-se de la seva vida.

FI