Tempesta (XIX)

Anterior

CAPÍTOL 19

La força d'atac havia sortit de l'hiperespai en una formació de mitja lluna perfecta i el lluminós disc verd del planeta Relephon ja estava creixent en el finestral del pont de l’Ànakin. El món era un d'aquests gegants gasosos realment grans a la vora d'esdevenir una estrella, amb les tremendes pressions del seu nucli alliberant suficient energia per banyar la seva horda de llunes en una manta de calor i llum capaç de sostenir vida.

Jacen no va veure els petits platets d'algun drac de batalla perfilat contra la pàl·lida brillantor, ni va veure el blau platejat de fins i tot una cua de gasos expulsats passant com un raig per interceptar la força d'atac que la Tenel Ka havia enviat per arrestar a AlGray. No obstant això, ell tenia una picor freda al llarg de la seva esquena i un incòmode buit en el seu estómac. Els minuts posteriors al fet que una flota emergís de l’hiperespai sempre eren els més frenètics i vulnerables, amb els oficials de sensors lluitant per calibrar els seus instruments i els caps d’hangar apressant-se a llançar una pantalla de caces. Era el moment ideal per a un atac i Jacen podia sentir que un s'acostava.

Malauradament, no tenia ni idea des d'on. Els exploradors avançats només havien informat d’una alarmant inhabilitat de localitzar la flota enemiga i la comandant AlGray amb tota certesa no tenia pressa per revelar la seva posició.

-Major Espara, trobo això estrany. -Jacen s'estava dirigint a la major Moreem Espara de la guàrdia reial hapana, que la Tenel Ka havia assignat per a servir com la seva consellera i enllaç de comandament. Juntament amb un grapat d'ajudants, estaven junts dempeus a la balconada d'observació que corria per sobre de l’ocupat pont de l’Ànakin-. No estaria la Ducha AlGray desplegant la seva flota a hores d'ara?

-Ho estaria fent si fos aquí. -Una dona alta amb els cabells negres i sedosos i una pell alabastre, Espara estava vestida amb l'uniforme blau pàl·lid que s'ho feia per semblar militar i a la moda-. Fins i tot si fos innocent, estaria prou preocupada per la nostra arribada com per fer una demostració de força.

Jacen va romandre en silenci, concentrant-se en el que estava sentint a través de la Força. No podia sentir la font del perill, però la picor al llarg de la seva esquena la sentia com si estigués a punt d'esclatar en una urticària.

-Arribem massa tard -va continuar Espara, com si Jacen no fos prou astut per comprendre el que havia dit-. El cop d'estat deu estar movent-se més ràpid del que la Reina Mare va comprendre. Les usurpadores van a iniciar la revolta.

Jacen va començar a expandir la seva consciència de la Força ràpidament, però la població de les Llunes Relephon estava massa disseminada per demanar quelcom útil. El planeta estava envoltat per almenys trenta centres de població majors i centenars de concentracions més petites i cap d'elles les sentia particularment hostil.

-Coronel Solo? -va preguntar Espara-. Heu sentit el que acabo de dir? La flota AlGray probablement està de camí a Hapes!

-Les seves ajudants -va preguntar Jacen, encara preocupat per les seves premonicions-. Quantes va portar?

-Creu que algú va trair la nostra missió? -Espara va mirar cap a les dues oficials femenines darrere ella-. L'hi asseguro, Beyele i Roh estan per sobre de tota sospita...

-Quantes?

Aquest cop, Jacen va posar la Força darrere de les seves paraules.

Espara es va encongir.

-Només Beyele i Roh.

-Què hi ha dels seus pilots? –preguntà en Jacen-. Eren treballadors personals?

Espara va negar amb el cap.

-Eren del Consorci de Transport Reial.

El sentiment buit a l'estómac d’en Jacen es va convertir en un buit fred. Fos el que fos que anava malament, havia començat amb els pilots.

-Però no veig com podrien haver-nos traït -va continuar Espara-. Fins i tot si fossin traïdors, tot el que van fer va ser portar-me a l'òrbita. Podrien haver-se adonat que l’Ànakin estava fent preparatius per posar-se en camí, però no haurien sabut cap a on.

-Això podria haver estat suficient -va dir en Jacen. Es va tornar cap al seu ajudant, un jenet anomenat Orlopp-. Demani al comandant Twizzl un informe d'amenaces.

-He estat monitoritzant això contínuament. -Amb un morro rosa, nassos humits i un llavi superior somrient afectadament que no cobria completament els seus ullals grocs, Orlopp resultava una figura amenaçant en el seu uniforme negre de la GAG-. No sembla haver cap amenaça. Una jove comandant de guarnició està demandant saber les nostres intencions, tot i que encara no ha desplegat les seves defenses.

-Vol evitar donar-nos una excusa per atacar -va resumir l’Espara-. Això confirma que la flota principal ha partit. Coronel Solo, hem de tornar a Hapes a l'instant. Si la Reina Mare no està ja sent atacada...

Jacen no va sentir la resta de la queixa d'Espara, perquè s'havia tornat per allunyar-se i s'estava afanyant a abandonar la balconada d'observació. L'amenaça semblava més immediata que mai. I si no venia de fora de l’Ànakin, llavors havia de venir de dins.

-Coronel Solo? -li va cridar Espara, seguint-lo -. Estem enmig d'una acció aquí!

La confusió d’Espara era comprensible. Fins i tot ella no sabia que la Tenel Ka havia deixat a l’Allana a bord de l’Ànakin i amb tota certesa no sabia que eren els pares d’en Jacen qui havien proporcionat les dades d'intel·ligència que suggerien que l'objectiu principal d’Aurra Sing seria la nena.

Mentre corria cap al tub de l'ascensor, el comunicador d’en Jacen va xiular demanant atenció. Ell el va treure del seu cinturó i va obrir el canal.

-Sap qui sóc? -va preguntar una veu etèria.

-Doble-X -va replicar Jacen-. Què passa?

-Em va ordenar informar si algú intentava entrar a la cabina de la nena -va replicar el droide de seguretat-. Estic informant.

L'estómac d’en Jacen es va enfonsar.

-Això em temia.

-Quins són les meves ordres? -va preguntar Doble-X -. Evaporar-los?

-No -va dir en Jacen. El seu informe sobre Aurra Sing havia suggerit que «evaporar» estaria més enllà de les capacitats d'un droide de seguretat-. Estigues fora de la vista i frustra els seus intents d'entrar. Vaig de camí.

Jacen va obrir un canal amb la Seguretat del Pont.

-Executin un tancament de Nivell U. -No es va preocupar en identificar-se, ja que el seu nom es mostraria ja a la pantalla de dades de l'oficial de guàrdia-. No és un simulacre.

-Nivel U, coronel?

-Afirmatiu. -Jacen va arribar al tub de l'ascensor i va entrar dins, sense preocupar-se per tornar les salutacions precises de dos sentinelles de la GAG estacionats allà-. Ara!

-Ho sento, senyor -va replicar l'oficial-. No podem tancar mentre estem en els llocs de batalla. La tripulació necessita moure’s lliurement.

-Llavors passi a Nivell Dos! -va ordenar Jacen.

Hauria cancel·lat els llocs de batalla, excepte que l'ordre hauria de passar pel comandant Twizzl, que demanaria una confirmació i una explicació que Jacen no tenia temps a proporcionar.

L'assassina, assumint que Sing fos el perill que havia sentit, havia triat bé el moment, quan les prioritats d'un destructor estel·lar a punt per entrar en batalla prevalien per sobre de la seguretat fins i tot de la seva passatgera més important.

Sons d'alarma van començar a sonar per l'intercomunicador de l'Ànakin, indicant que els protocols de seguretat de Nivell Dos que Jacen havia ordenat estaven ara en efecte. Guàrdies armats s’apostarien en cada tub de l'ascensor i a cada escotilla de mampara amb ordres de detenir a qualsevol que no tingués la identificació apropiada. A qualsevol que es resistís se li dispararia.

Jacen no creia que aquestes precaucions marquessin ni la més lleugera diferència per a Aurra Sing.

Quan va arribar a la Coberta del Comandant, va trobar als sentinelles de l'ascensor estesos a terra amb el fum elevant-se de les seves cares cremades pel foc làser. Una dotzena de passos més avall pel corredor, dos guàrdies més havien caigut fora de la Cabina Sovv, les habitacions assignades als dignataris de visita, i hi havia fum sortint de la cabina. Ell va desenganxar el seu sabre làser i va córrer cap endavant.

La ment d’en Jacen girava amb pors fosques i negres fúries. Per primera vegada des del seu empresonament pels yuuzhan vong, realment volia ferir a algú, fer-los pagar amb agonia i angoixa per les seves vils accions. I si l’Allana fora a morir, ell no veia on trobaria la fortalesa per continuar amb la seva missió. Qui voldria salvar una galàxia que podia criar l'assassina de la seva pròpia filla innocent?

Mentre Jacen s'acostava a la Cabina Sovv, un dels guàrdies va començar a gemegar demanant ajuda.

El tors del company havia estat tallat amb un angle des de dalt per alguna cosa calenta i llarga i la seva presència en la Força que s'esvaïa suggeria que moriria si no rebia ajuda aviat. Un abandonat obridor de panys penjava del teclat per sobre del seu cap i un arc que encara crugia havia estat tallat a través de les portes dobles.

Deixant la cabina sense inspeccionar i al guàrdia perquè morís on jeia, Jacen va continuar pel llarg corredor cap avall. El baix xiuxiueig d'un sabre làser tallant el metall brunzia darrere de la cantonada que hi havia més endavant, on es localitzava l'entrada a la seva pròpia cabina. Ell va estendre la seva consciència en la Força cap a les seves pròpies habitacions i va sentir alleujament en sentir la presència de la seva filla en algun lloc prop de la part posterior de la cabina, aproximadament on es localitzava el bany. Ella semblava curiosa i gens espantada.

Tot d'una Allana va respondre al contacte d’en Jacen, omplint la Força amb sorpresa i delit. Va semblar reconèixer la carícia d'ell i semblava estar contenta per això i això li va omplir a ell d'orgull i alegria i fins i tot d'una major determinació d'agafar a Sing abans que ella trobés a la seva filla.

Però el seu contacte es va trencar per la intrusió d'una presència freda, que abocava alegrement les seves intencions assassines en la Força. Allana va trontollar per la sorpresa i es va esvair, deixant a Jacen a soles amb la presència de l'assassina. Llavors el so del sabre làser de cop i volta va assumir un to més alt i un fort Clang va sonar mentre un panell acabat de tallar d'una porta de seguretat queia a terra.

A l'instant següent un brillant centelleig taronja va il·luminar el corredor més endavant, acompanyat pel whumpff en estavellar d'una granada d'impacte, llançada, sens dubte, per la Droid Defensora de l’Allana, DD. Jacen es va aturar un moment per assegurar-se que no hi hauria una altra granada i després va girar la cantonada quan va començar a sentir els xiscles del canó làser de DD.

El corredor davant d'ell estava tan ple de fum i foc làser que semblava com l'interior d'una tempesta. Sing era un fantasma pàl·lid amb un mico vermell, lluitant a través del forat que havia tallat a la porta d’en Jacen, envoltant-se de serps carmesines de llum mentre utilitzava el seu sabre làser per desviar els atacs de DD.

Jacen va treure la seva pistola i va disparar mentre corria, esperant encertar a l'assassina a l'esquena mentre estava massa aclaparada per defensar-se.

Sing es va deixar caure cap endavant rodant i es va esvair a través de la porta. Un instant després el seu sabre làser ploriquejà mitja dotzena de vegades i el canó làser de DD va quedar en silenci.

Aurra Sing estava sola a la cabina d’en Jacen.

I amb les seves habilitats de la Força, només li portaria un segon trobar a la seva filla. Ell es va aturar a uns quants passos de la porta i es va obrir a l'assassina en la Força.

Espera.

Jacen va pronunciar la paraula amb la seva ment en lloc de la seva boca. Alhora, estava expandint la seva presència en la Força en la ment de la Sing, obrint-se completament a la Força i utilitzant el poder d'aquesta per empènyer-se en el més profund de la ment d'ella, per aixafar la pròpia presència d'ella i forçar-la a ficar-se en el més profund del fons de l'ésser d'ella.

-Espera -va repetir.

Sing va lluitar, intentant expulsar-lo de la seva ment, però Jacen l'havia agafat per sorpresa. Ell tenia el poder de la seva fúria i la seva por i el seu odi darrere d'ell i ella simplement no era prou forta.

Jacen es va dirigir de nou cap endavant, després va deixar caure la seva pistola làser i va retirar el seu comunicador.

-Doble-X, obre...

Les portes de la seva cabina es van obrir, grinyolant enlaire mentre l'àrea danyada esgarrapava més enllà dels brancals. Jacen va entrar al vestíbul de la seva suite, on boles de duracer fos encara estaven caient i xiuxiuejant sobre la coberta de pedra.

A la dreta, les parets sobre la cuina i la zona del menjador estaven plenes de marques de cremades. La Droid Defensora de l’Allana descansava a la seva esquerra, sent una pila de membres tallats i circuits fumejants escampats a la vora d'una zona de conversa més baixa.

Sing estava amb la seva esquena volta cap a Jacen, al voltant de cincs passos més enllà de la droide, al costat d'un sofà que cremava. En una mà, sostenia el seu sabre làser encara encès. En l'altra hi havia un detonador termal classe-C amb un abast de desintegració prou gran com per matar-la a ella mateixa, a Jacen, a Allana i probablement a la meitat del personal en les cobertes directament per sobre i per sota.

Mentre Jacen es dirigia cap a ella, ella va mirar per sobre de la seva espatlla amb una expressió en els seus ulls pàl·lids que semblava a parts iguals odi i temor reverencial.

-No tornis a tocar-me d'aquesta manera.

Jacen no va replicar. Sing encara estava lluitant per alliberar-se del domini d'ell i tota la concentració d'ell estava fixa en mantenir la pressió fins que s'acostés prou per atacar.

Sing li va dirigir un somriure fred.

-Però per altra banda, no crec que tinguis l'oportunitat de fer-ho.

El seu polze es va moure.

La llum d'activació del detonador termal va començar a parpellejar i això va ser suficient per trencar la concentració d’en Jacen. Va sentir-la alliberar-se i de sobte estava completament fora de la ment d'ella, mirant amb horror mentre ella llançava el detonador cap al bany on estava amagada l’Allana.

El cor d’en Jacen va caure fins al fons del seu estómac. El seu braç va sortir disparat sense un pensament conscient i el detonador va surar fins a la seva mà gairebé abans que ell s'adonés que l'havia cridat.

Sing ja estava girant, saltant cap a ell amb la seva fulla carmesina apropant-se en un gir a l'altura del coll. Jacen va aixecar el seu sabre làser automàticament i la va bloquejar i després va tornar a posar-li el fiador al detonador.

Mai va veure si la llum d'activació es va enfosquir. Tot d'una el genoll de la Sing s'estava enfonsant en el seu estómac, arrencant-li l'alè dels pulmons i enviant-li trontollant sobre un sofà. El detonador va rebotar a terra en algun lloc de la cuina.

Ell va caure sobre una taula baixa, fent-la trossos i llavors la Sing va estar a sobre d’ell, amb la seva fulla carmesina traçant un arc cap avall.

Jacen va donar una fuetada amb el seu sabre làser per bloquejar-la, aconseguint la fulla d'ella a mig camí del mànec i omplint l'aire amb una crepitant pluja d'espurnes. Sing va agafar la seva empunyadura amb les dues mans i va començar a empènyer, portant lentament la punta del seu sabre làser cap a l'ull d'ell.

La brillantor era tan encegadora com abrasadora era la calor i la visió d’en Jacen va florir en una feroç taca vermella. Ell va aixecar la seva mà lliure per a subjectar el braç que aguantava la seva arma i va intentar no preocupar-se per si el seu ull es fonia, sense atrevir-se a girar el cap o fins i tot apartar la mirada per por de cometre una relliscada.

Sing li va colpejar el costat. La punta d'una petita fulla amb forma de falca li va raspar les costelles i va enviar una flamejant descàrrega de dolor a través del seu cos.

-Mai... -Ella li va colpejar de nou, enviant una altra descàrrega de dolor en el més profund del seu estómac-... violis...

Li va colpejar una altra vegada.

-... la meva... -Una altra puntada, més dolor-... ment!

Sing li va colpejar de nou, aquesta vegada donant prop d'un ronyó. Una onada d'angoixa ferotge va recórrer el seu cos, robant-li l'alè, tan calent que ell no va poder ni tan sols cridar. El dolor hauria paralitzat a qualsevol altre, deixant-li a terra pregant morir abans d'inhalar el seu pròxim alè.

Però el dolor era un vell amic d’en Jacen. Hi havia après a abraçar-lo durant el seu captiveri entre els yuuzhan vong i ara ja no li preocupava. Ara li servia.

Va tornar el palmell de la revigoritzada mà cap a la Sing i la va empènyer amb la Força.

El moviment no la va sorprendre tant com ell havia esperat. Mentre volava, Sing va fer girar la punta de la seva espasa sobre la d'ell i el sabre làser hi va sortir volant. Ell va mantenir la seva empenta de la Força fins que la va sentir xocar amb la paret oposada i després es va posar ràpidament dempeus.

Un taca ferotge continuava cegant-li un ull i la seva visió de l'altre encara estava esquitxada de taques carmesines. Però podia veure prou clarament per estar preocupat. Sing havia aterrat prop del bany on Allana s'ocultava, prou a prop per complir el seu contracte, si estava disposada a arriscar-se a què Jacen l’ataqués des de darrere.

Jacen no li va donar l'oportunitat. Es va obrir completament a la seva por i la seva fúria, utilitzant el poder de les seves emocions per fer que la Força li inundés, i el seu cos va començar a cruixir i a cremar amb energia fosca. Va aixecar els braços en direcció a la Sing, amb les mans sostingudes en aquest nivell i els dits molt separats.

Va ser llavors quan la porta del bany es va obrir i un parell de petits ulls grisos van mirar fora. Estaven molt oberts i fixos en Jacen amb una expressió que podria haver estat respecte o por o totes dues coses.

-No, Allana! -Jacen no va poder obligar-se a alliberar el raig de la Força mentre ella estava mirant. Fins i tot si la Tenel Ka no li havia ensenyat encara que el Costat Fosc era malvat, el seu propi entrenament de la infància romania prou fortament arrelat com perquè ell no volgués que la seva filla li veiés utilitzant-lo -. Tanca la...

Jacen va haver de deixar l'ordre sense acabar quan la Sing es va aprofitar del seu dubte per saltar cap a ell.

Allana va cridar des de dins del bany. Llavors la Sing va estar a tres passos de distància, amb el sabre làser apropant-se en un cop a meitat del cos. Jacen va aixecar un peu com si anés a pivotar per apartar-se i Sing va mossegar l'ham i es va aturar, deixant caure una cama cap enrere mentre continuava amb el seu gir.

En lloc de girar mentre fintava, Jacen va fer una tombarella lateral per sobre de la fulla d'ella i va aterrar a l'altre costat. Sing va invertir el seu atac tan ràpidament que ell amb prou feines va tenir temps d'agafar-la pel canell, molt menys de tornar la seva pròpia arma contra ella com havia pretès.

Així que Jacen li va donar un cop de peu al genoll tan fort com va poder.

L'articulació es va dislocar amb un malaltís cruixit i Sing va caure sobre el sòl cridant. Però no va deixar anar el seu sabre làser. Ni tan sols deixà de lluitar, rodant contra ell en un intent de trencar la seva subjecció i obrir-li en canal. Jacen va començar a pivotar per sortir del mig, pretenent girar-li el braç a ella per trencar-lo netament darrere de l'esquena.

Però Allana de sobte va aparèixer a l'altra banda de la Sing, carregant cap endavant amb les celles fosques baixades i el que semblava com una petita barra de gravació agafada a les mans.

-Allana, no!

Allana va seguir venint.

Determinat a evitar que la Sing copegés la seva filla amb alguna de les seves armes, Jacen va saltar cap enrere amb la Força, arrossegant a l'assassina lluny de la seva filla. Allana va donar dos passos més i va aixecar la barra platejada per sobre del seu cap... i després es va llançar en planxa.

Sing va aixecar la cama ferida, aixecant el seu peu per fúmer-li un cop a l’Allana amb el petit ganivet a la punta de la seva bota.

Jacen va cridar i va tirar girant del braç de la Sing, fent que ella es retorcés per allunyar-la de la seva filla.

El sabre làser d'ella centellejà tan a prop que ell gairebé perd una orella, però la cama de l'assassina va girar amb el seu cos, i la puntada amb el ganivet centellejà més de mig metre per sobre del cap de l’Allana.

Allana va aterrar sobre l'altra cama de la Sing i va clavar la barra platejada en el seu genoll ferit. El xiuxiueig d'un autoinjector va sonar de la seva punta i Sing va cridar per la sorpresa.

-Tros de petita harpia!

Sing va tornar a aixecar la cama per fúmer-li una coça... i llavors la va deixar caure a terra. Els seus ulls es van obrir molt amb fúria, o potser era por. Va estirar el seu coll, mirant a l’Allana i va començar a tenir convulsions.

Jacen ràpidament va recollir el sabre làser de la Sing de la seva mà que no es va resistir i després el va sostenir encara encès amb la punta sobre el coll de l'assassina.

-Allana, què...?

-Eztarà bé, Jacen. -Allana es va asseure a cavall sobre la cama de l'assassina, sense estar ja espantada, si és que ho havia estat en algun moment-. Només és la meva vara de seguretat.

-D'acord. -Jacen estava massa atordit i alleujat per preguntar més, o per reprendre-li per no quedar-se al bany. Simplement li va fer un gest perquè s'aixequés de les cames de la Sing-. Aixeca't. Encara podria ser perillosa.

-Això no és el que diu la doctora Meala. -Malgrat la seva protesta, Allana es va aixecar de les cames de la Sing-. Ella diu que la persona dolenta no serà perillosa de nou fins que algú li doni el seu antídot.

Allana es va col·locar al costat d’en Jacen, després es va ajupir i va mirar als ulls embogits per l'odi de la Sing.

-Però no tinguis por-, li va dir-. Els Yedi mai maten les persones indefenses, fins i tot a les dolentes com tu.

-Això és cert. -Jacen va agafar la mà de l’Allana i, sorprès per com de correctes que se sentien les seves paraules, la va aixecar perquè es quedés al seu costat-. Simplement les posem en una instal·lació de confinament durant molt, molt de temps.

 Següent