La crida de la venjança (I)

La crida de la venjança
 

Aprenent de Jedi 16

Jude Watson

CAPÍTOL 1

Els tubs lluminosos de la gran residència estaven a mitja potència i mostraven una feble lluentor blavosa. Els passadissos estaven silenciosos i en penombra. A l'altra banda d'una porta doble de vidre opac s'alçava una única columna de vidre, alta com una figura humana. Emetia una lluentor suau i constant.

Al planeta de Nou Àpsolon, el blau era el color del dol. Les columnes de vidre commemoraven als que havien perdut la vida lluitant contra la injustícia. Aquest esvelt resquill de llum pur era per la Dama Jedi Tahl.

Manex, germà de Roan, difunt governant de Nou Àpsolon, havia ofert als Jedi casa seva perquè la vetllessin. Hi havia intentat salvar-la trucant al millor equip mèdic del planeta per ocupar-se'n. Quan va morir, s'havia encarregat de fer els preparatius adequats. Ell mateix havia buscat la columna de llum que commemorava el seu esperit.

Obi-Wan Kenobi s'esforçava per mostrar-se agraït. No confiava en Manex. No confiava ni en la seva gran riquesa ni en el seu caràcter. L'únic benestar que interessava a Manex era el propi.

Llavors, per què era tan amable amb els Jedi?

El padawan desitjava poder parlar-ne amb el seu Mestre. Però Qui-Gon Jinn era inaccessible. Hi havia entrat a l'habitació per estar amb la Tahl i encara no havia sortit d'ella.

Obi-Wan va seure a terra. Al principi esperava dempeus, però el cansament havia acabat obligant-lo a seure. Volia estirar-se, però romandria dret mentre pogués. Era l'única cosa que se li ocorria que podia fer pel seu Mestre.

A Obi-Wan ja se li estava passant l'impacte, però seguia sense poder assimilar que la Tahl no estigués ja amb ells. Això implicava mirar a un futur desproveït del seu esperit, del seu sentit de l'humor i de la seva aguda intel·ligència. Havien estat tantes les vegades en que una paraula amable o un somriure d'ella li havien tornat la pau. Tahl coneixia millor que ningú al seu Mestre, Qui-Gon Jinn, i l’havia ajudat a comprendre’l. Fins i tot sospitava que, quan va abandonar l'Orde Jedi, va intervenir per reconciliar-los. Havia estat una ruptura profunda, difícil de guarir, i Obi-Wan es va consolar sabent que la Tahl volia que Qui-Gon tornés a acceptar-lo. Ella havia comprès millor que ningú per què va fer el que va fer. Sabia que havia après alguna cosa important sobre la seva pròpia persona, i havia ajudat al fet que Qui-Gon li concedís una segona oportunitat.

Com a estudiant Jedi, havia après moltes coses, com convertir la por en un objectiu, aprofundir en la disciplina per modelar a voluntat. Però com podria convertir el seu dolor en acceptació? No hi havia manera que arribés a acceptar el que ha passat. Tot i així, havia d’arreglar-se-les per seguir endavant fins acceptar-ho.

Al principi va sentir un dolor tan gran que li impedia fins i tot pensar. Tahl havia estat segrestada per Balog, el Controlador en Cap de Seguretat del planeta, que l'havia drogat i tancat en un contenidor de privació sensorial que s'emprava per torturar presos polítics. Quan la van alliberar estava molt feble, però Obi-Wan havia estat segur que la gran fortalesa de la Tahl, combinada amb els seus poders Jedi, n'hi hauria prou per salvar-la. Ni per un segon va considerar la possibilitat que morís.

I estava segur que el seu Mestre tampoc. Quan va entrar a la cambra de la Tahl, al centre mèdic, havia vist a Qui-Gon inclinat sobre el cos immòbil d'ella. Va veure les fredes línies horitzontals de les pantalles dels sensors, mostrant l'absència de signes vitals. Però Qui-Gon va seguir sense moure’s.

Sostenia la mà de la Tahl i pressionava el seu front contra la d'ella. Obi-Wan no només havia vist la seva pena, sinó que l'havia sentit en l’habitació com una ombra vivent. En aquell moment es va adonar que els sentiments d’en Qui-Gon per la Tahl eren més profunds que els de la simple amistat. Eren tan profunds i complexos com el mateix home. Qui-Gon l'estimava.

No podia fer res per ajudar al seu Mestre. Aquest no havia respost ni a les seves paraules ni a la seva presència. Obi-Wan va desitjar desesperadament tenir més de setze anys. Potser en ser més madur sabria consolar a algú a qui el seu món s'havia desintegrat.

Li feia mal veure patir a Qui-Gon. El seu Mestre només havia sortit de l’habitació de la Tahl una vegada, per fer un misteriós encàrrec. En tornar va dir secament a Obi-Wan que havia aconseguit trobar altres dues sondes robot. Les havia programat per buscar a Balog. Ara tornaria al costat de la Tahl.

- Hi ha res que jo pugui fer, Mestre? –Havia preguntat Obi-Wan.

-Res -li havia respost, i va tancar la porta darrere seu.

Obi-Wan estava acostumat que regnés el silenci entre ells. Molt sovint, aquesta era la seva forma de comunicar-se, atès que el seu Mestre era home de poques paraules. Però aquest silenci era diferent. No podia llegir res en ell. Va repassar una vegada i una altra les paraules que Qui-Gon va dir en el llit de mort de la Tahl: "Res pot ajudar-me ja. Només la venjança."

Venjança. Obi-Wan mai havia sentit a Qui-Gon usar aquesta paraula. No era un concepte que recolzés un Jedi. Res de venjança, només justícia. Era un credo gravat al cor de tots els Jedi. La venjança conduïa al Costat Fosc. Alterava la ment i esguerrava el sentit del deure fins convertir-lo en quelcom ple d'ego i tenebres.

Estava Qui-Gon combatent el Costat Fosc del seu interior?

Balog li havia tret el que li era més estimat. Ho havia fet de la forma més cruel imaginable, dessagnant minut a minut les forces de la Tahl.

Hi havia enviat Qui-Gon les sondes robot perquè trobessin a Balog i així poder matar-lo ell?

Obi-Wan va apartar aquesta idea. Havia de confiar en el seu Mestre. Acabaria trobant el centre de pau que necessitava per poder seguir endavant. Havien de trobar-lo, però per justícia, no per venjança.

Quan un Jedi moria en una missió, s’havia de trucar immediatament al Consell Jedi. Durant el primer període de profund trauma posterior a la mort de la Tahl, Obi-Wan havia preguntat al seu Mestre al respecte. En no obtenir resposta. Obi-Wan es va adonar que en aquell moment no li importaven els procediments. Per tant, havia estat l'aprenent qui va contactar amb el Consell Jedi per informar del que havia passat.

La notícia havia impressionat i afectat molt a Yoda, ja que també sentia una gran afecte per la Tahl. S'enviaria immediatament un equip Jedi. En el transcurs del dia, Obi-Wan s'havia preguntat qui el compondrien. Si havien partit immediatament en una nau ràpida, no trigarien molt a arribar a Nou Àpsolon. No estava segur del que havia de pensar sobre això. Un equip Jedi era una cosa que li resultaria reconfortant, però... notarien que Qui-Gon no es comportava de forma normal?

Manex va aparèixer al passadís, i Obi-Wan es va aixecar amb un esforç.

- Ha sortit ja? -va preguntar amb la cara solcada per arrugues de preocupació.

-No des de fa hores.

-Si us plau, feu-me saber si puc ser-los d'ajuda. Jo he d'anar a la Legislatura Unida. Han demanat per mi. Les coses estan molt revoltes al Govern. Tornaré quan pugui. Donaré instruccions als de seguretat perquè facin passar al seu equip Jedi quant arribi.

-Gràcies.

Qui-Gon va sortir al passadís segons després que Manex marxés.

-He sentit veus -va dir amb veu ronca.

-Manex ha anat a la Legislatura Unida. Puc aconseguir-li alguna cosa, Mestre?

-No. Han tornat ja les sondes robot?

Obi-Wan va negar amb el cap.

-Quant arribin t'ho notificaré. Però crec que mentrestant podem fer altres coses per trobar a Balog. No tenim per què esperar a les sondes robot.

Va parlar precipitadament, abans que Qui-Gon pogués donar mitja volta i entrar a la cambra. Havia pensat durant la llarga espera quin podria ser el seu següent pas. Era l'única cosa que havia apartat el dolor del seu costat.

-Eritha segueix vivint amb l’Alani a la residència del Governador Suprem -va continuar dient-. Està ocultant el fet que sap que la seva germana s'ha aliat amb els Absoluts, esperant obtenir més informació així. Va prometre fer d'espia per a nosaltres. Alani pot saber on és Balog.

-Llavors, també ho esperarem -va dir en Qui-Gon.

-Però podem investigar el llaç que les uneix. Com va néixer la seva Aliança? Què espera obtenir Alani d’en Balog? Què vol ell a canvi? On es refugien els Absoluts, ara que la seva base ha quedat destruïda? I què hi ha d'aquesta llista d'informadors secrets dels Absoluts? Balog no la té, perquè la buscava. Sabem que podia estar en poder de l'obrer Oleg abans de desaparèixer aquest.

Obi-Wan va empassar saliva. La mirada d’en Qui-Gon es va ennuvolar. Si sabien això era perquè la Tahl ho havia explicat abans de morir. Va continuar parlant.

-Si aconseguim la llista abans que ell, podrem parar una trampa a Balog. I què passa amb Manex? Quins motius té per ser tan amable amb nosaltres? Hi ha moltes pistes per investigar. Estic segur que la Legislatura Unida estarà abarrotada de rumors. Hauríem d’investigar algun d'ells...

-Hem de trobar l'assassí de la Tahl, no barrejar-nos en política -va dir Qui-Gon amb sequedat-. El nostre principal objectiu és trobar a Balog. Quant aconsegueixi informació sobre ell, podré anar-me'n.

-Voldrà dir que podrem anar-nos-en -li va corregir Obi-Wan, mirant fixament al seu Mestre.

Cap d'ells havia sentit els passos que s'acostaven.

-Hem vingut el més aviat possible -va dir una veu greu i familiar.

Obi-Wan va fer mitja volta. Havia arribat l'equip Jedi. Per al seu alleujament, va veure que un era la seva bona amiga Bant. Però el seu alleujament es va tornar inquietud en veure el Mestre Jedi que l'acompanyava. Era Mace Windu.

 Següent