La crida de la venjança (XV)

Anterior

CAPÍTOL 15

Obi-Wan va córrer darrere d’en Qui-Gon. El seu Mestre s'havia mogut amb tanta rapidesa que no li havia donat temps de pensar o decidir en quina direcció havien d'anar. Esperava que s'hagués dirigit a la rampa que conduïa al carrer, però en comptes d'això va baixar al pis inferior. Volia un transport ràpid.

- Obre les portes de l'hangar! -va cridar Qui-Gon a Mota mentre corria.

La inquietud tronava en cada batec del seu cor mentre corria darrere del seu Mestre. Mai li havia vist així. Tot just semblava notar el que l'envoltava o la presència d'Obi-Wan. Tota la seva voluntat estava concentrada en el seu objectiu.

A Obi-Wan li preocupava quin seria el seu objectiu. Era la justícia... o la venjança?

Quan van arribar al nivell inferior, la porta situada al final del magatzem estava oberta. Qui-Gon va saltar en un aerolliscador. Obi-Wan gairebé no va tenir temps de pujar al seient del passatger quan Qui-Gon va posar en marxa els motors i va sortir disparat pel túnel.

Els motors anaven gairebé a plena potència, a massa velocitat per maniobrar al túnel. Obi-Wan va poder veure que les portes al final del túnel encara no s'havien obert. Tot i així, Qui-Gon no va reduir la velocitat.

Obi-Wan li va mirar fixament. El seu Mestre no només estava forçant la seva sort, sinó que estava sent completament imprudent.

- Mestre!

El rostre d’en Qui-Gon semblava tallat en la pedra grisa de Nou Àpsolon. Els seus llavis formaven una fina línia. Les seves mans romanien ferms els controls. No semblava sentir a Obi-Wan.

Una escletxa de llum grisenca va aparèixer davant d'ells. Es va eixamplar. Les portes s'estaven obrint, però massa a poc a poc per a la comoditat d'Obi-Wan.

- Agafa't! -va avisar Qui-Gon.

Obi-Wan va tenir el temps just d’agafar-se amb força abans que Qui-Gon voltegés lateralment l’aerolliscador. Va creuar l'obertura sense reduir la velocitat, amb prou feines uns centímetres de marge. Es van internar en la nit fosca.

Obi-Wan va tornar a posar-se bé al seient, intentant calmar la seva agitada respiració. Qui-Gon semblava a punt de perdre el control. No semblava haver-hi res que Obi-Wan pogués fer o dir perquè reduís la velocitat. Va intentar anul·lar el seu propi pànic. Havia de confiar en el seu Mestre.

Però, per primera vegada en la seva llarga associació, no creia poder fer-ho. Adonar-se'n va fer que la por li tenallés la gola.

Qui-Gon va pilotar amb habilitat la nau pels carrers deserts. Va parar davant l'amagatall d’en Lenz i va pujar les escales. Va cridar amb força a la seva porta. Es va sentir el cruixit de les fustes del sòl.

-No agafis la teva ruta d'escapament -li va avisar Qui-Gon-. Et trobaríem.

La porta es va obrir, i Lenz els va mirar, insegur. Semblava més fràgil del que era normal, amb la pell pàl·lida i lluent.

-És negra nit.

Qui-Gon va obrir més la porta, donant un cop de porta, i va entrar d'una gambada.

-He de parlar amb l’Irini i amb tu. Si no és aquí, truca-la.

-Està aquí. Però no pots veure-la. Està malalta...

Qui-Gon el va ignorar i va obrir una porta tancada. Es va parar en sec. Obi-Wan va entrar darrere d'ell. Irini jeia en un llit, coberta per una manta. Estava tremolant i tenia la cara brillant per la suor.

- Què és això? Què li passa? -va preguntar Obi-Wan.

Lenz va apartar-se per agenollar-se al costat de l’Irini.

-Un tret de làser. No vol veure un metge.

Obi-Wan es va acostar més.

-Necessita bacta.

-Ho sé -va dir en Lenz.

- Qui ha estat? -va preguntar Qui-Gon.

-Balog -va dir l’Irini amb les dents premudes-. Ara té la llista.

-Així que sempre vas tenir la llista -replicà Qui-Gon.

-No. La hi vaig robar a la legisladora Pleni.

Obi-Wan va mirar a Qui-Gon. Significava això que l’Irini havia reprogramat les sondes robot per atacar la legisladora? Era una assassina?

Ella va notar la mirada que es va creuar entre ells.

-T’ha... t’havia d'aconseguir... aquesta llista -va dir amb evident dolor a la veu-. No volia que morís ningú. Però tampoc podia permetre que ningú es posés en el meu camí.

- I volies que em culpessin a mi d'això? -va preguntar Qui-Gon.

Ella va negar amb el cap.

-Això va ser una sorpresa per a mi. Però no podia descobrir-me per netejar el teu nom.

Qui-Gon es va inclinar i va examinar les ferides de l’Irini la ira semblava haver-li abandonat davant la visió del seu estat. Necessitava ajuda.

-Les teves ferides no et mataran si et veu un metge. Ja veig senyals d'infecció.

-És el que li he dit jo -va dir en Lenz. Va apartar el cabell humit del front de l’Irini-. Segueix negant-se a això.

- També vas enviar les sondes robot darrere de l’Oleg? -va preguntar Obi-Wan.

Irini va assentir.

-Jo anava darrere seu. Vaig dir a Qui-Gon que volia protegir-lo, però era mentida. Ens havia traït. Necessitàvem la llista. Si tan sols me l'hagués entregat... Si la Pleni me l'hagués entregat... res d'això hauria passat.

- Per què? -va preguntar Obi-Wan-. Vas dir que havies renunciat a la violència.

Irini va prémer els llavis i no va contestar.

-Ho va fer per mi -va dir en Lenz.

-Lenz... -va començar a dir l’Irini en to d'avís.

-Això ha anat molt lluny, Irini -el to d’en Lenz estava ple de tendresa-. Ja m'has protegit massa. Creus que també veuré com mors per mi? -es va tornar cap als Jedi -El meu nom també està a la llista.

- Vas ser un informador? -va preguntar Qui-Gon.

-El van torturar -va dir l’Irini. Va panteixar una mica i va tancar els ulls de dolor-. El que li van fer... Ningú hauria de passar per això.

-Això no és una excusa -va dir en Lenz amb fermesa-. L'hi vaig confessar a ella, i ella em va perdonar. Altres no ho farien. Vaig donar informació als Absoluts...

Irini va forcejar per aixecar-se, però el dolor la va obligar a estirar-se.

-No ho diguis, Lenz -va suplicar ella-. És el nostre secret. Pot seguir sent el nostre secret. La teva carrera és massa important. Ets un gran líder...

-No -va dir en Lenz amb tristesa-. Ja no ho sóc, si és que ho vaig ser alguna vegada. Els Obrers seguiran sense mi -es va tornar cap als Jedi-. Va ser fa cinc anys. Els Absoluts van atacar una reunió, van matar dos Obrers i van tancar als altres. A mi em van deixar marxar -Va mirar a l’Irini amb tristesa-. Ara tots dos tenim dues morts en la nostra consciència, Irini.

Es va aixecar.

-Vaig a trucar a un equip mèdic -va protestar l’Irini, però Lenz va seguir parlant amb fermesa-. Balog té la llista. Ha guanyat. Traurà el seu nom de la llista i la traurà a la llum. Desacreditarà a tots els seus enemics, jo inclòs -Lenz va mirar amb tendresa a l’Irini-. Pel que fa a la meva Irini, prefereixo tenir-te viva i empresonada a morta.

Irini va apartar la mirada per fixar-la en la paret. Obi-Wan va notar que les seves espatlles s'agitaven pels sanglots. Lenz es va tornar cap als Jedi.

-No sabia el que havia fet l’Irini, i sento sentir que t'han culpat dels seus crims. Ara et devem la nostra ajuda més que mai. Ja sabeu que l’Alani es presenta a Governador Suprem. Fa poc que vam descobrir que malgrat voler el suport Obrer, no el necessita. Hi ha algú més protegint-la, amb recursos econòmics que nosaltres no tenim. Això ens ha fet sospitar. El nostre espia a la residència del Governador Suprem m'ha notificat aquesta nit que ha descobert un túnel secret que uneix la residència amb el Museu Absolut. En els vells temps l'utilitzaven per transportar els capturats en secret fins a la central dels Absoluts. El museu està ara tancat. És una conjectura, però no seria el lloc ideal perquè s'amaguessin Balog i els Absoluts? Les bessones podrien fer-li anar i venir sense problemes fins que triessin a l’Alani.

Obi-Wan es va adonar que això tenia sentit. Seria com si Balog s'amagués en un lloc tan evident que ningú el buscaria allà, al lloc on han quedat registrats tots els mals que els Absoluts han infligit a Nou Àpsolon.

La mirada en el rostre del seu Mestre va indicar a Obi-Wan que aquest havia arribat a la mateixa conclusió.

-Hem d’anar aquesta mateixa nit -va dir en Qui-Gon-. Demà seria massa tard.

Següent