Llinatges (XX)

Anterior

CAPÍTOL 20

Les investigacions continuen per l'assassinat del president Sal-Solo, però tenim raons per creure que aquesta atrocitat va ser el treball d'agents de l'Aliança. Això no debilitarà la nostra resolució de mantenir els elements militars dissuasius independents de Corèllia. Seguint un acord de totes les parts, Corèllia serà ara governada per una coalició de l'Aliança Democràtica i el Front Liberal Corellià, que representen al bloc més gran de representants, amb un paper de conseller per al Partit de Centràlia.

-Declaració de la nova administració de coalició de Corèllia.

La Leia era dreta entre la Mirta Gev i Boba Fett. Mirta va retrocedir contra la paret fortament com si l'haguessin llançat contra ella. La Leia ja hi estava a sobre, però la noia simplement mirava més enllà d'ella cap a Fett, desafiant però atrapada per la Força.

L'aire pudia amb l'olor de l'ozó de la descàrrega de la pistola làser. Fett tenia el seu EE-3 apuntat a la Mirta, però en Han es va adonar que l’estava baixant lentament cap al seu costat.

-Vull saber de què va tot això -va dir la Leia, com si la Mirta fos només una nena entremaliada que no havia fet els deures enlloc d’una caça-recompenses que havia intentat disparar a Boba Fett.

Els ulls de la Mirta estaven plens de llàgrimes.

Han no havia pensat en ella com de la classe que plorava. Potser simplement havia perdut una recompensa molt gran.

-Li estava lliurant a ell a ella. -Va indicar a Fett amb un moviment desdenyós de la seva barbeta-. Ella volia matar-lo de fixe aquesta vegada.

Fett no va dir una paraula. Es va penjar el rifle làser sobre l'espatlla amb un moviment lent i deliberat i es va quedar dret com sovint feia, amb les mans una mica separades al seu costat i el pes en un peu, com si anés a treure de sobte una de les seves sorprenents col·leccions d'armes.

-Però per què disparar-li? Ara que ella no pot pagar-te, què és...?

-Va sortir corrent de la seva dona i el seu nadó, aquest és el perquè. Sí, el gran Boba Fett no tenia coratge per quedar-se amb la seva família. Ell la va abandonar i ella va haver de criar a l’Ailyn sola i va morir perquè ell no hi era sent un marit i un pare apropiat. Si... ella no va poder matar-lo, llavors jo ho faré.

La Leia es va ajupir sobre ella. Les llàgrimes estaven ara corrent per la cara de la noia i Fett estava completament quiet.

-Per què? Què t'ha fet ell mai a tu?

Mirta va empassar aire, ofegant els sanglots. Han va resistir la urgència de fer-se el pare i consolar-la.

-Perquè ella era la meva mare i li vaig prometre que ell moriria, aquest és el perquè. Així que ell és el meu avi, de nom, en qualsevol cas. -Es va llançar contra ell, lluitant per posar-se dreta-. No sabies això, oi? No ho sabies tu que no importava. Mai vas intentar descobrir què li va passar a l’Ailyn fins ara i és kríffidament tard per a totes nosaltres. Cinquanta anys... Cinquanta anys!

Han recordaria això durant els anys que vindrien i en canvi no ho creuria. Les espatlles d’en Fett es movien visiblement amb l'esforç com si estigués prenent aire profundament. Encara que no va dir res. Era una manera pèssima de reunir-te amb la família. Han gairebé va sentir pena per ell.

Mirta estava dreta mirant a la màscara del seu casc com si pogués veure l'home darrere d'ella. Llavors ella li va donar cops de puny amb els dos punys sobre el pectoral tan fortament com podia, amb la cara retorçada per la pena i la ràbia i li va fer retrocedir un parell de passos. Ell simplement els va rebre. Ella li donava cops tan fortament com podia i Fett li va deixar fer-ho fins que en Han va veure que els artells li estaven sagnant i va decidir que ella havia tingut prou. La va agafar per les espatlles i la va apartar.

Fett encara no havia dit una paraula.

-Ei, vinga... vinga... -Han va agafar-la fins que ella va deixar de lluitar-. Està bé, nena. Està bé. Pren-t'ho amb calma. -La seva mare era morta. D'acord, ella tenia un contracte per matar, però això no era culpa de la noia. Ell va creuar la mirada amb la Leia i va poder veure que estava horroritzada. Fos el que fos el que Jacen havia dit que ell no havia sentit l'havia enfurismat. Potser els detalls eren massa gràfics per compartir-los-. Fett, no tens res a dir a aquesta nena? Ella és la teva família.

-Ell no és la meva família! -va grunyir la Mirta.

Fett simplement es va tornar cap al Han. La seva veu era tan desinteressada i mancada d'emoció com sempre.

-Vull a l’Ailyn de tornada. Vull el seu cos.

-Deixa-m’ho a mi -va dir la Leia-. Nosaltres ho arreglarem.

Han no podia entendre-ho. Havia tingut alguns dies estrafolaris, però aquest s'estava acostant a la part superior de l'escala.

-Amor, estàs aplacant a Boba Fett.

-La seva filla acaba de morir.

-Ell ni tan sols la coneixia.

-Han...

-Ella va ser enviada a matar-nos. Has oblidat aquest petit detall?

-Han, recordes quan va morir l’Ànakin?

El record de la mort del seu fill el va aturar de cop durant un moment. El dolor era tan fresc com sempre.

-Però nosaltres l’estimàvem! El vam criar! Fett ni tan sols...

La Leia va aixecar una mà per demanar silenci.

-No, Han. Ningú sap el que Fett sent o no sent. I cap de nosaltres estaria aquí si ell no ens hagués salvat dels yuuzhan vong. D’acord?

La compassió de la Leia sempre el rebaixava, però sentia que estava malgastant-la amb Fett. Ella tenia raó, però estava sent massa amable amb un home que gairebé li havia matat més d'una vegada.

Però Fett havia mantingut la seva paraula. Thrackan era mort, encara que la noia probablement havia fet el tret fatal. I no hi havia més contractes sobre la família Solo. Fins on sabia Fett, de qualsevol manera.

Han li va donar uns copets a l'esquena a Mirta.

Ella s'estava estremint. Ell sentia pena per ella, no per Fett.

-Vosaltres dos serà millor que us arregleu. Ràpid.

-Ell és tot el que tens, Mirta -va dir tranquil·lament la Leia-. Confia en mi, no importa com de dolentes que estiguin les coses, la teva família és tot el que tens al final.

No et posis molt envanida amb les teves habilitats diplomàtiques, amor, va pensar en Han. Mirta podia haver estat marcada per les llàgrimes, però també semblava sanguinària. Hi havia matat un home aquesta nit i no semblava que tingués cap problema en fer que en fossin dos.

En Han va pensar que era un moment important perquè la Leia i ell es preocupessin per les seves pròpies pells. Podrien viure ara a Corèllia obertament?

Va recollir el seu comunicador per trucar a Dur Gejjen, però es va aturar mentre Fett de cop i volta es treia les plaques de la seva armadura, la del pit i la de l'esquena, i les deixava en una cadira. Va mantenir els seus braços als seus costats.

-Agafa la teva arma làser, Mirta Gev -va dir ell. La Leia es va moure com si anés a detenir-la -. No, deixa-li fer-ho.

I la nena ho va fer. Es va inclinar i va recollir la pistola làser amb les dues mans i la va sostenir anivellada, amb la mà dreta subjectant la culata i l'esquerra col·locada per sota per estabilitzar el tret, i va apuntar a Fett. Ara estava mortalment calmada.

Fett va allargar les mans lentament i es va treure el casc.

Estava canós i ple de cicatrius i era dur. Era la primera vegada que en Han havia vist mai la cara del seu enemic. Era molt menys del que havia imaginat i per això era molt més sorprenent. Era una cara tan mancada de sentiment com un bloc de pedra. Deien que la teva vida estava gravada a la cara pel temps i la vida d’en Fett havia d'haver estat completament freda, brutal i solitària.

-Endavant -va dir en Fett. Estava mirant directament a la seva neta-. Fes-ho.

Maleïda sigui, ella va a fer-ho...

La Mirta ara no estava plorant.

-He dit que ho facis.

Ella va mantenir l'arma apuntada durant cinc segons i després va baixar la pistola làser. Han es va preguntar si la Leia li havia donat a la seva ment una influència petita i suau però va decidir no preguntar, simplement encara no. Llavors ella es va asseure al desgastat sofà, amb la pistola làser sobre un genoll i els dits encara agafant-se fortament. Si Han havia esperat una reconciliació plena de llàgrimes, havia triat a la família equivocada. La sang aigualida i freda com el gel d’en Fett definitivament corria per les venes d'ella.

La Leia mirava cautelosament com si esperés que la Mirta canviés d'idea. Fett va tornar a col·locar-se l'armadura i es va quedar una altra vegada al costat de la finestra, mirant l'activitat policial a la ciutat més enllà, amb la pistola làser al seu costat.

La Leia va trencar el silenci.

-Ara que tothom s'ha calmat, parlaré amb Jacen una altra vegada. Ho arreglarem per recuperar el cos i llavors us podreu anar.

Ella va anar caminant cap a la cuina i Han la va seguir, preguntant-se si sentiria foc làser en el mateix segon en què girés l'esquena.

-Quan et vas convertir tu en la millor amiga d’en Fett? -va xiuxiuejar ell-. Recordes aquelles petites vacances que vaig passar tancat en carbonita gràcies a ell? D'acord, ell va salvar el dia quan els vong...

-Han, no sé com dir-te això, però crec que serà Fett qui ens guardi rancor. -Ella va mirar al comunicador com si tingués por de tornar a parlar amb el seu fill-. No estic segura que vagis fins i tot a creure’m.

-Jo no llegeixo les ments. Què saps que jo no sé?

-Jacen va matar a la filla d’en Fett. Personalment.

-Sí? -Han va baixar la veu fins i tot més-. Aquesta era la idea. Ella anava a matar-nos.

-La va matar mentre l'estava interrogant.

Han va haver de pensar en això durant un parell de segons. Jacen era més un estrany amb cada dia que passava. S'estava convertint en el perdonavides de l'Aliança, el cap de la seva policia secreta, encara que no hi havia res molt secret sobre ells.

Però ell no matava presoners. No podia. Només els monstres feien aquesta mena de coses. Jacen no podia ser un monstre. Era el seu noi, el seu nen dolç.

-No.

-Crec que ell la va torturar, Han.

-No.

-Així que ja veus per què tenim un problema.

-Em nego a creure que...

-Creus que jo vull creure-ho? Com accepta algú que el seu fill es converteix en alguna cosa terrible?

-Ha hagut de ser un accident.

-Jo també vull creure això. Just ara només espero que Fett pregunti qui ho va fer realment, perquè voldrà saber-ho abans o després. Tu voldries. Tots dos voldríem.

-No havia vist aquesta dona des que era un nadó. Creus que li importa?

-Assumiré que si. La gent té picabaralles dins de les famílies, però quan algú de fora s'involucra, tendeixen a confabular-se. Què creus que farà en Fett? Estrènyer-te la mà i dir-te: D’acord, Han, de manera que jo et vaig lliurar a Jabba el Hutt i el teu fill va torturar a la meva filla fins a la mort, així que estem en pau... creus que dirà això?

El breu alleujament d’en Han en saber que Thrackan ja no estaria a prop per assetjar a la seva família estava sent reemplaçat ràpidament per la por que Boba Fett li posés a la part superior de la llista de venjances. Fett tenia una reputació de no abandonar mai. Mai ho havia fet.

Han es va inclinar contra la paret, sense estar segur que l'espantava més: tenir a Boba Fett com un autèntic enemic personal o saber que el seu fill s'havia convertit en un assassí. Va estar d'acord que era això últim.

-Jacen? -La veu de la Leia era tota calma i raó. Han es va preguntar com ho feia, però ella era molt més dura i freda del que ell mai sabria com ser-. Jacen, necessito que facis una cosa per mi. És important.

OFICINA DEL CAP D'ESTAT, EDIFICI DEL SENAT, CORUSCANT.

-Bé -va dir l’Omàs-. On ens deixa això?

El senador G'Sil es va fregar el front amb una mà i Jacen el va mirar amb cura. Luke, en canvi, va mirar a Jacen.

Podia sentir la concentració del seu oncle fixa en ell, la seva sospita, la seva por i la seva cautela.

No hi ha res que puguis fer sobre això, oncle Luke. Vas tenir la teva oportunitat. Ara farem les coses de la manera Sith.

-Això no ho vam fer nosaltres -va insistir G'Sil-. El Servei d'Intel·ligència definitivament no va tenir mà en l'assassinat d’en Sal-Solo. Aquest home tenia tants enemics polítics que la Seguretat Corelliana estarà interrogant sospitosos fins que Mustafar es converteixi en un lloc de vacances per esquiar.

-Sense això encara tenim agents a Coronita?

-I tant que sí. Però tot i així no va ser el nostre treball. Nosaltres no seríem tan estúpids com per lliurar-li a Corèllia una passada lliure perquè recluti a altres planetes per a la seva causa.

-No ens estan creient -va dir lentament en Luke.

Omàs semblava exhaust.

-La gent creu el que volen creure. Així que, amb qui hem de tractar ara? Qui està dirigint l'espectacle en aquesta bèstia de molts caps que és aquest gabinet de coalició?

-Dur Gejjen -va dir en Jacen. Així que el pare realment ho va fer. No m'ho crec. Va matar a Thrackan-. I va venir fins als meus pares abans que Sal-Solo fos assassinat amb un suggeriment que un canvi de règim podia estar en les cartes.

Omàs va mirar al Luke com si esperés algun comentari.

-Què ha de dir Intel·ligència sobre això, llavors? Només puc recordar al seu pare en els dies de la Lliga Humana.

-No esperi que es desarmi més ràpidament que Sal-Solo -va dir G'Sil-. Oblidi l'assassinat, excepte com un accelerant per trobar més aliats per Corèllia. La situació en conjunt no ha canviat.

-A propòsit, on és la Niathal?

Jacen va aixecar la vista.

-Està de camí. Està sent informada pels comandants.

El bloqueig estava corroint als corellians.

Corèllia podia alimentar-se sola, però per tot allò manufacturat depenia de les seves estacions industrials, que estaven ara principalment aïllades pels piquets de l'Aliança. També estaven perdent els caces estel·lars i les naus: sense les instal·lacions de reparacions i proveïment a les drassanes orbitals, que també havien estat reeixidament aïllades, les seves flotes estaven seriosament compromeses.

Jacen va considerar com portaria el cos de l’Ailyn Habuur a Corèllia. Podia creuar el bloqueig sol.

No, era Ailyn Vel. Així que vas matar a la filla d’en Fett.

Ell té un exèrcit mandalorià que podia acabar amb els yuuzhan vong. Evita’l mentre puguis. Si Fett s’aplacava, els seus pares podien almenys viure a Corèllia sense mirar per sobre de les seves espatlles tot el temps. Va considerar explicar-li a Fett que no havia planejat matar-la, però Fett probablement no sabia exactament qui l'havia matat i era millor per a tots deixar-ho d'aquesta manera. No hi havia raó per afegir més enemics a la llista.

Ell és mandalorià, recorda-ho. Bona memòria i gallets ràpids.

-Estàs amb nosaltres, Jacen? -va preguntar en Luke.

Jacen va tornar a l'aquí i l'ara, agafat amb la guàrdia baixa per una vegada.

-Perdonin. Només estava considerant la logística.

-El Consell Jedi sent que hauríem d'obrir converses formals amb el nou govern corellià i oferir-los una sortida.

-La rebutjaran.

-No es perd res per oferir-la -va dir en Luke-. Necessitem l'acord del Senat per fer-ho?

-Tècnicament -va replicar l’Omàs-. Però veient com ara més de cent planetes han retirat els seus representants en protesta, crec que podem assumir que els que queden no posaran cap objecció al fet que ho féssim.

Luke semblava ser optimista sobre les perspectives d'avanç fins i tot si la seva expressió era ombrívola.

-Per què voldrien Gejjen i els seus sequaços eliminar a Thrackan si no volen un canvi de política?

-No hi ha millor moment per eliminar un rival que sota l'empara de la guerra -va dir en Jacen-. Probablement no tenen res a veure amb el desarmament i tot a veure amb els ressentiments vells i podrits.

-A vegades m'alegro de ser un simple granger -va dir en Luke.

-I l'Aliança no està formalment en guerra amb ningú, oncle.

-Oh, això marca la diferència, llavors. Perquè un creixent nombre de planetes semblen pensar que estan en guerra amb l'Aliança.

Omàs el va interrompre.

-Cavallers, si la nova administració corelliana es nega a desarmar-se, llavors no tenim més elecció que formalitzar un estat de guerra. Això canvia la legalitat de la situació i ens dóna lleis diferents per tractar amb els assumptes.

-Més poders. -La veu d’en Luke era gairebé un murmuri.

-Més poders d'emergència -va dir l’Omàs.

G'Sil va mirar al Luke amb un somriure benigne que no va fer res per ocultar a Jacen el que el senador estava pensant: titella.

-No sóc un gran estudiant d'història -va dir en Luke-. Però crec que d'alguna manera hem estat aquí abans. Abans que jo nasqués, per descomptat.

-Té una alternativa? -va preguntar l’Omàs-. Realment li donaria la benvinguda als punts de vista del Consell Jedi si hi hagués un curs concret que pogués seguir. Però just ara tinc tres àmplies opcions: permetre als planetes de l'Aliança mantenir les seves pròpies forces de defensa independents, continuar com estem o muntar una campanya molt més agressiva per forçar el desarmament. Si té una altra opció, ara és el moment de plantejar-la.

Luke va negar amb el cap.

-Sap que no la tinc. Però tampoc puc seure aquí i no expressar la meva incomoditat.

Jacen va tornar el seu cap i va creuar la seva mirada amb la de G'Sil durant una fracció de segon i va saber que estaven pensant exactament el mateix. Bé, la teva consciència està neta, oncle. Ara és la responsabilitat d'un altre, oi?

Omàs es va posar dempeus i va començar a recollir els fulls de plastifí del seu escriptori. Era la manera diplomàtica en la qual indicava que qualsevol reunió en què estava parlant havia acabat i ara anava a fer alguna cosa. Jacen es va preguntar si Omàs alguna vegada havia colpejat amb el seu puny aquell bonic escriptori amb incrustacions. Ho va dubtar.

-Ara faré una aproximació formal a la nova administració corelliana i a oferir-los unes conferències sobre el desarmament -va dir l’Omàs-. Potser tots ens sorprenguem. Potser el bloqueig els va fer entrar en raó.

Jacen genuïnament esperava que així fos. Volia veure l'ordre restaurat i no gaudia de ser menyspreat pel seu oncle. Es va tornar cap al Luke per almenys anar-se'n cortesament, però Luke va caminar per la seva banda amb una inclinació formal del cap i va marxar.

Sí, feia mal. Però moltes coses farien mal. Jacen ho acceptava com una part del preu que estava pagant. Va obrir el seu comunicador i va cridar a C-3PO.

-3PO? -El droide, almenys, sempre el saludava com si estigués complagut de sentir-lo -. Ha acabat R2 les reparacions del Falcó? Llavors digues-li que s'afanyi. Vaig a volar per portar-lo de tornada amb el pare.

Següent