Mor l'esperança (V)

Anterior

CAPÍTOL 5

A última hora del matí, la sonda robot va arribar amb noves coordenades. Balog viatjava ràpidament, gairebé sense aturar-se. Obi-Wan va veure créixer la frustració d’en Qui-Gon fins a esdevenir freda determinació. No descansaria fins a arribar a Balog. Portaria el seu cos al límit.

La temperatura va pujar, i la potència combinada dels sols flamejants va caure sobre Obi-Wan. Va fer un glop d'aigua de les seves racions. Se sentia marejat per la calor i la falta de son.

- Creus que Balog no s'atura perquè sap que el seguim? -va preguntar en Qui-Gon.

-O potser tingui alguna destinació en ment on sap que estarà fora de perill -va respondre Qui-Gon-. El millor seria que l’atrapéssim abans que hi arribi.

Obi-Wan volia fer més preguntes a Qui-Gon, però va aplacar la seva curiositat. Va percebre que la xerrada distrauria la concentració del seu Mestre. Estaven emprant una sonda robot, però també feien ús de les seves pròpies habilitats de rastreig per seguir en moviment. A cada moment necessitaven baixar dels seus vehicles i seguir a peu. Obi-Wan es va adonar de la diferència entre els exercicis d'entrenament i la realitat.

Havia d’assegurar-se completament que no se li oblidava res, i que el que interpretava del sòl era el correcte. La vida de la Tahl depenia d'això.

Quan el primer sol va començar a posar-se, la sonda robot va tornar. Qui-Gon va consultar les lectures i es va girar cap a Obi-Wan.

Tenia la cara coberta de pols i la túnica tacada i bruta. Obi-Wan sabia que ell devia tenir el mateix aspecte.

-Haurem de viatjar durant la nit, padawan. Seràs capaç?

Obi-Wan havia arribat a un estat en què el seu cos no sentia fatiga. Ell sabia que hi era, en el més profund dels seus músculs i els seus ossos, i que la sentiria un cop acabada aquella persecució. Fins llavors, no es permetria descansar.

-Podré fer-ho -va dir.

Qui-Gon va assentir i va accelerar. Un cop més, van viatjar a través de la nit fosca. Es va aixecar un aire fred que va fer reviure a Obi-Wan.

El jove padawan va realitzar diverses aspiracions profundes per recuperar-se. La nit va passar en una taca de paisatges i de llunes que s'alçaven i es posaven.

El cel començava a il·luminar-se quan va tornar la sonda robot. Aquest cop va trigar menys temps. Això podia ser un bon senyal. Obi-Wan va clavar la mirada en Qui-Gon, que va agafar ràpidament la lectura. Quan es va girar, els seus ulls lluïen de satisfacció.

-S'ha detingut. La sonda acaba de deixar-lo, així que aquesta vegada sí que hi serà. El tenim -va saltar al lliscant-. Hem d'actuar amb cautela, padawan. Més endavant hi ha un petit congost. Allà es troba Balog.

Van avançar en silenci cap a una formació rocosa. Qui-Gon li va fer un gest, assenyalant que trobarien a Balog a l'altre costat de les roques.

Es van moure silenciosos però amb rapidesa. La foscor començava a planar sobre ells, però les roques i les parets que els envoltaven seguien projectant grans ombres. Es van barrejar amb aquelles ombres, que els van proporcionar cobertura.

Van escalar un pendent i van entrar al canó. Van veure una petita foguera. No hi havia ni rastre de l'explorador de suspensió d’en Balog, però hi havia una figura prop del foc, embolicada en una manta tèrmica. Potser l'explorador estava aparcat a prop d'allà, ocult entre les ombres. Obi-Wan va examinar la figura que hi havia al costat del foc. Era Balog? O potser era la Tahl?

Qui-Gon va avançar més lentament. Va escodrinyar la foscor, centrant-se en la figura que hi havia a terra. Va alçar la mà perquè Obi-Wan fos més a poc a poc.

-Alguna cosa no va bé murmurar-. Ho perceps?

Abans que Obi-Wan pogués respondre, dues ombres fosques van aparèixer al cel, en direcció cap a ells. Sondes robot.

I llavors, Obi-Wan va veure la seva pròpia sonda avançant ràpidament per l'esquerra, envoltant el congost. La va assenyalar a Qui-Gon, que la va mirar atònit. En aquest moment un tret làser va ressonar contra les roques que tenien al darrere.

- És un parany! -va cridar Qui-Gon.

 Següent