Tempesta (XXIII)

Anterior

CAPÍTOL 23

A la pantalla del Saló de Comandament, tot semblava tan net i ordenat. El planeta Hapes sorgia a la part posterior de la projecció, una voluminosa paret de llum amb fosques illes verdes escampades pel seu bàsic oceà blau. La pròpia batalla era una columna amb forma de cap de fletxa de símbols blaus «amistosos» impulsant-se a través d'un bloc de vermells «hostils». Els amistosos estaven intentant arribar a una massa amorfa, identificada en blau com la ARMADA REIAL HAPANA, que s'apinyava al voltant d'un parell de símbols ovoides designats com DESCONEGUTS. Una flota de reforç etiquetada com GALNEY corria des de la perifèria del pou gravitatori hapani, amb els seus colors de designació canviant de blau amistós a vermell hostil mentre viatjava.

Però Jacen sabia com era la batalla realment.

Podia sentir-la en les centenars de presències vitals que s'apagaven a cada segon, a les onades d'angoixa que rodaven per la Força fins i tot més poderosament. Per sobre de tot, podia sentir-la en la Tenel Ka, a la fúria acuradament controlada que percebia quan s'obria a ella, en la por i la tristesa que sentia pel que s'aproximava. Era això el que ell havia estat lluitant per protegir tota la seva vida, una civilització que es devorava a si mateixa?

Era aquest el propòsit més alt al de servir per al qual la Vergere li havia preparat? Una societat que enviava a assassines per matar nenes?

Una pressió subtil en la Força va atreure l'atenció d’en Jacen cap al seu ajudant, Orlopp. Es va tornar per trobar al jenet simplement aixecant la mirada del quadern de dades a les mans.

-Sí? -va preguntar en Jacen.

El gran morro d’Orlopp es va retorçar amb incomoditat. Sempre li desconcertava que se li anticipessin, però a Jacen no li importava. Orlopp estava monitoritzant dues situacions crucials en el seu quadern de dades i tenia ordres d'interrompre’l immediatament si l'estatus d'alguna canviava.

Quan Orlopp es va prendre massa temps per compondre les seves idees, Jacen li va prendre el quadern de dades de les mans.

-No puc esperar tot el dia, tinent.

Els ulls d’en Jacen van anar primer cap a la cantonada esquerra de la pantalla, que mostrava una imatge de la seva cabina, on Allana estava asseguda a terra jugant amb un parell de simples nines de drap. Escampats al voltant d'ella hi havia una esquadra especial d'assalt de la GAG amb ordres de matar a qualsevol que intentés entrar a l'habitació. L'altra cantonada de la pantalla mostrava a Aurra Sing estesa inconscient sobre el sòl d'una cel·la de duracer, amb els canells i els turmells subjectats per manilles atordidores i lligada a la paret en tres punts per pesades cadenes.

Només llavors, una vegada que es va haver assegurat que la seva filla estava fora de perill i la seva atacant encara estava incapacitada, va llegir Jacen el missatge a la part inferior de la pantalla.

-Què és això de balises de rescat de l'Aliança, tinent?

-La Coberta de Senyals va començar a rebre-les tan aviat com vam revertir, senyor. Estan més o menys... aquí.

Orlopp va estendre un dit cap a l’holopantalla, indicant una posició en el costat més allunyat dels reforços de la flota de la Galney. Però la ment d’en Jacen estava divagant de nou, amb la seva mirada tornant a la lluita sobre Hapes. Després de l'atac contra la seva filla i amb la mare d'aquesta en perill ara, estava trobant difícil concentrar-se en els seus deures de comandament. Volia estar en un caça estel·lar emportant-se a l’Allana a la seguretat d'algun planeta anònim on aquesta mena de perills mai poguessin trobar-la.

Però això no salvaria la Tenel Ka. Ella hi era a baix a la batalla, probablement a bord d'un dels cinc Dracs de batalla lluitant des d'una posició de rereguarda a la part posterior de l'Armada Reial.

-Coronel? -Orlopp va fer un gest amb el dit, atraient l'atenció d’en Jacen de nou a la pregunta de les balises de rescat, que estaven localitzades just a la part oposada de la flota de reforç de la Galney des de l’Ànakin Solo-. Estava debatent si preocupar-li amb això, atès que qualsevol nau de rescat que despatxem probablement serà destruïda. Per recuperar al personal encallat, hauríem de desviar tota la flota.

-Òbviament. -Jacen va continuar estudiant l'holograma, preguntant-se què podia haver causat que una tripulació de l'Aliança estigués fora d'una nau tan lluny de la batalla principal-. Alguna idea de qui...?

-Coronel Solo. -La interrupció va venir de la major Espara, la dona de pell pàl·lida que la Tenel Ka havia enviat perquè servís com a oficial d'enllaç amb els Dracs de batalla reials en la seva força d’atac-. Espero que ni tan sols vagi a considerar desviar aquesta flota per rescatar un grapat de la seva gent. La Reina Mare ja està en perill i si permet que els reforços de la Ducha Galney...

-Li asseguro que la meva comprensió del perill de la Reina Mare és molt més clar que el seu -va replicar en Jacen, força asprament. Va retornar la seva atenció a Orlopp-. Faci que la Coberta de Senyals fixi el seguiment de les balises. Els atendrem després que la Reina Mare estigui fora de perill.

Orlopp va prémer un botó al seu quadern de dades, enviant una ordre que òbviament havia preparat en anticipació de la decisió d’en Jacen.

-Hi ha alguna cosa més, tinent? -va preguntar Jacen quan el jenet no va apartar la mirada.

-La hi ha -va replicar Orlopp-. El bot amb el missatge que va despatxar per al Dipòsit Roqoo estava esperant per ser pujat a bord quan vam revertir de l'hiperespai.

En Jacen va arrufar les celles.

-I?

-I el cap de l’hangar té sospites, coronel -va dir Orlopp-. La pilot està demanant una audiència immediata amb vostè i hi ha algunes preguntes sobre com podria haver sabut les nostres coordenades de reversió.

-Agraeixi al cap per la seva precaució -va dir en Jacen-. I digui-li que faci que la pilot pugi aquí ara.

Per a algú com la Lumiya, preveure les coordenades de reversió de l'Ànakin només hauria requerit una mica de conjectures i una mica de meditació de la Força. Jacen estava molt més sorprès que ella hagués tornat, atès que no havia sentit res en la Força que suggerís que Luke o Mara haguessin estat assassinats.

Se li va ocórrer que Lumiya podria haver previst el seu parany i haver evitat completament la confrontació. Es va preguntar breument si el retorn d'ella havia de preocupar-lo, però, tot i les reserves que ella havia expressat recentment sobre la seva habilitat per fer els sacrificis necessaris per portar ordre a la galàxia, ell era ben conscient que la Lumiya el necessitava a ell més del que ell la necessitava a ella.

A l’holopantalla, la flota Galney va començar a aparèixer més brillantment mentre l'Ànakin Solo arribava a l'abast dels seus nous turbolàsers de llarga distància. Els reforços de la usurpadora continuaven cap a Hapes a una acceleració màxima, clarament convençuts que podien arribar a la batalla i matar la Tenel Ka abans que la força d'atac d’en Jacen els atrapés. Jacen va utilitzar la Força per pressionar un botó a la paret, activant un micròfon de l'intercomunicador.

-Comandant Twizzl, hora de cridar la seva atenció. Atac a discreció.

La veu d’en Twizzl li va arribar per l'altaveu.

-Molt bé, coronel.

Uns moments després, les bateries dels turbolàsers de llarg abast de l’Ànakin van alliberar una salva, causant que els llums parpellegessin i que l'aire condicionat de ventilació fos més lent.

En les parts menys crítiques de la nau, els efectes serien fins i tot pitjors, sumint corredors en una foscor temporal i forçant als sistemes electrònics a canviar a energia de bateria. Els nous turbolàsers eren l'últim crit en tecnologia, però requerien tanta energia que era improbable que es convertissin en armament estàndard en poc temps.

Un moment després de la primera andanada, un dels Dracs de batalla de la Galney va començar a centellejar pel dany. Les llums del Saló de Comandament van parpellejar de nou i llavors la nau es va esvair de l’holopantalla. Aparentment, l’Ànakin havia arribat a l'objectiu amb els escuts encara equilibrats cap endavant.

-Ben fet -va dir en Jacen. Es va tornar cap a l’Espara-. Li donaria permís als Dracs de batalla de la Reina Mare perquè obrin foc tan aviat com estiguin dins de l'abast?

-És clar, coronel.

Mentre Espara parlava en el seu comunicador, Jacen va aprofitar l'oportunitat per mirar de dalt a baix a Orlopp i confirmar que Sing encara estava a la cel·la. La seva porta havia estat soldada, no se li havia administrat l'antídot per a la droga paralitzant de l’Allana i un flux constant de gas coma que induïa el somni estava sent introduït a la seva cel·la, però Jacen havia d’assegurar-se.

Ella ja havia demostrat que entenia el valor d'escollir el moment d'un atac, així que si anava a intentar escapar, seria aviat.

-Senyor? -va preguntar Orlopp.

-Només ho comprovava. -Jacen va mirar la imatge de la seva cabina i va trobar a l’Allana encara jugant a terra-. No es pot ser massa curós.

-No, senyor, no es pot. -El to de l’Orlopp era el de rutina, però estava abocant preocupació a la Força-. Estic vigilant la situació molt de prop, coronel... no ha de preocupar-se per això.

-Bé -va dir en Jacen, comprenent que estava atraient la preocupació de més gent a la sala que simplement l’Orlopp-. Gràcies.

Va retornar la seva mirada a l’holopantalla. Diversos Dracs de batalla de la Galney estaven espurnejant pel dany i hi havia forats a la formació on dos més ja havien estat destruïts. Era moltíssim més mal del que l’Ànakin podria fer amb tres bateries de turbolàser de llarg abast.

Jacen es va tornar cap a l’Espara.

-No sabia que els Dracs de batalla de la Reina Mare havien estat equipats amb turbolàsers de llarg abast.

Espara li va concedir un rar somriure.

-Em sap greu, coronel. L'almirall Pellaeon va ser prou amable per compartir la tecnologia després que la Reina Mare assignés dues flotes a l'Aliança Galàctica. L'Alta Comandant Reial em va instruir que revelés l'actualització només sobre la base de la necessitat de saber.

-Ja veig. -Jacen estava irritat, però no sorprès. Fins i tot entre els aliats, els secrets no es compartien fàcilment-. I com d'estesa està aquesta tecnologia en el Consorci?

-No ho està. Fins ara, els únics Dracs de batalla que porten els nous turbolàsers estan en la nostra força d'atac. -Espara es va tornar cap a l’holopantalla, on diverses naus més de la usurpadora estaven parpellejant-. Potser això canviï després que la Reina Mare vegi com d’efectius que són.

-No compti amb això. -Jacen va assentir cap a l’holopantalla. Els elements posteriors dels reforços de la flota de la Galney s'estaven separant per trobar-se amb l’Ànakin i la seva força d’atac-. Ara que l'element sorpresa ha desaparegut, els nous turbolàsers perdran efectivitat ràpidament.

Les naus de la Galney ja estaven abocant núvols de caces estel·lars a l'espai, intentant crear una pantalla defensiva de manera que els elements davanters de la flota traïdora poguessin continuar l'atac contra la Tenel Ka. La força d'atac d’en Jacen va començar a desaccelerar i es va separar, preparant-se per llançar els seus propis caces estel·lars i en aprofitar-se de l'avantatge dels seus propis turbolàsers de llarg abast per suavitzar l'enemic abans d'entrar totalment en la lluita.

-Coronel Solo, no podem parar-nos a lluitar -va dir Espara. Apuntà a la petita flota de la Tenel Ka-. La Reina Mare estarà atrapada contra els escuts planetaris.

-Això ho veig, major. -Jacen sabia que no havia de suggerir que la Tenel Ka es retirés al planeta. Hi havia massa naus enemigues prop. Si feia que baixessin els escuts planetaris, simplement la seguirien i es farien amb les estacions del generador-. Està suggerint un intent de ruptura?

Espara va assentir.

-No tenim elecció. Si frenem per lluitar aquí, per a quan arribem fins a la Reina Mare, ella estarà en una càpsula d'escapament intentant eludir els Miy'tils.

Espara tenia raó i Jacen ho sabia. Fins i tot amb la meitat de la flota Galney quedant-se enrere per lluitar amb la força d'atac, la flota de la Reina Mare encara estaria superada en nombre tres a un. El que Espara no sabia era que qualsevol intent de ruptura també posaria en perill la vida de la Chume'da del Consorci, Allana, i Jacen estava segur que la Tenel Ka no voldria això més del que ho volia ell.

Espara va arrufar les celles.

-Coronel Solo, està desaprofitant el valuós...

Jacen la va silenciar amb una mà aixecada.

-Pensar no és un malbaratament de temps. –Activà de nou el micròfon de l’intercomunicador-. Comandant Twizzl, quants Dracs de batalla serien necessaris per tenir una oportunitat raonable d'obrir-se pas a través d'aquesta pantalla? I tingui en ment que necessitaran que els hi quedi prou fortalesa per continuar la persecució.

La resposta d’en Twizzl va arribar immediatament.

-Seria millor enviar-los a tots. Aquesta és la nostra millor opció.

-No vaig preguntar per la nostra millor opció -va replicar Jacen-. Necessito una opció raonable.

Twizzl va guardar silenci durant un instant.

-Divuit, senyor -va dir llavors-. Berda creu que la fortalesa li donaria a la força d'atac una oportunitat de seixanta-tres per cent de possibilitats d'interrompre l'atac de la Galney contra la Reina Mare.

-Llavors això és el que farem, capità -va dir en Jacen. Berda era l'ordinador tàctic de l'Ànakin Solo, un poderós aparell operat per una esquadra de programadors bith-. Li fa que els altres dos Dracs de batalla es quedin amb l’Ànakin?

-Quedar-se? -va repetir l’Espara-. Coronel Solo, amb un seixanta-tres per cent de possibilitats de salvar la vida de la Reina Mare no n'hi ha prou. Vostè pot ser un covard massa gran per enviar l’Ànakin, però li asseguro que cada hapani...

-Ja és més que suficient, major.

Jacen va fer un moviment per agafar alguna cosa amb els dits i Espara de sobte estava massa ocupada panteixant a la recerca d'aire per continuar parlant. La seva acusació li havia colpejat més fort del que ell s'atreviria a admetre, en part perquè era tan cert... almenys quan es tractava de l’Allana. Tenia massa por de perdre la seva filla com per arriscar la vida d'ella en meitat d'una batalla entre naus estel·lars i realment no importava que la Tenel Ka volgués que ell prengués aquesta decisió. El simple fet era que hi havia algunes coses que ell mai sacrificaria... ni tan sols si això significava salvar la galàxia.

Quan Jacen va continuar mantenint el seu ofegament en la Força, el panteix d'Espara va canviar a un borbolleig desesperat i les seves mans es van elevar fins a la seva gola. Les seves dues ajudants van arrufar les celles amb alarma i van caminar cap endavant per protegir-la, allargant les mans automàticament cap a les seves pistoles que no se'ls permetia portar a bord de l’Ànakin.

Jacen les va deixar gelades amb una mirada i després es va tornar cap a l’Espara.

-La seva dedicació és lloable, major. Però hi ha facetes de la situació de les que vostè no és conscient i jo estic fent exactament el que la Reina Mare desitjaria. Està clar?

Espara va assentir i va tancar la seva mà sobre el braç d'una de les seves ajudants.

-M'alegro que ens entenguem l'un a l'altre. -Jacen va deixar anar l’ofegament en la Força i li va permetre empassar aire profundament i després va allargar la seva mà-. Dubto que sigui necessari que es comuniquin amb els Dracs de batalla de Sa Majestat fins després de la batalla. Agafaré els seus comunicadors ara.

Espara li va lliurar el seu propi comunicador de males ganes i va assentir cap a les seves ajudants perquè fessin el mateix.

-Gràcies.

Jacen va ficar els aparells a la butxaca del seu uniforme i després es va tornar cap a l’holopantalla sentint-se preocupat i inútil. Els divuit Dracs de batalla que havia despatxat per salvar la Tenel Ka ja s'estaven acostant a la pantalla defensiva de la Galney. Núvols de caces estel·lars s'estaven abocant a l'espai entre ells i naus de tots dos bàndols ja estaven parpellejant i començant a sortir de la formació.

Jacen no va poder evitar pensar que les dades d'intel·ligència proporcionades pels seus pares fins a aquest moment havien estat més una maledicció que una benedicció. No havien evitat l'atac de l’Aurra Sing contra l’Allana, però li havien enviat a ell a Relephon amb una part considerable de l'Armada Reial exactament en el pitjor moment, una equivocació que podia costar-li a Hapes la seva reina... i a l’Allana la seva mare.

L’Ànakin i els seus dos escortes estaven concentrant el seu foc al llarg d'un flanc, intentant ajudar a obrir un forat a la pantalla. Però les usurpadores es van ajustar ràpidament, lliscant una nau nova en el seu lloc cada vegada que una vella era destruïda, comprimint la seva formació mentre els atacants s'acostaven. El destacament de persecució ja havia baixat a catorze Dracs de batalla i un terç d'ells estava parpellejant amb diversos graus de dany.

Jacen va sentir l'atenció de l’Orlopp. El va mirar i va esperar fins que el jenet li estigués mirant realment i llavors va llançar una mirada significativa al quadern de dades.

-Tot va bé aquí?

-Res ha canviat. -La veu de l’Orlopp tenia una nota d'ansietat davant l'aparent obsessió d’en Jacen amb monitoritzar a l'assassina i la nena a la seva cabina-. La pilot que va demanar veure ha arribat.

-Bé -va dir en Jacen-. Ens caldrà uns moments de privadesa.

Felices d’escapar de la presència d’en Jacen, Espara i les seves ajudants van marxar immediatament, seguides de prop pel mateix equip d'ell. Només Orlopp es va retardar.

-Hi ha alguna cosa més, tinent?

-La hi ha -va dir Orlopp-. Probablement no necessiten que li preocupin, però podríem no necessitar enviar ningú a per aquestes balises de rescat que vam detectar. La Coberta de Senyals informa que un transport privat es va dirigir cap a ells.

-Bé. Faci que Senyals segueixi a la nau i establirem contacte després de la batalla.

-Molt bé, senyor. -Orlopp va enganxar el quadern de dades sota el seu canell i es va tornar cap a la sortida-. Enviaré ara a la pilot.

-Gràcies. -Jacen va estendre la mà-. Però deixi el quadern de dades.

Orlopp va arrufar el musell per la preocupació, però li va lliurar el quadern de dades i va marxar.

Jacen va comprovar la pantalla per assegurar-se que la seva filla estava realment bé, com Orlopp havia informat, i llavors va deixar la unitat sobre la taula i va apagar la pantalla. La seva conversa amb la Lumiya anava a ser prou difícil sense haver d'explicar la seva obsessió per salvaguardar l’Allana.

Un moment després, una dona prima amb un vestit de vol negre va aparèixer a la porta, amb la cara oculta darrere del visor tancat d'un casc. Jacen immediatament va tenir la sensació que alguna cosa anava malament.

No era perillosa, però tampoc era la que ell havia esperat. Durant un moment, va pensar que la causa podria ser els seus propis sentiments. Potser estava merament nerviós per trobar-se amb la Lumiya després que hagués intentat tendir-li un parany al Dipòsit Roqoo. O potser la seva autèntica por era que ella hagués prevalgut al capdavall, que en Luke i la Mara estiguessin morts.

Llavors Jacen es va adonar de quant més alta i més prima que la Lumiya era aquesta pilot, com més voluminós era el seu casc en la part de darrere, com se li enfonsava una espatlla. Ell va deixar caure la seva mà fins al seu sabre làser.

-Això és bastant a prop fins que li vegi la cara.

La pilot es va aturar i una fosca excitació de diversió onejà desigualment a través de la Força. Deixant que una mà pengés inútil al seu costat, ella va allargar l'altra mà i va deixar anar la sivella del coll.

-No has de matar-nos. -Fins i tot modulada per l'altaveu del casc, la seva veu sonava sedosa i mig familiar, i definitivament no pertanyia a la Lumiya-. Tenim notícies de la teva Mestra.

-La meva Mestra?

-La teva Mestra Sith... Lumiya. -El casc es va aixecar, revelant una cara que una vegada va ser encantadora que s'havia tornat dura i aspra-. Segurament, sents curiositat per saber què va ser d'ella en el Dipòsit Roqoo.

Un pilar de foc es va elevar dins d’en Jacen. Alema Rar havia estat una Unida Gorog, un membre del niu Kíllik que havia intentat matar la seva filla quan era una nounada. I ara aquí estava ella a bord de la mateixa nau que l’Allana. Abans de saber-ho, Jacen havia encès el seu sabre làser i l'havia agafat amb la Força.

Alema li va permetre que l’arrossegués fins a ell, amb els ulls brillant amb delit desequilibrat.

-Ho faries -va riure ella amb dissimulació-. Ens mataries sense pensar-hi!

Sorprès per la veritat de les paraules d'ella, Jacen la va deixar anar.

-Sense dubtar-ho –li deixà anar. Quantes vegades li havia dit la Lumiya que no podia ser un servent de les seves emocions? Si volia restaurar l'ordre, les seves emocions havien de servir-li a ell-. Però he estat pensant en això, ho he estat pensant molt.

-És bo saber-ho, Jacen. -El llavi de l’Alema es va corbar en un estrany riure sardònic, que ella probablement pretenia que fos un somriure púdic que la seva cara demacrada ja no podia posar-. Nosaltres també hem estat pensant en tu.

-I això encara m’envia un calfred per l'esquena cap a baix -va replicar Jacen-. Ara, donat que realment dubto que vinguessis aquí a completar un desig de morir, per què no em parles de la Lumiya?

Alema va aixecar una cella fina.

-No negues que és la teva Mestra?

Jacen va arronsar les espatlles.

-Dubto que servís de gaire. -Ell va mirar l’holopantalla on el seu destacament de persecució simplement s'estava estavellant contra la pantalla de les naus de la Galney i després va afegir-. I estic més o menys al mig d'una cosa, com pots veure.

La mirada de l'Alema va anar de l’holopantalla al sabre làser d’ell i ella va retrocedir un pas.

-Endavant i mata'ns, llavors. Hauries de fer-ho. -Tot i les paraules de la twi'lek, ella semblava clarament menys confiada en les seves possibilitats de deixar la sala viva que uns minuts abans-. Som les úniques que coneixem el llinatge de l’Allana, a part de tu i de la Tenel Ka, és clar.

L'odi d’en Jacen va tornar a créixer al seu interior. O potser aquesta vegada era alarma. Sempre li havia preocupat que li haguessin dit als gorog el secret del llinatge de la seva filla quan se'ls va contractar per assassinar-la. Ara Alema havia confirmat les seves pors i ell patia per fer exactament el que ella li suggeria i extingir la vida del seu cos retorçat.

Però havia de ser un parany. La twi'lek mai li hauria temptat si protegir el seu secret fos tan simple com matar-la a ella.

-Mai m'han agradat les amenaces -li va advertir en Jacen-. Aquests dies, no les tolero gens.

-Llavors és bo que no estiguem fent una amenaça -va replicar fredament l’Alema-. Estàvem fent un suggeriment. Gorog va intentar matar la teva filla. Nosaltres som tot el que queda de Gorog. Hauries de matar-nos.

-I fer que els vídeos de xafarderies clamant que jo sóc el pare de l’Allana comencin a aparèixer per tot el Consorci?

-Vam dir que això passaria? -va preguntar Alema innocentment-. Ens preocupen propòsits més alts, Jacen. Servim a l’Equilibri.

Jacen sabia que no havia de creure-la. Alema Rar mai s'hauria acostat a anys-llum d'ell sense algun mitjà d'assegurar la seva seguretat i la forma més probable d'aquesta tranquil·litat era la mateixa amenaça que tan hàbilment havia evitat fer directament. De fallar Alema a deixar viva l’Ànakin, a ell no li cabia dubte que el secret del llinatge de la seva filla ràpidament es tornaria de coneixement públic.

Jacen va considerar matar la twi'lek de totes maneres, pensant que podria ser millor que el secret de la paternitat de l’Allana es descobrís ara, mentre el Consorci ja estava en aquest desordre.

Però la decisió no li corresponia prendre-la a ell, almenys no mentre la Tenel Ka encara era viva.

Va mirar a l’holopantalla i va veure que l'assumpte de la supervivència de la Reina Mare romania sense decidir-se. Tot i que la flotilla que ell havia enviat a salvar-la havia baixat a deu naus, tres Dracs de batalla havien penetrat en el més profund de la pantalla defensiva i estaven a prop de creuar, sempre que no rebessin molt més mal. Les seves designacions ja estaven parpellejant ràpidament.

Jacen va desactivar el seu sabre làser i es va tornar cap a l’Alema.

-A pesar de com de temptadora que trobo la teva invitació, prefereixo deixar-te viure per ara. Digues-me què va passar a Roqoo.

La cara de l’Alema es va relaxar.

-Nosaltres vam fallar -va dir simplement.

-Nosaltres? -va preguntar Jacen-. Qui és «nosaltres»? Tu? Tu i els Kílliks? Tu i...?

-Lumiya -va dir l’Alema-. Hem estat treballant amb ella des de fa algun temps.

La twi'lek es va arriscar a apropar-se un pas i després va continuar explicant com s'havia ensopegat amb la Tresina Lobi espiant a Ben a la Plaça de la Comunitat i com havia ajudat a Lumiya a matar-la. Després d'això, Lumiya havia estat d'acord en què havien de treballar juntes. Alema havia continuat assassinant a diversos membres del Partit de l’Autèntica Victòria bothan, després havia abordat l’Ànakin Solo amb la Lumiya i l'havia acompanyat al Dipòsit Roqoo per atacar als Skywalker.

-Espera -va dir en Jacen-. Lumiya sabia que ells estarien allà?

-I tant. Sabia que la millor manera de què tu tractessis amb les sospites d'ells era trair-la i enviar-la a què lluités amb ells. -Alema va allargar la mà cap a l'avantbraç d'ell. Llavors, quan ell el va apartar d'una tirada, va pretendre no estar preocupada-. La teva Mestra estava molt orgullosa de tu, Jacen. Traint-la, vas demostrar que tens la fortalesa per completar el teu destí.

-No sé què trobo més difícil de creure -es va burlar Jacen-, que Lumiya treballés amb tu o que estigués orgullosa de mi per tendir-li un parany.

-Creu les dues coses -va replicar l’Alema-. A totes dues ens preocupava que estiguessis més compromès amb la teva família que amb la teva missió, però la teva resposta a la sospita d’en Luke ens va convèncer que estàvem equivocades. Vas utilitzar a tothom brillantment: a Lumiya i a la teva tia i al teu oncle. Això va demostrar que ets capaç de qualsevol cosa.

-Gràcies -va dir en Jacen, més sorprès que sincer. Estava trobant difícil ignorar els detalls que l’Alema sabia sobre la seva relació amb la Lumiya, però hi havia alguna cosa que encara no encaixava-. Vas dir que Lumiya sabia que li estava tendint un parany perquè lluités amb els Skywalker?

-I tant -va dir l’Alema-. Lumiya era una Sith, després de tot.

-I va anar? I tot i així va fer que la matessin?

Alema va assentir.

-Sabia que matar el teu oncle era la millor manera d'assegurar el teu èxit, però no podia estar segura de la seva victòria. Així que portava un detonador de protons al pit. Quan els batecs del seu cor van parar, el detonador va explotar. Ho sentim.

-La vas veure morir?

Alema va negar amb el cap.

-Encara estem aquí, oi? Però Lumiya no podria haver sobreviscut. Tota la cantina va ser destruïda. Fins i tot la teva tia i el teu oncle van escapar només per dos minuts. -La twi'lek es va aturar durant un moment i llavors va afegir-: Això és pel que vam tornar, per advertir-te que tornaran a Hapes tan aviat com facin les reparacions.

-Reparacions?

Els ulls de l’Alema van centellejar amb picardia.

-L’Ombra de Jade va patir una misteriosa ruptura d'una línia de contenció -va dir ella-. Les reparacions no seran senzilles.

-I vas arreglar això perquè...?

-Perquè necessitaves temps per preparar-te -va dir l’Alema-. Els Skywalker saben que també els hi vas tendir un parany a ells.

Jacen va arrufar les celles. S'estava preocupant creixentment per la història de l’Alema, encara que només perquè sentia que ella li estava dient la veritat, almenys tal i com la coneixia ella. El seu pla havia estat utilitzar les pròpies pors dels Skywalker contra ells en fer que semblés que la Lumiya havia estat seguint a Ben. Clarament, alguna cosa havia anat malament.

-Què hi ha d’en Ben? -va preguntar Jacen.

Per primera vegada, Alema semblava confosa.

-Ben?

-Va sobreviure a l'explosió?

Alema va arrufar les celles.

-Ben mai hi va ser -va dir ella-. Així és com van saber els Skywalker que els vas trair.

L'estómac d’en Jacen es va enfonsar. Si Ben mai havia arribat a la reunió, naturalment els Skywalker haurien cregut que el Dipòsit Roqoo era un parany. Però llavors on havia estat Ben? El mal pressentiment a l'estómac d’en Jacen es va tornar fred i ell es va tornar cap a l’holopantalla.

La flotilla de rescat, o més aviat, les vuit designacions de Dracs de batalla que encara parpellejaven a l’holopantalla, finalment havien aconseguit passar. Aviat estarien en una persecució total de la força de la Galney que es movia contra la Tenel Ka.

Però la mirada d’en Jacen va anar cap a una posició en el costat més allunyat de l’apallissada pantalla defensiva, on un símbol parpellejant d'un transport que es deia Tret Llunyà, lliscava cap als petits parpelleigs blaus de quatre balises de rescat de l'Aliança.

-Què és tan interessant aquí? -va preguntar l’Alema, seguint la seva mirada.

En lloc de respondre, Jacen es va orientar cap a les balises de rescat reals i físiques, llavors és obrir a la Força i va sentir quatre presències, tres d'elles familiars. Semblaven sans, tot i que potser una mica impacients, espantats i, almenys en el cas de la Jaina, enfadats. Jacen no es va preocupar ni tan sols d'intentar endevinar per què els tres Jedi havien retornat amb l'Explorador a Hapes en comptes d'obeir les seves ordres de reunir-se al Dipòsit Roqoo, o com havien fet que els fessin fora del seu esquif. Simplement va inundar la seva presència amb tranquil·litat i va intentar projectar això, de manera que sabessin que l'ajuda estava de camí.

Zekk i Ben van respondre projectant sentiments de gratitud cap a ell. La Jaina simplement es va tancar.

-No és el Tret Llunyà un dels codis de microxip falsos del Falcó? -va preguntar l’Alema.

Jacen es va girar i la va trobar arrufant-li les celles al símbol de designació del Tret Llunyà.

-Podria ser.

Si Alema es va adonar de la sospita i l'hostilitat en el seu to, les va ignorar.

-Creus que això és una bona idea?

-Què crec que és una bona idea? -va preguntar en Jacen.

-Permetre que els teus pares prenguin al teu aprenent com a ostatge -va dir ella.

-No intentis això amb mi, Alema -va dir en Jacen, arrufant-li el gest-. Sé com funcionava el Niu Fosc, recordes?

-Com podríem oblidar-ho? -Alema es va tornar cap a ell, amb l'odi en els seus ulls ara obert i honest-. Mai intentaríem utilitzar els nostres poders contra tu, Jacen. Ja has demostrat que ets massa poderós i llest per a nosaltres.

-Així que simplement ens entenem l'un a l'altre. -Jacen li va fer un gest cap a la porta-. Els meus pares van a ajudar a Ben i els altres, no a prendre'ls com a ostatges.

-Si això és el que tu creus, llavors estem segures que estem equivocades -va dir l’Alema-. Difícilment estem tan ben informades com tu.

-Equivocada sobre què? -va preguntar Jacen. Sabia que així era com havia funcionat el Niu Fosc, utilitzant els propis dubtes de la víctima contra ell, però Jacen ho hauria sabut si Alema estigués utilitzant la Força-. No esperaràs que em cregui que els meus pares li farien mal a la Jaina o a Ben.

-Mai farien això -va estar d'acord l’Alema-. És només que pensàvem que havien pres partit per Corèllia en aquesta guerra.

-Ho han fet -va admetre Jacen-. Això no vol dir que siguin terroristes.

-Llavors hem haver-ho sentit malament -va dir l’Alema-. Pensàvem que havien estat involucrats en l'intent d'assassinat contra la teva filla.

-No ho han estat -va dir en Jacen tallant-. Això va ser un malentès.

-Sens dubte -va dir l’Alema-. Després del Dipòsit Roqoo, sabem que mai deixaries que una inclinació personal evités que fessis un sacrifici necessari.

-No deixaria que ho evités -va dir en Jacen.

-Et creiem. -Alema va utilitzar la Força per recollir el seu casc i després es va tornar cap a la porta-. Potser hauríem d’anar-nos-en... si vas a permetre'ns que marxem.

Jacen va assentir.

-El tinent Orlopp prepararà una escorta per a tu. –Les seves mans patien per matar la twi'lek, però no es va atrevir, no mentre sospités que això tragués a la llum el secret de la paternitat de l’Allana-. Pots considerar el bot de missatge un regal de l'Aliança Galàctica.

Alema va aixecar les celles per la sorpresa.

-Gràcies.

-Però si la meva relació amb l’Allana alguna vegada surt a la llum, et donaré caça jo mateix.

-No tinguis por, coronel Solo -va dir l’Alema-. El teu secret està fora de perill amb nosaltres. Sabem que aquesta és l'única raó per la qual ens anem d'aquí vives.

Jacen va assentir.

-M'alegro que ens entenguem l'un a l'altre. -Esperà fins que ella va arribar a la porta i llavors va afegir-: Una cosa més, Alema. Si alguna vegada et tornes a apropar a un any-llum de la meva família, no seré tan clement.

Alema va somriure i va assentir.

-Per descomptat, ho entenem. –Utilitzà una mà i la Força per aixecar el casc fins al seu cap-. L'Equilibri ha de ser servit.

La twi'lek va baixar el visor i va sortir per la porta.

Jacen va activar l'intercomunicador i li va demanar a Orlopp que preparés una escorta per a ella, després va recollir el quadern de dades i el va comprovar per veure si la seva filla encara estava fora de perill... i la seva assassina encara estava tancada.

La veu d’Orlopp va sonar des de la porta.

-He preparat una escorta, coronel. Li agradaria que tornéssim ara?

-En un minut, tinent. Necessito pensar.

Jacen va anar a l’holopantalla, on els sis Dracs de batalla supervivents de la seva flotilla de rescat estaven perseguint obertament als atacants Galney. Les restes de la pantalla defensiva, set Dracs de batalla que parpellejaven ràpidament i un nombre semblant de creuers Nova, s'estaven reunint per donar-los caça, però Jacen havia anticipat aquesta possibilitat i tenia un pla per detenir-los. La petita força de la Tenel Ka ja estava obrint foc contra els elements davanters de la flota Galney i ell va pensar que era més probable que la Reina Mare sobrevisqués al fet que no.

La mirada d’en Jacen va canviar cap als petits punts blaus que representaven les balises de rescat d’en Ben i Jaina i Zekk. La designació del Tret Llunyà estava ara a només un parell de centímetres d'ells. Sabia que Alema havia estat intentant fer-li dubtar de les intencions dels seus pares, però ella s'havia anat i aquells dubtes romanien. Hi havia massa preguntes sense resposta sobre el paper dels seus pares en l'intent contra la vida de la Tenel Ka. I les dades d'intel·ligència que havien proporcionat havien estat més nocives que útils.

El fet era que Jacen havia començat a dubtar dels motius dels seus pares abans que Alema mai abordés l’Ànakin, quan va tornar de Relephon per trobar la Tenel Ka sent ja atacada. Per descomptat, sabia que els grans Han i Leia Solo eren capaços de jugar als agents dobles. Simplement s'havia negat a creure que participarien en un intent d'assassinat a sang freda contra una amiga.

La Lumiya havia tingut raó. Jacen havia posat la lleialtat a la seva família per sobre de la seva missió. S'havia fet enrere davant els sacrificis necessaris. I aquest dubte gairebé li havia costat l’Allana a la seva mare i a Hapes una Reina Mare, havia estat a prop de costar-li a l'Aliança un dels seus estats membres més importants... i potser fins i tot la guerra.

Jacen li va fer un gest a Orlopp i als altres perquè tornessin al saló i llavors va activar l'intercomunicador.

-Comandant Twizzl, ha arribat el moment d'aixafar les usurpadores. Ordeni a l'Ànakin i la seva escorta que avanci i entauli batalla. Necessitem escombrar aquests Dracs de batalla Galney de la cua de la nostra flotilla de rescat.

-Molt bé, senyor. -La veu d’en Twizzl era feliç-. I ben fet, si puc dir-ho.

-Potser, comandant -va dir en Jacen-. I tinc una altra ordre. Faci que una de les nostres bateries de llarg abast fixi com a objectiu el Tret Llunyà.

Hi va haver un moment de silenci.

-Però, coronel -va dir llavors Twizzl-, el Tret Llunyà és un codi de microxip fals. El transport és realment...

-Deixi de malgastar el temps -va dir en Jacen-. M'agradaria que aquest transport fos destruït abans que arribi a aquestes balises de rescat.

Hi va haver un moment de silenci commocionat.

-Coronel Solo... -va dir llavors Twizzl- el Tret Llunyà està gairebé sobre ells ara.

-Entenc els riscos, comandant. -Jacen va comprovar el quadern de dades un cop més i va trobar a l’Allana somrient-li a la càmera. Els seus ulls estaven centellejant amb esperança i confiança i ell va saber que estava fent el correcte per ella... i per tots els nens de la galàxia-. Assigni al nostre millor equip artiller i dispari.

Següent