Mor l'esperança (IX)

Anterior

CAPÍTOL 9

El seu atacant no era Balog. Quan es va dissipar la pols, Qui-Gon i Obi-Wan van veure un grup d'éssers que es barrejaven amb el color de les roques i el fang. Portaven unimicos grisos i tenien la pell del mateix color cendrós. Anaven de roca en roca, intentant acostar-se als Jedi.

Obi-Wan va veure un fi raig de llum travessant l'aire sobre els seus caps, cap a la paret del congost.

- Enrere! -va cridar a Qui-Gon i a Eritha.

Van saltar cap enrere just segons abans que un gran tros de roca es precipités contra el terra, just al lloc on havien estat ells.

-Utilitzen un trepant de bigues per crear allaus de roques -va dir l’Obi-Wan.

Qui-Gon va mirar enrere.

-El més probable és que vulguin portar-nos a una emboscada.

- Què fem? -va preguntar Eritha. Tenia la cara tens i els ulls oberts de bat a bat per la por.

Un altre llamp va xocar contra la paret de roca, i els tres van tornar a saltar, just a temps per evitar una altra esgarrifosa explosió rocosa. Els fragments van volar cap a ells, que es van cobrir els caps fins que la pols va tornar a dissipar-se.

-Hem d’elevar-nos per sobre de l'abast del trepant -va dir en Qui-Gon, examinant la paret del congost-. Si podem pujar al cim, no podran seguir-nos.

-Els nostres llança-cables no arriben tan amunt -va dir l’Obi-Wan-. Haurem de llançar-los una i altra vegada.

-I mentrestant ells seguiran utilitzant el trepant làser -va dir l’Eritha.

-Crec que és la nostra única oportunitat –Va decidir Qui-Gon-. No us aparteu de mi -va advertir a l’Eritha.

Ella va tremolar.

-No et preocupis.

- Qui-Gon! Ve la nostra sonda robot! -va exclamar Obi-Wan.

- Necessitem un lloc on posar-nos a cobert! -va cridar Eritha, dominada pel pànic. Va arrencar a córrer de sobte, mentre el trepant làser arribava a un punt per sobre dels seus caps.

Les roques van començar a caure, i Qui-Gon va saltar cap a l’Eritha per posar-la fora de perill. Obi-Wan els va seguir, activant el sabre làser per rebutjar les roques que anaven cap a la sonda robot.

Qui-Gon va agafar a l’Eritha i es va posar fora de perill darrere d'una pila de runa. Obi-Wan no va tenir tanta sort. Va arribar uns segons tard i no va poder salvar la sonda. Una gran roca la va aixafar, fent-la miques. Obi-Wan gairebé no va tenir temps d'adonar-se del que havia passat, abans de veure que una pluja de pedres es dirigia cap a ell. Girà en ple salt, però un gran pedra li va donar a la cama. Va caure a terra, bolcant tot el seu pes sobre la cama.

- Queda't aquí! -va rugir-li Qui-Gon, cobrint el cap d'ella. Va córrer cap a Obi-Wan, el va agafar en braços i, fent un poderós salt, va aterrar a la seguretat d'una nova pila de runa creada per l'atac.

-Mestre..., la sonda..., ho sento -Obi-Wan amb prou feines podia respirar. La cama li bategava amb força.

Qui-Gon la hi va acariciar amb suavitat.

-No està trencada. Quan recuperis l'alè podràs aixecar-te. Si veus que no pots, jo et portaré.

Obi-Wan va assentir. Es va concentrar per acceptar el dolor, per obrir-se a la Força i començar a curar-se.

Ja gairebé havien arribat al final del congost. Obi-Wan sabia que no anava a poder utilitzar el llança-cables per sortir de l'abast del trepant de bigues. Per l'expressió ombrívola d’en Qui-Gon, va saber que el seu Mestre ja s'havia adonat d'això, i que estava maquinant un nou pla.

De sobte hi va haver dues explosions al fons de l'estret passadís, i una allau de pedres més gran que les anteriors es va precipitar cap a ells. Qui-Gon i Obi-Wan es van tapar el cap.

Quan van poder veure alguna cosa a través de l'asfixiant pols, van comprovar que el final del congost estava bloquejat per una enorme torre de roques.

-Estem atrapats -va dir l’Obi-Wan.

Qui-Gon va activar el sabre làser.

-Encara han de venir a buscar-nos. I tenim la protecció de les roques que ells mateixos han creat.

Van escoltar un soroll estrident, i una excavadora va aparèixer a l'altre extrem del congost. El vehicle s'arrossegava cap a ells lentament.

-Les excavadores poden travessar la roca sòlida -va dir l’Obi-Wan-. La nostra protecció està a punt de desintegrar-se.

En aquest moment, Eritha va córrer cap a ells des del seu amagatall.

- Què és això? -va preguntar a Qui-Gon.

-Una excavadora -va dir en Qui-Gon-. És un vehicle emprat pels miners.

-Llavors els nostres atacants són miners? -va preguntar l’Eritha.

-Jo diria que sí -va dir en Qui-Gon-. Fins ara han estat utilitzant equips miners per atacar-nos. Potser no tinguin armes convencionals.

-Això podrien ser bones notícies -va murmurar l’Eritha.

Tot d'una, ella va grimpar per sobre de la pila de roques.

- Eritha! -va cridar Qui-Gon, llançant-se cap a ella.

La jove va saltar a terra des de dalt de la pila. Llavors es va treure la caputxa de la túnica i va alçar les mans.

-Queda't aquí, padawan -Qui-Gon va saltar sobre el munt de pedres amb un moviment fluid. Es va quedar allà, amb el sabre làser activat i preparat per defensar l’Eritha.

-Aparta aquesta arma, Qui-Gon -li va dir Eritha entre dents-. I confia en mi.

La màquina excavadora va avançar uns quants metres i es va aturar.

Qui-Gon va desactivar a poc a poc el sabre làser. Obi-Wan contemplava l'escena, conscient que el seu Mestre encara podia atacar amb la rapidesa del llamp.

Lentament, una escotilla es va obrir a la part superior de l'excavadora, i una rampa va emergir. Un home i una dona van sortir i van baixar per la passarel·la.

Van arribar davant de Qui-Gon i Eritha i es van inclinar.

-Filla d’Ewane, estem al teu servei -va dir l'home. Obi-Wan va veure que tenien la pell grisa per la pols de roca.

Eritha també es va inclinar.

-Sóc Eritha.

La dona, d'elevada estatura, va prendre la paraula.

-Pensàvem que éreu un equip d’Absoluts. Disculpeu-nos. Hi han estat arrasant els nostres assentaments i robant provisions.

- Qui sou? -va preguntar Qui-Gon.

-Som els Obrers Miners. Som aliats dels Obrers Tecnològics de la ciutat. Ens alegra comprovar que no heu patit danys.

-Això no és així -va dir en Qui-Gon-. El meu padawan està ferit. I la nostra sonda robot ha estat destruïda. Estava rastrejant a un Absolut.

-Llavors t'oferim les nostres sinceres disculpes -va dir l'home, apesarat-. Si ens acompanyeu al nostre assentament, us oferirem excel·lents cures mèdiques. Us ajudarem en tot el que puguem.

Següent