Tempesta (XI)

Anterior

CAPÍTOL 11

Jacen estava dret davant el finestral de la sala de Comandament de l'Ànakin Solo, mirant a la cara clapejada de núvols del planeta Hapes. Era un món d'esplendor i abundància, cobert per rutilants oceans i illes verdes, però Jacen estava massa preocupat per gaudir mirant-lo. Algú havia intentat matar a la Tenel Ka i la seva filla, Allana. Les seves mans estaven tremolant i el seu estómac estava fet un nus i mentre esperava l'arribada de la seva llançadora els seus pensaments seguien anant d'un costat a un altre entre fantasies de venjança en massa i erupcions d'autoretret.

Jacen sabia que no podia ser la primera línia de defensa de l’Allana. Fins ara, la seva relació amb ella romania en secret. Si passava massa temps al Palau de la Font, les nobles de la Tenel Ka començarien a sospitar que l'hereva al tron ​​hapani havia estat engendrada per un Jedi estranger i això només posaria més en perill a l’Allana. A més, la Tenel Ka era més que capaç de protegir la seva filla de quatre anys i ell no podia abandonar el seu treball antiterrorista de Coruscant sense deixar que tota la galàxia patís.

Però Jacen no podia evitar sentir-se culpable i espantat.

Cada instint en ell volia enviar lluny a l’Allana perquè fos criada en algun lloc segur, potser entre els fallanassi o els jensaarai. Només les experiències de la seva pròpia infància, que havien demostrat una vegada i una altra com de fal·lible que aquestes estratègies podrien ser, evitaven que ho considerés.

Això i el fet que cap lloc era realment segur. Jacen havia passat la major part de la seva vida intentant portar pau a una galàxia brutal i caòtica i les coses només semblaven estar tornant-se pitjors.

Sempre hi havia alguna guerra invisible a punt d'estendre’s al sistema següent, algun demagog ple d'odi llest per exterminar bilions per assegurar el «bé major». De vegades Jacen es preguntava si estava tenint algun efecte, si la galàxia no hauria estat just igual de bé servida si ell no hagués tornat mai amb els Jedi i s'hagués quedat entre els Aing-Tii, meditant en la Força.

Mentre Jacen contemplava això, els oceans hapans van començar a centellejar més brillants. Alguns dels centelleigs es van convertir en llums i van començar a brillar amb cent colors llustrosos. Altres es van tornar vermells i daurats i van començar a parpellejar a intervals regulars. Van fluir junts en estretes bandes i van començar a circular pel planeta, com els rius de trànsit que fluïen i que un cop havien circumdat Coruscant.

Jacen va agafar aire profundament tres vegades, exhalant suaument després de cada vegada i va aquietar conscientment la seva ment. Mentre que encara no podia invocar visions de la Força a petició seva, havia après a donar-les la benvinguda quan venien. Eren manifestacions de la seva unitat amb la Força, un senyal del seu creixent poder i l'increment de la freqüència amb què venien li donava confiança que tindria èxit, en què era prou fort per mantenir unida la galàxia.

Al planeta de més avall, les selves de l'illa es van enfosquir fins a un porpra fosc com la nit. Dos punts blancs van començar a brillar des del cor d'una de les illes ombrívoles i Jacen es va trobar mirant als punts. Eren més grans i més brillants que els llums de l'oceà i com més mirava ell, més s'assemblaven a ulls: ulls blancs i brillants que el miraven des d'un pou de foscor.

Uns quants filets de núvols van girar a través de la cara de l'illa ombrívola, creant la impressió d'una boca amb el somriure tort i una cara espectral.

La boca es va elevar a les comissures.

-Meu.

La paraula era vetllada i freda i era plena del poder del Costat Fosc... i la veu era familiar. Sonava com la d’en Jacen. Ell es va inclinar més a prop del finestral, estudiant els eteris trets de baix, intentant decidir si estava veient la seva pròpia cara.

Però els núvols no estaven cooperant. Els filets van girar cap a una nova disposició i un nas voluminós va aparèixer sobre els ulls. Les galtes es van enfonsar i es van trencar, mentre que la boca es va tornar molt oberta i retorçada. Llavors tota la cara va començar a expandir-se, atraient un vel d'ombra sobre la resta del planeta i enfosquint el seu mar de llums centellejants.

La boca es va elevar en una comissura i el somriure es va tornar una burla.

-Meu.

Aquest cop, la veu era massa baixa i aspra per ser la d’en Jacen. Es va sentir alleujat, atès que la cara mutilada no podia ser una visió del seu futur si la veu no li pertanyia.

El cap ombrívol va continuar expandint-se, ampliant-se més enllà de les vores del planeta i engolint a les llunes hapanes. La cara es va tornar gran i prima, amb els seus trets ara definits per patrons de llum mig enfosquits que arribaven des de la superfície del planeta.

-Meu.

Aquest cop, la paraula era clara i autoritària i el cap va continuar creixent, tornant-se rodó i tosc. Es va expandir més enllà del que Jacen podia veure a través del seu finestral, enfosquint les estrelles a tots els costats de Hapes i engolint, fins on ell podia dir, tota la galàxia coneguda. La major part de la seva cara es va esvair en patrons irreconeixedors de llum i ombra, però els ulls van romandre, expandint-se fins a un parell de brillants sols blancs.

-Meu!

Els ulls blancs es van apagar amb la brillantor d'un parell de noves que explotessin i Jacen va sentir com si una granada incendiària hagués detonat al seu cap. Va deixar escapar un grunyit involuntari i es va donar la volta per allunyar-se, amb les mans subjectant amb força la seva cara.

Però el seu cap no va explotar. El dolor es va esvair tan ràpidament com havia arribat i quan va apartar les mans, va ser per trobar-se mirant al tranquil·litzador gris perla del luxós resicret de la cobertura de la coberta del Saló de Comandament. Ni tan sols hi havia punts ballant davant els seus ulls.

-Espero que aquesta expressió no vulgui dir que et vas deixar alguna cosa a Coruscant -va dir la Lumiya. Estava asseguda a l'altre costat de la cabina en el post d'intel·ligència ple d'equipament d’en Jacen, ponderant les últimes dades sobre les impredictibles nobles de la Tenel Ka-. Tenim una oportunitat de posicionar-te com el salvador de l'Aliança Galàctica. Però només si ens movem de pressa.

-Posicionar-me no és el que importa aquí. -Jacen no volia que la Lumiya veiés com d’agitat que estava, almenys no fins que entengués el que la Força estava intentant dir-li-. Agafar els terroristes que van atacar a la Reina Mare, això és important. Assegurar-nos que no torna a passar, això importa.

Lumiya va arrufar les celles.

-Què veus allà baix? -Ella es va aixecar i es va dirigir a través de la cabina, portant un vestit de vol negre que igualava exactament el color del vel que cobria la part inferior de la cara. La disfressa de pilot era apropiada per a l’atracador que havia demanat a baix prop de les cobertes de l'hangar i quan estava en àrees públiques i també li permetia amagar la seva cara desfigurada darrere d'un visor enfosquit. En un altre destructor estel·lar, un pilot caminant per aquí amb un casc que ocultava la seva identitat hauria aixecat un senyal de seguretat, però l’Ànakin Solo era una nau de la GAG. I la majoria dels visitants de la GAG tenien raons vàlides per ocultar les seves identitats.

-Què passa? -va tornar a preguntar la Lumiya. Es va aturar al costat d’en Jacen i va mirar cap a Hapes, que havia tornat a la seva aparença plàcida de costum-. Jo no veig res pertorbador.

-S'ha anat. -Jacen no podia pensar en cap raó per la successió de cares fosques que havia vist i retenia suficient adoctrinament de la seva infància per estremir-se davant la idea d'una dinastia Sith-. No et preocupis per això.

-Què no em preocupi per què? -va pressionar-lo Lumiya.

-Res.

Jacen va continuar mirant pel finestral, veient els distants filets de fums elevar-se i caure mentre el trànsit interplanetari entrava i sortia de l'atmosfera hapana. Li estava dient la Força que estava cometent un error terrible, que el camí Sith portaria a la galàxia a una llarga era de foscor i tirania?

-Vinga, Jacen. No hi pot haver secrets entre nosaltres. -Lumiya va lliscar la seva mà sota el braç d’en Jacen i el va girar suaument cap a ella-. Digues el que vas veure. Sento com et preocupa.

-No estic preocupat -va insistir en Jacen. Va mirar a través de la cabina cap al post d’intel·ligència-. Has trobat qui està darrere de l'atac contra la Reina Mare?

-Nen ximple. No m’enganyes canviant de tema. -Lumiya el va girar de nou perquè la mirés de front, aquesta vegada de manera més forçada-. Sé com de preocupat que estàs. Les venes del teu coll estaven bategant com cucs barril.

-Això ho dubto molt -va dir en Jacen. Com tots els Cavallers Jedi, havia estat entrenat des de la infància per ocultar senyals tan obvis dels seus sentiments. I era molt millor en això que la majoria-. No estic gens preocupat.

-Oh, això puc veure-ho -es va burlar la Lumiya-. Llavors les teves pupil·les han d'estar dilatades perquè estàs tan excitat. -Ella va mirar pel finestral i va permetre que la seva mirada es detingués a la cara del planeta-. Hi ha alguna raó per la qual visitar Hapes et fes feliç?

-Sempre me n'alegro de venir en ajuda d'una vella amiga -va dir acuradament Jacen. L'últim que volia era que la Lumiya seguís investigant i descobrís els seus sentiments per l’Allana i Tenel Ka-. Tenel Ka i jo vam ser companys de classe a l'acadèmia Jedi.

-Ja veig. -La veu de la Lumiya va assumir un to significatiu-. Ara comprenc per què estàs tan preocupat.

El cor d’en Jacen va saltar fins a la seva gola i a ell va començar a preocupar-li que ja hagués dit massa. Li havia promès a la Tenel Ka que mai revelaria el secret de la paternitat de l’Allana a ningú. I quan es tractava de la Lumiya, considerava aquesta promesa doblement vinculant. La Sith considerava l'amor com una benedicció que havia de ser sacrificada per equilibrar la consecució de poder i hi havia algunes coses que Jacen mai estaria disposat a sacrificar.

Jacen va creuar la seva mirada amb la de la Lumiya.

-En realitat, no crec que ho entenguis. -Havia de donar-li una mica més en el que pensar, quelcom que ella trobés fins i tot més captivador que si ell tenia o no una relació amb la Tenel Ka. Va exhalar lentament i després va dir-: Vaig veure cares.

Va continuar relatant la seva visió, descrivint com els caps encaputxats havien cobert una mica més de la galàxia cada vegada que els veia. Quan va acabar, Lumiya va arquejar les seves fines celles.

-I aquest futur et fa por? -preguntà.

-Em costa molt pensar en una dinastia Sith com una cosa bona -va admetre Jacen-. Considera-ho un perjudici de família.

-L’opinió de la teva família ha estat formada per Darth Sidious. -El to de la Lumiya era sorprenentment pacient-. I ell es preocupava més pel poder personal que per la seva responsabilitat envers la galàxia. Aquest no és el camí Sith, com havia cregut que tu sabies a hores d'ara.

-Sé el que clames tu -va dir en Jacen. Malgrat el seu to, li va alleujar haver canviat de tema-. Que el camí Sith és el camí de la justícia i l'ordre.

-El camí Sith és el camí de la pau -li va corregir -. Per portar pau, primer hem de portar justícia i ordre. Per portar justícia i ordre a la galàxia...

-Primer hem de controlar-la -va dir en Jacen-. Ho sé.

Lumiya va passar les puntes dels seus dits per la part interna del braç d’en Jacen.

-Llavors per què et preocupes pel que has vist?

-Saps per què em preocupo. -Jacen va apartar el seu braç. No amb brutalitat, però amb la suficient fermesa com per fer-li saber que no li distraurien els seus jocs-. Vas veure en allò en el que Palpatine i el meu avi es van convertir.

-I així és com sé que tu no cauràs davant les temptacions que els va arruïnar. -Lumiya va fer una pausa per pensar i després va afegir-: Vergere amb certesa tampoc ho pensava... o no hauries estat el qui ella va triar.

Jacen va aixecar les celles.

-Hi havia altres candidats?

-I tant -va dir la Lumiya-. Creus que triaríem a algú per a un paper tan important sense considerar totes les nostres opcions? Kyp Durron és massa tossut i impredictible, Mara està massa compromesa amb les seves afeccions, la teva germana està massa governada per l'emoció...

-Vau considerar la Mara? -Jacen panteixà-. I la Jaina?

-Considerem a tot el món. La teva mare estava massa espantada pel llegat de Darth Vader, el teu oncle estava... -La veu de la Lumiya es va tornar dura i freda-. Bé, ell no hauria escoltat. Estava massa unit al dogma Jedi.

-I a les velles rancors -va afegir en Jacen. La llarga història de malícia i traïció entre el seu oncle i la Lumiya era una de les raons per les que encara tenia dubtes sobre la seva decisió de convertir-se en Sith. Era ben conscient que les xerrades de la Lumiya sobre salvar la galàxia podrien ser una estratagema. Que convertir-los a ell i a Ben en Sith seria una venjança contra Luke que sobrepassaria fins i tot a l’assassinat-. Què hi ha de tu o de la Vergere? Per què preocupar-vos de convertir-me a mi en Sith quan vosaltres éreu Sith?

-Perquè nosaltres no hauríem tingut èxit -va dir la Lumiya-. Jo sóc tan màquina com humana i saps com em limita això.

-Sé la teoria -va dir en Jacen-. Només els éssers vius poden accedir a la Força, així que la gent amb grans parts del cos cibernètiques no poden utilitzar-la en tot el seu potencial. Però, francament, els teus poders de la Força no semblen gens limitats.

-Tampoc ho semblaven els del teu avi. Excepte per a l'Emperador, els poders no tenien límit -va replicar la Lumiya-. Tu tens el potencial per tenir èxit. Jo no.

-I la Vergere? -va preguntar Jacen. Necessitava saber que la Lumiya no l’estava utilitzant per venjar-se d’en Luke. Que ell realment era l'única persona que podria portar una era de pau i ordre a la galàxia-. El seu potencial no estava limitat.

-No de la manera que vols dir. Però hauria pogut ella alguna vegada guanyar-se la confiança d'algun govern? -Lumiya va negar amb el cap tristament-. Sempre estaria tacada. En el millor dels casos, seria sospitosa de ser una agent yuuzhan vong i en el pitjor, de ser una col·laboradora que els va ajudar a conquerir tant.

Jacen va sospirar.

-M'imagino que això és veritat. -Encara no estava segur de si Lumiya li estava dient la veritat o no, però no podia trobar res en les seves explicacions que demostrés que no l'estava dient-. Així que això em va deixar a mi.

-Jo no diria que et va deixar -va replicar la Lumiya-. Clarament eres la millor elecció. La teva reticència a utilitzar Centràlia contra els yuuzhan vong va demostrar que eres capaç de brandar la responsabilitat d'un gran poder. La teva derrota contra Tsavong Lah en combat personal va provar que no tenies por d'utilitzar un gran poder quan era necessari. Tot el que quedava era que la Vergere et reclutés.

-Que em reclutés? -es va mofar Jacen, pensant en el seu llarg captiveri entre els yuuzhan vong-. Vols dir que em capturés, oi?

-Vull dir les dues coses -va dir la Lumiya-. El teu oncle hauria interferit amb el teu entrenament, així que havíem d’aïllar-te. Vergere va tornar amb els yuuzhan vong i els va ajudar a capturar-te i després va fer maniobres per col·locar-se en una posició per supervisar la teva captivitat.

-Vols dir la meva ruptura -la va corregir Jacen. Estava començant a comprendre com d’intricadament que les dues havien planejat el seu destí. El que havia semblat com un accident i una coincidència en aquell moment havia estat part d'una estratègia molt més gran. Una estratègia que ell encara no comprenia completament-. Siguem honestos. Vergere havia de destruir el que jo era abans que pogués convertir-me en el que vosaltres necessitàveu.

Lumiya va inclinar el cap.

-Una gran fortalesa demana un gran sacrifici. Sempre he estat honesta amb tu sobre això. -Ella va mirar pel finestral i va deixar que la seva mirada es detingués a Hapes-. La pregunta és: Has estat tu honest amb mi? Estàs disposat a sacrificar tot el que estimes pel bé més gran?

L'estómac d’en Jacen es va tornar tan buit que va sentir com si s'hagués obert una escotilla dins d'ell. D'alguna manera, Lumiya ho sabia. Va començar a preguntar-se com havia descobert ella la seva relació... i llavors va comprendre que fer això només revelaria la profunditat dels seus sentiments per la Tenel Ka i l’Allana, i incrementaria la probabilitat que Lumiya demandés finalment els seus sacrificis per equilibrar el creixent poder d'ell.

Ell es va col·locar al costat de la Lumiya.

-M’estic afartant que em preguntin quant sacrificaré -va dir ell-. Ja he demostrat...

Un suau timbre va sonar en una petita pantalla a la cantonada del sostre i després la veu d’en Ben va arribar pels altaveus de l'intercomunicador.

-L’Agent Especial Skywalker, senyor. Els paquets han arribat.

-No són paquets, Ben -va dir en Jacen-. Són les nostres convidades. Mostra'ls-hi el camí fins a les seves cabines i...

-Preferiríem reunir-nos amb tu ara. -La veu de la Tenel Ka era menys distintiva que la d’en Ben, però encara era molt reconeixedora-. Ens refrescarem més tard.

-Això estaria bé, Majestat. -Jacen va mirar per trobar la Lumiya estudiant-lo pensativament-. Serà Ben una escorta satisfactòria?

-Bastant -va replicar la Tenel Ka-. Et veurem directament.

El comunicador va cruixir en apagar-se i un centelleig de comprensió va aparèixer als ulls de la Lumiya.

-No hi ha necessitat de preocupar-se, Jacen. Sé quan la meva presència seria un problema.

Ella va anar cap a la cantonada del saló i va tocar amb el seu palmell un sensor de pressió ocult. Un panell de la paret d'un metre d'ample va sortir cap a fora i va lliscar cap a un costat. Ella va travessar l'obertura cap a un estret corredor blanc i després va mirar cap enrere per sobre de la seva espatlla.

-Quan em necessitis, estaré a la meva cabina.

-Bé. -Jacen va anar fins al post d'intel·ligència i va començar a estudiar les dades que la Lumiya havia reunit sobre les nobles de la Tenel Ka-. Et faré saber què més pot dir-nos la Reina Mare sobre aquestes sospitoses.

-Estic segura que serà molt útil -va dir la Lumiya.

Tan aviat com el panell de la paret es va tancar, Jacen va cridar al seu droide de seguretat d'Armes Tendrando, SD-XX, i li va demanar que fes una escombrada de seguretat de tota la sala sencera. Realment no sospitava que la Lumiya plantés un aparell d'espionatge, però no anava a córrer cap risc. Lumiya clarament ja sabia massa sobre la seva relació amb la Tenel Ka i estava determinat a evitar que ella descobrís alguna cosa més.

Per quan Jacen va acabar de revisar els arxius que la Lumiya havia reunit, SD-XX havia completat el seu escombrat i estava dret al costat del post de intel·ligència. Amb la fina armadura i els fotoreceptors blaus que eren a una cara negra i semblant a la d'un crani, s'assemblava a una versió a escala inferior de la seva línia progenitora, els poderosos droides de batalla CYV d'Armes Tendrando.

Jacen es va apartar de la seva pantalla i va assentir.

-Informa.

-Cap aparell d'espionatge detectat pels escombrats preliminar i estàndard. -La veu del droide era atenuada, aspra i només una mica amenaçant-. Permís per procedir amb un escombrat integral.

-No -va dir en Jacen-. No tenim temps per això, Doble-X.

-Un rastreig de seguretat estàndard només té una efectivitat del noranta-tres per cent -va dir el droide-. Si hi ha una raó per sospitar...

-No n'hi ha -va dir en Jacen, aixecant-se. Només tenia uns moments abans que Ben arribés amb la Tenel Ka i l’Allana. Doble-X estava dissenyat per semblar amenaçador i sinistre i no volia que el droide li provoqués malsons a la seva filla-. Retira't.

Doble-X va romandre al costat del post d'intel·ligència.

-Pot estar vostè segur, coronel? En la meva experiència, sempre hi ha una raó per sospitar.

-Estic segur. -Jacen va apuntar cap a la sortida oculta que la Lumiya havia utilitzat-. Vés per la sortida posterior. Estic a punt de rebre visitants i no tenen autorització per veure't.

Doble-X es va inclinar cap endavant per la cintura i després va fixar els seus fotoreceptors blaus a la cara d’en Jacen i no va dir res.

-Vés-te'n -va dir en Jacen-. És una ordre.

La veu de Doble-X es va tornar freda.

-Rebut.

Va pivotar i va caminar amb pas majestuós fins a la cantonada en complet silenci, després va tocar el sensor de pressió i es va esvair corredor avall. Un moment després la veu femenina de la droide recepcionista d’en Jacen va sonar per l'altaveu de l'intercomunicador.

-L’Agent Especial Skywalker aquí amb les seves convidades, coronel Solo.

-Fes-los passar.

Jacen es va aixecar i va sortir de darrere del post d'intel·ligència. La porta xiuxiuejà i la Tenel Ka va entrar a grans gambades al Saló de Comandament amb l’Allana al seu costat.

Mare i filla estaven vestides per igual amb vestits de vol confeccionats amb electroteix gris, un material de teixit més conegut pel seu lustre opalescent i el seu cost desorbitat que per la seva efectivitat com a armadura per a tot propòsit.

Darrere d'elles venia Ben amb les seves vestidures negres de la GAG i una dona gran amb un llarg nas aguilenc que Jacen va reconèixer com l'ajudant personal de la Tenel Ka, Lady Galney. Tancant la marxa estava DD-11A, una gran Droid Defensora amb una cara de querubí, un tors de sintepell i braços plens d'armes. La droide servia a l’Allana com guardaespatlles i mainadera.

Jacen va començar a inclinar-se davant la Tenel Ka, però tan aviat com Allana el va veure, es va alliberar de la mà de la Tenel Ka i va córrer per la coberta amb els braços molt oberts.

-Yedi Jacen!

Jacen va riure i es va inclinar per agafar-la en braços i tots els problemes van deixar els seus pensaments. Ella era una bella nena petita amb els cabells pèl-rojos de la seva mare i un nas de botó i ell de cop i volta va saber que la seva llarga lluita valia la pena, que mai podria deixar d'intentar portar pau i ordre a la galàxia... que Allana i tots els nens com ella es mereixien créixer en mons que no estiguessin preocupats per la guerra i la injustícia.

Allana es va inclinar cap enrere, estudiant a Jacen amb un parell de grans ulls grisos.

-Jacen, alguns homes dolents han intentat matar-nos però els guàrdies de la mare els van perseguir de manera que ara ja podem tenir no més festes...

-No podem tenir més festes -la va corregir Tenel Ka. S'havia detingut a tres passos d’en Jacen. Tot i els cercles de preocupació sota els seus ulls, estava tan radiant com sempre, amb les galtes altes i una llarga trena vermella penjant sobre un espatlla-. Deixa que el coronel Solo et baixi. Ara ets una nena tan gran que t'has tornat molt pesada perquè et tinguin en braços molt de temps.

Això no era pas veritat, per descomptat. Jacen podria haver sostingut a l’Allana en els seus braços eternament, perquè en el seu interior estava aterrit del sacrifici que la Lumiya seguia indicant-li. Volia sostenir a la seva filla eternament, mantenir-la pressionada fora de perill contra ell i mantenir-se en contacte constant amb ella a través de la Força. Però fer qualsevol d'aquestes coses paternals només la col·locarien fins i tot en més perill. Fins i tot aquesta petita demostració d'afecte de l’Allana havia posat una expressió pensativa en les cares d’en Ben i de Lady Galney.

-La Reina Mare té raó -va dir en Jacen, sostenint a l’Allana a una distància on pogués mirar-la. Encara que s’ho manegava per visitar-les tres o quatre vegades a l'any, aquesta era la primera vegada que ell s'havia adonat del mateix ferotge centelleig als ulls de l’Allana que tan sovint havia vist en els de la seva pròpia mare mentre ell creixia-. Puc tornar-te ara a la coberta?

Allana va arrufar les celles.

-Se suposa que els Yedi són fodts!

-Sóc fort. -Jacen va riure-. Però necessito estalviar les meves forces per quan trobi als homes dolents.

Els ulls de l’Allana es van obrir molt.

-Aniràs a lluitar amb els homes dolents?

-I tant -va dir en Jacen-. Perseguir homes dolents és la meva feina.

Allana va considerar això durant un moment.

-Molt bé, Jacen -va dir llavors-. Pots baixar-me... per ara.

-Gràcies. -Jacen va baixar-la a la coberta i la va veure tornar al costat de la Tenel Ka. Llavors ell es va tornar cap a Ben, que encara li estava estudiant acuradament i va dir-: M'agradaria que escortessis a Lady Galney a la suite de convidats. Queda't allà durant la seva inspecció.

-D'acord. -La veu d’en Ben va trair la seva decepció-. Vull dir, com vulgui, coronel.

Jacen hauria preferit deixar que Ben es quedés durant la reunió amb la Tenel Ka. Però Ben havia estat present quan Jacen va descobrir que era el pare de l’Allana i a Jacen li preocupava que veure'ls junts superés l'esborrat de memòria que havia utilitzat per alterar els records d’en Ben de l'incident.

A continuació, Jacen es va tornar cap a Lady Galney.

-Ben s'encarregarà de tot el que necessiti per assegurar la comoditat de la Reina Mare.

-En realitat, jo em quedaré. -Galney li va dirigir un rutilant somriure fred-. Com estic segura que pots creure que, els temps han estat bastant difícils per a la Reina Mare.

-Estaré bé, Lady Galney. -Tenel Ka va mantenir la mirada fixa en Jacen mentre parlava-. El suggeriment del coronel Solo és excel·lent i m'agradaria que portés a DD i Allana amb vostès. Ben, vull dir, l'Agent Especial Skywalker, pot vigilar a la Chume'da mentre DD fa un escombrat de seguretat.

Els ulls verds de la Galney van centellejar amb fúria en direcció a Jacen, però va inclinar el cap davant la Tenel Ka.

-Com desitgeu. -Ella va allargar la mà cap a l’Allana-. Anem, Chume'da.

Allana va caminar més enllà de la mà que se li oferia cap a Ben, després va agafar la mà d'ell i el va arrossegar cap a la sortida.

-Tu també ets un Yedi, Ben?

-Sí. -Ben va llançar una mirada culpable per sobre de la seva espatlla i després ho esmenà-. D'alguna manera. M'estic entrenant.

-Mare va ser una vegada una Yedi -va dir assentint-. Encara té el seu sabre làser i pactica amb un demot...

La narrativa de l’Allana es va tornar inaudible mentre liderava al seu petit seguici més endins en l'avantsala. Una vegada que la porta es va tancar darrere de DD i Galney, Jacen i la Tenel Ka es van quedar un davant un altre en un incert silenci, amb els ulls trobats, però amb els seus cossos encara separats per tres passos.

Finalment, Jacen va estar segur que ningú tornaria inesperadament.

-Està bé -va dir-. Acabo de fer un escombrat de seguretat.

La Tenel Ka no va somriure, però una expressió d'alleujament va creuar la seva cara. Estava en braços d’en Jacen gairebé abans que ell pogués obrir-los.

-M'alegro de tenir-te aquí, Jacen. Gràcies per venir.

-M'alegro que m'ho demanessis. -Jacen la va abraçar contra el seu pit i després va dir-: Encara que no necessitaves pujar aquí. Jo hauria estat més que content amb anar al palau.

-No. Això és millor. –La Tenel Ka es va apartar prou per aixecar la mirada fins als ulls d'ell-. Necessitava portar a l’Allana a algun lloc segur.

Jacen va aixecar una cella.

-I el teu palau no ho és?

-No en aquest moment. -Tenel Ka va agafar la seva mà i el va portar cap al finestral, on la creixent foscor del costat nocturn del planeta estava justament rotant cap a la vista-. Algú va enverinar als testimonis.

-Els testimonis? -va preguntar en Jacen.

-De l'intent de cop d'estat -va explicar la Tenel Ka-. Tenia a tots els que van veure l'atac aïllats en el Pou.

-El Pou és el teu centre de detenció? -va preguntar en Jacen.

Tenel Ka va assentir.

-El meu centre de detenció secret -va explicar ella-. Còmode, ocult i molt segur. Els meus avantpassats l'han utilitzat durant més de vint segles per detenir les nobles problemàtiques i ningú havia escapat mai d'ell.

-Encara no ho han fet, si entenc correctament el que has dit. -Jacen va posar un somriure tort Solo-. Llevat que la definició hapana d'escapar sigui més àmplia que en la major part de la galàxia.

La Tenel Ka li va arrufar les celles.

-La teva broma no té gràcia, Jacen. La majoria dels homes que van morir eren espectadors innocents. Només els estava retenint fins que pogués determinar qui estava i no estava involucrat en l'atac.

-Espectadors? Per què algú enverinaria...? -Jacen va deixar la pregunta sense acabar i després va dir-: Tenel Ka, qui vulgui que matés als presoners està intentant fer quelcom més que silenciar els co-conspiradors.

La Tenel Ka va assentir.

-Si tot el que desitgessin fora protegir la seva pròpia identitat, no haurien enverinat a tots els presoners. -Ella es va girar i va mirar al planeta enfosquit de més avall-. Les usurpadores volien que semblés que estic matant als innocents de la mateixa manera que als culpables. Estan intentant tornar als meus nobles contra mi.

-No deixarem que això passi. Descobrirem qui són aquestes usurpadores i les aturarem. -Jacen va col·locar les seves mans a les espatlles d'ella-. Vas dir que el Pou és secret. Qui el coneix?

-Només una companyia de la meva guàrdia personal i uns quants membres del meu cercle íntim.

-Podria ser algú en la guàrdia -va dir en Jacen-. Però les probabilitats són...

-Sí. Sempre sembla ser els que estan més propers a tu.

Jacen va mirar cap a la sortida del saló.

-Lady Galney?

-Això no és el que vull dir -va dir la Tenel Ka-. Els membres de la família de Lady Galney estan entre els meus més forts partidaris. La seva germana s'unirà a la meva causa en el moment en què la Jaina lliuri la meva trucada.

En Jacen va arrufar les celles.

-La Jaina va estar aquí?

-Sí. –L Tenel Ka va agafar la mà d’en Jacen i el va portar cap a l'àrea per xerrar del saló-. La teva germana va arribar poc després que els teus pares.

-Els meus pares? -Jacen es tornava més perplex a cada moment-. Què estan fent ells aquí?

-Res, ja no. Han fugit. -Tenel Ka es va asseure al sofà i va atreure a Jacen al seu costat-. Em temo que poden haver estat involucrats en l'intent d'assassinat.

-Involucrats?

-Participat -va aclarir la Tenel Ka.

Durant un temps, Jacen va estar massa commocionat per replicar. Sabia que els seus pares havien triat el bàndol de Corèllia en el conflicte (aquesta era una de les poques coses que li feien qüestionar-se la posició de l'Aliança Galàctica), però l'assassinat no era el seu estil. Almenys, havia pensat que no ho era, fins que va començar a llegir els informes d'intel·ligència descrivint el paper del seu pare en l'assassinat d’en Thrackan Sal-Solo.

Finalment, Jacen es va tornar cap a la Tenel Ka.

-Estàs segura?

-Estic segura que eren aquí -va explicar la Tenel Ka-. Van arribar el dia de la Desfilada de la Reina i van insistir que tenien una cita per veure’m. Al principi, vaig pensar que hi havia hagut una mala comunicació, però el meu equip de seguretat està convençut ara que la seva tasca era causar una bretxa en la meva rutina de seguretat.

-El teu equip de seguretat està convençut. -Jacen es va posar dempeus i va mirar cap al racó, intentant trobar-li sentit al que estava sentint, intentant imaginar-se a la gent que li havia criat, el pocavergonya de bon cor i la diplomàtica de principis, tendint-li un parany a la Tenel Ka per a un intent d’assassinat-. Què creus tu?

-Jacen, no sé què pensar -va dir la Tenel Ka-. Alguns informes preliminars suggereixen que podrien haver estat intentant advertir-me sobre l'assassinat, però...

Jacen va continuar de cara cap al racó. Estava començant a sentir-se gairebé alleujat. Potser Allana no era el sacrifici del qual la Lumiya estava parlant.

Potser els seus pares eren el que es requeria retre i potser els seus morts no serien un acte a sang freda de traïció, després de tot. Potser serviria a l’Equilibri, en lliurar merament una justícia final i terrible a un parell més de terroristes assassins.

-Però què? -va preguntar ell, sense apartar la mirada del racó-. Continua.

-Però van ser vistos marxant amb la líder dels assassins -va acabar la Tenel Ka-. Ella fins i tot va acudir en ajuda d'ells quan els meus guàrdies els van atrapar.

-Ja veig. -Una terrible sensació de tristesa va envair a Jacen i una sensació d'inevitabilitat. Realment els seus pares havien creuat la línia que separava els herois dels assassins? S'havien realment lliscat fins al fangós regne del terrorisme? Es va tornar per mirar d'enfront la Tenel Ka-. Hi ha alguna raó per pensar que hauríem de col·locar la nostra fe en els informes que suggereixen que estaven intentant advertir-te?

La Tenel Ka va abaixar la mirada.

-En realitat no.

-Vaig pensar que no. -Jacen va creuar la sala fins el seu post de comunicacions-. Sembla que els meus pares s'han convertit en part del problema en aquesta guerra.

-Jacen, què estàs fent? -va preguntar la Tenel Ka, seguint-lo-. Si us plau recorda que tot i com sembli de dolent, no coneixem encara tota la història.

-Però necessitem conèixer-la. -Jacen va lliscar a la cadira i va activar la pantalla de dades i va començar a revisar una llarga llista de formularis electrònics-. Això és pel que necessitem trobar-los.

-Ho necessitem? –La Tenel Ka va envoltar l'escriptori i es va aturar darrere d’ell-. Després que el Falcó Mil·lenari deixés Hapes, es va esvair en les Boires Transitòries. Mentre romangui desaparegut, estic disposada a donar-los als teus pares el benefici del dubte... de fet, vull fer-ho.

-Tenel Ka, simplement no podem fer això. -Jacen va trobar el formulari que estava buscant, una ORDRE DE RECERCA I CAPTURA DE LA GAG, i va començar a introduir els noms dels seus pares-. Però gràcies per l'oferiment.

-Jacen, atura’t. –La Tenel Ka va utilitzar la Força per apartar les mans d'ell del teclat-. Si estàs enfadat amb ells perquè Allana va estar amenaçada, això no és just. Els teus pares ni tan sols saben que Allana és la seva néta i hauria hagut un intent d'assassinat de totes maneres.

Jacen va baixar la seva guàrdia perquè la Tenel Ka pogués sentir les seves emocions.

-No estic enfadat -va dir llavors-. Estic trist.

Va alliberar les seves mans de la subjecció en la Força i va continuar introduint les dades dels seus pares en l'ordre.

-Però això és més gran que jo. I podria ser fins i tot més gran que el Consorci de Hapes. –Va introduir la descripció del Falcó Mil·lenari, després va prémer una tecla i va enviar l'ordre al centre de despatxos-. Sigui el que sigui el que els terroristes estan planejant, els meus pares són part d'això. I la GAG necessita saber com.

Següent