Tempesta (XXII)

Anterior

CAPÍTOL 22

Amb un eixam de Miy'tils d'ales en forma de pinça rosegant els escuts davanters i un creuer de batalla classe Nova mossegant la popa, LA Leia li estava donant estrebades a la palanca de control del pilot de manera aleatòria, confiant en la Força i en la sort cega per portar al Falcó a través d'una tempesta de foc enemic. Com Han havia fet això durant quaranta anys sense fer que els convertissin en àtoms, o almenys desenvolupant un estómac nerviós, estava més enllà de la seva imaginació. Només esperava que fos una pilot prou bona per fer-los passar per això fins que la flota de rescat de l'Aliança arribés... i per saber que no havia estat equivocada sobre la seva arribada.

Resplendors daurades d'energia dispersada van començar a aparèixer uns quants metres més endavant, senyal que els escuts del Falcó s'estaven sobrecarregant. La Leia va ignorar la tempesta de centelleigs prou com per mirar al seient del copilot, on Han s'asseia encorbat sobre un panell d'ajustos d'escuts desmuntat. C-3PO estava al costat d'ell, intentant mantenir ferm el panell contra el panell de control mentre Han treballava.

-Com van aquestes reparacions dels escuts?

-Fins i tot jo no puc empalmar un objectiu mòbil -es va queixar en Han-. Mantingues-lo ferm, 3PO!

-No és culpa meva -va replicar C-3PO-. Mantenir ferm és bastant impossible mentre la princesa Leia continua evadint el foc enemic. Els compensadors d'inèrcia del Falcó simplement són inadequats per a aquesta classe de maniobres.

El Falcó es va llançar cap endavant mentre un tret de turbolàser arribava als escuts posteriors i llavors el timbre d'una alarma va sonar des del panell de control, anunciant una necessitat desesperada de redistribuir l'energia dels escuts.

-Ho estic intentant -li va murmurar Han a timbre-. Ho estic intentant!

La Leia va traçar un ample arc per evitar un grup de míssils d'impacte. El Falcó es va estremir mentre els noghri, operant les torretes de canons, alliberaven els canons quàdruples. El Miy'til que havia llançat l'atac va esclatar en una bullent esfera de flames.

C-3PO va clacar amb alarma.

-Això és la meva mà, capità Solo!

-Deixa de ploriquejar -li va ordenar Han-. Ni tan sols ha cremat un forat.

-Encara necessitaré una nova cobertura metacarpiana -es va queixar el droide-. Potser no necessitaríem evadir-nos tan salvatgement si la princesa Leia viatgés en una direcció oposada a l'enemic.

-No puc fer-ho, 3PO -va dir la Leia. En aquell moment, s'allunyava volant de les usurpadores en un angle recte, fent tot el que podia per mantenir al Falcó apuntat cap al creixent arc groc de la tercera lluna de Hapes, Megos-. Quedarem atrapats en el foc creuat.

-Foc creuat? -va preguntar C-3PO-. Entre qui? No veig una flota amistosa sortint de l’hiperespai darrere nostre.

-Estarà aquí -va dir la Leia.

-És clar, un d'aquests dies -va afegir en Han.

La Leia difícilment podia culpar al Han pel seu escepticisme. La flota de rescat de l'Aliança ja hauria d'estar atacant i el breu frec del contacte de la Força que havia sentit abans difícilment era una confirmació de la seva existència. Però res més tenia sentit. Hi havia sentit a la Jaina i a Zekk vigilant mentre el Falcó partia del Cúmul d'Asteroides Kiris, el que només podia significar que l'Aliança Galàctica havia estat esperant l'oportunitat adequada per atacar a la flota d'assalt secreta corelliana.

Així que, per què no estaven atacant?

Un tret turbolàser va esclatar prop de babord, llançant lateralment al Falcó i estavellant a C-3PO contra la part posterior del seient de la Leia. El droide va rebotar i es va estavellar a la coberta, deixant un embolic de cables trencats deixant anar espurnes en un buit buit d'un panell de control.

-Ai mare -va dir C-3PO des de darrere de la Leia-. Sembla que he arrencat el panell d'ajust dels escuts del tauler de control. Ara li portarà el doble de temps al capità Solo fer les reparacions!

-Oblida-ho, 3PO. -La barra del soldador va fer un suau snap mentre Han la desactivava-. Mai vam tenir una oportunitat.

La resignació en la veu d’en Han va preocupar a la Leia més del que ho hauria fet qualsevol quantitat de crits i malediccions. Gairebé semblava com si ell no cregués que sortirien d'aquesta, com si no cregués que ella era una pilot prou bona per salvar-los.

-Em sap greu haver passat per alt el teu senyal sobre allò del missatge -li va dir en Han a la Leia-. Fer que li disparessin al panell de control ens passarà factura.

-No, Han, jo ho sento -va replicar la Leia. Amb la pantalla tàctica encara sense mostrar signes de la Flota de l'Aliança, s’estava començant a preguntar si havia fet bé en urgir a la Tenel Ka a mantenir-se ferma en primer lloc-. Però no vaig a rendir-me. -Va posar una mà en els impulsors-. Veus alguna raó per la qual no hagi d’empènyer amb duresa els motors?

-Vols dir a part de la fugida en la línia de refrigerant i la placa de vector número quatre posant-se enganxosa?

-Sí. –La Leia gairebé va apartar la mà dels impulsors. No s'havia adonat de la placa de vector enganxosa-. Vull dir a part d'aquests dos problemes.

-Bé, llavors... no, no en veig cap. -Han va sonar una mica més esperançat, com si acceptar una aposta desesperada contra les seves vides fora tot el que mai necessités per alegrar-se -. Dóna-li canya, cor.

La Leia va apuntar el morro del Falcó directe cap al fosc interior de l'arc de la lluna, després va empènyer els impulsors més enllà dels límits de sobrecàrrega i va seguir empenyent fins que ja no van anar més enllà. Es va sentir enfonsar-se en el seu seient mentre l'acceleració de la nau posava a prova els ja sobrecarregats compensadors d'inèrcia i llavors van sortir disparats cap a l’eixam de Miy'tils que havien estat empaitant-los.

Quan el Falcó va viatjar a tota velocitat entre ells, els caces van fer trets a boca de canó i l'espai va explotar en una paret de flors d'energia.

Els noghri van respondre amb els canons quàdruples, acabant amb quatre caces en la meitat de temps.

Llavors el Falcó havia travessat la seva formació, amb res excepte la falç plena de cràters de Megos engrandint-se ràpidament a la coberta del davant.

Els Miy'tils van llançar una andanada desesperada de míssils d'impacte i es van tornar per col·locar-se en posició per perseguir-los entre el Falcó i el creuer Nova, exactament com la Leia havia esperat que fessin. En Han va activar els llançadors de cimbells i els noghri mantenien els canons quàdruples disparant i els míssils van començar a esvair-se de la pantalla tàctica de dos en dos i de tres en tres.

Tement arribar als seus propis caces, el Nova va fer callar els seus turbolàsers i hi va haver un moment de pau relativa mentre els Miy'tils van lluitar per tornar de nou a l'abast dels canons i refixar els blancs. La Leia va mantenir el seu morro apuntat directament cap endavant, afegint l'estirada gravitacional a l'acceleració de la nau, i la distància entre el Falcó i Megos va començar a disminuir més ràpidament que la distància entre el Falcó i els Miy'tils.

-Intentant la vella Fona Solo? -va preguntar en Han.

-Una parcial, en qualsevol cas -va dir la Leia-. Sembla un bon moment per aprendre-la.

-És clar, per què no? -va replicar en Han-. Saps que és una maniobra bastant difícil a màxima acceleració, oi?

La Leia va assentir.

-Vaig pensar que podria ser-ho.

-I si aquesta placa de vector s'enganxa en el moment equivocat, saps que el cràter que perforarem tindrà uns tres quilòmetres de profunditat?

-En realitat no havia fet els càlculs -va admetre la Leia.

-Tampoc crec que els hagi fet el capità Solo -va dir C-3PO des de la coberta darrere d’ella-. Amb la nostra acceleració i massa actuals, el cràter estarà més a prop dels cinc quilòmetres de profunditat, assumint que les nostres nacel·les no se sobreescalfin i ens vaporitzin primer, per descomptat.

La Leia encara estava digerint aquesta idea tan alegre quan una freda esgarrifança li va baixar per l'esquena. Va mirar a la pantalla tàctica i va veure que els Miy'tils estaven girant amb duresa a babord, intentant obrir una clara línia de tir per al Nova.

Ella va girar la palanca de control en la mateixa direcció, intentant mantenir els caces darrere d'ells i escorant-se cap al centre de la lluna... en la direcció equivocada per a la maniobra de la Fona.

-Uh, amor? -La veu d’en Han era nerviosa i alta-. Això és...

Un bullent núvol de brillantor va esclatar a estribord, embolicant la posició que justament acabaven d'abandonar.

-... Un bonic salvament -va admetre en Han-. Probablement jo hauria fet el mateix.

-Si tu ho dius, estimat.

La Leia va mirar a la pantalla tàctica i va veure que el Nova havia aixecat una paret de foc turbolàser al llarg del Falcó, tallant-li la ruta que necessitava seguir per completar la seva maniobra. Els Miy'tils encara s'acostaven per darrere, disminuint la distància de manera contínua. La Leia va maleir la competència de la comandant enemiga i va tirar cap enrere de la palanca de control. La placa de vector número quatre no va respondre, col·locant a tota la nau en una oscil·lació perillosa i que trencava les soldadures.

La Leia va allargar la mà per tornar a baixar els impulsors.

-Massa tard! -li va advertir en Han-. No podem deixar-los que disminueixin la distància. Haurem de fer una Fona Inversa parcial.

-Una Fona Inversa parcial? -va preguntar la Leia. El costat brillant de la lluna s'estava perdent-se de vista i ara no hi havia res davant excepte la negror absoluta del costat fosc de Megos-. Mai he sentit parlar d'això.

-És clar que no -va respondre en Han-. És nou.

-Nou? –La Leia va tenir un mal pressentiment-. Han, aquesta placa de vector s'està enganxant de nou. No pots sentir la vibració?

-Només mantingues aixecat el morro -va dir en Han-. Ho estàs fent genial.

Fer-ho genial no era una garantia de supervivència, i la Leia ho sabia, però sentir-li-ho dir al Han li va fer sentir-se millor sobre les possibilitats. Va continuar mantenint la palanca de control cap enrere, vibrant tant en la seva cadira que ni tan sols podia llegir l'indicador de temperatura de la nacel·la, el que probablement era millor, donada la fugida de refrigerant i quant de temps havien estat volant a una acceleració màxima.

Sent massa gran i pesat per seguir al Falcó, el Nova s'havia separat i s'havia tornat en la direcció oposada. Però els Miy'tils van continuar disminuint la distància i aviat van començar a colpejar de nou els escuts posteriors. La Leia va poder fer poc per detenir-los. Amb el Falcó estremint-se com un neimoidià sent interrogat i la fosca superfície de la lluna acostant-se ràpidament, va haver de concentrar tots els seus esforços simplement a mantenir el control de la nau.

Finalment, un trosset de vellut clapejat d'estrelles va aparèixer al llarg de la coberta superior del Falcó. La Leia va continuar mantenint la palanca de control cap a enrere, amb el seu alleujament creixent mentre el trosset lentament es va convertir en una banda de vint centímetres d'espai obert penjant per sobre del fosc horitzó ondulant.

-No podria haver-ho fet millor jo mateix! -va exclamar en Han, fins i tot més alleujat que la Leia-. D'acord, ara pots anivellar-la.

Un rugit entretallat va sonar des del més profund de la nau mentre els canons làser dels Miy'til finalment es van obrir pas a través dels escuts i van començar a colpejar l'armadura del nucli, llavors l'horitzó de Megos de cop i volta es va tornar angulós i es va estirar de nou cap a la part alta de la coberta del Falcó.

-Una serralada! -va cridar C-3PO-. Això amb certesa complicarà la nostra fugida.

-Complicar-la? -Han es va tornar per mirar el droide-. Si fos jo el qui estigués pilotant, estaries allà darrera cridant: «Estem condemnats, estem condemnats!»

-Bastant probablement -va admetre C-3PO-. Però la princesa Leia és una Jedi.

La Leia li hauria donat les gràcies al droide pel seu vot de confiança, llevat que estava bastant segura que estaria malament col·locada en al voltant de tres segons. Va continuar mantenint la palanca de control cap enrere, intentant forçar al Falcó a pujar més ràpidament. Llavors va veure un buit angulós de llum d'estrelles que es veia a través de les muntanyes de davant. Va empènyer la palanca de control fins a la seva posició central. La placa de vector es va enlairar i la nau finalment va deixar de vibrar.

-Uh, Leia -va dir en Han-. Aquesta part sobre anivellar-la? Pots oblidar...

-Massa tard! –La Leia va girar al Falcó cap al buit, apropant-se en un angle de manera que el morro apuntés a la muntanya de la part més allunyada-. Llança els míssils!

-Míssils? -Han va mirar cap endavant i va veure el buit que s'obria davant seu, després va allargar la mà i va connectar el botó per armar-los -. Per què no?

Va pressionar un parell de botons de LLANÇAMENT i dos cercles blaus van aparèixer davant de la cabina i llavors es van enfonsar ràpidament mentre els míssils s'allunyaven. La Leia va fer girar el Falcó cap amunt i es va escorar en el forat amb els seus perseguidors encara darrere. Estava massa ocupada pilotant per veure què va passar a continuació, però per quan el Falcó va aconseguir la falca plena d'estrelles de l'altre costat del canó, els impactes en la seva popa havien parat.

Mentre sortien disparats del canó, la superfície de la lluna va caure allunyant-se i la Leia finalment va tenir temps d’arriscar-se a fer una ullada a la pantalla tàctica. Els Miy'tils havien desaparegut, o destruïts amb runes quan els míssils van omplir la boca del canó o momentàniament avantatjats.

La Leia es va quedar a un quilòmetre de la superfície durant uns quants segons per assegurar-se que cap Miy'til supervivent anava a aparèixer des de darrere de la serralada, llavors va empènyer la palanca de comandament cap enrere i va apuntar el seu morro lluny de la lluna.

Acabaven de començar a escalar quan l'espai de davant es va trencar amb serps tortes d’iridescència. L'alarma de proximitat bramà en connectar-se i el finestral de sobte estava ple d'halos blaus fent-se constantment més grans.

-Què dimonis? -va panteixar la Leia.

-Crec que la teva flota va aparèixer -va dir en Han-. I en el lloc equivocat!

La Leia va baixar la vista i va trobar la seva pantalla tàctica omplint-se més per moments. Fragates, creuers i destructors estel·lars estaven revertint l'hiperespai a una velocitat de dos o tres per segon, tots abocant caces a l'espai i accelerant cap a Megos a màxima energia. El nom Almirall Ackbar va aparèixer sota un destructor estel·lar a la part posterior de la formació i de sobte la Leia va entendre per què li havia costat tant de temps atacar l'Aliança.

-Aquest és Bwua'tu!

-M’ho figuro -va grunyir en Han-. Per què faria un bothan un atac directe quan pot intentar alguna cosa tan difícil com sortir de darrere d'una lluna en el seu lloc?

-Bé, almenys es preocupen prou per enviar al millor. –La Leia va empènyer el morro del Falcó cap avall i va començar a dirigir-se de nou cap a la lluna. Continuar amb l'aproximació cap a una flota que revertia en aquesta velocitat no era una opció. Fins i tot si Bwua'tu comprenia que no anaven en una passada d'atac, les possibilitats d'una col·lisió de cap amb una de les seves naus capitals encara li forçaria a fer-los esclatar fins convertir-los en àtoms-. Què et sembla? Busquem un cràter per amagar-nos?

-En aquesta velocitat, nosaltres faríem un cràter -va dir en Han-. No hi ha temps per frenar.

-Vols dir...

-Sí -va dir en Han-. Hem de fer tota la Fona.

-De tornada a la batalla? -va preguntar la Leia-. Sense escuts posteriors?

-Relaxa’t -va dir en Han-. En aquesta velocitat, estarem a l'altra banda de la lluita abans que els artillers ens fixin.

-El que vol dir que ens dispararan a la popa -va apuntar la Leia-. On no tenim escuts!

-Bé, sí -va dir en Han-. Tens una idea millor?

La Leia va haver d'admetre que no la tenia. Estaven en un mal punt. Per descomptat, havien estat en mals punts centenars de vegades abans. Però aquesta vegada, ella estava asseguda darrere de la palanca de control del pilot en lloc d’en Han... i ell mai l'hauria deixat tirada.

La Leia va mirar pel finestral i va veure que ja estaven arribant al costat lluminós de Megos.

-Com ho està portant la temperatura de la nostra nacel·la? -va preguntar.

-No està malament -va dir en Han-. Només estem al trenta-set per cent per sobre de les especificacions.

-I estàs segur que podem arribar al quaranta?

-És clar -va dir en Han-. Simplement no sé quant de temps podem quedar-nos allà.

La Leia va considerar reduir els impulsors, però per llavors ja estaven creuant entre Megos i Hapes i una imatge completa de la batalla la va convèncer que voldrien tota la velocitat que poguessin aconseguir. L'espai de davant era un gran llençol de foc turbolàser, puntuada per buits carmesins d'energia i els petits trossets de naus llançant flames, vapor i vides.

Mentre el Falcó va deixar la lluna enrere, una pantalla molt plena de Dracs de batalla, semblant com plats apilats en aquesta distància, va començar a aparèixer dins de la conflagració. Estaven agrupats davant de dos ous de la mida de polzes, retrocedint lentament cap a Hapes i llançant tal paret de foc que els cuirassats corellians s'havien vist forçats a abandonar la seva tàctica de penetració i simplement intentaven colpejar des curt abast.

-Sembla que la Tenel Ka va confiar en nosaltres.

-Sí. Només espero que això no faci que la matin -va dir en Han-. Bwua'tu es va prendre massa temps per arribar-hi. Hi ha moltes naus trencades surant per aquí.

La Leia estava massa ocupada pilotant per comprovar la pantalla, però estava segura que el bothan estaria en desacord amb la declaració d’en Han. Des d'un punt de vista estratègic, salvar la Tenel Ka seria una meta secundària a destruir la flota corelliana, atès que això últim seria un cop tan demolidor que bé podria acabar la revolta. Però la Leia no li va dir això al Han. Això només li faria sentir-se enfadat i traït. I la veritat era que ella ja se sentia bastant enfadada per tots dos.

Veient que seria impossible lliscar més enllà de la batalla fora de l'abast dels turbolàsers, La Leia va fer girar el Falcó darrere de la flota de les usurpadores i va mirar amb horror i fascinació com el combat es feia més gran i més brillant. En uns segons l'infern va omplir completament el costat de la coberta d’en Han, centellejant i bullint tan brillantment que era impossible veure el planeta que hi havia darrere.

La brillantor va començar a lliscar cap a la part posterior de la coberta i encara ningú va disparar contra el Falcó. La Leia va començar a esperar que les usurpadores estiguessin simplement massa ocupades per adonar-se d'un petit transport fent ziga-zagues més enllà d'elles, fins que tota la seva esquena va començar a picar-li amb el sentit de perill i saber que no tenien tanta sort.

-Sella les escotilles! -va ordenar.

La Leia els va fer rodar sobre un costat i la nau va començar a vibrar violentament mentre l'enganxosa placa de vector es va quedar enxampada de nou. Una llança d'un metre d'ampla de foc blau va donar una punyalada més enllà del ventre del Falcó i llavors un altre tret va passar just a un braç de distància per sobre de la coberta.

Ella va empènyer la palanca de control cap endavant i va sentir que es quedava atrapada a mig camí. El Falcó va començar a saltar... i llavors de cop i volta va parar quan un tret de turbolàser va colpejar la popa amb un impacte ensordidor.

La Leia va aspirar el que temia que podia ser el seu últim alè i es va girar per dir-li adéu al Han... llavors va sentir obeir a la palanca de control i va veure estrelles girant davant d'ells. Un remolí de trets de turbolàser van passar inofensivament més enllà, fent-se més prims i més distants fins que van cessar completament i el so de les alarmes de danys va omplir la cabina, el que significava que encara tenien aire.

La Leia va tornar a tirar cap enrere de la palanca de control. Era una mica pesada, però el Falcó havia deixat de vibrar i ella ràpidament va portar la nau sota control.

-Què ha passat? -va preguntar en descobrir que encara estava mirant al Han.

-Sembla com un cop indirecte a la part posterior d'estribord. -La seva veu estava calmada però determinada i la seva mirada estava fixa en el panell de control-. No crec que ni tan sols tinguem ja les plaques de vector tres i quatre... i potser hauries de baixar aquests impulsors. Hem perdut una altra línia de refrigerant.

La Leia obedientment va baixar els impulsors i llavors va comprendre que els atacs de turbolàser havien parat.

-Han, això no és el que vull dir. Encara estem vius.

Han finalment va aixecar la mirada, somrient burletament davant la sorpresa en la veu d'ella.

-És clar que sí -va dir ell-. Ets una Jedi, recordes?

-Molt graciós -va replicar la Leia. Va comprovar la pantalla tàctica i va veure la raó per la qual ningú els estava disparant. La flota d’en Bwua'tu havia envoltat finalment Megos i havia obert foc, obrint un forat en el flanc de la flota de les usurpadores que no deixava dubtes sobre el resultat final de la batalla-. Però és veritat. Podríem simplement sobreviure-hi.

Per descomptat, això va ser quan l'alarma de proximitat va tornar a bramar en connectar-se. Llaços de color van ballar a través de l'espai davant seu i llavors halos blaus van començar a parpellejar en encendre’s i a créixer fins a les formes de les llums posterior d'una flota que arribava.

-Una altra? -va panteixar en Han-. Què és això, una guerra?

En el viatge de tornada des de Terephon, l'Explorador se les havia arreglat per guanyar-li a la Ducha en arribar a Hapes retallant marges de seguretat i empenyent amb força entre salts. Però Ben encara estava connectant el sistema de comunicacions quan la flota Galney va sortir de l'hiperespai al costat d'ells i va començar a accelerar cap a la batalla. En aquesta distància, el conflicte era poc més que una taca de radiació parpellejant contra la cara de color d'una joia del planeta, però Ben podia sentir-la fent-li trossos per dins. Podia sentir totes aquestes vides apagant-se. Li recordava què havia intentat ocultar-se de la Força quan era més jove, a la sensació constant d'angoixa que era tot el que recordava sobre la guerra amb els yuuzhan vong.

Excepte que ara Ben era més gran. Sabia que no era la Força què causava tot aquest dolor. Era la gent. Sabia que la gent podia ser egoista i tenir por i ser noble i valenta i quan totes aquestes coses es barrejaven juntes, les guerres començaven. Això era pel que la galàxia necessitava algú com Jacen: perquè redrecés les coses de manera que no hi hagués tant patiment. El sistema de comunicacions va completar els seus diagnòstics postsalt i Ben va començar a connectar al canal de comandament de la Tenel Ka.

-Jedi Skywalker! -li va etzibar la Ioli. Ella va tornar la seva cara sense nas cap a Ben-. Què estàs fent?

La mà d'ell va penjar sobre l'entrada de dades.

-Si la Tenel Ka deixa que la Ducha s'acosti des de darrere d'ella...

-La tinent sap què passarà, fill -va dir Tanogo, el cap que operava el lloc del tafaner darrere d’en Ben-. Va preguntar què estàs fent tu.

Ben va mirar per sobre de la seva espatlla al bith de cap enorme.

-Obrint un canal de comunicació?

-Amb l'enemic tan a prop que podem llegir els seus noms en els costats de les seves naus? -Tanogo va estarrufar els plecs de les seves galtes-. No duraríem ni deu segons.

-Però hem d'advertir a la Tenel Ka! -Ben es va tornar cap a la Ioli-. I no arribarem fins a ella abans que la Ducha.

-No pots fer alguna cosa amb la Força? -va preguntar la Ioli.

Ben va negar amb el cap.

-No seria prou específic. Sabria que hi ha perill i podria fins i tot sentir que vull dir que hi ha traïció. Però encara és només una sensació i a la meitat d'una batalla...

-Ella estarà sentint aquestes preocupacions de totes maneres. –La Ioli va deixar que el seu alè sortís com un brunzit i llavors va dir-: Molt bé, però farem això amb un enregistrament de veu. I tingues en ment que l’estarem enviant per un canal obert.

Ben va arrufar les celles.

-No ho entenc.

-Hem d’assegurar-nos que arriba fins a ella -va dir Tanago des de darrere d’en Ben-. I atès que les traïdores encara poden tenir algú a prop de la Reina Mare interceptant els missatges...

-... Volem que tothom senti l'advertència -va dir en Ben assentint-. És la part de la gravació la qual no pillo. Per què no podem simplement...?

-Jedi Skywalker, realment esperes que t'expliqui les meves ordres? –preguntà la Ioli-. Tenel Ka s'està quedant sense temps, així que fes el teu informe breu i directe al gra.

Ben es va encongir, més per la fúria en la presència d'ella que per l'aspror en la seva veu.

-D'acord, ho sento. -Va obrir un arxiu de gravació i després va parlar en el micròfon de comunicacions-. Sóc el Jedi Ben Skywalker amb un advertiment urgent per a l'Armada Reial Hapana. La Ducha Galney és una traïdora verificada que ve a llançar un atac encobert contra la Reina Mare. Repeteixo, advertència urgent: la Ducha Galney és una traïdora. Prenguin totes les precaucions.

Ben va acabar i va mirar a la recerca de l'aprovació de la Ioli, però la va trobar retornant el micròfon de l'intercomunicador al seu lloc.

Ella va fer un gest amb el polze cap a la part posterior de l’esquif.

-Els altres s'estan preparant per anar EV. Uneix-te a ells.

-Rebut. -Encara dolgut per l'última vegada que havia qüestionat les ordres de la Ioli, Ben es va deslligar del seu arnès de seguretat i es va aixecar. Llavors va comprendre el que ella pretenia fer i es va aturar entre els seus seients-. Espereu un minut. Tenim a sis persones i només quatre vestits.

-Creus que això no ho sé? -va preguntar ella.

-Sí, vull dir, no -va dir ell-. Sé que ho sap. Però hi ha d'haver una altra manera.

Ella el va mirar amb una expressió que semblava més impacient que esperançada.

-En tens una?

Incapaç de pensar mentre l'estava mirant als ulls, Ben va fer que la seva mirada es fixés en la coberta. Ella i el cap semblaven tan calmats i concentrats, però ell va poder sentir les seves pors en el seu propi estómac, una bola agitada d'energia de la Força que feia que volgués vomitar.

Quan Ben no va respondre ràpidament, Ioli va parlar.

-Això pensava. –Comprovà el crono en el panell de control-. El cap diu que necessito enviar el teu missatge en dos minuts i dotze segons per donar-li a la Reina Mare una oportunitat de lluitar. Et portarà tres posar-te el vestit.

-Què hi ha d'una balisa per missatges?

-Gran idea -va dir Tanogo-. Si els esquifs de reconeixement portessin balises per a missatges.

-Vés-te'n, Ben. -Ioli va apuntar cap enrere-. I és una ordre.

-No puc deixar-los simplement perquè morin -va dir en Ben, romanent on hi era-. Sóc un Jedi.

-Seràs un Jedi mort, perquè enviaré aquest informe exactament en... -Ioli va comprovar de nou el crono-... un minut i cinquanta-dos segons.

Tanogo va agafar el braç d’en Ben.

-Som exploradors, fill. Aquesta mena de coses van amb el pegat de l'espatlla. -Va treure’l fora de la cabina i el va empènyer cap enrere-. Vés-te'n, ara. Donarem la volta i us recollirem si no ens vaporitzen.

Ben va trontollar cap enrere, sentint-se culpable i confós, pensant que haurien de ser ell i la Jaina els que es quedessin enrere mentre que la resta de la tripulació anava en EV. Però després de tants dies assegut al costat de la Ioli a la cabina, sabia sense preguntar que ella veuria tal oferta com un insult cap a ella i cap a la seva tripulació. Fins i tot amb la Força, la Jaina i ell no serien capaços de manejar l'esquif poc familiar tan bé com Tanogo i la Ioli. A més, l'Explorador era la seva nau, així que era el seu deure enviar l'informe... i en el nou exèrcit de l’almirall Niathal, un oficial simplement no lliurava la seva missió a algun altre.

Ben va arribar a la part posterior de la cabina on Gim Sorzo, l'artiller twi'lek de l'Explorador, estava justament segellant-se l'anell del coll. Jaina i Zekk, que havien estat hivernant en la Força dins dels seus vestits de buit per evitar sobrecarregar els limitats sistemes de suport vital de l'Explorador, estaven cordats i esperant fora de la cabina d'evacuació, on l'últim vestit penjava obert i llest.

Ben va entrar a les cames i va empènyer els seus braços per les mànigues i la Jaina va pressionar-li la placa d'emergència de l'espatlla. Mentre el vestit se segellava, Zekk va col·locar el casc sobre el cap d’en Ben i va tancar-li l'anell del coll. Menys d'un minut més tard, l'altaveu del casc trinà la confirmació que el vestit estava preparat per a l'espai i els tres Jedi es van apinyar amb Sorzo a l'escotilla.

Ben acabava de tancar l'escotilla interior quan la seva pròpia veu va començar a sortir per l'altaveu del casc.

-Sóc el Jedi Ben Skywalker amb un advertiment urgent...

-Alineeu-vos -Va tallar la veu de la Jaina-. Fent esclatar l'escotilla en tres... dos...

Mentre ella comptava, van enganxar les corretges els uns als altres i es van organitzar per a una sortida d'emergència, amb la Jaina davant de l'escotilla i Sorzo darrere d'ella, agafant-la amb els seus braços per la cintura. Ben estava al costat del twi'lek, subjectant-se a una barra d'agafada amb una mà. Zekk era a la cantonada al seu costat, agafant la barra amb les dues mans.

-Un.

La Jaina va prémer l'alliberament d'emergència i l'escotilla exterior es va soltar donant tombs en un núvol de fum i atmosfera que escapava. Jaina i Sorzo van ser arrossegats fora de l'escotilla directament darrere d'ella. La subjecció d’en Ben a la barra d'agafada el va endarrerir durant el mig segon que els va portar a la Jaina i Sorzo aclarir la sortida. Llavors la seva mà es va alliberar i va ser aspirat fora de l'escotilla. El seu visor es va entelar instantàniament i va sentir l'estirada de la corretja mentre Zekk era tret al buit darrere d'ell.

El seu estómac va començar a regirar-se com si donés tombarelles mentre deixaven enrere la gravetat artificial de l'Explorador, però tota sensació de moviment va cessar. Ben va escoltar mentre la seva pròpia veu continuava sortint per l'altaveu del seu casc, urgint a la Tenel Ka a «Prendre totes les precaucions».

Llavors un suau clic va sonar mentre el comunicador del vestit rebia automàticament el canvi al canal de l'intercomunicador de l'Explorador.

-Manteniu els ulls oberts –els hi va advertir la veu de la Ioli-. Explorador allunyant-se.

-Gràcies -va dir la Jaina-. I que la Força els acompanyi.

-El mateix per a vostès -va replicar la Ioli-. Explorador fora.

Els motors d’ions de l'esquif van centellejar en encendre’s, il·luminant l'espai tan intensament que a Ben li van fer mal els ulls fins i tot a través del visor enfosquit i les parpelles tancades.

La brillantor va disminuir un parell de segons més tard i Ben va obrir els ulls per descobrir que la boira s'havia aclarit del seu visor. El buit clapejat d'estrelles estava girant amb una velocitat marejadora i de tant en tant veia una espurna d'un centelleig de la batalla o dels seus companys girant sobre els pivots de les seves corretges.

Ben va activar els impulsors del seu vestit i va posar sota control els seus propis tombs, després es va girar cap a Hapes.

La flota de la Ducha ja havia obert foc contra la Ioli i Tanogo, ocultant el planeta darrere d'una paret d'energia vinçada. Tot just va poder distingir l'Explorador, un trosset de la mida d'un dit de foscor seguit per una hèlix d'emissions mentre la Ioli intentava girar en espiral cap al seu camí de salvació.

Una tira de foc turbolàser va tocar el cap de l'espiral i va florir en una bullent bola de foc. Ben no va poder dir si l'angoixa que sentia era a la Força... o en ell.

Següent