Llinatges (V)

Anterior

CAPÍTOL 5

El meu preu són cinc-cents mil crèdits per cada un, per Han Solo i pel seu fill. Si voleu també a les dones Solo i als Skywalker, això serà un extra. Jo recordo als nens Solo, però no crec que ells em tornin a reconèixer...

-Ailyn Habuur, també coneguda com Ailyn Vel, caça-recompenses, a un intermediari per a Thrackan Sal-Solo.

PORT MUNICIPAL, CORONITA INFERIOR, CORÈLLIA.

Han Solo tenia un sentit molt afinat de contrabandista per evitar els problemes. Però estava una mica desentrenat després d'anys de respectabilitat i definitivament es necessitava una habilitat diferent per evadir la detecció en una ciutat en temps de pau. Es va obrir camí fins al Falcó Mil·lenari sota l'empara de la foscor per comprovar l’hipermotor. Encara necessitava una mica de treball.

La distància des de l'apartament llogat fins a la pista d'aterratge municipal era de dos quilòmetres. El Falcó descansava entre un variat grup de naus, convertint el que hauria d'haver estat una nau fàcilment recognoscible en només una caixa abonyegada i esgarrapada entre un grup de vaixells de càrrega, caces modificats, lliscants, taxis, naus d'aterratge i un nombre de vehicles pesadament modificats , desgavellats i identificables. Els corellians eren eclèctics en la seva elecció de transport, així que una nau antiga més en un dubtós estat de reparació no anava a atreure molta atenció. De fet, el Falcó no era l'única nau de la seva classe aparcada a la zona. Hi havia, fins on Han podia veure, almenys tres més.

Va deambular al voltant del costat d'estribord, va pressionar l'aparell de seguretat a la butxaca i va baixar la rampa per abordar-lo. Un cop a la cabina, el va connectar i els grups de llums d'estat i lectures es van encendre. Això era la llar. Ho havia estat des que podia recordar. Aquí era on havia passat alguns dels moments més importants de la seva vida, on havia passat el temps amb amics com Chewbacca i on havia descobert qui era. El permacret i el morter no significaven res per a ell. El Falcó era més que la seva llar. També era de la seva família i tota la gent a la que alguna vegada havia estimat havia passat per aquí abans o després.

Li va donar uns copets afectuosos a la mampara de la consola.

-Hola, nena -va dir-. Com ho portes? Fem que estiguis millor.

L’hipermotor encara estava desequilibrat. Les bobines i els injectors necessitaven una mica més de cura per assegurar-se que alliberaven exactament la quantitat d'energia correcta en el motor en el percentatge apropiat. Algunes de les reparacions eren coses mecàniques simples com trobar el gruix correcte de duracer per als pestells de la carcassa i els eixos que creaven els camps. Per molt avançat que fos el sistema de propulsió, encara arribava un punt en el qual enormes forces creades per l'energia havia de transferir al bon duracer del vell estil i les parts d'aliatge que mantenien unit el motor i el casc. Les petites vibracions es magnificaven. Finalment, aixafaven naus senceres.

En Han va comprovar el sistema automatitzat que enviava ones de so a través del casc per comprovar que no hi hagués microfractures per l'estrès en l'embolcall i el fuselatge. Aquí estava: estrès al voltant de la carcassa del motor. Necessitava reemplaçar els suports i els pestells abans que pogués arriscar-se a portar al Falcó fins a la seva velocitat màxima.

Va agafar algunes eines i va entrar de cap en l'espai d'accés al motor per veure-ho per si mateix.

Hi havia cert consol en embrutar-se les mans i veure els problemes com trossos de metall que es podien arreglar.

D’acord, com arreglo a Thrackan?

En teoria, era fàcil. Descobrir on estava en un moment donat i com agafar-lo, disparar-li i córrer.

Però no era tan simple en la realitat. Això era pel que homes com Fett havien pastat les seves fortunes fent-ho.

I si m’ocupo d’en Thrackan, hi haurà un altre dels seus subordinats per substituir-lo? Estarem sempre corrent?

No, només era Thrackan. Era personal, com sempre ho havia estat i ningú més podia odiar-te tan a consciència i eficientment com els de la teva pròpia classe. Han va comprovar una femella en els pestells de la carcassa amb una hidroclau i va mirar la pantalla il·luminada al mànec. Hi havia una mica de joc en els pestells, no suficient perquè el detectessin els éssers de carn i ossos, però discernible per equipament sensible. Si necessités sortir corrent al Falcó en aquest moment, seria un viatge molt més lent si no volia que el fuselatge s'estremís fins a fer-se trossos.

-Aug, nena, t'he desatès...

Va posar la clau per extreure els pestells un a un, els va deixar caure a la mà i va cobrir els forats amb passadors substituts fets d'un aliatge suau abans de tornar-los a cargolar. Això detindria el moviment fins que pogués trobar els recanvis adequats.

-Prometo que no et deixaré arribar en aquest estat mai més.

-Commovedor -va dir una veu per sobre d’ell.

Ell es va encongir instintivament fins a esdevenir una bola, amb els genolls enganxats al pit, mentre una flamarada de foc làser omplia la coberta a un pam d'on havia estat estès.

Va rodar sota la carcassa i va allargar la mà per treure la seva pistola làser. Un altre tret espurnejà a la mampara al seu costat. Va olorar la pintura socarrimada i l'ozó. Ara estava just sota la carcassa, massa per sota perquè qui vulgui que fos pogués disparar-li clarament llevat que es tendís a la coberta i li disparés a nivell del sòl.

Bé, no era en Fett, això segur. Ja hauria estat mort si ho hagués estat.

En Han va rodar sobre el seu ventre amb un colze recolzat sobre la coberta del compartiment per a impulsar-se sobre la suau superfície i la seva pistola làser en l'altra mà. Era difícil veure des d'aquest angle, però va veure moviment i va saber que estava mirant a unes botes.

-Surt d'aquí, Solo -va dir la veu. Era un home, probablement jove. No es va identificar, així que no era de SegCor. Un oportunista. Per una mica de glòria, una recompensa-. Vas pensar que ningú veuria la teva nau, oi?

En Han va contenir l'alè, mantenint un ull en el joc de llums que li deia que algú s'estava arrossegant d'un costat a un altre davant del compartiment del motor. Estava atrapat sota un tros de metall amb tan sols una sortida. I era en direcció al seu atacant. Bé. També podia fer això. Això només li va fer enfadar-se, enfadar-se per no haver vist una altra vegada l'alerta d'intrusos, i fins i tot enfadar-se més perquè algú estava en la seva nau. Era l'últim insult.

Tendit a tot el llarg sota el compartiment, tenia un arc de 150 graus davant seu.

Va canviar la pistola làser a foc continu amb el polze i va sostenir el seu avantbraç sobre la coberta. Hi havia sang al dors de la mà. Havia d'haver-se esgarrapat amb alguna cosa esmolada. No hi havia sentit res.

Què passava si aquest paio tenia una banda recolzant-lo?

-Vine i agafa'm, nen.

Les botes es van moure una altra vegada.

-Estàs atrapat.

En Han va canviar de direcció la ràfega de foc, d'esquerra a dreta, només per assegurar-se que li donava a alguna cosa. Va haver-hi un crit alt de sorprès dolor.

-I els teus dies de ball han acabat.

Algú va xocar contra la coberta amb un grunyit de dolor i el foc làser va arribar a alguna cosa, perquè Han va veure el centelleig i va olorar a cremat. Però no hi havia matat a ningú i això significava que encara estava atrapat sota el compartiment del motor. Estava treballant simplement en com de ràpidament que podria sortir de sota el compartiment i es va adonar que no seria una sortida gens ràpida quan va sentir un sorprès «Uhh!» I un so distintiu i molt benvingut.

Vzzzmmmm.

Un sabre làser va tallar un arc a través de l'aire, una, dues, tres vegades. Llavors hi va haver silenci. Han va esperar, sense alè.

-Ara pots sortir, vell. -La veu era la de la Leia. Han va detectar una lleugera provocació-. He netejat aquest embolic per tu.

-Gràcies.

-Alguna vegada has vist una aranya de pou bothana? –La Leia va mirar dins el forat, a quatre potes-. Lluiten com tu. Disparen fils de seda càustics des dels seus caus als predadors. No vaig poder evitar que m’ho recordessis. Això i les cames primatxones.

En Han va sortir fàcilment de l'espai del compartiment del motor, donant-se compte per primera vegada de la quantitat de blaus i esgarrapades que s'havia fet al matí. Una cosa era pensar que estaves tan en forma i eres tan ràpid com vas ser sempre, però la curació no era tan ràpida als seixanta com ho era als vint.

-Creus que tens gràcia, princesa, però no la tens...

-Gens ni mica. Vaig pensar en fer-te una ullada.

-Per què vas sentir perill?

-Això i perquè sé com et desconnectes de tot el món quan estàs pensant en aquesta nau.

-Sí, l'amor és cec.

Ell es va arrossegar per sortir, un cop al cap amb alguna cosa i maleint. Quan es va redreçar, la Leia estava dreta sobre el que en Han només va poder descriure com un paio mort. Portava robes civils i semblava tenir al voltant d'uns trenta. No veuria els trenta-un, això segur.

La Leia va sostenir l'empunyadura del sabre làser en una mà, visiblement nerviosa. Va sacsejar el cap com si li estigués portant algun temps acostumar-se a la novetat de tenir el pèl a l'altura de les espatlles en lloc d'una trena fins a gairebé la cintura.

-Et queda bé -va dir en Han.

-Se sent estrany... com si tot el meu cap fos més lleuger.

-De totes maneres, diuen que realment els cabells llargs envelleix a les dones madures.

-Estàs buscant problemes, pastor de nerfs?

-Com si no en tinguéssim prou?

-Crec que serà millor que desapareguem just ara.

-Què hi ha del cos?

-Tira’l per l'escotilla quan estiguem lliures.

-On va aprendre una bona noia com tu a fer coses com aquestes?

-Tu em vas ensenyar.

-És bo saber que tinc les meves utilitats.

En Han va assegurar la placa que cobria l'emplaçament del motor i tots dos es van dirigir a la cabina.

Tornava a ser com en els vells temps, però ell en realitat no volia seguir revivint-los.

-On? -va dir la Leia.

-Coruscant -va dir en Han-. A per peces de recanvi.

-I allà no hi haurà ningú a la nostra cua. En tot cas, no hi haurà ningú intentant matar-nos.

-Luke pot llegir-me la cartilla en lloc seu.

-Almenys els droides i els noghri s'alegraran de tenir-nos de tornada.

Han va connectar el motor del Falcó i va esperar el millor.

-Estava planejant tornar una vegada que hagi arreglat el motor.

-Això és intel·ligent -va dir la Leia. Ella entrava ara en el paper de copilot automàticament. Era gairebé com tenir a Chewie. Gairebé, però aquest era un espai que ni tan sols la Leia podia omplir-. És aquesta alguna d'aquestes coses de mascles? Hi ha un moment en què un home ha de deixar de córrer i totes aquestes ximpleries?

-Estaré llest per a Thrackan quan arribi el moment.

La Leia no va dir res. El Falcó es va elevar i Han va fixar un curs cap a Coruscant, preparat per arriscar-se a saltar a la màxima velocitat si el Control de Trànsit Corellià tenia la mateixa idea que l'aspirant a assassí que ara es refredava ràpidament en l'espai del motor per sota d'ells. Però la nau va lliscar a través de les línies de navegació i cap al punt de salt sense més que un intercanvi automatitzat de microxip de rutina.

-Hauria d’haver-li preguntat com ens va trobar aquest paio -va dir en Han.

La Leia ni tan sols va aixecar una cella.

-Em recordaré de deixar-te un moment per a les preguntes la propera vegada que eviti que algú intenti matar-te.

Han va portar al Falcó tan a prop de la velocitat màxima com es va atrevir. Van passar les tres hores que els va portar cobrir els vint mil anys llum fins a Coruscant mirant lectures i indicadors, esperant que el motor aguantés. Per quan van arribar a l'espai de Coruscant, el Falcó havia desenvolupat una vibració poc característica que feia que la seva estructura semblés com si estigués girant sobre el mar cada pocs segons amb una regularitat innatural.

La Leia es va inclinar cap endavant en la seva cadira i va comprovar les temperatures i els perfils del motor amb visible ansietat.

-Estàs segur que aterrarà d'una peça?

Han va arronsar les espatlles, sabent que no l’enganyaria ni una mica.

-No. Però confia en mi.

Va trobar la balisa de la Ciutat Galàctica a 750.000 quilòmetres i va fixar un curs per aterrar en una de les badies d'atracada públiques molt lluny del centre de la ciutat... i de la no molt benvinguda atenció. Què farien si sabessin qui era ell? Res. Aquest era un espai civilitzat, on se li podien fer algunes preguntes estranyes sobre les seves simpaties corellianes, si algú sabés que havia volat en aquella missió amb Wedge. Però no ho sabien i, per això, podia deixar-se caure obertament com Solo, capità H. en qualsevol moment que volgués. Si ells sabessin que havia lluitat contra l'Aliança Galàctica, podrien simplement convidar-lo a respondre a unes quantes preguntes, i de la complicada partida amb els advocats que vindria després.

Això era Coruscant, un planeta governat per la llei i les convencions. La gent no desapareixia aquí... excepte en els baixos fons criminals.

Però Han va ser prou cautelós per mantenir l'anònim microxip que identificava aquest cop al Falcó com un vaixell de càrrega de Tatooine. Hi va haver una època en què una comprovació visual o una signatura termal l'haurien identificat com una nau de lluita, però era vella i un nombre d'excèntrics comerciants volaven en naus de guerra modificades d'excedents de la flota en aquests dies.

Tenien grans i boniques cellers de càrrega i armament defensiu a mà, que era justament el que es necessitava en algunes de les parts més salvatges de la comunitat de negocis galàctica.

La consola de l'ordinador va parlar silenciosament amb la CTA de la Ciutat Galàctica, intercanviant missatges que esborronaven línies de text i símbols il·luminats. La pantalla va quedar fixada en un consolador missatge dissenyat per als ulls humans: PERMÍS PER ATRACAR A L’AMARRADOR BW 9842 FINESTRA TEMPORAL DE 1245 A 1545.

-D'acord, prepara't per atracar -va dir en Han.

-Mai has dit això abans.

-Mai abans vaig pensar que el motor podria aterrar sense la resta de la nau.

La Leia va mirar la consola amb un lleuger arrufament de celles, amb les llums blanques i verdes dels instruments reflectint-se en la seva cara. En Han va descobrir que l'estava estudiant a la recerca de signes d'abatiment, com si la confiança d'ella sola aconseguís un aterratge segur. El Falcó estava ara vibrant notablement: res espectacular, sinó un moviment amb prou feines perceptible com un batec que es perdia cada cinc segons o així, amb un lleuger murmuri de moviment de peces que un pilot sentiria només si conegués la nau tan bé com coneixia el seu propi cos. I Han coneixia al Falcó així de bé.

I també el coneixia la Leia. Ella el va mirar i va fer una ganyota.

-Estarà bé.

-Invertint a subllum.

-Subllum -va dir la Leia, confirmant l'ordre del timó.

El Falcó va tornar a murmurar. En Han va trobar els seus artells posant-se blancs per l'esforç sota la pell de la seva mà dreta mentre estrenyia la palanca de control. Mentre més fortament l'agafava, més vibració sentia magnificada fins a un punt preocupant.

-Connectant motor de maniobra. -El motor es va connectar amb els seus propis i distintius brunzits i ressonàncies. Vinga, nena. Només un aterratge regular. Has fet un milió d'ells. Mantingues-te d'una peça-. Distància cinc-cents mil quilòmetres.

-Ajustant angle d'aproximació.

-Que siguin vint-i-quatre graus.

-Corregint a vint-i-quatre.

-Agafa’t fort.

La pantalla de navegació va mostrar la clara quadrícula de línies i nombres amb la icona que representava al Falcó alineat en el curs que representava una aproximació segura a les línies d'aterratge de la Ciutat Galàctica. Un tremolor rítmic es va entremetre en les familiars capes de sons i vibracions que en Han coneixia fins i tot sense pensar-ho com a normal.

-No ho diguis -va dir asprament la Leia.

-Què no digui què?

-Que tens un mal pressentiment.

-Mai em va passar pel cap -va mentir en Han.

-Em va passar pel meu. –La Leia ni tan sols va aixecar la mirada de la consola de control-. Perquè jo també en tinc un.

PLAÇA DEL NUCLI, CORUSCANT.

La Lumiya venia. Hi havia respost a la crida d’en Jacen: s'estava dirigint a Coruscant, sense discussió o por.

I ell podia sentir-la. Va descobrir que podia seguir-la a ella, i a les seves emocions, gairebé com si pogués veure-la.

Ben estava assegut al seu costat, inusualment quiet, amb les mans a la falda. Havia començat a portar una petita trena en el seu pèl vermellós, tot just prou llarga per trenar-la i la portava lligada feixugament amb un tros de fil marró, però Jacen va poder veure-la. El noi tenia les espatlles una mica encorbades cap amunt com si estigués intentant ocultar-la.

-Un mal dia amb els cabells? -va comentar en Jacen.

Trobava més coses que li agradaven i que admirar en Ben cada dia. El noi havia crescut un munt emocionalment igual que físicament i les últimes setmanes semblaven haver-li convertit literalment en un home. Però Jacen volia que mantingués el seu sentit de l'humor. El necessitaria en els anys que estaven per venir.

-Jo... Er... vaig pensar que havia de deixar-me-la créixer. –L’enrogiment d’en Ben gairebé igualava el color del seu pèl-. Sembla estúpida?

-Gens. Però no ets tècnicament un aprenent, així que no has de portar-la si no vols.

-Vull fer-ho.

-Bé. D’acord.

-A qui estem esperant?

Odio enganyar-lo. Però cal fer-ho.

-A una dona que farà algunes investigacions per a nosaltres. Anàlisis militars d'amenaces. -Va fer un pas arriscat més, però el vell nom de Lumiya era comú, i no era probable que atragués molta atenció, i aquest va sortir rodant per la seva llengua-. El seu nom és Shira. Podries veure-la per aquí de tant en tant.

-Però podríem aconseguir els anàlisis del Consell de Seguretat i Intel·ligència.

-M'agrada tenir també una visió independent. Mai pots tenir massa informació. -Jacen li va donar una empenteta juganera. Això el va ajudar a enterrar la sorpresa que seguia sortint a la superfície després de veure el seu avi cometre una atrocitat-. Parlant de tot això, no m'has donat el teu anàlisi d'amenaces.

Els ulls d’en Ben es van obrir més: volia complaure’l.

-De què, Jacen?

-Estic esperant sentir les teves impressions de les localitzacions que vas visitar.

-No vaig aconseguir molt del lloc de la bomba, no és que l’FSC em deixés acostar-me massa, però el Santuari corellià va ser... bé, esgarrifós.

-Per què?

-Vaig parlar amb alguns corellians que estaven netejant el lloc. Realment semblen odiar Coruscant. No ho entenc.

-Coruscant ha tingut desavinences abans amb Corèllia.

-Però ells ens odien i viuen aquí.

-És un planeta cosmopolita. Munts de planetes amb els quals podríem acabar lluitant tenen comunitats aquí.

-Però Jacen, si estan parlant sobre lluitar contra nosaltres aquí...

-Ho fan?

-Bé, un paio una mica més gran que jo. Probablement només era una... bravata.

El sobtat canvi brusc cap a un humor més ombrívol, tan vacil·lant com era, va commoure a Jacen.

-Sempre és interessant observar el que encén les espurnes que prenen les guerres. Sovint és una cosa relativament petita, però per alguna raó simplement s'inclina la situació cap al caos.

-Aquest és l'enemic real, oi? -va dir en Ben-. El caos.

Jacen gairebé es va estremir. Era un altre comentari perceptiu i més enllà de la seva edat de la classe a la qual Ben era creixentment procliu. També podia haver estat la claredat d'algú massa jove per tenir el seu pensament enfangat i corromput per les convencions.

També era un sentiment gairebé Sith. Ben es convertiria en un bon aprenent i per totes les raons correctes. El seu sentit del deure estava començant a convertir-se en tangible.

-Compto amb això -va dir en Jacen-. La galàxia funciona millor quan les coses són segures.

Jacen va mantenir un ull en el moviment de ciutadans creuant la plaça. Sabia que Lumiya no seria tan tosca com per aparèixer amb la seva exòtica gorra triangular i brandant un fuet làser. Podia sentir-la acostant-se i era gairebé un joc veure-la només amb els ulls.

No li havia advertit que tindria a Ben amb ell.

Volia veure com reaccionava ella davant Ben i també com reaccionava Ben davant ella. Ben encara no podia recordar què havia passat a Bimmiel, encara que ara havia deixat de preguntar.

A l'entorn de cent metres de distància, Jacen va veure a una dona de mitjana edat amb un impecable vestit jaqueta vermell, una túnica i uns pantalons llisos, que eren tan foscos que fregaven el negre. Tenia una bufanda a joc embolicada al cap que cobria tota la cara. Els seus ulls estaven enfosquits per un calat transparent fet d'alguna seda translúcida. Era una moda pràctica comuna en mons àrids i polsosos i semblava estar arribant també a la capital. Ell sabia que era Lumiya. Va magnificar la seva presència a la Força per atreure la seva atenció i ella va canviar de direcció lleugerament com si l’hagués vist, com podria haver-ho fet qualsevol altra persona.

Com més s'acostava ella, més forta es feia la sensació que tenia ell d'una Sith fent un esforç conscient per ocultar la seva presència en la Força i gairebé tenint èxit.

-Aquesta és ella? -va preguntar en Ben.

Lumiya estava ara prou a prop per ser obvi que havia vist a Jacen i estava caminant directa cap a ell. També havia d'haver vist a Ben, però no va reaccionar a cap nivell. Es va aturar just davant d’en Jacen, sostenint una cartera negra davant d'ella amb les dues mans gairebé com un escut. Tenia una bossa negra suau i amorfa sobre una espatlla. Ell sospitava que sabia el que hi havia en ella.

-Mestre Solo -va dir ella.

Bonic toc. I fins i tot la seva veu era diferent.

-No sóc un Mestre, però gràcies, Shira. -Es va girar deliberadament cap a Ben-. Aquest és el meu aprenent, Ben Skywalker. En un sentit no oficial, per descomptat.

-Estic segur que l'he vist abans -va dir en Ben. Sonava genuïnament desconcertat, però no hi havia ni rastre en les seves emocions que la reconegués com la Brisha, la dona que no li havia agradat a Bimmiel-. Encantat de conèixer-la, senyora.

-Podries haver-me vist per aquí a la universitat -va dir la Lumiya.

-Només tinc tretze anys -va dir en Ben.

-De veritat? Oh, llavors potser no. -Li va oferir la seva cartera a Jacen, de sobte una acadèmica molt convincent-. He avaluat les capacitats actuals de Corèllia i els mons amb més probabilitats de donar-li suport. Li agradaria que repassés els informes amb vostè?

Bona actriu. Les habilitats de Lumiya per crear il·lusions s'estenien també al món físic.

-Vaig pensar que podríem anar al Temple Jedi -va dir en Jacen. La temptació i l'amenaça en un paquet, per a una Sith-. Hi ha zones tranquil·les on podem parlar. Ben, també vols venir?

Jacen esperava que insistís en venir; estava desesperadament ansiós per aprendre, fins i tot si això significava seure a reunions que fins i tot els adults trobaven avorrides. Però Ben va deixar caure la barbeta lleugerament com si estigués a punt d'admetre alguna cosa.

-Et sembla bé si visito Operacions de la Flota? L’almirall Niathal va dir que podia.

Jacen no havia esperat això.

-I tant.

Ben els va deixar amb una greu inclinació de cap i va marxar caminant per la plaça, amb cada centímetre d'ell convertit-lo en un home jove.

-El fill d’en Luke està creixent ràpidament -va dir la Lumiya, aixecant el seu vel dels seus ulls.

-No et preocupis, ell no et reconeix.

-Per què m'has portat aquí?

-Volia discutir el que vam començar a explorar a casa teva.

-Has pensat molt en això. Ho sento.

-Ep, sí, és clar. -Jacen es va aixecar i li va fer senyals perquè ella li seguís. No li agradava ser un objectiu estacionari. Hi havia poc, si és que hi havia alguna cosa, que pogués ser ara una amenaça seriosa per a ell, però els vells costums no morien amb facilitat-. He pensat en poc més.

-Has decidit deixar-me que t'ajudi a assolir el teu destí?

-Sí.

Ella va buscar a la cara d'ell, girant el cap una mica mentre caminava. Ell només podia veure els seus ulls, vívids, verds, d'alguna manera permanentment enfadats, però la va sentir intentar bastant deliberadament tocar la seva ment.

-Estic a la teva disposició –Va dir ella tranquil·lament.

-Mai has estat al Temple Jedi, oi?

-No. Serà interessant.

-Espero que puguis suprimir la teva energia fosca.

-És això el que estàs provant, Jacen?

-Necessito saber com de segur és tenir-te al meu costat -va dir ell-. No hi ha millor manera de veure si seràs detectada que provar si pots passar pel Temple Jedi sense que se n'adonin.

Ell va pensar que ella va somriure. Va haver-hi una mica de moviment a la pell fina i estranyament sense arrugues al voltant dels ulls i això li va posar nerviós.

-Me les vaig arreglar per infiltrar-me en la Rebel·lió...

-Llavors no eres una Sith.

-M'he amagat durant dècades. -Ella va tornar a col·locar el vel al seu lloc-. Puc amagar-me indefinidament... en qualsevol lloc.

Aquest era un misticisme arcà en una escala que només un grapat de gent a la galàxia havia necessitat de considerar mai. I no obstant això Jacen es va trobar a si mateix cridant a un taxi aeri i entrant en ell amb una Mestra Sith, un acte tan mundà i diari com podia imaginar. Va assaborir la incongruència. No van parlar durant tot el camí al Temple.

Durant un moment, Jacen gairebé va veure el costat divertit. Els pilots de taxi eren com eren i gairebé podia imaginar en aquest, un weequay, xerrant-li als seus altres passatgers.

-Sí, un cop vaig tenir a un d'aquests Sith en el meu taxi.

Però el pilot mai ho sabria.

Què passa si ella m'està utilitzant? Qui m’ensenyarà el camí dels Sith si he de...?

Jacen va descobrir que estava pensant que podria haver d’eliminar-la si ella demostrava estar inclinada cap a la venjança contra els Jedi o contra un Jedi en particular. Sabia exactament el que volia dir amb eliminar i de nou es va sorprendre per la facilitat amb què feia un petit pas més cap a fer coses que havia estat criat per apreciar com una cosa malvada.

-Deixi’ns baixar aquí, si us plau, pilot.

La Lumiya va caminar al seu costat pel passeig que portava al Temple i se sentia com si ella s'hagués ocultat completament. Ell podia sentir el malestar d'ella, però qualsevol rastre de foscor havia estat reduït a poc més que les passions reprimides que es trobaven en qualsevol ésser humà ordinari i no entrenat. Ella va travessar les enormes portes de la imponent entrada i va reaccionar com qualsevol persona ordinària sense sensitivitat a la Força ho faria: es va aturar de cop i va mirar. Si no hagués estat portant un vel que li cobria completament la cara, Jacen va pensar que també podria molt bé haver panteixat.

-És un gran exercici de magnificència material, oi? -va dir ell.

-Una declaració de poder -va respondre la Lumiya, meravellosament ambigua.

Vegem quanta temptació pots suportar.

La va guiar a través d'unes quantes àrees on es permetia als no Jedi i ningú el va detenir. Ell era Jacen Solo i ningú desafiaria el seu dret a convidar a una persona mundana. Això no va requerir cap tècnica de la Força, perquè un aire confiat de propòsit sovint obria més portes que una passada amb ID.

La va portar a la Sala de les Mil Fonts. Si alguna cosa la forçaria a mostrar les seves autèntiques intencions, fins i tot una espurna d'estar portada per la venjança, era la proximitat a un lloc de meditació i ell ho veuria.

Hi havia una prova més enllà d'això, però ell havia de dirigir-se en aquesta direcció una mica més acuradament. I aquesta prova era posar la Lumiya a una distància on pogués atacar al Luke Skywalker.

No hi havia res com veure a un vell amor que també era un vell enemic per alliberar les autèntiques emocions d'algú.

Van caminar per l'enorme hivernacle de plantes exòtiques que havien estat recollides al llarg de la galàxia. Lumiya encara traspuava curiositat i una mica de sorpresa. Només hi havia uns quants Jedi meditant allà, però Jacen va trobar un banc convenient entre dos arbres assari, amb les branques que es movien suaument tot i l'absència de vent. L'aigua fluïa sobre una enorme pedra de granit i queia fins a un rierol que desapareixia sota la coberta d'arbustos bhansgrek.

-Preferiria que et quedessis a Coruscant -va dir en Jacen.

-Si això és el que vols.

-Et prepararé un pis franc. -Aquest no era el lloc per tenir una conversa detallada-. I voldré discutir en què podria consistir la meva instrucció més gran.

-Serà important donar-se pressa -va dir Lumiya.

Oh, sé com de ràpid que els esdeveniments s'estan succeint.

-Per què?

-Sento el que tu pots sentir... que estem a la vora d'una altra guerra i hi ha algunes guerres de les que la gent podria no recobrar-se mai.

-No crec que fins i tot hi hagi un moment en la nostra història documentada en el qual no hi hagués una guerra en algun lloc.

-Llavors aquesta és una raó més per canviar el futur.

Jacen la portà per tota la resta del Temple fins on podia accedir amb una visitant, però cap Jedi va reaccionar a la seva presència. Ella no va trair ni una única emoció que indiqués qualsevol agenda més enllà de la qual ella clamava: ajudar-lo a assolir la seva destinació com el suprem Senyor Sith.

Ell va comprovar el seu crono. Va tenir una idea boja i estava acostumant-se a escoltar-les com suggeriments de la Força. La reunió programada de l'alt consell acabaria aviat.

Tots els seus estudis sobre cent maneres diferents de controlar i utilitzar la Força havien arribat ara a un únic punt en què donaven els seus fruits. Els únics buits en el seu coneixement de la Força eren els dels Sith.

Les tècniques Sith són només una altra arma.

I no eren inherentment bones o dolentes: simplement existien, com una pistola làser, i simplement podies utilitzar amb facilitat una pistola làser per assassinar o per defensar-te. Tot depenia de qui la empunyés i qui estigués dins del seu abast.

Això ho sabia.

-D'acord. Com puc canviar el futur per a millor?

-Les pròximes setmanes determinaran què més necessites aprendre -va dir la Lumiya.

-Et vas encarregar tu que passés allò d'aquesta bomba?

Lumiya va riure, un d'aquests petits esbufecs d'incredulitat.

-Jo no necessito crear caos, Jacen –Va dir ella tranquil·lament-. La gent està més que disposada a fer-ho per ells mateixos. No, no tinc res a veure amb això.

Ell va tornar a comprovar el seu crono. Sí, havia de fer-ho ara. Per a ella, era l'hora de la seva prova final de sinceritat.

-Anem a fer una passejada -va dir ell.

La va guiar a través dels corredors cap al vestíbul principal pel qual creuaven els passadissos cap a la sala de l'alt consell. Lumiya havia d'haver pogut detectar la presència d’en Luke, però era essencial que en Luke no detectés la d'ella. Jacen es va concentrar en formar una il·lusió en la Força al voltant d'ella, no per fer-la aparèixer com una altra persona sinó per simplement per esborrar la seva presència com una Sith, per si de cas el seu propi subterfugi no era prou poderós per enganyar al Luke.

Estàs boig, es va dir a si mateix. Què passa si estàs equivocat? Què passa si en Luke pot sentir-la? Qui t’ajudarà a aconseguir un coneixement Sith total si la Lumiya mor o és empresonada?

Jacen havia pensat en això com la prova de les intencions de la Lumiya i això és el que hauria de ser.

Ell havia d’acostumar-s’hi. Havia de confiar en les seves reaccions, no com impulsos dels quals s'havia de dubtar, sinó com decisions.

Tranquil. Confia en tu mateix.

Jacen va ocultar-la en una il·lusió de la Força i va projectar la seva pròpia calma despreocupada mentre Luke s'aproximava. Era una maniobra esgotadora, res que fos massa per a ell quan tractava amb gent ordinària, però una cosa que requeria tota la seva fortalesa quan es tractava d'enganyar un Mestre Jedi de l'alçada d’en Luke.

Luke va caminar cap a ells i va mirar per sobre de la seva espatlla un parell de vegades com si algú l’estigués seguint. Va saludar-lo rígidament i no li va prestar més atenció a la Lumiya que una atenció educada, com si la seva ment estigués més en el que hi havia corredor avall.

Jacen es va esforçar a mantenir estable la il·lusió en la Força, com una bola de calor dins del seu pit que havia d’equilibrar per evitar que toqués la seva caixa toràcica. Així era exactament com ho sentia.

I Lumiya... Lumiya, d'alguna manera acomodada en miniatura dins de la bola de calor, no se sentia venjativa o intentant disfressar les seves intencions, sinó genuïnament preocupada per ser descoberta abans que es completés el seu treball.

Luke semblava confós.

Tot d'una Jacen es va adonar que no era res que hi hagués a l'oficina al final del corredor el que estava distraient al Luke; ell podia sentir que alguna cosa estava malament i no estava segur d'on venia.

Luke estava sentint a la Lumiya, però molt dèbilment. Jacen ho sabia.

-Bon dia, oncle.

-Hola, Jacen. -La mirada d’en Luke va descansar breument sobre la Lumiya, però ell es va concentrar en Jacen-. Bon dia, senyora. On és Ben?

-L’almirall Niathal li està ensenyant el centre d'Operacions de la Flota. -Jacen sabia que Luke tenia pressa per veure a l’Omàs, de la manera que ho tenia sempre després d'una reunió del consell-. Tens temps per a un caf?

Luke va negar amb el cap, com Jacen esperava.

-Ho sento. Potser més tard. -Estava fent un esforç per disfressar la seva incomoditat amb Jacen davant d'una estranya. Va inclinar el cap educadament en direcció a la Lumiya i després va mirar breument cap a enrere una altra vegada-. Senyora.

Ells el van veure anar-se'n. Finalment la Lumiya va deixar escapar un sospir.

-No havies de fer això.

Jacen va mantenir la disfressa de la Força al seu lloc.

-Jo crec que sí.

-Els meus assumptes amb Luke Skywalker van acabar fa molt, Jacen.

-De veritat?

-Sí. Si volgués arribar fins a ell, no et necessitaria com una ruta. Si us plau entén el que està en joc aquí. Això està més enllà dels nostres propis petits greuges personals. -Ella va recollir el seu maletí-. Ara me n'he d'anar.

Ell va sentir elevar-se la ira dins d'ella. I la va creure.

Els esdeveniments s'estaven desenvolupant d'aquesta manera perquè era el seu destí. Ho estava acceptant més a cada hora que passava.

-T’acompanyaré fora -va dir ell.

Van caminar per sortir per l'entrada principal i es van aturar a mig camí del passeig per mirar cap al Temple.

-Llavors què t'ha semblat haver caminat pel campament enemic?

-Ara no veig als Jedi com l'enemic -va dir la Lumiya-. Això és massa simple.

-Com què llavors?

-Ells són gent amb només la meitat de la imatge que creuen que tenen tots els fets. Això converteix les seves decisions en imperfectes.

-És difícil voler veure la resta d'aquesta imatge.

-Tu ja ho fas.

Ell va veure-la allunyar-se caminant cap a la plataforma de taxis fins que ja no va poder veure-la, només sentir-la. Estava tan absort explorant les ondulacions que ella deixava en la Força i rastrejant-les a la recerca de signes que es va sobresaltar per una cosa que va tocar la seva ment en aquell moment, gairebé com si algú li hagués donat un copet a l'espatlla.

Va sentir la seva mare. Tenia problemes.

Era molt fàcil deixar de banda el seu futur com a Senyor Sith durant un moment mentre s'obria per trobar-la.

QUADRANT CORELLIÀ, CIUTAT GALÀCTICA, CORUSCANT.

Hauria d'haver-li dit a Jacen on anava.

Ben no li havia mentit exactament: realment havia visitat el Centre de Comandament de la Flota i l’almirall Niathal realment li havia ensenyat les sales d'operacions. Simplement no li havia portat tant com esperava. I ara encara sentia una curiositat desesperada pels corellians que vivien a Coruscant i que eren bastant probablement el que la Niathal deia l'enemic interior.

Ben estava tenint problemes en comprendre què era realment un coruscantí en un món de mil espècies. Però estaven en guerra amb altres humans. Qui eren ells? Qui eren nosaltres?

Com podia Coruscant ser dos mons separats i la personificació de la galàxia, tot alhora?

Potser aquest era el problema.

Ben es va trobar en un dels barris corellians prop del cor de la Ciutat Galàctica, deambulant per les passarel·les entre les botigues i les cases i els negocis. Estava buscant un taller mecànic anomenat Saiy’s, propietat de la família d’en Barit.

Aquest tenia una aparença com la de qualsevol altre barri: els noms de les botigues no semblaven diferents de les de la resta de Coruscant. La gent s'assemblava a ell. Mentre més espècies no humanes veia, més intrigat estava Ben per la facilitat amb què els éssers podien lluitar entre ells mateixos. Era com si les petites diferències importessin més que les realment grans, com si haguessis d’acceptar alguna cosa abans que poguessis odiar-la pròpiament.

No li sorprenia que Jacen volgués portar una mica d'ordre a la galàxia.

Els Jedi no eren exactament invisibles, però hi havia quelcom relacionat amb portar una capa marró que et donava una certa neutralitat, com en deia Jacen. Ben va caminar sense rumb al llarg de les passarel·les, fixant-se en els detalls. I encara que la gent el mirava amb una vaga curiositat, ningú li va molestar.

Potser estan veient a un nen i no a un Jedi.

Ben estava passant davant d'una petita fruiteria quan va sentir el martelleig distintiu d'un vehicle gran darrere seu. Va mirar cap enrere per veure una nau d'assalt de la Força de Seguretat de Coruscant, de la classe que la policia utilitzava per a les patrulles, fent un progrés lent per la línia de trànsit amb les escotilles laterals obertes. Potser els oficials ara estaven buscant algú. Però llavors va sentir una veu ressonant que venia del sistema per dirigir-se al públic de la nau.

-... No utilitzin el seu subministrament d'aigua. -La nau estava ara gairebé a nivell amb ell i la veu incorpòria va omplir l'estreta línia de trànsit, reverberant per les parets dels edificis-. Repeteixo, s'ha trobat contaminació en el subministrament d'aigua i com a precaució tota l'aigua ha estat tallada. No utilitzin el seu subministrament, perquè l'aigua que queda a les canonades pot estar contaminada... si us plau escoltin les seves emissores de notícies per a noves informacions...

La nau va passar, repetint el seu missatge d'emergència mentre avançava i Ben va veure a quatre oficials uniformats de blau de l’FSC dempeus dins del celler de la tripulació, amb un d'ells sostenint un projector de veu a la mà.

-Contaminat amb què? -va dir en Ben.

Però estava parlant amb si mateix. La gent havia sortit de casa seva i dels seus negocis per estar enmig de la passarel·la i mirar a la nau d'assalt. Una dona va sortir d'un bar amb un receptor d’holonotícies i el va col·locar a les taules de fora i els clients es van apinyar al seu voltant. Ben es va aturar per mirar.

El canal de notícies estava emetent un informe en directe d'algú des d'una de les estacions de bombament de la companyia d'aigua. Els problemes amb les empreses de servei públic eren rars a Coruscant, però encara li semblava a Ben com a molt rebombori per un problema rutinari. Llavors va sentir al reporter utilitzar la paraula sabotatge.

-Què està dient? -va preguntar en Ben, intentant fer una mirada entre els clients per veure millor.

-Algú va posar compostos químics tòxics en el subministrament d'aigua -va dir la dona del bar-. Han d’apagar deu estacions de bombament i això vol dir que la meitat del centre de la Ciutat Galàctica no té aigua. -Va fer un cop amb una baieta a taula, clarament enfadada-. El que vol dir que he de tancar el bar fins que ho arreglin.

-Si és sabotatge, saps a qui culparan -va dir un home subjectant un nen petit de la mà-. A nosaltres.

-Podria ser qualsevol.

-Un empleat de l'aigua descontent -va murmurar la dona del bar.

-Potser la companyia d'aigua es va equivocar i va posar el compost químic equivocat a la planta de tractament -va dir un altre client.

-I potser som nosaltres, perquè el govern ho estava demanant.

El debat va continuar. Ben els va interrompre.

-Qui és nosaltres? -va preguntar. La identitat estava començant a preocupar-li -. Per què algú que viu aquí voldria enverinar el seu propi subministrament d'aigua?

El grup es va apartar de l’holopantalla durant un moment com si acabessin de ser conscients d’en Ben i la dona del bar li va dirigir una mirada comprensiva.

-La gent fa coses estúpides quan hi ha una guerra en marxa -va dir ella-. No et van ensenyar això a l'acadèmia?

-Però no hi ha una guerra -va dir en Ben i no va admetre que mai havia estat en cap acadèmia. Sabia el que era una guerra. La guerra havia de declarar-se: els polítics havien d'estar involucrats-. Encara no.

-Bé, la hi ha ara... -L'home va agafar al seu fill en els seus braços i va començar a allunyar-se caminant-. Tant si volem com si no.

Ben es va inclinar sobre la vora de la barana de seguretat de la passarel·la per veure el que estava passant en els nivells per sobre i per sota d'ell. La gent havia fet exactament el que havien fet els clients del bar: es van reunir fora de les seves botigues i les seves llars, parlant i discutint. Podia sentir les veus que portava el vent. El trànsit s'havia alentit fins arrossegar-se. El sistema per dirigir-se al públic de la policia retrunyia en la distància.

-Jacen? -Ben va parlar tranquil·lament al seu comunicador, però Jacen no l’estava rebent. El servei de missatges es va connectar amb un cruiximent-. Jacen, estic en el quadrant corellià i... -Buscà les paraules. Però no tenia sentit alarmar-lo -. Vaig cap a casa.

El sentit de perill d’en Ben s'estava aguditzant ara. Hi havia fúria i violència creixent exactament com la pressió abans d'una tempesta. Podia sentir-les pressionant les seves temples, fent que li fes mal el cap, dient-li vés-te'n, corre, amaga't en un nivell instintiu. Esperava aprendre a llegir-lo millor algun dia. Just ara era incontrolat i animal.

Va córrer per on havia vingut, durant dos-cents metres fins a la plataforma de taxis més propera.

Un taxi aeri estava posat sobre els seus repulsors, surant silenciosament per sobre d'un bassal d'ombres. El pilot, un humà de cara prima amb el cap afaitat, va aixecar la vista del seu holozin i va obrir l'escotilla.

-Al districte del Senat, si us plau -va dir en Ben.

-On exactament?

-La zona de la Rotonda.

-No, estic evitant el centre. -El pilot va mirar al Ben com si acabés d'arribar de Tatooine-. Hi ha una revolta en marxa per la contaminació de l'aigua. Hauries d'estar per aquí sol, xaval?

Ben s’estava començant a preguntar el mateix.

-Llavors, on és el més a prop que pot deixar-me de la zona?

El pilot va xarrupar entre les dents pensativament.

-La intersecció de les línies de trànsit quatre-set-dos i la vint-tres. A dos blocs de distància. Servirà això?

-D'acord.

Ben es va asseure al seient posterior del taxi amb una mà a l'empunyadura del seu sabre làser, impacient. No s'havia preocupat quan es va infiltrar a l'Estació Centràlia: allò havia estat excitant d'una manera impensable i reflexa, malgrat que llavors hi havia una bona oportunitat que el matessin. Semblava impossible que res pogués passar-li. Però ara estava entre multituds que semblaven a punt per esclatar en violència i, encara que estava a casa, a la Ciutat Galàctica, estava espantat. Hi havia alguna cosa... animal en tot això, una cosa salvatge i impredictible.

El taxi va frenar i el va deixar en una plataforma d'aterratge. Ben va poder veure lliscants de la policia davant en la intersecció de les dues línies de trànsit, allunyant el trànsit de manera difícil. Una nau d'assalt de l’FSC donava voltes per sobre mentre va sortir a la passarel·la i el seu instint va ser seguir per aquest camí.

Llavors què faràs quan arribis allà?

Era una bona pregunta, però en lloc de respondre-la racionalment, Ben simplement es va dirigir per on els seus sentits de la Força li deien que se’l necessitava. Jacen sempre l'animava a confiar en els seus sentits. I aquest era tan bon moment com qualsevol. Va córrer per la passarel·la avall en direcció oposada a la resta dels vianants que estaven fent el més sensat i allunyant-se de l'àrea del disturbi.

Quan va girar la cantonada, es va trobar a la part posterior d'una multitud que mirava cap a l'ambaixada corelliana. L'edifici estava sota setge. No hi havia una altra manera de descriure l'allau de projectils que s'estavellaven contra el permacristall davant de l'edifici i que s'apilaven en el marbre del pati d'entrada. L'ambaixada estava en una plaça, no en una ampla línia de trànsit amb una caiguda de mil metres sota ella, convertint-la en un objectiu fàcil i proper per a qualsevol que llancés projectils. La nau d'assalt de l’FSC surava per sobre dels caps. Ben va poder veure als oficials apuntant amb els seus rifles i després tornant-los a baixar.

Ningú en terra semblava haver tret encara les seves armes. Però la multitud estava cridant insults.

-Escòria! Vosaltres heu enverinat l'aigua!

Ben va eludir un tros de maçoneria que va passar per sobre dels caps de la multitud davant d'ell i va aterrar als seus peus, enviant fragments en totes direccions.

-Haurien d’haver polvoritzat tot el vostre planeta, no només la pudent Centràlia!

La multitud va rugir i es va llançar cap endavant abans de retrocedir una altra vegada, gairebé fent-lo caure. Ell era responsable del que estava passant. Ell havia començat això amb l'atac a Centràlia. La sensació de caiguda en el buit del seu estómac el va aturar de sobte. Mai havia vist a la gent comportar-se d'aquesta manera, però era tot culpa seva. Havia de fer alguna cosa.

Una altra andanada de permacret es va estavellar contra el pati de marbre de l'entrada de l'ambaixada i els oficials de l’FSC apartaven a la multitud amb porres antidisturbis. Però com més intentaven que es dispersessin, més gent semblava pressionar cap endavant. El disturbi tenia vida pròpia. Ben va assaborir el reflex d'una ràbia comunal i el va espantar més que res que mai hagués experimentat en la seva vida. Durant una dècima de segon gairebé va participar també, amb el seu cos gairebé anul·lant al seu cervell.

Davant de l'ambaixada, una dotzena de corellians, Ben va assumir que això era el que eren, s'enfrontaven a les pedregades de permacret i agafaven els trossos per llançar-los per sobre dels caps de la línia de l’FSC. Un dels homes tenia una ferida tacada de sang en el seu front, però semblava no adonar-se'n. Un capità de l’FSC es va moure cap endavant amb una esquadra d'oficials i Ben va sentir als corellians dir-li que se suposava que estaven protegits aquí, que se suposava que estaven fora de perill.

I llavors hi va haver una andanada de trets des de la part superior com a armes de projectils disparant i l'aire es va omplir de fum àcid.

El fum va cremar els ulls i la boca d’en Ben. Gas dispersor: l’FSC havia d'haver disparat bots des de la nau d'assalt que surava per sobre dels caps. La multitud s'havia d'haver dispersat, però en el seu lloc la gent semblava més a prop els uns dels altres i Ben va ser aconseguit pel pànic. Va caure. Estava sent trepitjat. El seu camp de visió era ple de cames i just mentre es feia instintivament una bola per protegir el seu cap, un braç enguantat de blau es va allargar i va agafar de la part davantera de la seva túnica, alliberant-lo.

-Nen estúpid...

Era un oficial de l’FSC. L'home l’havia rescatat. Ben va lluitar per posar-se de genolls amb els ulls plorosos.

-Vinga, surt d'aquí.

L'atenció d’en Ben va canviar de sobte del seu propi compromís a un punt darrere de l'oficial. Es va concentrar en una cara que coneixia, un noi amb els cabells curts i rossos, Barit Saiy, i Ben estava mirant a la pistola làser apuntada no a ell sinó a l'esquena de l'oficial. No s’ho va pensar. Simplement va extreure el seu sabre làser amb la seva mà lliure i va veure la brillant fulla blava xocar amb un corrent d'energia blanca, desviant-lo.

Li va portar un segon i quan va tornar a parpellejar una altra vegada per aclarir els seus ulls plorosos, va veure a Barit desapareixent entre la multitud.

L'oficial de policia va mirar el seu sabre làser durant un moment, amb una mà en la seva pròpia pistola làser.

-Era una pedra -va mentir en Ben-. Algú li va tirar alguna cosa.

L'oficial el va posar dempeus. La seva cara també estava solcada per llàgrimes induïdes pel gas. No s'havia posat el respirador a temps.

-Ets un noi ràpid, nen. Portem-te de tornada al Temple, d'acord?

-Trucaré al meu Mestre. Ell em recollirà. -Jacen no era un Mestre, però el petit detall de la vida Jedi no importava en aquell moment. Ben volia allunyar-se i seguir a Barit-. Gràcies, oficial.

-Gràcies a tu, Jedi. –L’oficial es va netejar el nas al dors de la mà i va tossir dolorosament-. També m'has salvat d'una pallissa.

Ben sabia que havia salvat a algú d'alguna cosa, però era més que la vida d'un home. Tot i el poc que entenia de política, estava segur que un corellià disparant a un oficial de l’FSC convertiria una mala situació en desastrosa. Barit estava molt involucrat. Ben sentia ara una connexió personal amb el golf que s'eixamplava entre els corellians i els coruscantins i sentia que Barit jugaria una part en aquesta cosa estranya.

Es va netejar la cara a la màniga de la seva capa, amb el nas gotejant-li i va tornar a obrir el seu comunicador.

-Jacen? Pots sentir-me?

Només hi havia el tranquil xiuxiueig normal d'un comunicador al qual no estaven responent i l'espetec del gravador de missatges.

-Jacen, alguna cosa terrible està passant.

Següent