dimarts, 31 de gener del 2017

L'únic testimoni (VII)

Anterior



CAPÍTOL 7

Obi-Wan no va dir res mentre el lliscant travessava la ciutat. Podia percebre l'humor malenconiós del seu Mestre, i Lena tenia tota la seva concentració posada en la conducció. Ella pilotava molt bé per la ciutat, i Obi-Wan va tornar a sentir-se impressionat per les seves maneres. Feia menys de mitja hora que havien estat a punt de morir però ella semblava haver esborrat allò de la seva memòria amb la facilitat d'algú que corre una cortina.
Obi-Wan havia suposat que anaven a tornar a l’amagatall de la Lena al magatzem. En lloc d'això, i després d’assegurar-se que ningú els seguia, ella es va dirigir cap al seu saquejat apartament. Obi-Wan va pensar a dir alguna cosa, però va canviar d'idea. Va suposar que Lena estava guardant silenci per alguna raó.
Lena va aparcar el lliscant a uns centenars de metres del seu edifici. Es van acostar amb precaució, i només van trobar a un guàrdia endormiscat en la porta del turboascensor. Van passar ràpid per davant d'ell i van entrar a l'ascensor, que els va portar ràpidament a la planta superior. Quan van entrar al pis. Lena va anar d'una habitació a una altra ràpidament, amb els Jedi seguint-la de prop.
Qui-Gon no va dir res, però la va seguir amb seguretat. Obi-Wan va sentir una fiblada de frustració en adonar-se que el seu Mestre no estava experimentant la mateixa confusió que ell. Fins i tot en aquell estat depressiu semblava saber exactament el que estava passant.
A Obi-Wan li va costar una mica mantenir el ritme de les dues persones que tenia davant. Lena els va guiar per la sortida secreta que havien emprat abans, i després van baixar tram rere tram de les escales. No va baixar el ritme quan van arribar al carreró. Va caminar ràpidament pels carrers, anant d'un costat a un altre. Finalment, va aturar un aerotaxi i tots es van pujar.
Alleujat per haver deixat de perseguir-los, Obi-Wan es va desplomar contra el respatller.
- Ens estaven seguint? -va preguntar. Era l'única raó lògica per a les accions de la Lena.
-No, que jo sàpiga -va dir la Lena amb veu rara. Semblava gairebé frívola, com si li divertís la idea-. Zanita és una dona realment meravellosa. Quina sort que tinc de conèixer-la.
Obi-Wan va pensar que era estrany que la Lena estigués parlant de la seva sogra com si les unís una amistat, i no un parentiu, però va guardar silenci un cop més. Després de tot, ell no sabia res sobre famílies.
Lena va dir a l’aerotaxista que els deixés a unes illes del magatzem. Quan van tornar a caminar, ella es va relaxar una mica. Una estona després va alçar la mà i va donar un toc a Obi-Wan al braç.
-Ho sento -va dir, mirant-lo als ulls. Obi-Wan va intentar reprimir la forma en com se sentia quan ella el mirava.
-No podia parlar a l’aerotaxi pel gremi de conductors aeris -va explicar la noia-. Són partidaris dels Cobral. I pel que fa al vehicle de la Zanita, bé, diguem que està ple d'equip de vigilància extra que probablement ni tan sols la Zanita coneix.
Obi-Wan va assentir, i la Lena es va girar i va seguir caminant. Va parlar baixant el volum prou com perquè Obi-Wan i Qui-Gon poguessin sentir-la.
-L’ensorrament de l'estàtua no va ser accidental. Estic segura que la base era estable, per molt que digués la Juno. Hi ha unes quantes trampes repartides per la finca, els Cobral les anomenen "mesures de seguretat". Diuen que són per protegir el que és seu.
- Qui creus que ho va provocar? -va preguntar Qui-Gon, parlant per primera vegada des que van sortir de la finca Cobral.
-No ho sé -va respondre la Lena-. Els Cobral tenen molts aliats, remunerats o no. Encara que la Juno és la serventa de Zanita, és fidel a Solan. Estic segura que li cauria una bona recompensa si aconseguís matar-me.
L'humor del grup era ombrívol mentre avançaven pels carrers i arribaven al magatzem.
A l'interior. Mica anava d'un costat a un altre. Un paquet de mida mitjana jeia sobre la tauleta baixa.
-Això va arribar mentre estaves fora -va dir la Mica. Va alçar el paquet i el va llançar a les mans de la seva cosina. Semblava una mica nerviosa.
Lena va agafar el paquet i el va capgirar. Estava cobert d'un fi material d'embolcall gris. No tenia res escrit a banda del seu nom en lletres majúscules: "LENA COBRAL".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada