CAPÍTOL 6
Els Jedi i la Lena
seguien a terra quan Zanita i Juno van sortir per la porta de les cuines.
Qui-Gon va percebre la tensió de la Lena davant la mirada de l'assistent i per
un moment, Juno li va dirigir a la noia una mirada d'odi. Però el seu rostre va
dibuixar de seguida un gest de preocupació.
- Es troba bé? -va preguntar,
tendint una mà per ajudar-la.
Lena es va aixecar
sola i es va colpejar la roba.
-Sí -va respondre
bruscament. Va mirar al seu voltant per veure si venia algú més. Es va alegrar
d'haver aparcat el vehicle a l'altre costat de la zona de la festa.
A Qui-Gon li va
impressionar les formes de la Lena. I no necessitava mirar al seu padawan per
saber que a Obi-Wan també.
Zanita tenia el
turbant decantat i semblava lleugerament cansada, però no es va sorprendre en
absolut davant el fet que la Lena hagués aparegut a casa amb dues persones a
les que no havia vist mai.
-Hem de reforçar la
base d'aquesta estàtua -va dir Juno, contemplant la gegantina mola metàl·lica
del sòl-. És bastant inestable.
-Força -va repetir
Qui-Gon amb fredor.
-Zanita, recordes a
Obi-Wan Kenobi i Qui Gon Jinn? -va preguntar la Lena, alçant les celles
lleugerament i mirant a la seva sogra-. Són amics meus.
Qui-Gon va saber
instintivament que la Lena estava intentant que la mare del seu difunt marit no
digués ni donés a entendre que mai els havia vist abans. I es va adonar que era
per la Juno.
-És clar -va
replicar la Zanita encantada-. M'alegro de tornar-vos a veure.
Qui-Gon va somriure
amb una amabilitat que no sentia.
-El mateix dic -va
dir, prenent-la de la mà per un instant, segons el costum Fregonià.
Juno semblava
molesta per no ser presentada als Jedi. Es va aclarir la gola i va fer un pas
endavant.
-Si us plau, passin,
han de descansar -va dir-. Tenim un androide metge que examinarà les seves
ferides.
Qui-Gon va intentar
dissimular una ganyota en adonar-se que per a una família com els Cobral tenir
un androide metge era una necessitat vital, però hi havia alguna cosa estranya
en l'oferta de Juno. Qui-Gon estava convençut que, malgrat el seu gest preocupat,
la serventa no tenia el menor interès en el seu benestar. Potser tenia altres
motius per desitjar que el grup tornés a la casa.
-Crec que no serà
necessari, Juno -va dir la Zanita amb to autoritari-. Lena i els seus amics ja
s'anaven -Va mirar al seu voltant furtivament.
Després de la
conversa que havia tingut amb el seu fill a la biblioteca, Qui-Gon va suposar
que la idea d'entrar a la casa, o la possibilitat que sortís algú, li posava
nerviosa.
-Pots agafar un
lliscant meu, Lena -va afegir-. És el mínim que puc fer per tu.
Lena va somriure a
la seva sogra.
-T'ho agrairíem molt
-va dir ella-. Gràcies. Zanita.
Juno va dirigir una
mirada iracunda a la Lena i es va dirigir cap a l'edifici d'emmagatzematge de
vehicles.
-Lena sap on es
guarden els lliscants, Juno -va dir la Zanita-, i pot agafar el que vulgui dels
meus. No cal que la portis.
L'expressió de la Juno
es va tornar més ombrívola, però no va dir res.
-Més ens val tornar
dins -va dir la Zanita en veure que Juno no es movia-. Tenim convidats als quals
atendre.
Dirigint una última
mirada als tres visitants, Juno es va girar i va seguir a la seva cap de
tornada a les cuines.
-Una altra vegada
hem estat a prop -va xiuxiuejar la Lena, tremolant lleugerament-. A Rutin mai
li va caure bé Juno, i a mi em fa por -Va mirar cap a la porta per la qual Juno
i Zanita acabaven de desaparèixer, i després es va girar, dirigint-se cap
l'hangar de vehicles-. Anem-nos d'aquí abans que passi alguna cosa més.
Minuts després. Lena
i els Jedi estaven en el camí de tornada a la ciutat.
-Què amable ha estat
la Zanita en oferir-nos el seu propi lliscant -va comentar Obi-Wan des del
seient del copilot.
-Molt amable -va
assentir Lena, però no va afegir res més. Tot d'una semblava molt concentrada
en la conducció del lliscant.
De tornada al seient
de darrere, Qui-Gon va pensar en les coses que havien passat en les últimes
hores. Encara que no li agradava admetre-ho, se sentia perdut. No era capaç de
desxifrar si Zanita o Lena eren sinceres, tant entre elles com amb Obi-Wan i
ell.
Qui-Gon va sospirar.
Per milionèsima vegada, va desitjar que la Tahl seguís viva. A part del dolor
insuportable per la seva absència, que encara li cremava per dins, sabia que
l'aguda percepció i la intuïció de la seva amiga haurien descobert la veritat.
Ella no s’hagués deixat distreure per les superfícies serenes i refinades
d'aquelles dones. Ella hagués traspassat tot allò i hauria endevinat les seves
veritables intencions, els seus motius.
Qui-Gon va ajupir el
cap i va intentar que el dolor per la pèrdua de la Tahl fluís a través d'ell.
No era això el que li havia ensenyat Yoda, el que ell mateix li havia dit al
seu padawan tantes vegades?
Has de permetre sentir les coses, per després
deixar-les anar.
Qui-Gon es va concentrar en les paraules. Va sentir el dolor arremolinant-se al
seu interior fins que va saber que s'anava a trencar, que s'anava a
esfondrar-se. Llavors, amb cada àtom del seu cos intentà deixar fluir el dolor
cap a fora.
Però no va poder.
Li feia mal el cap,
i va obrir els ulls. Sempre li passava el mateix. Sentia el dolor en la seva
totalitat i després un buit infinit. El dolor mai se n'anava. El deixava buit,
però no el deixava en pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada