L'únic testimoni (VIII)

Anterior

CAPÍTOL 8

-Rutin -va dir la Lena, mirant al paquet. Va passar els dits pel seu nom-. És la lletra de Rutin -va explicar mirant als Jedi-. La reconeixeria en qualsevol lloc.

Qui-Gon va mirar al paquet, amb la quasi total seguretat que era una mena de trampa. Rutin era mort. O no?

-Si no t'importa, m'agradaria fer-li una ullada -va dir ell, fent un pas endavant-. Vull assegurar-me que no és perillós abans que l’obris.

Lena va arrufar les celles.

-Rutin mai em posaria en perill -va dir orgullosa.

Qui-Gon va alçar una cella. Pel que sabia. Rutin havia fet córrer molts perills a la seva esposa, però no va veure raó per recordar-li-ho en aquest moment.

-Podria ser un parany -va dir en Qui-Gon sense afegir res més.

Lena el va mirar amb un punt de desgrat. Qui-Gon va pensar que potser la noia creia que li anava a robar l'últim regal d’en Rutin, però va acabar donant a Qui-Gon el paquet.

Tancant els ulls. Qui-Gon va agafar el paquet un moment. Quan els va obrir, l’hi va tornar.

-No percebo res d'una gravetat immediata -va dir, però no estava segur que el paquet fos d’en Rutin, o que els fora a ajudar a obtenir proves contra els Cobral. Ja no estava segur de res.

Lena va posar la caixa en la taula i la va obrir amb una petita navalla de butxaca, sense treure l'embolcall. Després va començar a treure el que hi havia dins i a posar-lo sobre la taula: un parell de botes negres, un pot ple de fang... La cara de la Lena va dibuixar la seva decepció davant el contingut de la caixa.

-Això no té sentit -va murmurar la noia.

-Crec que vaig a preparar alguna cosa de menjar -va dir la Mica, absentant-se.

-Bona idea, Mica -va dir la Lena-. Em moro de fam.

Qui-Gon es va asseure al costat de la Lena quan Mica va sortir de l'estada. No estava segur de quins motius albergaven cap de les dues, però pensava poder treure alguna cosa en clar si es dirigia a cadascuna en privat.

- Heu rebut alguna visita al magatzem? -va preguntar sense perdre temps.

Lena va apartar la seva atenció del paquet i va negar amb el cap.

-No, per què?

En lloc de respondre. Qui-Gon va fer una altra pregunta.

- Heu rebut algun paquet misteriós abans d'avui?

Lena va tornar a negar amb el cap.

-No, és clar que no. Us ho hauria explicat.

-M'alegra sentir això -va dir en Qui-Gon sense creure-s’ho del tot.

La següent pregunta era potser la més important.

- És Mica l'única que sap d'aquest lloc? –preguntà en veu baixa.

Lena va alçar la mirada. Tenia les celles arrufades.

-Aniré a veure si la Mica necessita ajuda amb el menjar -va dir l’Obi-Wan bruscament.

Qui-Gon va assentir breument al seu padawan per indicar-li que li semblava bona idea, però no va apartar la mirada de la Lena.

Amb les celles encara arrufades. Lena es va posar dreta.

-Sí, Mica és l'única persona a part de vosaltres dos que coneix aquest apartament -va dir sense expressivitat. Es va girar cap a Qui-Gon de nou, amb les mans recolzades en les malucs-. Però no qüestions la lleialtat de la meva cosina. Mica i jo vam créixer juntes. Som com germanes. I no està aliada amb els Cobral.

Lena va travessar l'habitació i va sospirar abans de tornar a seure al costat d’en Qui-Gon.

-Ni tan sols m'agrada parlar dels Cobral davant d'ella -va dir Lena lentament-. Quan era petita va presenciar l'assassinat de la seva mare, i el record segueix sent molt dolorós per a ella.

- Els Cobral van ser responsables de la mort de la seva mare? -va preguntar Qui-Gon lleugerament sorprès.

Lena va assentir amb tristesa.

-La van matar a sang freda. Mica només tenia set anys i ho va veure tot. Va ser una gran pèrdua, i el trauma va ser més gran encara. Mai ho va superar.

Qui-Gon va assimilar aquella informació en silenci.

-Tot és molt complicat a Frego -va dir la Lena, sospirant profundament-, però intentaré explicar-ho. Com ja he dit abans, els Cobral compten amb multitud d'aliances en aquest planeta. Durant segles, el Govern de Frego va tractar malament als ciutadans; els impostos eren molt elevats i els serveis públics eren pràcticament inexistents. Els fregans es deixaven la pell per veure com altres s’emportaven els seus diners.

»La família Cobral va aconseguir que això canviés. Si bé és cert que van llaurar la seva fortuna venent drogues i armes, i que tenen una pèssima reputació, van emprar el seu poder per obligar el Govern a oferir els serveis bàsics que el poble necessitava. Fins i tot van baixar els impostos i van alçar els salaris.

-Una cosa que va facilitar la vida de la gent -va dir en Qui-Gon. Havia estat en planetes amb històries similars. Un poder corrupte que desplaçava a un Govern injust provocant canvis positius. Però els mitjans de què es van servir per fer aquests canvis positius tenien una cosa de negativa.

-Actualment, el Govern reconeix que en el passat va tenir un mal comportament, que van tractar al poble injustament -va prosseguir la Lena-. I a molts polítics els indigna haver d'operar sota el jou dels Cobral. Volen fer el bé al seu poble. Almenys alguns d'ells. Altres semblen nobles, però estan podrits per dins.

-Ja veig que als Cobral els hi agrada complicar les coses -va comentar Qui-Gon-. Per a tots.

-No hi ha transparència, no hi ha seguretat -afirmà la Lena-. Vivim subjectes a capricis, no a lleis. Per això, la violència ha de parar. Sé que hi ha una forma millor de fer les coses, i vull que Frego tingui l'oportunitat d'una nova albada. L’inici que Rutin i jo no vam tenir.

A la Lena se li van omplir els ulls de llàgrimes, i per primera vegada, Qui-Gon es va mostrar més amable amb ella. Entenia pel que estava passant. Tahl i ell tampoc van poder tenir un nou començament.

Lena es va eixugar les galtes.

-Hi ha alguns polítics que fins i tot estan disposats a forjar un nou camí cap al futur -continuà la Lena-. I algunes persones mostrarien el seu recolzament al nou Govern. Però molts altres se senten en deute amb els Cobral per haver millorat la qualitat de vida.

Lena va mirar amb solemnitat el paquet i les botes sobre la taula.

-Sembla que ningú pot alliberar-se.

- Confies plenament en la teva cosina? -va preguntar Qui-Gon, tornant a la seva línia de partida original.

Lena va mirar a Qui-Gon als ulls.

-Sens dubte. Com ja t'he dit, és com la meva germana. Mica desitja venjar a la seva mare i aturar la corrupció. Potser més que ningú.

Qui-Gon no va comentar el fet que Rutin i Solan eren germans. En lloc d'això, va respirar fondo i va deixar anar l'aire lentament.

-Em temo que Mica podria haver revelat el teu parador -va comentar ell-. O algú ho ha descobert pel seu compte.

Següent