Llinatges (i XXIII)

Anterior

CAPÍTOL 23

Ell s'enfortirà a si mateix a través del sacrifici.

Ell arruïnarà a aquells que deneguen justícia.

Ell immortalitzarà el seu amor.

-Profecia dels Sith, vaticinada en l'artefacte de les borles.

PIS FRANC DE LA LUMIYA, CIUTAT GALÀCTICA.

Jacen va tenir una altra vegada el somni, aquell en el qual es trobava a si mateix mirant una arma a les mans i sanglotant.

El somni havia pres un divers nombre de formes en els últims dies. A la primera, sostenia el seu sabre làser. En les que el van seguir, sostenia un amfibastó yuuzhan vong o una pistola làser o un fuet làser.

En una, fins i tot sostenia una arma que no va reconèixer de cap manera.

La recurrència va preocupar-lo prou per buscar el consell de la Lumiya. Es va aturar a la porta del bloc d'apartaments d'ella i va aixecar la vista cap al cel de Coruscant per veure si podia detectar alguna llum a la finestra. Sabia que ella hi era.

En Luke també ho sabia. Simplement no sabia on era, el molt a prop que vivia. Un lliscant aeri podria cobrir la distància des de l'apartament dels Skywalker fins al pis franc en menys d'una hora. Però importava? Els successos s'estaven movent més ràpidament que el que el seu oncle mai creuria. S'estaven movent gairebé massa ràpidament perquè Jacen els comprengués i es va deixar arrossegar per ells, confiant en la Força.

Dins de l'apartament, la Lumiya estava asseguda meditant, amb la seva cara una altra vegada coberta pel vel.

Aquesta vegada no hi havia cap il·lusió de la Força. L'apartament semblava com qualsevol altre apartament llogat amb un mobiliari bàsic i una catifa grisa i fosca, un lloc estranyament mundà per uns esdeveniments tan importants.

A les seves mans Lumiya sostenia les borles els nusos i fils que eren un llenguatge, una profecia, un llibre d'instruccions arcà del que Jacen havia de fer per arribar a un coneixement i poder Sith total. A la taula baixa davant d'ella hi havia una vela, cremant fermament i ocasionalment parpellejant en una taca.

-Tinc somnis -va dir ell-. Somnis d'armes que he fet servir.

-I ells t'angoixen -va dir la Lumiya.

-Tot el que recordo és que estic mirant a una arma a la mà i sentint una enorme pena.

-Podria ser només un somni i no una visió.

-L’arma és diferent cada vegada.

-Llavors potser és només un somni.

Això esperava ell. Fins i tot els Jedi tenien somnis com la gent normal, alimentats pels successos del dia i avivats per l'estrès i la tensió i els conflictes sense resoldre. Si els estava tenint, cap metge se sorprendria. En poc temps havia après a fer coses... no, havia provocat coses que mai havia pensat que era capaç de fer. Quan mirava la sorpresa i la revulsió en les cares d'aquells que estaven a prop seu, el pare, la mare, fins i tot Ben, podia donar un pas enrere i veure reflectit en els seus ulls quant havia canviat.

-Em trobo a mi mateix perseguint el record del meu avi amb creixent freqüència.

Lumiya va acariciar els fils de les borles i va lliscar els nusos entre el seu polze i el seu índex. Semblava estar-les llegint.

-Depens de la localització per caminar en el corrent del temps -va dir ella-. Així que només pots veure el que li va passar a Lord Vader a Coruscant.

-És aquest la teva manera de dir-me que necessito descobrir més en un altre lloc?

-No, el que estic dient és que si busques la vindicació en el passat, aquesta serà almenys selectiva.

-Sento que estic revivint parts de la vida de l'Ànakin Skywalker. Seria un boig si no intentés aprendre d'això.

-Però ja saps que els vostres camins difereixen. Ell va ser seduït a cometre errors. Tu no ho seràs.

-D'acord, deixa’m preguntar-t'ho una altra vegada. Què més necessito aprendre per completar el meu destí?

Lumiya lentament va estendre el seu braç i va sostenir les borles que havia estat passant entre els seus dits.

Ell va allargar la mà i les hi va prendre. Tot d'una les va sentir roent i les va llançar a l'aire per pur instint animal, com si hagués agafat palets de pa calents d'un forn. Quan els fils van tornar a caure a la mà estaven freds.

-Aquesta és la teva prova final, Jacen. Has sacrificat molt: l'aprovació d'aquells que signifiquen més per a tu. Has pres mesures extremes per tractar amb aquells que deneguen la justícia. Ara has de considerar la tercera profecia.

Ell va bressolar les borles nuades en els palmells de les seves mans. Ell immortalitzarà el seu amor. Li havia donat voltes en la seva ment a la frase mil vegades. Què significava? El deure total envers la galàxia i no tenir temps per a la família? Construir una pau eterna al seu propi cost personal?

No ho sabia.

-Vol dir, Jacen, que sacrificar els teus propis sentiments i reputació no és suficient.

Jacen s'havia forçat a anar més enllà del límit del que havia pensat que era decent. Hi havia fet la feina bruta, el treball necessari, la feina que cap altre Jedi faria, perquè estaven massa preocupats per la vanitat de les seves pròpies reputacions i la neteja de les seves pròpies mans, per agafar les càrregues que col·locaven tan gustosament en les de la gent ordinària.

Jo vaig fer la meva pròpia feina bruta. Em vaig enfrontar al que l'avi es va enfrontar, però ho vaig fer per la galàxia, no pel meu propi amor egoista a una dona.

Els motius importaven. Alguns filòsofs deien que no, però al final els motius era tot el que hi havia per distingir entre el bé i el mal.

-Què llavors?

-Has de matar el que estimes.

Jacen no va comprendre completament el significat d'això al principi. Llavors el pànic li va embolicar.

Tenel Ka. Allana. Com ho sabia la Lumiya? Com podia saber-ho? Hi havia estat tan curós.

Difícilment fins i tot s'atrevia a acariciar-les amb la Força perquè s'arriscava a alertar de la seva mateixa existència a la Lumiya. Cada visita en la que ell s'escapolia per fer-los era plena de perill, però ell havia estat curós, tan acurat com només ell podia ser.

Jacen es va concentrar molt i va projectar una sensació de desconcert per emmascarar el terror i la por que agitaven el seu estómac i va necessitar gairebé tota la seva fortalesa. Va agafar l'espelma de la taula i va mirar la seva flama com si estigués distret per ella, utilitzant-la per concentrar el seu control.

-Hauràs d'explicar això.

-No puc ensenyar-te cap habilitat més. Ara has de travessar la barrera final i fer el que cap home ordinari pot fer: matar algú a qui la seva mort causarà un patiment terrible a aquells que l’estimen, algú proper a tu.

-Qui?

-No puc dir-t'ho, perquè no ho sé.

-Algú a qui vull?

-Vols a algú?

-Em permeto estimar a molta gent. -Vigila... vigila. Ets a la vora de la navalla-. Com sabré a qui matar?

-Estarà clar quan sigui el moment adequat. Ho sabràs.

-I per què és l'última prova?

-Perquè prendre la vida d'un innocent sempre és més difícil fins i tot que prendre la teva pròpia, si ets sincer. Aquesta és l'última prova d'altruisme, si estàs preparat per enfrontar-te a un dolor emocional sense fi, a l'autèntica agonia, a obtenir el poder per crear pau i ordre per bilions d'estranys totals. Aquest és el sacrifici. Ser vilipendiat per altres, per gent que coneixes i a la que vols, i que el teu sacrifici personal sigui totalment desconegut per aquests bilions als quals salves, complir amb el teu deure com a Sith. Complir amb el teu deure pel bé de la galàxia. -Ella era dreta tan a prop d'ell que el seu alè feia parpellejar la flama de la vetllada-. És fàcil ser un heroi ben definit que aniquila monstres. Sempre hi ha una mica de vanitat en això. No hi pot haver lloc per a la vanitat o l'orgull en ser menyspreat.

Era veritat i era horrible. El coratge sovint necessitava una audiència. L'autèntic coratge desinteressat, per definició, tenia lloc en la foscor, sense ser vist.

Jacen va sostenir la seva mà sobre la flama. La va sostenir allà més temps del que mai ho havia fet abans, fins que va olorar la seva pròpia carn cremant-se i la Lumiya va allargar la mà i va tirar del seu braç per apartar-lo.

Ell no estava segur de si estava provant la seva habilitat per transcendir el dolor o si estava començant el seu propi càstig.

Va pensar en el seu avi, matant simplement per la vida de la Padmé. A qui vulgui que Jacen hagués de matar com a preu per ser capaç de brandar l'última arma defensiva de l'Orde Sith, ell sabria que els motius estaven totalment separats pels seus propis i estrets desitjos i necessitats... com la Tenel Ka i la seva Allana.

Oh, no. Oh, no.

La Lumiya li va agafar la mà i li va donar la volta per examinar el palmell cremat.

-Ara... Imagina que això no serà res comparat amb el que sentiràs quan t'enfrontis a l'últim desafiament.

Ell volia una galàxia pacífica i ordenada. La volia d'aquesta manera no només perquè era el correcte i calia, sinó perquè tenia una filla i volia que el seu futur estigués lliure de les lluites i la por que ell havia conegut tota la vida. Ell mai havia conegut la pau. Volia una cosa millor que això per a l’Allana i, sí, també ho volia per a la Tenel Ka. Volia felicitat per a aquells que estimava.

Ell volia. Ell estimava. I això era el que havia fet caure al seu avi.

-L’últim desafiament -va dir una altra vegada la Lumiya, amb la seva veu estranyament suau i trista.

Tot d'una Jacen va poder veure el seu desafiament i la perspectiva li va terroritzar. Hauria de matar aquells que més volia. Hauria de matar la Tenel Ka i la seva preciosa filla, la seva Allana. El fet que fins i tot pensar-hi estava fent-li trossos el cor era la prova terrible que havia de ser així.

I encara difícilment podia suportar pensar-ho.

Els yuuzhan vong pensaven que sabien tot el que calia saber sobre infligir dolor, però eren principiants comparats amb això.

Com podia fins i tot pensar-hi? Jacen va posar la mà dreta sobre la seva cara i la va tocar, com si no fos la seva pròpia. Se sentia com si estigués sobre una paret allunyada, veient-se a si mateix morir per graus.

Sóc jo? És realment la meva càrrega?

Sí, avi.

Sóc jo.

Jacen va acceptar la càrrega en la seva totalitat i el seu cor, irrellevant, fràgil i prescindible, es va trencar.

ESCLAU I, EN RUTA CAP A GEONOSIS.

Així que estaven asseguts al celler de càrrega de l’Esclau I: Boba Fett, Mirta Gev i un cadàver. I Fett no estava segur que dir a continuació.

-Jo mai et vaig servir de res, oi? -va dir la Mirta.

-Importa això?

-Alguna vegada et coneixeré prou per confiar en tu?

-Jo podria fer-te la mateixa pregunta.

-No ets el que esperava.

-Sí.

-I ets tot el que tinc.

Hi havia dues maneres de dir això i una era dir-ho com a últim recurs. I aquesta era la manera en què ella ho havia dit. Fett es va preguntar si la seva malaltia estava afectant la seva ment. Es va sentir a si mateix dir les paraules, passant pels moviments de ser un ésser humà normal.

-Vols caçar amb mi?

Mirta el va mirar amb ulls foscos i adolorits que eren molt més vells del que havien estat quan es van conèixer just unes setmanes abans.

-Quina és la presa?

-M’estic morint.

-Què?

-Sí. Boba Fett realment va de camí a la sortida.

-Estàs jugant a un d'aquests jocs mentals teus.

-M’estic morint i necessito trobar algunes dades mèdiques kaminoanes si vaig a tenir una oportunitat de sobreviure. El teu clon dels guants grisos podria ser el camí a ells.

Ella va semblar titubejar en la vora de la navalla entre voler-lo creure i una vida de desconfiança i antipatia.

-Per què m'estàs explicant això?

-Perquè tampoc sóc el que jo esperava.

-Què passa amb allò de lluitar per Corèllia?

-Ja has sentit als nois. No estan interessats en el treball de mercenaris quan hi ha un autèntic treball de soldats per fer. Sóc Mand'alor i vull saber què ha de dir per si mateix aquest Kad'ika si està assumint la meva feina.

-Oh, llavors has sentit parlar de Kad'ika.

-Tu ets la que parla Mando'a. Digues-m'ho tu.

-Mai l’he vist. Encara que he sentit molt. Què passa? Creus que va darrere del teu kyr'bes?

La corona: el crani de mythosauri. Mand'alor no era un títol que ell mai hagués volgut. Però la rèplica d’en Beviin li havia arribat de maneres que no havia cregut possibles. Sense hereu, sense clan, sense sentit del deure. No ets mandalorià. Només portes l'armadura. Fett volia deixar enrere alguna cosa més que crèdits i un rastre de cossos. Al final, cada ésser de la galàxia volia significar alguna cosa per a algú... fins i tot només per a un individu.

Veus, pare? Ara sé perquè em volies tan desesperadament.

Mirta estava acariciant discretament el cor-de-foc mentre descansava en el buit a la base de la seva gola.

-D'acord -va dir ella-. D'acord, ba'buir. Compta amb mi.

-Ba'buir?

-Vol dir «avi» -va dir ella tranquil·lament.

-No parlo mandalorià. Gràcies a tu, puc jurar una mica en ell.

-El teu pare, el besavi, mai et va portar pel verd'goten?

-Què és això?

-La prova del guerrer. Quan et converteixes en un adult als tretze.

-Em qualifiquen sis dècades de guerra i de caçar recompenses?

-Ets dar'manda sense la teva cultura. No tens ànima.

Probablement ella tenia raó.

-Anem a trobar al teu clon. I a recuperar al meu pare.

-Què passa amb la nau de la mama?

-Faré que Beviin la reculli. Et sorprendries del que aquest home pot trobar.

-Fins i tot ena aquest clon.

-Sí. Potser fins i tot aquest clon.

Fett es va relaxar a la cabina de l'Esclau I i va fixar un curs cap a Geonosis per primera vegada des que tenia tretze anys. Mirta, submisa, va esperar a què li fes un gest perquè s'assegués davant. Ell li ensenyaria a pilotar si el seu temps donava per això.

La galàxia diria que els mandalorians finalment havien abandonat. Mantenir-se fora d'una guerra galàctica era impensable. Els mando'ade sempre havien lluitat. Bé, hi havia alguna cosa semblant a una retirada estratègica i aquesta n’era una. Era hora que Mandalore posés en ordre la seva pròpia casa i si ell podia guanyar aquest temps i derrotar la seva malaltia, ho faria. Si no... llavors potser aquest Kad'ika ho faria al seu lloc.

De qualsevol manera, Boba Fett anava a deixar que els Jedi i Han Solo lluitessin aquesta vegada la seva petita guerra sense la seva intervenció. Perquè tenia negocis més importants.

Perquè Jacen Solo s'estava convertint en una pàl·lida imitació del seu avi, Lord Vader, i requeriria més del que ell tenia per negociar.

I perquè Fett tenia ara una néta. La família, i Mandalore, estaven primer.

Bona nit, pare. Anem a casa.

FI