Mor l'esperança (II)

Anterior

CAPÍTOL 2

Havia estat una època de gran confusió per a Qui-Gon.

Com si la temperatura del seu cos hagués augmentat, com si tingués una febre constant. Havia estat inquiet i irritable. La meditació profunda havia estat difícil de mantenir. Cansat d'esperar una missió que li distragués, s'havia dut a Obi-Wan a una excursió de supervivència a Ragoon-VI, esperant que la disciplina calmés seu cos i la seva ment. Però no va ser així.

Va tenir la primera visió a Ragoon-VI. Va veure la Tahl en dificultats.

En la seva visió, ell l'agafava en braços. El seu cos era summament fràgil.

I ell sentia impotència i por.

Quan va tornar al Temple, ansiós per retrobar-se amb ella, va descobrir que la Tahl estava a punt de marxar en missió a Nou Apsolon. Qui-Gon no podia interferir. Però quan ella se'n va anar, ell va tornar a tenir aquella inquietant visió. I va saber que ella corria perill, que li necessitaria. I sabia que ella es resistiria a demanar ajuda.

I Qui-Gon no necessitava que Yoda li digués que les visions no podien servir com a orientació per actuar. No va escoltar el Consell quan li van advertir que esperés. Va anar a Nou Apsolon, arrossegat per un impuls que no podia entendre.

Havia de seguir-la.

Però el més important no havia quedat clar. Per què havien arribat a ell les visions de la Tahl en perill? Per què li havien perseguit, l’havien arrossegat? Per què, de sobte, la visió d'ella li resultava alhora irritant i tranquil·litzadora?

Llavors, en un moment encegador, va rebre la resposta.

Va sentir una impressió tan profunda que va ser com si el seu cos no la pogués contenir. Es va adonar que no només era un Jedi, sinó un home. I aquella febre constant era la Tahl.

El valor era quelcom en el que un Jedi no pensava. Era simplement la voluntat de fer les coses bé. Era la disciplina de seguir endavant. Qui-Gon mai va haver de fer-lo com un esforç conscient: sempre havia estat aquí, a punt per a ell. Però li va abandonar quan va demanar parlar amb la Tahl tot sol.

I va obrir el seu cor com només un home tranquil sap fer-ho. Va emprar poques paraules. El temps que ella va trigar a respondre li va semblar interminable. Llavors va fer un pas endavant, li va agafar de la mà i li va jurar el seu amor. Tindrien una vida única, junts, va dir ella.

Quina lliçó tan impressionant, va pensar en Qui-Gon, aprendre que la felicitat és una cosa tan senzilla. Emanava només d'una única font. Ella va dir que sí. Ella va dir que sí.

***

Mentre recorrien la curta distància que els separava del museu, Qui-Gon va haver d'esforçar-se molt per recordar el seu entrenament Jedi. Sabia que el seu padawan estava preocupat pel seu comportament. Era cert que, per primera vegada des que era un jove estudiant del Temple, li costava concentrar-se.

A la meitat de cada batalla, de cada problema, Qui-Gon sempre havia estat capaç de trobar el seu centre de pau. I ara va intentar trobar-lo, però no hi era. En el seu lloc hi havia un nucli de caos turbulent, iracund, alimentat per culpa seva i el seu temor.

I aquell era un d'aquests moments en què havia d'operar amb màxima eficiència. En aquell moment havia d'actuar amb plena concentració.

La por gèlida que sentia en el seu interior no només era per la Tahl. També tenia por dels seus dubtes.

Mai havia estat tan perdut perquè mai s'havia sentit així abans. Feia unes hores, la Tahl i ell s'havien jurat amor etern. L'emoció i la necessitat els havien agafat a tots dos per sorpresa. Un cop ho van acceptar, els hi va semblar el més normal del món. Qui-Gon estava sorprès per haver descobert que hi havia una persona que li importava més que qualsevol altra cosa en la galàxia.

I ara l'havia perdut.

- Qui-Gon?

Obi-Wan el va treure bruscament de la seva abstracció. Va veure que s'havien aturat davant de les grans portes dobles del museu.

-El museu està tancat -va dir l’Obi-Wan-. És massa aviat.

-Obrirà d'aquí a quinze minuts. Segur que els guies ja són aquí.

El museu va ser construït poc després que el Govern d’Àpsolon es reorganitzés i el planeta es rebategés com Nou Àpsolon. Com a mostra de bona voluntat, el Govern va obrir al públic les portes de l’odiada caserna dels Absoluts, perquè la gent pogués entrar amb tota llibertat i conèixer els horrors que s'havien dut a terme allà. Segons l'opinió dels líders, era una forma d'impedir que es repetís. Es va revelar la identitat d'aquells que van ser víctimes de la repressió dels Absoluts, i se'ls va donar treball com a guies del complex. I així va ser com els Jedi havien conegut a l’Irini.

Qui-Gon va prémer el timbre. El va escoltar ressonant a l'interior. No va venir ningú.

Picà la porta. No podia esperar quinze minuts. No podia esperar ni un segon més del necessari.

La porta es va obrir i va aparèixer l’Irini amb el seu uniforme de guia. La jove va mirar amb expressió d'enuig als Jedi.

-El museu encara no està obert.

-Ja ho sabem -va dir en Qui-Gon, entrant.

-Això és un greuge -va dir l’Irini-. Jo vaig anar a vosaltres per subministrar-vos informació sobre la mort d’en Roan. Vaig confiar en vosaltres. El següent que vaig saber va ser que us havíeu escapat, i després els guàrdies de seguretat em van fer fora de la residència del Governador.

-Balog ha segrestat la Tahl -li va dir en Qui-Gon, esforçant-se per mantenir el to ferm.

Irini va fer un bot. Al moment, després d'un visible esforç, el seu rostre va reprendre la seva màscara inexpressiva. La seva veu es va endurir.

-Entenc -va dir al cap d'un moment-. Així que el traïdor a la nostra causa és Balog. Ell està darrere del segrest de les bessones i l'assassinat d’en Roan.

Tot i el control de l’Irini, Qui-Gon es va adonar que saber allò li havia afectat profundament.

-Serà un formidable enemic -va murmurar ella.

-L’únic que sabem és que Balog va segrestar la Tahl -va dir l’Obi-Wan-. No sabem per què.

-Necessitem una sonda robot -va dir en Qui-Gon-. És la forma més ràpida de localitzar-lo. Alani ens va dir que el demanéssim a Lenz.

-Lenz no m'informa dels seus moviments -va dir l’Irini bruscament-. No sóc la seva mainadera.

Qui-Gon va sentir que la seva impaciència creixia per moments. Cada minut que passava l’allunyava més d'ell, i refredava el seu rastre. Irini els hi tancava el pas.

Ell la va contemplar un moment. Irini portava una túnica blava botonada fins al coll, i els cabells engominats i pentinat cap enrere. En els seus ulls no hi havia ni un bri de calidesa. Estava dedicada a la causa dels Obrers, i pensava que els Jedi simpatitzaven amb la facció dels Civilitzats. Qui-Gon sabia per experiència com de seriosa i difícil que podia ser l’Irini. Però no anava a anar-se'n d'allà fins que aconseguís el que volia.

Ella va veure alguna cosa en els seus ulls i es va girar ràpidament.

-He de treballar -va dir.

-No -la veu d’en Qui-Gon era suau, però ella es va quedar clavada a terra. El Mestre Jedi es va dir a si mateix que havia d'anar a poc a poc. Irini no respondria davant amenaces o intimidacions. S'oposaria de forma obstinada.

-Fa unes hores vas venir a oferir-nos informació -va dir ell-. Vas confiar en nosaltres. Nosaltres vam confiar en la teva informació.

-La vostra Jedi ha estat segrestada -va dir l’Irini amb el cap mirant cap a un altre costat i la veu ofegada-. Ho sento molt, però no és cosa meva. És un tema Jedi. Però sí que sé que els Absoluts no es prenen gens bé la traïció.

- Com saps que la Tahl es va infiltrar en els Absoluts? - Va preguntar en Qui-Gon ràpidament. Va donar tres passos endavant per poder veure-li la cara -. I per què penses que tenen alguna cosa a veure amb el seu segrest?

Ella va alçar la barbeta, desafiant.

- I això què importa? No estem en el mateix costat, Jedi.

-Jo crec que sí -va dir l’Obi-Wan-. Tu estàs en contra dels Absoluts. Si ells van segrestar la Tahl, potser ella sàpiga coses que a tu t'interessen.

El que deia Obi-Wan tenia lògica, però Qui-Gon va pensar que a l’Irini li donaria igual. I, tot i així, alguna cosa en les paraules del seu padawan va fer que ella s'aturés i els mirés fixament.

-Potser pugui trobar a Lenz -va dir reticent.

-Llavors anem-hi -va dir en Qui-Gon amb fermesa. Havia de seguir pressionant. Havia d’eliminar els seus pitjors temors amb una mica d'acció.

***

El primer cop d'ull que van tenir d’en Lenz havia estat fugaç, però Qui-Gon el recordava bé. No tenia un rostre fàcil d'oblidar. Havia estat marcat pel sofriment i la malaltia, però tenia noblesa i força. El seu cos estava debilitat, però la seva ànima seguia emanant molta fortalesa. Potser no destaqués entre una multitud, però Qui-Gon va saber a primera vista que tenia fusta de líder.

Allà estava en Lenz, mentre l’Irini guiava als Jedi cap a una petita sala a la secció Obrera de la ciutat. Irini l’havia avisat per l'intercomunicador que estaven de camí, i per què.

Lenz va mirar a l’Irini, interrogant.

- Ara confies en els Jedi? Què ha passat?

-En alguna cosa tenen raó -va dir l’Irini-. Ells tenen més possibilitats de trobar-la. Si Balog ens va trair pels Absoluts, hem de saber-ho.

Lenz la va mirar fixament i va assentir amb lentitud.

-És possible.

Amb els nervis alerta, Qui-Gon va percebre alguna cosa entre Irini i Lenz. Havia estat un intercanvi mut d'informació. Es va adonar que tots dos es coneixien molt bé. Prou com per parlar sense paraules, com feien el seu padawan i ell.

-Irini m'ha explicat que voleu una sonda robot -va dir en Lenz.

Obi-Wan va assentir.

-Alani ens va dir que ens ajudaries.

Lenz va esbossar un somriure.

-Quan Irini o Alani em demanen que faci alguna cosa no em queda una altra opció que fer-ho -els va indicar que s'asseguessin en una abonyegada taula metàl·lica-. He d'advertir-vos que correm el risc de ser arrestats. Des de l'assassinat d’en Roan, el Govern ha carregat contra els que dirigeixen el mercat negre. El poder se'ls hi escapa de les mans, i pensen que una demostració del mateix els salvarà. La Legislatura Unida està sumida en un conflicte per nomenar el successor d’en Roan.

-Molts Obrers pensen que és hora d'entrar en acció -Va dir l’Irini-. I n'hi ha que volen que portem a terme una altra campanya de sabotatge industrial per obtenir el que volem. Òbviament, nosaltres busquem que un Obrer obtingui el lloc de Governador Suprem; però Lenz i jo hem de ser cautelosos. Si emprenem una altra campanya de sabotatge, perdrem el suport que tenim entre els Civilitzats. Va funcionar en el seu moment, però no creiem que torni a ser així. No volem provocar més agitació social.

-Encara que estiguem a prop de fer-ho -va dir en Lenz.

- Creieu que Balog és un Absolut? -va preguntar Obi-Wan.

Lenz i Irini van intercanviar una mirada.

-Va néixer Obrer -va dir l’Irini, vacil·lant-. I estava molt proper a Ewane, el gran líder Obrer...

-Però sí, creiem que la seva lleialtat ha canviat -va dir en Lenz en to ombrívol-. Quan ens vau explicar que havia segrestat la Tahl, tot va encaixar. És bastant probable que porti treballant per als Absoluts des de fa temps. Per això va segrestar l’Alani i l’Eritha. Sempre va tenir en ment alliberar-les... El seu veritable objectiu era Roan.

-Així que va atreure a Roan amb l'excusa del rescat -va dir l’Obi-Wan-. I llavors el va matar.

Qui-Gon va recordar la demostració de dolor per part d’en Balog quan van trobar el cadàver d’en Roan. Balog era un gran actor. Sí, havia de ser-ho per haver estat confabulat amb els Absoluts durant tot aquest temps.

-Hi ha una cosa que em sorprèn -va dir en Qui-Gon-. Potser Balog sigui el cap de seguretat, però no és rival per a la Tahl. Ni tan sols sense el seu sabre làser. Com va poder dominar-la?

-Els Absoluts solien emprar una droga paralitzadora - va dir l’Irini-. Segueixes conscient, però et deixa immobilitzat. És fàcil d'administrar. Si ella li va donar l'esquena en algun moment...

- Aquesta droga és perillosa? –va preguntar Qui-Gon, encara que li feia por la resposta.

-No, si es tracta d'una única dosi -va dir en Lenz-. O dues. El problema és que desgasta molt, i si s'utilitza diverses vegades en un curt període de temps pot provocar danys permanents. El deteriorament muscular és un efecte secundari -Lenz es va assenyalar a si mateix-. Com podeu veure.

-Lenz va tenir sort -va afegir l’Irini tranquil·lament-. La droga pot produir danys permanents en els òrgans interns, que es queden totalment inutilitzats en poc temps. Hi va haver molts que... -la seva veu es va anar apagant, i el seu rostre es va encendre.

M'està dient que potser la Tahl hagi mort. Qui-Gon es va estrènyer les mans amb força sota la taula. Pensar en la Tahl indefensa, amb la ment activa però el cos deteriorat, li va fer desitjar destrossar l'habitació.

Va tornar a tenir la visió que li havia empès fins a Nou Apsolon. Tahl feble, amb els músculs de les cames incapaços de sostenir-la. Es recolzava en ell, amb la mà agafant-li el clatell. És massa tard per a mi, estimat amic...

-Ens esteu ocultant alguna cosa -va dir en Qui-Gon, mirant directament a l’Irini, i després a Lenz-. Què és?

-Res -va respondre l’Irini-. Hem accedit a ajudar-vos per trobar una sonda robot...

-Però hi ha alguna cosa sobre el segrest que vosaltres sabeu i nosaltres no -va dir en Qui-Gon, i el seu to es va fer més iracund.

-Admeteu que tenim més possibilitats de trobar la Tahl. –Doneu-nos tota la informació que necessitem, i les possibilitats seran encara més -es va inclinar cap endavant. Havia arribat el moment d'exercir una mica d'intimidació. No li agradava fer-ho, però la seva impaciència havia fet efecte. Necessitava actuar, i aquelles persones no anaven a impedir-li-ho –va avançar-. Us recordo que no és bona idea interposar-se en el camí dels Jedi.

Obi-Wan es va sumar al seu constrenyiment.

-Hem perdut una dels nostres -va dir-. Això és una cosa realment seriosa.

La doble amenaça dels Jedi va semblar sorprendre a Lenz.

-No és una cosa que sapiguem. És una cosa que sospitem.

-Lenz...

-No, Irini. Tenen raó. Haurien de saber-ho -Lenz la va fer callar amb una mirada, i va tornar a centrar la seva atenció en els Jedi.

- Sabem que els Absoluts empraven informadors secrets quan van estar al poder. Hi ha una llista dels que van exercir aquesta tasca. Aquesta llista ha estat codificada perquè no es pugui copiar. Només uns pocs membres del Govern coneixien la seva existència, i són menys els que l'han vist. A més, creiem que la majoria (potser tots) estan morts. Un d'ells era Roan. Ell tenia la llista, però la hi van robar abans de morir. Això és tot el que sabem.

-Al principi vam pensar que Balog havia aconseguit treure-li a Roan -va dir l’Irini-. Ara hem canviat d'opinió. Creiem que va ser una altra persona.

-Balog deu estar buscant-la -va dir en Lenz-. Després de tot, el seu nom està en ella. Si això es descobrís, perdria tota credibilitat entre els Obrers. Seria la nostra paraula contra la d’en Balog, i amb això no n'hi hauria prou per tornar a la gent en contra seva. Necessitem proves. Ell necessita destruir-les. Creiem que les seves ambicions apunten fins i tot més alt que al despatx del Controlador en Cap de Seguretat. La persona que té la llista té molt poder. Ell, o ella, serà qui decideixi delatar els informadors o mantenir la seva identitat en secret, subornar a canvi de silenci o trobar un heroi que els descobreixi. Carreres i reputacions serien destruïdes. Es diu que la llista conté noms molt rellevants.

- I què té a veure la Tahl amb tot això? -va preguntar Obi-Wan.

-La llista va estar en mans dels Absoluts durant un temps, i després va desaparèixer -va dir l’Irini-. Això ho sabem. I si Balog pensa que la Tahl la té? És l'única explicació que se m'acut perquè Balog l'hagi capturat i, tot i així, la mantingui amb vida.

Qui-Gon va negar amb el cap.

-Si la Tahl tingués la llista, ens ho hauria dit.

- Així que no creieu que la tingui? -va preguntar en Lenz.

-Potser no sàpiga que la té –suposà l’Irini-. Potser sàpiga on trobar-la. Però simplement no sap com de rellevant que és.

Allò era inquietant. Implicava que Balog podia mantenir-la amb vida només fins que sabés la veritat. Tahl no tenia aquesta llista. Quan Balog ho descobrís, la mataria.

Qui-Gon va veure a la cara pàl·lida d'Obi-Wan que el seu padawan havia arribat a la mateixa conclusió. Es va posar dempeus.

-Si la teva teoria és correcta, Balog no tindrà paciència alguna. I jo menys. Anem a per la sonda robot.

 Següent