CAPÍTOL 12
Qui-Gon va córrer en
la foscor, donant gràcies per les llunes noves que feien tan fosca la nit. Es
va desplaçar d'ombra en ombra sense fer soroll. No va reduir la marxa fins que
hi va haver una bona distància entre ell i la residència de Manex.
Estava cansat, però
volia tornar a córrer. L'única manera que tenia de buidar la seva ment era
forçant el seu cos. Veure a Mace havia estat difícil. Veure a Obi-Wan havia
estat pitjor encara. Sabia que el seu lloc estava amb els Jedi, però havia de
continuar sol. Les seves emocions estaven massa desbocades, massa a flor de
pell. Se sentia massa exposat al costat dels Jedi. Mace es donaria compte del
que li costava mantenir la serenitat. Fins i tot podria ordenar a Qui-Gon que
tornés al Temple. I això no ho podia permetre.
La veritat era que
temia el moment de tornar al Temple i saber que els passos de la Tahl mai
tornarien a aixecar un ressò en els seus salons. El Temple ja no li donaria la
benvinguda de la mateixa manera. La pèrdua seria tan part de Temple com el
refugi que brindava.
La seva ànsia per
agafar a Balog lluitava amb el seu temor pel futur, quan aquesta missió
conclogués. Llavors hauria d'enfrontar-se a la seva pena i mirar als anys buits
que l'esperaven.
Què seria llavors
d'ell?
Una brisa freda li
va provocar un calfred. El vent fred li eixugava la suor. Va veure una patrulla
de seguretat davant d'ell i es va ficar ràpidament per un carreró lateral.
Aquesta nit tampoc dormiria. Hauria de mantenir-se alerta.
Tots els agents de
la ciutat estarien buscant a Qui-Gon Jinn.
Però havia descobert
una cosa. L'havien relacionat amb l'assassinat per les sondes robot. No entenia
com les seves sondes robot poguessin haver atacar a algú, en comptes de buscar
a Balog, que era per al que estaven programades. Es va preguntar si les dues
sondes que havien escapat quan el van atacar al costat del magatzem havien
estat les seves. Li havia estranyat que marxessin de sobte. Significava això
que també havien atacat a Oleg?
Algú les havia
reprogramat.
Necessitava
respostes, i per una vegada sabia on trobar-les. Faria una visita a Mota, el
venedor del mercat negre a qui havia comprat les sondes robot. Si les havien
reprogramat, Mota era el contacte que li diria qui ho havia fet. I si aquesta
persona era Balog tindria una forma de trobar-lo.
Qui-Gon va fer mitja
volta i va mirar carrer avall. L'agent de seguretat ja no hi era. Va arrencar a
córrer fins a entrar al parc. Allà hi havia més lloc on amagar-se en cas de ser
vist. I tallar pel parc l'acostaria més encara al sector Obrer.
Qui-Gon va sentir de
sobte que hi havia algú darrere seu, seguint-li els passos i intentant moure’s
a la seva mateixa velocitat. Qui-Gon es va fondre amb els arbres. Va traçar un
arc i es va situar rere del seu perseguidor. Va veure una lluentor daurada en
la foscor. Era Eritha.
Va avançar a grans
gambades i la va agafar del braç. Ella es va sobresaltar, i llavors va veure qui
era. Estava sense alè, com si acabés de fer una carrera.
-Et segueixo des que
vas sortir de casa d’en Manex -va dir ella-. O almenys ho he intentat. Et vaig
perdre i estava donant voltes quan et vaig veure entrar al parc.
- Per què em
seguies?
Ella es va recolzar
en ell, intentant recuperar l'alè. Tenia les trenes desfetes i la cara acolorida.
- Té Manex la
llista?
-No. Em seguies per
això?
Eritha va negar amb
el cap.
-És que no podia
esperar que contactessis amb mi. Vaig suposar que aniries a casa d’en Manex.
Tinc la informació que necessites. Li vaig sentir dir a Alani on és Balog. Puc
portar-t’hi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada