La crida de la venjança (VIII)

Anterior

CAPÍTOL 8

Qui-Gon es va moure amb rapidesa pels carrers foscos, seguint la pista que va trobar al costat d'Oleg, un penjoll amb la seva fina cadena. La cadena estava trencada. Hi havia reconegut de seguida el penjoll. Irini havia estat al magatzem.

Es va aturar un moment davant l'estatge d’en Lenz, preguntant-se com procedir. Irini no li proporcionaria lliurement la informació, però la seva impaciència no li concedia temps per persuasions.

Llavors va veure a l’Irini dirigint-se cap a ell, amb les mans ocupades per una bossa de menjar. Els seus passos es van alentir un instant en veure a Qui-Gon. I llavors es va moure amb rapidesa per ocultar el seu titubeig. En aquest moment, Qui-Gon va decidir que la seva millor possibilitat seria faronejar.

-Ens veiem una altra vegada aquesta nit -va dir.

Ella el va mirar temorosa.

- Una altra vegada?

-Aquesta nit vas estar al magatzem amb Oleg. Igual que jo.

Ella va empassar saliva. Els seus ulls es van estrènyer.

- Què vols?

- Vas aconseguir la llista?

Ella va deixar anar aire.

-No. No la tenia. Em vaig fer passar per comprador esperant aconseguir-la. O posar fora de perill a Oleg si no la tenia.

-Va trair als Obrers.

-Va veure una forma de fer fortuna, sí -va dir l’Irini amb aire lent-. Hi ha molts Obrers desesperats com ell. Malgrat les nostres esperances, la riquesa dels Civilitzats segueix sense arribar fins a nosaltres. Però Oleg segueix sent un Obrer, i sabem que van darrere seu. El meu treball era portar-lo.

- Has vist el que va succeir?

-El van atacar dues sondes robot, i vaig marxar. Estic segura que les va enviar Balog.

-Balog també hi era. Jo el vaig veure.

Irini va deixar caure el paquet que portava. Fruites i paquets de proteïnes es van vessar pel paviment.

- Balog hi era? Té la llista?

-vas dir que Oleg no la tenia.

Ella va negar amb el cap, semblant de sobte preocupada.

-No la vaig veure. Però igual se’m va escapar alguna cosa... No crec que Oleg portés la llista a sobre. Estava preocupat per la seva seguretat. Crec que ja l'havia venut.

-Llavors, per què es va reunir amb un altre comprador? Tu ho has dit, volia fer fortuna. Podia vendre la llista diverses vegades i guanyar prou com per passar la resta de la seva vida envoltat de luxe.

Irini es va estrènyer els ulls amb la mà.

-Llavors, poden haver-hi diverses persones amb la llista. No se m'havia passat pel cap.

-La qüestió és qui? -va dir Qui-Gon-. I, de tenir-la Balog, quin seria el seu pròxim moviment?

-No puc respondre aquestes preguntes. Estic tan a les fosques com tu.

Irini es va ajupir i va començar a recollir el menjar. Qui-Gon es va ajupir per ajudar-la.

-Els dos busquem el mateix, Irini -va dir, posant un paquet de te a la borsa-. Seria bona idea que m'ajudessis.

Una ombra de tristesa es va apoderar de la cara normalment impassible de l’Irini.

-Ho faria si pogués. He de portar això a Lenz.

Llavors es va allunyar, bressolant el paquet en els seus braços.

Qui-Gon va meditar el seu següent moviment. Li costava mantenir la ment clara. Se sentia com temptejant en la foscor. Hi havia basat en conjectures gran part de la seva recerca d’en Balog. Però era tot el que tenia.

La llista seguia sent la clau. Si Balog la tenia ja, el seu següent pas seria consolidar el seu poder. Si Oleg l'havia venut a un altre, qui l'hauria pogut comprar?

La resposta era senzilla. Les eleccions estaven a punt de celebrar-se. Els més beneficiats per la llista, i els més amenaçats, serien els polítics. Un legislador amb aquesta llista tindria un poder molt gran.

Odiava admetre-ho, però Mace havia tingut raó. Havia d'anar a la Legislatura Unida. Ja era de nit; no trobaria a cap legislador. Però segur que trobava alguna cosa a fer. Qui-Gon va fer mitja volta i es va dirigir cap al sector Civilitzat.

Següent