Mor l'esperança (VII)

Anterior

CAPÍTOL 7

Qui-Gon estava assegut a la Sala de Cartografia Estel·lar del Temple. La suau llum blavosa l'envoltava. Els hologrames de planetes giraven al seu voltant en la fascinant gamma de colors que oferia la galàxia. Aquella era la seva sala preferida del Temple, encara que feia temps que no anava per allà. Era un lloc tremendament tranquil, i Qui-Gon havia preferit aplacar la seva inquietud amb activitat en lloc de calma.

La porta es va obrir, i Tahl va entrar en l'estada, però es va aturar de sobte. Tot i que no podia veure’l, ella sabia que ell hi era. En una ocasió, Qui-Gon li va preguntar com podia reconèixer-lo; Per la seva respiració, per la seva olor o per algun moviment delator? Ella es va limitar a somriure i va dir: "Ets tu".

Però aquell dia no hi va haver somriure. Tahl i ell havien estat discutint o evitant-se l’un a l'altre durant mesos. Cada vegada que tornava d'una missió, ell anava a visitar-la, com sempre.

Però les seves converses no sortien bé. Feia temps que les seves discussions se centraven en com tractava Tahl a la Bant, la seva nova padawan. Tahl era bona Mestra i respectava les habilitats úniques de la Bant, però sovint la deixava enrere i emprenia missions curtes pel seu compte.

-Ho sento –va dir ella, incòmoda-. Volies estar sol.

Així que això també podia saber-ho.

-Queda't, si us plau -va dir ell.

Es va asseure al costat d'ell a terra, doblegant els genolls i recolzant la barbeta sobre elles en una postura que ell no li havia vist des que era una nena.

-Estic molestant-te Encara que de vegades cal una petita molèstia, Qui-Gon.

-Per descomptat.

-Aquesta calma que tens pot arribar a ser recalcitrant -va dir la Tahl-. Però la teva tristesa és encara pitjor. Estic intentant no prendre-m'ho de forma personal, però m’evites o em piques amb la teva preocupació per la meva ceguesa; o m’ataques per com em porto amb la meva padawan. Si estàs intentant posar a prova la meva amistat, ho estàs fent molt bé.

Ella va parlar amb suavitat, però ell sabia que anava molt seriosament.

I què podia dir? Per a la resta, ella era impecable. La seva extraordinària manera de compensar la seva ceguesa havia convençut a tothom que havia aconseguit dominar el seu defecte. Però ell sabia la veritat. La coneixia des que era una nena. Tahl era un esperit independent. I ara detestava haver de demanar ajuda o orientació. I, tot i així, hi havia moments en què ho necessitava.

-Només intento cuidar-te -va dir ell amb tota la seva amabilitat-. Però quan ho faig, em rebutges.

- I com no vaig a fer-ho, si estàs tot el dia a sobre meu? Ja hauries de saber com sóc. Saps que he de trobar el meu propi camí. Com tots. Tu tens més experiència com a Mestre, això és cert; però també saps que cada Mestre troba un camí diferent amb el seu padawan.

-Sóc conscient.

-Llavors per què no em deixes trobar el meu?

La pregunta va surar en l'aire. Qui-Gon es va adonar que no sabia quina era la resposta. Ell no era dels que interferien en vides alienes. Com a home solitari, respectava la intimitat; però amb la Tahl era diferent. Tenia la profunda sensació que ella necessitava protecció, i li va alleujar que la Tahl triés a Bant com padawan. Però Tahl tampoc va voler dependre de la Bant per ajudar-la.

La seva amistat era el que més li importava del món. Havia de canviar d'actitud.

-Tens raó -va dir ell-. Estava equivocat.

- Estrelles i galàxies! -va murmurar ella-. No m'esperava una disculpa. M'esperava una altra discussió.

-Bé, podria dir-te un parell de coses...

Ella li va donar un copet al genoll.

-Ho sé, però què tal si millor callem? Així no ens ficarem en problemes.

Així que Qui-Gon va estar al seu costat, contemplant com giraven els planetes hologràfics. Per primera vegada en setmanes, es va sentir en pau. Era curiós, però la presència serena d'ella podia tant calmar-lo com irritar-lo.

Aquella va ser l'última vegada que van estar tranquils. Al matí següent, ell va saber que Tahl s'anava a una missió urgent a l'àrid planeta satèl·lit Vandor III. No anava a portar a la Bant amb ella. En l'esmorzar, ja havien tornat a discutir.

***

El retard que van provocar els danys de la barredora els va fer augmentar encara més el ritme. Les noves coordenades que va portar la sonda robot els van servir d'incentiu. Al matí següent ja havien arribat a les enormes pedreres de pedra de Nou Àpsolon, d'on s'havia extret tota la roca grisenca emprada per construir la majoria dels edificis de la capital.

Era un paisatge agrest amb vasts pics, congostos i profundes esquerdes, algunes d'elles plenes d'aigua. Un bon lloc per amagar-se, va pensar Qui-Gon. Potser estiguessin apropant-se al destí d’en Balog.

Obi-Wan havia romàs callat durant hores, amb la cara demacrada. Qui-Gon sabia que el seu padawan se seguia sentint fatal pel retard. Però ja no li quedaven paraules de consol que oferir-li. Obi-Wan hauria de seguir endavant, com un Jedi. El seu padawan sabia que estava ansiós per trobar la Tahl, però el més probable és que atribuís tot l'esforç a la llarga amistat que l'unia amb la Jedi. No tenia ni idea de com d’unit que estava l'esperit d’en Qui-Gon amb la seguretat de la Tahl. No podia saber com de ple que tenia el cor, i el difícil que li resultava parlar-ne.

Tot anirà bé quan la trobi, es va dir en Qui-Gon.

Quan la vegi. Quan sàpiga que està bé...

Qui-Gon va intentar apartar la seva ment del futur. Li preocupava la freqüència amb què els seus pensaments tornaven a la seva reunió amb la Tahl. Probablement era per la seva necessitat de veure-la sana i salva, però era perillós per a ell recrear-se en el futur, i ho sabia. Balog seguia portant la davantera. I només havia de pensar en això. La seva atenció s'havia de centrar en el present.

Estava distret i podia perdre’s algun detall sobre la marxa.

No estava pensant com un Jedi. Com anava a ensenyar al seu padawan, si ell mateix no podia trobar el seu centre de pau?

Qui-Gon va examinar amb cura l'entorn. Les seves mans van romandre fixes al volant del lliscant. No va deixar d'avançar, però va desviar la seva concentració de la conducció i la va projectar en el paisatge que l'envoltava, amb la Força vibrant al seu voltant, present, com sempre; guiant-lo, com sempre.

I llavors ho va percebre. Un parpelleig d'alguna cosa... Perill, potser. Potser portava un temps percebent-lo. Potser estigués a l'aguait sota la superfície de les seves preocupacions. Era una preocupació diferent de la seva angoixa per ella. I s’hi va centrar per complet, examinant-la en la seva ment. Era una pertorbació en la Força, un corrent secundari, una advertència. Hi havia una energia diferent darrere d'ells.

Algú els estava seguint.

No va dir res a Obi-Wan. Va centrar tota la seva atenció a la rereguarda, buscant qualsevol pista. Van seguir avançant.

***

A l'alba va estar segur. Ja estaven apropant-se a Balog. L'últim informe de la sonda els hi va confirmar que la seva capacitat de viatjar durant llargs períodes sense dormir havia resultat molt útil. Balog s'havia aturat dues vegades. La distància s'escurçava. Aquest cop, Qui-Gon ho creia perquè podia sentir-ho.

Però el fet que tenien a algú seguint-los podia impedir el seu avanç. Va percebre que els guanyaven terreny. Ja estava cada vegada més a prop. Si els atrapaven i els atacaven, podrien perdre un temps preciós.

Era hora de dir-ho a Obi-Wan.

-Hi ha algú darrere de nosaltres, seguint-nos -va dir en Qui-Gon quan van tornar a aturar-se per comprovar la seva posició-. Crec que el millor seria fer una volta cap enrere i sorprendre'ls abans que ells ens sorprenguin a nosaltres. No m'agrada haver de retardar-me, però a llarg termini serà millor que resolguem això.

-Jo no he percebut res -va dir l’Obi-Wan, descontent.

-Ha estat un indici, res més. Molt feble, però està augmentant. No et preocupis pel retard, Obi-Wan. Mira cap endavant. Això està sent una lliçó. Fins i tot en la persecució, la teva concentració ha de ser com un ampli cercle, que abasti tot el que tinguis al voltant.

Obi-Wan va assentir.

- Se t'ocorre qui podria ser?

Qui-Gon va negar amb el cap.

-No tinc ni idea.

-Podria ser l’Irini -va dir l’Obi-Wan-. Semblava molt ansiosa per obtenir aquesta llista.

-També podria ser un company d’en Balog -va dir en Qui-Gon-. Si Balog sap que estem perseguint-lo, potser hagi demanat ajuda. No vull emprar la sonda robot per rastrejar al nostre perseguidor. Haurem de fer-ho nosaltres mateixos.

-Jo estic a punt -va assentir l’Obi-Wan.

Van donar la volta, donant una gran volta per evitar ser vistos. Qui-Gon va assenyalar cap endavant, a un conjunt de turons de roca sòlida, i li va indicar amb gestos que havien de voltejar-les.

Recordava que ells havien travessat aquella zona per la part central, on hi havia un congost excavat a la pedra. Tenia el pressentiment que el seu perseguidor estava amagat en aquesta gola. Era un bon lloc per parar una emboscada a qui vulgui que hi anés darrere.

Van lliscar al voltant del massís rocós i es van ficar pel passadís, avançant a tota velocitat. Davant ells, Qui-Gon va veure les reverberacions d'un veloç lliscant. Va fer un gest a Obi-Wan, que va tirar de la seva barredora per elevar-se en l'aire. Qui-Gon va accelerar encara més, mentre Obi-Wan li seguia per l'aire.

Als pocs segons es trobaven damunt de l'altre transport.

El seu perseguidor va mirar cap enrere, sorprès. Una trena rossa onejava al vent, xocant contra la seva galta.

Era una de les bessones, però, a tanta velocitat, Qui-Gon no sabia quina de les dues.

La bessona va detenir el seu lliscant i va saltar a terra. Qui-Gon va disminuir la velocitat. Obi-Wan va aterrar. Mentre ella avançava cap a ells, es va adonar que era l’Eritha. Es va quedar atònit.

Alani havia estat la més enèrgica de les dues. Eritha solia quedar-se en un segon pla. Per què hauria emprès un viatge tan agitat?

- Sort que us trobo! -va exclamar-. Porto dies viatjant. No sabia com atrapar-vos. He esbrinat qui dóna suport a Balog. Sé qui és el vostre enemic.

- Qui? -va preguntar en Qui-Gon.

Eritha va titubejar un instant. Va prémer els llavis en una fina línia, com si no volgués dir aquelles paraules.

-La meva germana -va dir.

Següent