Tempesta (VIII)

Anterior

CAPÍTOL 8

La Sala d'Espera dels Consorts feia pudor de fum, tela cremada i carn socarrimada i per terra s'escampaven mobles cremats i cossos amb cremades làser. Els serveis d'emergència estaven evacuant els ferits mentre que els agents de la seguretat del palau hologravaven als morts.

A la part més allunyada de la sala, un grup de nobles d'aparença atordida estaven sent aïllats per una unitat de la guàrdia reial hapana.

La Jaina va començar a tenir un mal pressentiment sobre el transport lleuger CIC que havia saltat a l’hiperespai just mentre Zekk i ella van entrar al sistema. Havia estat accelerant per allunyar-se de Hapes a una velocitat que pocs vaixells de càrrega podien aconseguir i el fet que hi hagués dos esquadrons de caces estel·lars hapans a la cua del vehicle tendia a confirmar que havia estat el Falcó Mil·lenari.

Zekk es va inclinar per apropar-se.

-Han i Leia Solo no van fer això -va xiuxiuejar. Encara portava el mateix vestit de vol que havia estat portant durant més d'una setmana, però l'olor no era res en comparació amb la pudor acre que ja omplia l'habitació-. No és el seu estil.

-No necessito que tu em diguis això. –La Jaina va comprendre que Zekk només estava intentant consolar-la, però consol no era el que ella necessitava just ara. El que necessitava eren fets-. No creus que conec als meus propis pares?

Zekk es va passar una mà pel seu pèl aixafat per la suor, després va negar amb el cap i va deixar escapar un esbufec ​​de disgust. Va començar a creuar l'habitació sense altra paraula, deixant a la Jaina perquè es quedés allà preguntant-se què passava. No era propi d’en Zekk ser lacònic amb ella i ella no entenia per què hauria d'estar enfadat ell. Al capdavall, no eren als seus pares a qui havien vist fugint de l'escena d'un intent d'assassinat.

Quan la Jaina no es va dirigir immediatament darrere d’en Zekk, el sergent a càrrec de la seva escorta la va empènyer per l'esquena.

-Mantinguin-se junts. -Li va fer un gest a la Jaina en direcció al vestíbul-. Hem tingut suficients trucs Jedi per un dia.

La Jaina es va tornar per mirar de cara al hapanià. Ell era alt i típicament guapo, amb trets cisellats i uns ulls blau fosc.

-La meva mare no va tenir res a veure...

-Digui-li al príncep Isolder. –Descansà una mà a la culata de la seva pistola làser enfundada i llavors va utilitzar l'altra mà per apuntar cap a l’esquena d’en Zekk-. Vinga.

Malgrat com de temptada que estava la Jaina d'estavellar al sergent amb la Força contra la paret més propera, va reconèixer que ara seria un moment menys que ideal per ajustar la seva actitud. Es va conformar amb un somriure burleta de desdeny i després va seguir a Zekk cap a la cantonada, on el príncep Isolder estava vigilant com una oficial de seguretat femenina estava entrevistant a un noble d'aparença agitada.

Mentre la Jaina i en Zekk s'aproximaven, dos guardaespatlles van sortir per bloquejar-los el camí.

Isolder va tocar el braç d'un.

-No, Brak. -Encara que hi havia unes poques línies noves, i ben col·locades, la cara hapana de fortes trets de l’Isolder encara era tan maca com ho havia estat sempre-. Està bé.

Brak no es va retirar.

-Són Jedi, milord. Després del que acaba de passar...

Isolder va aturar el braç d’en Brak i el va estirar cap enrere físicament.

-Probablement ells són la raó per la qual la meva filla va sobreviure al que acaba de passar. –Va retornar la seva atenció a la Jaina-. Llevat que m'equivoqui, vosaltres sou la font de la recent intranquil·litat de la Reina Mare.

-Em vaig obrir a ella, sí -va dir la Jaina.

-Això vaig pensar. -Isolder va obrir els seus braços, convidant-la a una abraçada-. M'alegro de tornar-te a veure, Jaina.

-I jo de veure-li a vostè, príncep Isolder. –La Jaina el va abraçar i després es va apartar mentre ell estrenyia la mà amb Zekk-. Només sento que no poguéssim arribar abans.

-Ximpleries. Estem agraïts per la teva, uh, advertència. Va impulsar a la Reina Mare a incrementar la seva guàrdia.

-I a segellar les portes blindades interiors de la residència -va dir la Tenel Ka, arribant darrere de la Jaina i Zekk-. No tens res a lamentar.

La Jaina es va girar i va veure la Tenel Ka dreta a dos metres de distància, envoltada per una petita companyia d'assistents i guàrdies reials. El seu pèl vermellós penjava solt per la seva esquena i estava vestida amb vestit de brillseda verd que s'ho feia per semblar tan pràctic com elegant. L'efecte era tan espectacular i regi que la Jaina va haver de recordar conscientment a si mateixa que estava mirant a una vella companya de classe de l'acadèmia Jedi i a una antiga companya d'armes.

-Majestat.

La Jaina va inclinar el cap i Zekk la va imitar. Els ulls de la Tenel Ka van centellejar amb vergonya en ser exaltada pels seus amics, però va tenir cura de mantenir-se alta i encara ocultar la seva incomoditat als seus súbdits.

-Jaina, Zekk. Quin inesperat plaer. -Els va fer un gest perquè s'alcessin i després va mirar per sobre de la seva espatlla, cap al gran saló on la major part de la devastació havia tingut lloc-. Assumeixo que la vostra visita té alguna cosa a veure amb això.

-Exacte. Vam venir a advertir-te. –La Jaina no va esmentar la flota d'assalt corelliana que Bwua'tu sospitava que aviat estaria de camí per ajudar amb el cop d'estat. Compartiria aquestes dades d'intel·ligència més tard, una vegada que estiguessin sols-. No pensàvem que passaria tan aviat.

-Sé que vau fer tot el que estava en el vostre poder. -La cara de la Tenel Ka es va tornar preocupada. Continuà-: El que no entenc és per què els teus pares estaven involucrats.

La Jaina va sentir com si li haguessin donat un cop de peu a l'estómac.

-Involucrats? –Ella va mirar al seu voltant, a la devastació, incapaç de creure que els seus pares participarien en un atac contra la Tenel Ka-. Esteu segura?

-Més del que ens agradaria –Va dir Isolder. Sonava més decebut que enfadat-. La teva mare i el capità Solo van arribar sense anunciar-se i van demanar una audiència amb la Reina Mare. Abans que ella pogués trobar temps per a ells, es van escapolir de la sala de convidats i van deshabilitar tot el sistema de seguretat del palau.

-Encara estem intentant descobrir com -va dir la Tenel Ka-. Fins on podem estimar, ho van fer en menys de dos minuts i van haver de viatjar gairebé mig quilòmetre a través de corredors poc familiars.

-Potser esteu tenint problemes per descobrir-ho perquè ells no ho van fer -va suggerir en Zekk.

-I tant que ho van fer! -La dona que va dir això era una ajudant d'aspecte majestuós de potser quaranta o cinquanta anys. Era difícil de dir, donat quant treballaven les hapanes per mantenir-se joves i atractives-. Aquesta gesta no és res per a un...

-Gràcies, Lady Galney. –La Tenel Ka va silenciar a la dona amb un educat moviment de dos dits i llavors es va tornar cap a Zekk-. Tens una altra teoria?

Zekk va arrufar les celles.

-Potser eren aquí per la mateixa raó que nosaltres: per advertir-te -va dir llavors.

El suggeriment va ser saludat només per expressions hapanes dubtoses, en molts casos desdenyoses, i fins i tot la Jaina tenia problemes veient la base de l'asseveració d’en Zekk.

-Llavors per què van ser vistos marxant amb la líder de l'esquadró d'assassinat? -va preguntar finalment la Tenel Ka.

-Se’ls va veure? -va panteixar la Jaina.

-Això em temo -va dir la Tenel Ka-. Una dona amb el cap afaitat i una cua de cavall. Quan la meva guàrdia se les hi va manegar per arraconar als teus pares, ella fins i tot va arriscar la seva pròpia vida per rescatar-los.

El cor de la Jaina es va enfonsar. Amb certesa sonava com si els seus pares estiguessin treballant amb els assassins.

-Hi ha d'haver una explicació. -Zekk li va donar al braç d'ella una encaixada tranquil·litzadora-. Jaina, necessites confiar en els teus sentiments.

Jaina es va apartar, irritada i confusa i... estremida. Trobava difícil de creure que els seus pares participessin en alguna classe d'intent d'assassinat... però simplement no ho sabia. Hi havia tota mena de rumors que suggerien que el seu pare havia ajudat a Boba Fett a assassinar a Thrackan Sal-Solo i la seva mare havia experimentat de primera mà la maldat duta a terme per Darth Vader. Era massa pensar que la Leia pogués haver matat una amiga per evitar que Jacen seguís el mateix camí?

-No sé quins són els meus sentiments -va dir la Jaina. Ella es va girar cap a la Tenel Ka-. Tenel... er, Reina Mare, no sé què dir.

-A mi mateixa m'està costant creure-ho -va replicar la Tenel Ka-. Les primeres aparences estan contra ells, però la investigació està lluny de completar-se i hi ha algunes evidències contradictòries.

-Com ara quines? –pregunta en Zekk.

-Les declaracions d'alguns testimonis oculars suggereixen que els Solo poden haver atacat a alguns assassins quan va començar la lluita. –La Tenel Ka es va girar i va estendre el braç cap al gran saló on la majoria de la lluita havia tingut lloc-. Podem anar a fer una ullada, si voleu.

-A mi m'agradaria. -La veu d’en Zekk era difícilment hostil, però no calia un Jedi per sentir que estava enfadat-. Per què esteu ignorant aquestes declaracions?

-No les estem ignorant -va dir Isolder. Es va col·locar al costat d’en Zekk i es van dirigir tots cap al saló destrossat-. Però les declaracions dels testimonis oculars són notablement poc fiables, com estic segur que et van ensenyar en els teus cursos d'investigació a l'acadèmia Jedi.

-I alguns testimonis oculars clamen que els homes que els Solo van atacar estaven realment intentant defensar la Reina Mare -va dir Lady Galney-. Alguns testimonis molt creïbles.

-Jutjaré això per mi mateix -va dir en Zekk. Es va tornar cap a Isolder-. Quan puc parlar amb aquests testimonis?

Isolder es va aturar i es va girar cap a Zekk.

-Vols investigar als nobles hapans?

-Exacte -va dir en Zekk-. Hi ha alguna cosa que està malament aquí i jo...

-Ja n'hi ha prou. –La Jaina va agafar la part de posterior del braç d’en Zekk i el va estrènyer. El to d'ell vorejava la rudesa, especialment per al sensible ego hapani, i les dures acusacions només farien que els investigadors oficials passessin per alt més probablement les proves que puguin exonerar als seus pares-. Estic segura que la Reina Mare i el seu personal descobriran la veritat.

-Fet –va dir la Tenel Ka-. La investigació li donarà als Solo tots i cadascun dels beneficis del dubte. I pretenc entrevistar cada testimoni ocular personalment.

Això va ser suficient per fer callar les protestes d’en Zekk i per assegurar-li a la Jaina que els seus pares no es convertirien en convenients caps de turc. Tot i que els deures familiars a Hapes havien forçat a la Tenel Ka a deixar l'Orde Jedi, ella retenia tots els talents i les habilitats de la Força que havia après com a Cavaller Jedi. Si algú intentava mentir sobre la involucració dels Solo, la Reina Mare ho sabria.

-Gràcies, Majestat -va dir la Jaina-. Ho agraeixo. Si hi ha alguna cosa que puguem fer per ajudar...

-La hi ha -va dir instantàniament Isolder-. Sabem que el Falcó sovint viatja sota codis de microxip falsos. Una llista resultaria molt útil.

La boca de la Jaina es va assecar. Se li estava demanant que triés entre la seva lleialtat envers la seva família i el seu deure envers l'Orde Jedi i estava prou ben entrenada per comprendre que la seva decisió realment no depenia de si els seus pares eren culpables d'alguna cosa. Un estat membre de l'Aliança Galàctica li estava demanant informació respecte a un atac contra el seu govern i com a Cavaller Jedi estava obligada a proporcionar-la.

Quan la Jaina no va respondre immediatament, Lady Galney hi va recordar.

-El Consorci de Hapes és una part important de l'Aliança Galàctica, una part molt important, i els seus pares són terroristes.

-Presumptes terroristes -la va corregir Tenel Ka. Va fixar els seus ulls grisos en la Jaina i després va dir-: Seria el millor per a tothom. Els meus comandants seran... més acurats si saben quan estan tractant realment amb el Falcó.

-I la informació serà útil només mentre són dins el Consorci -va apuntar Isolder-. Si no són un perill per a la Reina Mare, estic segur que marxaran de l'espai hapani tan aviat com els sigui possible.

-En aquest cas, no els perseguirem més enllà de les nostres fronteres -va afegir la Tenel Ka-. Els deixarem a les autoritats de l'Aliança, que ja estic segura que tenen els codis falsos.

-No estic segura que sàpiga tots els codis falsos -va dir la Jaina, forçant-se a respondre. El tracte de la Tenel Ka era més que just. L'Armada Reial Hapana anava a estar abordant, o destruint, tots els YT-1300 que trobessin. D'aquesta manera, almenys la Tenel Ka podria donar ordres instruint als seus comandants que capturessin al Falcó i a la seva tripulació d'una peça-. Però us donaré els que sé.

-Gràcies -va dir la Tenel Ka-. Sé com de dur que ha d'haver estat per a tu.

-Només digues-li als teus comandants que tinguin paciència -va dir la Jaina. Va mirar en direcció a la Galney i es va sentir una mica malalta per la complaent satisfacció que va sentir en la dona, però això no canviava cap dels fets bàsics de la situació-. Mare i pare no abandonaran fàcilment, però tampoc mataran a ningú que no necessitin matar.

-Ja he instruït als meus comandants que necessitem als teus pares vius -va dir la Tenel Ka.

-Bé -va dir la Jaina-. Hauríem d'anar a algun lloc i acabar la nostra reunió. En la nostra aproximació, Zekk i jo vam veure al Falcó saltant a l'hiperespai. Si ens afanyem, podem ser capaços d'estalviar-li als teus comandants els problemes de capturar-los.

-Anant darrere d'ells vosaltres mateixos? -va preguntar Isolder-. En espai hapani?

La Jaina va arrufar les celles.

-Assumint que encara estiguin en espai hapani, sí.

-Oh, això no servirà. -Galney es va col·locar davant de la Jaina i després li va donar l'esquena mentre es dirigia a la Tenel Ka-. No podem tenir a la Jedi Solo perseguint els seus propis pares. Semblarà com si vós haguéssiu escenificat l'atac com un pretext per a confiscar les propietats. Acabareu enviant a més nobles al campament enemic.

La Tenel Ka va sospirar i després va mirar de dalt a baix de Galney cap la Jaina.

-Lady Galney té raó, amiga meva. Semblaria molt estrany als ulls hapans.

-Ningú ha de saber-ho -va dir en Zekk-. Som Jedi.

-Tothom ho sabria –Va dir Isolder. Va fer un gest amb la mà al voltant de la sala, permetent que s'aturés una mica en el seguici de la Tenel Ka-. Mireu al vostre voltant.

Una mirada vergonyosa va aparèixer a la cara d’en Zekk i la Jaina va comprendre que havia de rendir-se als desitjos de la Tenel Ka. El Consorci de Hapes era realment un fastigós llit de conspiració i intriga... i enviar a una filla a portar als seus propis pares davant la justícia hauria fet aixecar els ulls fins i tot a Coruscant.

-D'acord, però també és un assumpte de la seguretat de l'Aliança -va dir la Jaina-. Podríem ajudar a identificar l'assassina i intentant seguir els seus viatges. Això no hauria d’ofendre...

-En realitat -la va interrompre Tenel Ka-, ja li he demanat al teu germà que ens ajudi amb aquesta investigació.

La mandíbula de la Jaina es va obrir per la sorpresa.

-A Jacen?

-Sé que heu tingut les vostres diferències últimament, però això és el que Jacen fa ara. -La veu de la Tenel Ka era contrita però ferma-. Honestament pots dir-me que tu ho faries millor?

-Això depèn del que vulguis dir amb millor -va replicar la Jaina. No podia creure que la Tenel Ka intentés deixar solt al seu germà dins el Consorci-. Tens idea del que ha estat fent a Coruscant?

-Protegir la població dels terroristes corellians, per les declaracions que he vist. -El to de la Tenel Ka era defensiu i testarrut -. Sento distreure'l, però podria haver-hi una connexió entre els terroristes i aquest intent d'assassinat. I Jacen és l'únic amb el coneixement per investigar-ho.

La Jaina va exhalar amb frustració.

-D'acord. Puc dir quan no se’m necessita.

-Què hi ha de l’Allana? -Zekk es va dirigir a la Tenel Ka-. Algú que intenti eliminar-te a tu també voldrà eliminar-la a ella. Fins que les coses es calmin, potser hauria de tenir un parell de mainaderes Jedi.

-Això no serà necessari. –L’expressió de la Tenel Ka va romandre calmada, però la seva alarma es va abocar en la Força. Hi havia estat mantenint a la seva filla fora de la vista des del dia en què l’Allana va néixer, fins al punt que els rumors d'un defecte de naixement havien començat a circular pel Temple Jedi. Potser hi havia alguna cosa de cert en aquests rumors, després de tot-. La seva seguretat és millor que la meva.

-Com he dit, puc dir quan no se'ns vol. –La Jaina n va poder evitar sentir–se una mica enfadada i ferida. Acabava d'acceptar proporcionar un dels secrets més íntimament guardats dels seus pares i així i tot la Tenel Ka es negava a confiar-li la naturalesa de la vulnerabilitat de l’Allana-. Potser simplement hauríem d’acabar aquesta reunió i posar-nos de camí. Però realment necessitem fer això en privat.

Ella va llançar una mirada significativa al seguici de la Tenel Ka.

-I tant -va dir la Tenel Ka-. Veniu amb mi.

La Reina Mare va fer gestos als dos Jedi perquè es col·loquessin al seu costat. Quan ells van haver obeït, ella va provocar un panteix de la Galney i diverses de les altres dames nobles enllaçant el seu braç amb el de la Jaina i després inclinar-se prop de la seva oïda.

-I se't vol, amiga meva. -El xiuxiueig de la Tenel Ka era tan suau que la Jaina ho va sentir dins del seu cap més que en els seus orelles-. Hi ha una cosa més que he de demanar-vos que feu per mi... una cosa que només puc confiar als meus més vells amics.

-I tant -va replicar la Jaina. El seu cor s'havia enfonsat més enllà dels seus genolls. Tant si els seus pares havien estat part de l'intent contra la vida de la Tenel Ka com si no, romania el fet que la Jaina havia de considerar la possibilitat... i això li va colpejar amb una tristesa gairebé tan gran com la de la mort del seu germà Ànakin -. Els Jedi sempre estem a la teva disposició.

Següent