L'únic testimoni (II)

Anterior

CAPÍTOL 2

Obi-Wan estava dret, en silenci, contemplant el planeta Frego, que creixia a la pantalla del vaixell de càrrega. Qui-Gon no havia sortit de la seva cabina en tot el viatge. Obi-Wan no sabia si havia de molestar-lo, ni tan sols tenint en compte que ja estaven arribant. Desitjava amb totes les seves forces oferir a Qui-Gon el mateix consol que aquest li havia ofert a ell en tantes ocasions, però com més ho intentava, més s'allunyava d'ell. L'abisme entre ells semblava créixer per moments, i Obi-Wan no sabia què fer. Com podia salvar aquesta distància tot sol?

-Això deu ser Frego.

La veu d’en Qui-Gon va sorprendre’l i li va omplir d'alleujament. Després de tot, no anava a haver de molestar al seu Mestre.

-I aquest punt brillant deu ser Rian, la ciutat capital -va prosseguir Qui-Gon.

Obi-Wan es va adonar que el seu Mestre estava trist i distret. Era gairebé com estar davant d'un fantasma. Però almenys parlava. Estava fent un esforç.

Mentre sortien de la nau, Obi-Wan es va sentir al límit. D'ell depenia dur a bon terme la missió. No podia confiar en el seu Mestre en aquell estat.

Obi-Wan no creia que els Cobral haguessin estat advertits de la seva arribada, però un planeta governat per criminals sempre és un lloc perillós. Estava gairebé segur que anava a veure tractes bruts i tripijocs de mercat negre tot just baixar de la nau, però només hi havia una persona quan van desembarcar, i els mirava sense interès. Obi-Wan es va relaxar una mica, mentre el capità del vaixell de càrrega estenia la rampa davant seu.

-M'agradaria sortir d'aquí com més aviat millor, si pot ser -va dir el capità, nerviós-. No vull passar aquí més temps de l'estrictament necessari, per l'impost de vol dels Cobral i això.

Obi-Wan va assentir. Tot i que no sabia exactament a què es referia el pilot, es va adonar que no era gens agradable, i probablement tampoc fos legal. Va agrair al capità el viatge i el va veure ficar-se de nou a la nau.

Quan la porta es va tancar, la solitària dona de l'hangar es va acostar als Jedi.

-Espero que hagueu tingut bon viatge des... -es va quedar callada.

-Coruscant -Obi-Wan va acabar la frase per ella-. Ets Lena?

-No -va dir la dona, llevant-se la caputxa per revelar un pèl molt curt i un rostre molt jove-. Sóc Mica, us portaré amb Lena -Va mirar inquieta d'un costat a un altre de l'hangar.

Està nerviosa, va pensar Obi-Wan. Va respirar fondo i es va concentrar en la Força, però no va percebre cap perill, només la por de la Mica.

-Seguiu-me, però no molt a prop. Si algú s'acosta a mi, fingiré no conèixer-vos -Mica tenia els ulls grans i foscos, i els va dirigir alternativament a Qui-Gon i a Obi-Wan, esperant que tots dos assentissin.

-Farem el que ens demanes -li va garantir Obi-Wan.

Mica va tornar a posar-se la caputxa i va sortir de l'hangar a pas lleuger.

A Obi-Wan li agradava arribar a un planeta nou i recórrer-lo a peu. Qui-Gon li havia ensenyat que caminar a poc a poc era la millor manera d'observar, i hi havia molt a observar a Rian. I res era el que Obi-Wan esperava.

Els carrers estaven nets, i les voreres, plenes de fregans que portaven colorits paquets i passejaven tranquil·lament. A poca distància de l'hangar municipal, hi havia unes parades. Els venedors de menjar oferien fruites i verdures fresques, carns i cereals, cridaven els preus i saludaven als coneguts. Endinsant-se en el mercat, van veure més parades d'objectes per a la llar, i fins i tot d'artesania. I tothom semblava content i relaxat.

Al cor del mercat, la multitud era tal i havia tant a veure que Obi-Wan va estar a punt de perdre de vista la Mica. Però quan alçava la mirada veia els ulls d’en Qui-Gon clavats en el pic gris de la caputxa d'ella. El Mestre semblava no prestar l'atenció que solia al seu entorn. Era obvi que els seus pensaments estaven en una altra part.

A Obi-Wan li hauria agradat discutir les seves observacions amb el seu Mestre. Que potser no era estrany que un planeta controlat pel crim organitzat tingués una població tan feliç? Però com estava segur que Qui-Gon no pensava en els fregans, es va quedar callat.

Les parades eren cada vegada més escasses, i la multitud més dispersa. Després de seguir a Mica per un laberint de carrerons foscos però nets, la dona es va aturar i els va indicar que s'acostessin a ella. Quan ho van fer, Mica va prémer uns controls i una gran porta de magatzem es va obrir, deixant veure un enorme estatge ple d'equips abandonats.

-Ja hem arribat -va dir Mica, indicant-los que passessin primer, i fent un últim cop d'ull a banda i banda del carreró abans de tancar la porta-. Sóc l'única que coneix l'amagatall de la Lena. A més de vosaltres. És important que mai us segueixin fins aquí.

-És clar -va assentir Obi-Wan.

A la part alta de diversos trams d'escales de duracer, els replans i la maquinària de càrrega van donar pas a un espai més acollidor. D'esquena a l'entrada, entre diverses butaques que no combinaven entre si però d'aparença còmoda, hi havia la dona que Obi-Wan havia vist a l’holopantalla de Jocasta Nu. Lena Cobral.

Mica es va escurar la gola per anunciar la seva arribada. Lena es va girar.

-Ho vau aconseguir -va dir ajuntant les mans i oferint-les a Qui-Gon i Obi-Wan. Després va abraçar a Mica-. Sort. Heu tingut bon viatge?

-Se’ns va fer curt -li va dir en Qui-Gon abans de presentar-se a si mateix i a Obi-Wan.

Obi-Wan es va sentir content al veure que Qui-Gon sortia del seu silenci, perquè no estava totalment segur de poder portar aquella conversa sense problemes.

Lena Cobral semblava guapa a l’holopantalla, però en persona era impressionant. La llarga cabellera fosca, deixada anar sobre les espatlles, li emmarcava la cara i uns ulls foscos semblants als de la Mica. Era tot just uns anys més gran que Obi-Wan, cosa que va sorprendre el jove aprenent. Igual que els fregans que havien vist, el seu comportament era tranquil. Va saludar als Jedi com si fossin vells amics o convidats d'honor en una festa, no escortes polítics.

-Si us plau, seieu -va dir la Lena, guiant als Jedi a les cadires-. Què prendreu? Potser un te de kopi?

Abans que els Jedi poguessin dir res, Lena ja estava abocant un líquid fosc en les tasses. Tenia una tonalitat ataronjada i un sabor deliciós.

-La meva cosina Mica em porta tot des que estic amagada - Lena va somriure a la silenciosa Mica-. Ahir em va portar aquest te. I avui us ha portat a vosaltres -Lena va dirigir el seu contagiós somriure cap als Jedi. Obi-Wan va trobar impossible no tornar-li el gest.

-És massa bona amb mi -el to optimista de la Lena feia oblidar qualsevol possibilitat d’amenaça-. I s'entesta a quedar-se aquí sense pensar en el perill que corre. Sé que no li ho hauria de permetre.

-Ets tu la que no té en compte el perill que corre -va dir Mica suaument.

La Lena va contemplar com la seva cosina s'aixecava i abandonava l'habitació, i Obi-Wan va apreciar per primera vegada un indici de tensió i por a la cara de la noia. Va mirar al seu Mestre per veure si ell també s'havia adonat, però Qui-Gon s'havia tornat a embadalir i mirava fixament la tassa de te.

-Ho sento -es va disculpar la Lena, portant-se sobtadament la mà a la front-, us estic fent perdre el temps. No he estat del tot sincera.

Obi-Wan es va incorporar al seient i Qui-Gon va posar la tassa a la taula. No van parlar, es van limitar a esperar que ella digués el que havia de dir.

-És cert que necessitava una escorta fins a Coruscant. I és cert que vull testificar contra els Cobral. He d’acabar el que Rutin va començar. Allò pel que va donar la seva vida -la veu de la Lena es va trencar. Es va posar dempeus i, mentre seguia parlant, es va dirigir cap a les finestres tapades per pesades cortines-. En molts aspectes, és culpa meva. Jo no volia enamorar-me d'ell, però un no tria aquestes coses, oi?

A Obi-Wan li va semblar que Qui-Gon assentia imperceptiblement.

-Abans de casar-nos, Rutin em va prometre que acabaria amb el crim, però no es podia permetre ser repudiat per la seva família. Era el fill predilecte d'uns pares que l’estimaven i tenia l'esperança de fer-los canviar. No només volia apartar-se ell, sinó acabar amb tot d'una vegada per totes -va començar a parlar més ràpid, com si no pogués aturar el flux de paraules.

-Però llavors, el seu germà Solan es va assabentar que Rutin estava intentant canviar les coses, i, presa de la fúria, va acudir al seu pare. Rutin no podia trencar la xarxa des de dins, així que ho va intentar des de fora. Va ser la decisió més difícil de la seva vida. Jo volia que sortís, però li vaig pregar que no arrisqués la seva vida. Ell va insistir. Per mi, va dir. Ho feia per mi -Lena es va aturar de nou i es va girar cap als Jedi. Tenia els ulls negats de llàgrimes.

Obi-Wan es va sentir com si només li estigués mirant a ell, com si aquests ulls es dirigissin al seu cor. Era com si li estigués escodrinyant, intentant veure si tenia força i valor suficients per ajudar-la. Si es podia confiar en ell.

Obi-Wan es fiava d'ella instintivament. Hi havia alguna cosa en la seva forma de comportar-se, en la seva forma de parlar. No els estava mentint. Ell podia percebre la por d'ella, sí, però també la seva sinceritat. I podia percebre la seva força. Lena Cobral no era una covarda.

-Per això he de portar a terme aquest pla -va dir la Lena, recobrant l’ànim-. No puc deixar que la mort d’en Rutin quedi en res. Testificaré, detindré el crim, però...

Obi-Wan es va acostar. Fins aquí, tot era normal. Però què...?

-No tinc proves que oferir al Senat -va sospirar la Lena-. Rutin es va esforçar moltíssim per protegir-me. I, malgrat tot el que he sentit, de la mateixa manera que qualsevol xafardera, l'únic que tinc és la meva paraula contra la seva.

Qui-Gon es va posar dempeus. Obi-Wan sabia, per la seva expressió, que estava molt molest amb l'argúcia. Els havien enviat per escortar un testimoni en perill, i ara resultava que el testimoni no tenia res a explicar.

-Si us plau -va dir la Lena, agafant l'enorme mà d’en Qui-Gon-. Us prego que us quedeu fins que reuneixi les proves. Jo sé que n’hi ha: llistes, dates, llibres de comptes i registres dels delictes dels Cobral. Amb la vostra ajuda...

-Ens van enviar aquí només per protegir-te. Si no pots testificar, haurem de tornar a Coruscant. Sols -va dir en Qui-Gon, inexpressiu.

Obi-Wan es va indignar, incapaç de creure el que estava sentint. Com podia Qui-Gon negar la seva ajuda a aquella dona?

Següent