La falsa pau (XV)

Anterior

Capítol 15

Tot estava al seu lloc. La seguretat secreta s'arremolinava en la multitud. Hi havia sensors infrarojos en els gravitrineus amb la tresoreria. Guàrdies extra al mateix Banc del Nucli. Els droides brunzien sobre els seus caps com mosques.

Obi-Wan estava a un costat. En la seva oïda hi havia un auricular en el qual la veu d’en Bog Divínian sonava monòtonament. Els enregistraments d’en Bog estaven plens dels més ximples detalls, des de quan es va prendre un descans per al te a la queixa que va tenir pel governador de Teevan de visita. Obi-Wan va notar que fins i tot planejava com de tard que arribaria a l'audiència del Senat en la petició anti-Jedi. Sis minuts. Prou poc com perquè ningú s'ofengués, prou com per demostrar la seva importància, suposava Obi-Wan.

Res de la informació era útil, i res d'això era valuós, incloent les vistes d’en Bog de la política del Senat. Tot i això, Obi-Wan va continuar escoltant. Hi havia donat una còpia a Tyro, però volia escoltar-ho ell mateix.

Les xerrades a la plataforma eren només lleugerament més interessants. Un Senador rere l'altre pujava i donava les gràcies als altres i Palpatine, fins i tot mentre aconseguia transmetre que era a través del seu propi anterior suport pel que la idea realment es va posar en marxa.

A la seva oïda, Bog treballava en una xerrada. Obi-Wan podia fins i tot sentir els seus passos mentre caminava.

En aquest temps de gran dolor i pena.

No. En aquests temps perillosos, mirem a un líder que pot portar-nos de ser forts a ser més forts...

No, aquest no és el to. Més... líder. Ara només un de nosaltres pot liderar-nos a través de la vall de por fins al cim de la muntanya de la solidaritat...

Obi-Wan va apagar la gravadora. El Canceller Palpatine estava parlant, la qual cosa significava que la cerimònia gairebé havia acabat.

–Accepto aquesta tresoreria en nom del Senat, i agraeixo a tots els mons generosos que van contribuir, –va dir Palpatine, amb una mà al carro repulsor elevador armat que contenia les brillants caixes daurades de vèrtex–. Aquesta és l'alba d'una nova era. Una era en què l'ajuda arribarà quan i on sigui més necessària. Gràcies a tots.

Palpatine, almenys havia après el valor de la brevetat i la modèstia, va notar Obi-Wan.

Va observar mentre el Canceller Suprem caminava cap enrere i entrava en el seu transport personal. Va accelerar cap al Senat. Els altres Senadors li van seguir. Hi havia un debat per atendre.

Els Guàrdies Blaus i Rojos, els guàrdies personals de Palpatine, lentament van guiar el vehicle a les grans portes obertes de la cambra cuirassada del Banc del Nucli. Obi-Wan va sentir un murmuri entre la multitud. Dex tenia raó. No hi havia res com una enorme fortuna per fer que els éssers s'esvaïssin.

I encara no hi havia cap senyal de problemes. Obi-Wan va veure a la Siri a través de la multitud. Ella va arronsar les espatlles. Ànakin tenia la seva mirada fixa a la caixa cuirassada.

El comunicador d'Obi-Wan va donar un senyal. Era Tyro.

–Alguna cosa? –va preguntar Obi-Wan.

–Aquesta xerrada que està practicant... has arribat a això ja? Alguna impressió?

–Necessita un guionista.

–Sí, és horrible, però vas captar el tema?

–No, no vaig poder esbrinar del que estava parlant. No tenia sentit.

–Això és el que em preocupa.

Obi-Wan va observar als Guàrdies moure’s cap a l'edifici.

–Llavors quin és el teu punt?

–Bé, quin és el seu punt, aquesta és la qüestió. Obi-Wan, això pot estar fora de lloc, però...

Obi-Wan es va adonar que un dels Guàrdies Blaus tenia una vora desgastada. Inusual per aquests guàrdies. Es prenien la seva posició com a guàrdies personals de Palpatine seriosament.

Vora desgastada. Fil blau.

–Més tard, Tyro. –Obi-Wan va tallar el comunicador i va sortir cap a la multitud. Ànakin va captar el seu moviment.

–Els Guàrdies! –va bramar ell.

I llavors tots van estar en moviment... Ànakin, Siri, Ferus, mentre les portes de duracer començaven a tancar-se lliscant a la cambra cuirassada.

Obi-Wan va saltar. Va xocar contra la porta de la cambra cuirassada, després es va estrènyer fins a entrar, gairebé deixant el peu enrere mentre la porta es tancava. Ànakin estava sobre ell, sincronitzant el seu propi salt per colar-se a través de les portes mentre es tancaven.

Obi-Wan va aterrar a terra i placà al Guàrdia Blau davant d'ell. El casc va caure, i va mirar a la cara d'en Roper Slam.

–Tu altra vegada no! –va grunyir Slam.

Ànakin placà al següent guàrdia. Era la sòcia de l’Slam, Valadon.

–Se suposava que això seria fàcil! –va cridar Slam.

Valadon va lluitar per alliberar-se de l'agafada d'Ànakin.

–Què li va passar en aquesta zona? Se suposava que no trobaríem cap resistència!

–Hem estat traïts, –va dir Slam. No va lluitar contra Obi-Wan. Va seure amb les cames creuades a terra, després va tractar d’estripar la túnica amb una frustració enfadada.

Siri i Ferus van córrer a través de la porta interior de la cambra cuirassada, seguits per oficials d'aspecte ansiós i part de les forces de seguretat.

–Està bé, –va dir Obi-Wan–. Podeu portar-los en custòdia.

–No hi va haver tan sols un intent de fer un cop al sistema d'aigües, –va dir la Siri.

–Veus? Traïts! –va dir Slam, abatent-se.

–Altres dos minuts i hauríem estat fora d'aquí amb el vèrtex, –va dir Valadon.

–Tot depèn de minuts, Val, –va dir Slam–. Vivim i morim per minuts.

Minuts, va pensar Obi-Wan.

Bog arribarà sis minuts tard al debat.

Per fer-se més important? O hi havia un altre motiu?

Ara només un de nosaltres pot liderar-nos a través de la vall de por fins al cim de la muntanya de la solidaritat...

No té sentit. Això és el que em preocupa...

La veritat es va obrir camí ardentment dins del seu cervell. Bog estava practicant una xerrada de nominació. Una xerrada que donaria en algun moment avui.

El robatori era una altra distracció més.

La xerrada nominativa era perquè Sano Sauro prengués el control com a Canceller Suprem.

L'autèntica missió era assassinar al Canceller Suprem Palpatine.

Següent