El canvi de la guàrdia (i XVII)

Anterior

Capítol 17

Ànakin es va quedar enrere, observant a Joylin acuradament. Sabia que la Força li estava ajudant, sabia que aquest poder sobtat era un nou costat de la Força que encara no havia dominat, i estava ple d'una sensació sobtada de goig. Tenia fins i tot més poder del que sabia. Tot d'una, va veure al cor de Joylin. No veia només el que Joylin volia que veiessin, o no li importava que veiessin, sinó la seva part més secreta. Joylin de sobte semblava tan petit. Era una presa fàcil.

No sabia això, va pensar Ànakin. La Força no és només sobre manipular objectes. Puc manipular éssers també. Puc utilitzar les seves pors i secrets.

–Vostè ho va fer–, li va dir a Joylin–. Li va deixar escapar.

Els Jedi es van tornar per mirar-li, sorprès.

–Aquests guàrdies no van a dur a Teda a la presó. Mai va voler que es rendís, –va dir Ànakin–. Sabia que era massa covard com per fer-ho. Simplement li va donar l'ultimàtum per tenir una excusa per executar a tots els seus seguidors lleials. Tenia por que si sobrevivien construirien una base de poder i finalment li destruïssin. Sabia que Teda no era res sense ells, que no era capaç de dirigir un govern. És només un testaferro. No li té por, així que no el necessita mort. Només vol que se'n vagi. Així que si algú com Zan Arbor li paga prou, permetrà que escapi. Ella va fer el tracte amb vostè des del principi de la revolta, no és així?

Els Jedi es van tornar cap a Joylin. El seu silenci enfadat li ho va dir tot.

–On són? –va preguntar Mace.

–Suposo que Teda i Zan Arbor es dirigeixen cap a la nau dels Slams, –va dir Ànakin–. I endevinaria que els Slams tenen permís per abandonar Romin, sense importar el que Joylin ens hagi dit. Ha mantingut l'ordre de permís perquè els Slams marxin malgrat el tancament.

–Anul·li aquest permís, –va ordenar Mace.

–És massa tard, –va respondre Joylin.

Amb una mirada fulminant de desdeny a Joylin, Mace va liderar als Jedi fora de l'habitació.

Van córrer cap a la plataforma d'aterratge, brunzint per un dels turboascensors. Quan van arribar a la part superior, els Jedi ràpidament es van amagar darrere d'un gravitrineu ple d'equip. Podien veure els Slams preparant la nau per a la partida. A través de la finestra, Ànakin va veure un cap ros.

–Encara són aquí, –va dir en Mace–. Excel·lent treball, Ànakin. Anem.

–Esperi. –El to d'Obi-Wan era agut, i Mace es va tornar, sorprès. Rarament li deien que esperés.

–Hem de deixar-los escapar, –va dir Obi-Wan–. Aquesta és la nostra oportunitat. Estan de camí cap a Granta Omega. És l'única manera en què podem trobar-lo. Si podem col·locar un dispositiu de rastreig a bord, el tindrem.

–Obi-Wan, tenim a Zan Arbor aquí, ara, –va dir en Mace–. És capaç de fer un gran mal a molts. Estàs disposat a arriscar-te a deixar-la escapar per Granta Omega?

–Sento amb intensitat que hem de fer-ho–, va dir Obi-Wan–. Omega és la major amenaça.

Ferus es va mossegar el llavi, mirant d'Obi-Wan a Mace. Ànakin va esperar, la seva mà en el seu sabre làser.

Els ulls de la Siri cremaven estant d'acord.

–Obi-Wan té raó. Ferus i jo estem preparats per unir-nos a ells en aquesta missió, –va dir a Mace.

–No sé si teniu raó–, va dir en Mace–. Una posició en la qual em trobo massa sovint aquests dies. Si ho sents fortament, Obi-Wan, recolzo la teva decisió. Però tot depèn de posar aquest dispositiu de rastreig a la nau sense ser vistos.

Obi-Wan es va tornar cap a Ànakin amb tal confiança, tal seguretat, que Ànakin sentia que mai oblidaria aquest moment. La confiança jeia entre ells, irrompible.

–Ànakin?

–Jo ho faré, Mestre.

Va agafar un dispositiu de rastreig del seu cinturó d'utilitats i es va aixecar. Mantenint-se darrere dels subministraments, els gravitrineus, i camions de combustible, es va esmunyir tan a prop com s'atrevia. Hauria d'escollir el seu moment. Un moment en què ningú a bord estigués mirant.

La Força. Podia usar-la. No estava segur de com. Però es va estendre cap a ella i la va reunir, la va deformar a plaer, per al que necessitava.

Els motors es van encendre. Estava prou a prop com per sentir la seva calor. Ara.

La nau es va alçar, només un metre per sobre del terra, flotant durant els pocs segons crucials necessaris per introduir les coordenades i informació. Amb l'ajuda de la Força, aquells segons es van allargar en més temps, el suficient per a ell.

Ànakin va usar la Força per saltar directament cap al tub d'escapament, on cap finestra pogués veure’l. La temperatura era ardent, massa calenta com perquè l’aguantés un ésser viu, tot i així la va aguantar i no li va cremar. Estava prop de la vora de la plataforma d'aterratge aquí. Va sincronitzar el moviment mentre la nau s'alçava. La va veure atrapar el lateral inferior. Quan la nau va rotar, Ànakin ja estava de tornada darrere de la bomba de combustible, saltant perfectament sense ni un mil·límetre de sobres.

La nau dels Slams es va disparar fora de la vista.

Ànakin es va aixecar. Les seves cames se sentien lleugerament tremoloses davant la maniobra perillosa. La seva pell se sentia calenta, però sabia que no estava cremada. Mace i els altres van caminar cap a ell.

Mace el va mirar, els seus ulls foscos examinant-lo.

–Impressionant.

–Estàs ferit? –li va preguntar Obi-Wan–. No pretenia que saltessis als tubs d'escapament de la nau.

–No estic ferit.

Mace va alçar la mirada al rastre de vapor que la nau havia deixat.

–Espero que hàgim pres la decisió correcta–, va dir ell–. Estàs preparat per rastrejar-los?

–Sí, –va dir Obi-Wan–. Granta sempre ha estat un pas per davant de nosaltres. Sempre ha planejat les nostres trobades. Ara jo decidiré com ens trobarem la propera vegada.

–Que la Força us acompanyi, –Mace va començar a allunyar-se.

–Ah, Mestre Windu? –va dir Obi-Wan. Mace es va girar i li va fer una mirada impacient.

–Només una cosa més, –va continuar Obi-Wan–. Necessitem la seva nau.

Siri es va asseure en els controls. Havien estat viatjant durant dies ara, seguint el pols del dispositiu de rastreig. La nau dels Slams es dirigia al vast espai buit de la Vora Exterior.

Ferus havia estès el seu matalàs. Faria el següent torn de pilotatge. Obi-Wan estava assegut a la taula en l'àrea del menjador. Hi havia estès un nombre d’holoarxius, informació sobre Granta Omega reunida per l’arxivera Jocasta Nu en el Temple. Obi-Wan coneixia la informació de memòria, però tot i així no creia que fos possible estudiar-la massa profundament.

Ànakin es va asseure, mirant per la pantalla de vistes a les estrelles. Estava en un lloc de profund silenci, no de meditació, exactament, però obert a la galàxia, a l'energia que cremava des de les estrelles i mons, satèl·lits, matèria i no-matèria, gravetat, inèrcia, éssers vius.

Tot d'una es va aixecar. Cada múscul tens. Obi-Wan va alçar la mirada.

–Què és?

Ànakin es va tornar cap a ell.

–Omega. Sap que hi anem.

FI