La falsa pau (IX)

Anterior

Capítol 9

Obi-Wan va seguir a Teda pel laberint de passadissos del Senat que anaven a través de diverses ales. Odiava com Teda caminava com si pertanyés allà. Recordava la presó que havia vist a Romin, els presoners desnerits i famolencs. Recordava els suburbis que havia vist als afores de la ciutat capital, el luxe de la vida d'en Teda comparat al sofriment que forçava fora dels murs de la ciutat. Teda no mereixia la seva consciència neta. No es mereixia aquesta facilitat.

Teda es va aturar per fi en una de les petites cafeteries que estaven ficades en una de les alcoves dels passadissos del Senat, un lloc perquè els éssers s'aturessin i prenguessin un lleuger refresc abans de tornar als seus deures. Teda va vacil·lar davant l'entrada i va mirar al voltant, després es va dirigir a una taula a l'altra cantonada. Obi-Wan es va dirigir cap a la barra d'autoservei. Mentre es posava un te, va veure en el mirall de sobre del seu cap que Teda estava reunint-se amb el Senador Sauro.

Obi-Wan no va fer cap intent d’ocultar-se. Va baixar la seva tassa fumejant i es va dirigir a la seva taula.

–No puc dir que això sigui una sorpresa, –va dir ell–. Esperava que vostè estigués darrere de qualsevol pla per desacreditar l'Orde Jedi, Sauro.

–Com sempre, comença cada intercanvi amb impertinències, –va dir Sano Sauro fredament. La seva cara fina semblava tan pulcra i pàl·lida com sempre. Tenia els llavis gairebé blancs. Anava vestit amb un vestit sever de tela negra–. No sé el que he fet per merèixer el seu desdeny i no m'importa, però continua sent tediós seguir amb això.

–Sap molt bé el que ha fet en el passat, i el que està fent just ara, –va dir Obi-Wan–. Vostè és l'ombra darrera d'aquestes audiències.

Sauro va xarrupar un got d'aigua, l'únic objecte davant d'ell.

–El Senador Divínian és l'oficial president de les audiències, no jo.

–Què estrany, doncs, que s'estigui reunint amb el principal testimoni contra els Jedi, –va dir Obi-Wan.

–Merament li estic estenent una mà amistosa a un governant exiliat d'un govern democràtic que va ser enderrocat per una agressió Jedi, –va respondre Sauro.

–Això és cert, –va dir Roy Teda, ansiós per demostrar la seva importància en la discussió.

–També, que estrany que esculli reunir-se tan lluny de la càmera d'audiències, en una part deserta del Senat, –va assenyalar Obi-Wan.

–M'agrada la pau i el silenci, –va dir Sauro–. Òbviament, no l’estic trobant en aquest moment.

–Això és exactament cert, –va repetir Teda, assentint. Semblava desesperadament ansiós per complaure a Sano Sauro.

Sauro no li va prestar atenció a Teda. Va mantenir la seva freda mirada sobre Obi-Wan.

–Així que ja ho veu, Kenobi, no tinc mà en la completa desmoralització dels Jedi. Sóc merament un testimoni d'això.

Obi-Wan es va inclinar sobre la taula, sobre els seus punys. Va enfrontar la mirada amb Sauro.

–Li deixaré a vostè amb els seus lladres i assassins, Sauro. M'adono que l'han portat lluny, però un dia les companyies que manté asseguraran la seva caiguda.

–A qui està dient assassí? –va deixar anar Teda–. O esperi, sóc el lladre?

Obi-Wan es va tornar sobre els seus talons i va marxar. Va caminar ràpidament a través dels passadissos i va saltar cap a un turboascensor. No volia desaprofitar més temps. Necessitava parlar amb l'únic ésser que coneixia, que tenia el major coneixement sobre les intrigues del Senat, la millor ment política que coneixia... el seu amic Tyro Calàdian.

Va agafar l'ascensor fins al nivell inferior, després va seguir un passadís retorçat que s'estrenyia mentre descendia. Després d'una curta rampa, va girar i Obi-Wan es va trobar a si mateix en un passadís tènue. Contenidors i caixes de duracer estaven apilats fora d'una porta. Va somriure. Tyro no havia canviat ni una mica. Sempre podia comptar amb la seva indústria.

La porta estava lleugerament oberta, així que la va empènyer per obrir-la i va mirar dins.

–Tyro, et necessito un cop més.

Una veu va venir des de darrere d'una pila de manuals de procediments.

–Les meves orelles s'alegren! És la veu del meu amic Obi-Wan!

Un svivreni va treure el cap sobre les manuals. La seva petita cara es va retorçar i els seus ulls brillants estaven il·luminats de plaer. Va sortir corrent de darrere de l'escriptori que ocupava gairebé tota l'habitació. Es va aturar directament davant d'Obi-Wan, va obrir la seva mà, i la va tancar. La va col·locar contra el seu cor, i després contra el d'Obi-Wan.

Obi-Wan va seguir els mateixos gestos. Els svivreni tenien diferents codis de salutacions i comiats, i Obi-Wan havia avançat al més afectiu amb Tyro.

–Ha passat massa temps.

–Sí, certament. Oh, deixa’m buscar-te una cadira. –Tyro es va separar i va començar a escombrar llibres d'una cadira–. Vosaltres els Jedi, mai us asseieu, sempre us moveu.

Obi-Wan es va asseure. Tyro es va inclinar contra l'escriptori per mirar-lo. Ara, estaven cara a cara.

–No he de preguntar per què has vingut, –va dir Tyro, els seus ulls foscos plens de preocupació–. Estava en l'audiència.

Obi-Wan va somriure.

–Ho vaig fer fatal.

–Ho vas fer bé, amic meu. Com el Senador Organa. Però la facció anti-Jedi havia omplert la sala de seguidors. I l'interrogatori de Divínian! –Tyro va alçar les mans–. Un ultratge. Era obvi que ell no estava buscant la veritat. En un altre moment, massa obvi. S'hauria de fer alguna cosa perquè li treguin d'una posició d'autoritat. Però en aquests dies... –Tyro va arronsar les espatlles i va jugar amb la pinça de metall que mantenia recollit el seu pèl fosc fins al pit. Era un gest que feia quan estava nerviós, i Tyro sovint estava ansiós sobre l'estat del Senat.

–Sí, les coses continuen en declivi, sense importar el que intenti el Canceller, –va assenyalar Obi-Wan.

–Ell fa el que pot. Però aquest crit en contra dels Jedi... mai he vist res de semblant. Fins i tot per al Senat, és ridícul. I frustrant. És només una distracció de l'autèntic treball que haurien d'estar fent.

Distracció. La paraula va sonar com una campana en la seva ment, però Obi-Wan no sabia per què. Una altra paraula li havia colpejat abans, només una diminuta punxada, què era...

Desmoralitzat. Sauro havia dit que els Jedi estaven desmoralitzats.

Pertorbació + Desmoralització + Distracció = Devastació.

Xànatos! El pare de Granta Omega havia dissenyat aquesta fórmula per orquestrar que el mal arrelés. Ho havia fet en el propi Temple Jedi, esperant destruir-lo per sempre. Podria ser que el seu fill estigués usant la mateixa fórmula per destruir el Senat? Era aquest el seu autèntic objectiu?

Si Omega estava darrere d'aquest esforç Senatorial, ja havia tingut èxit a pertorbar al Senat, desmoralitzar els Jedi, i distreure a tothom. Però si aquest era realment el cas, quina era la devastació següent que estava planejant?

Obi-Wan no ho sabia. Però de cop i volta sabia en els seus ossos que el seu instint anterior era correcte. Omega estava darrere d'això.

–... I sento ser el que et digui això, –estava dient Tyro–, però serà inevitable donades les circumstàncies, suposo.

Obi-Wan tornar la seva atenció de nou al seu amic.

–Què és?

–El comitè d'en Bog Divínian ha fet un pas inusual. En lloc d'una recomanació, acaba de registrar una petició oficial per expulsar l'Orde Jedi de qualsevol acció del Senat. Això va ser intel·ligent... però no prou intel·ligent. El Senador Organa va trobar una clàusula que li permetia apel·lar directament al Canceller en una sessió a porta tancada separada. S'ha programat que Palpatine decideixi l'assumpte aquesta tarda en una reunió amb tots dos Senadors.

–Tot això acaba de passar des de l'audiència? Pensava que se suposava que el Senat era lent.

–Només quan es fan les coses reals, –va dir Tyro secament–. Quan es tracta de maniobres polítiques, has de moure't ràpid. –Tyro li va fer una mirada mesquina–. Què passa, amic meu? L'Orde Jedi està en problemes, però trobarem una forma de lluitar, t'ho prometo. Tens més amics que enemics. Només has de recordar als teus amics que són els teus amics. És la manera del Senat.

–La manera del Senat, –va pronunciar Obi-Wan amb disgust–. I quina és aquesta? Xerrades. Tractes. Suborns. Corrupció.

–Obi-Wan. –Li va silenciar Tyro suaument–. Estic d'acord amb tu. Tot això és veritat. Però encara crec en el Senat. És el símbol vivent de la República. Fins que es va formar, la galàxia bullia amb caos. És la nostra única oportunitat per portar pau als milers de mons que no poden aconseguir-ho sols. Hi ha éssers bons al Senat, com el Senador Organa. Molts d'ells. Guanyaran al final.

Obi-Wan mai havia sentit a Tyro defensar al Senat tan apassionadament abans. Normalment malparlava en contra seu. Però per descomptat això era pel que continuava treballant dur en la seva petita oficina, buscant formes de fer-ho millor.

–El que em sorprèn és que mantinguis la teva fe al Senat, sense importar les vegades que t'hagi trencat el cor.

–Oh, el meu cor es pot trencar de tant en tant, però mai la meva voluntat, –va dir Tyro lleugerament–. En aquest sentit som similars. Ara, digues-me què et preocupa.

–No és tant la petició, sinó el que la petició pugui ocultar, –va explicar Obi-Wan.

Tyro va sacsejar el cap.

–No ho entenc.

–I si aquesta acció per desacreditar els Jedi és només una distracció perquè alguna cosa pitjor pugui ocórrer? –va dir Obi-Wan.

El que li agradava de Tyro era que el seu amic no perdia el temps. La seva cara petita, peluda, es va intensificar.

–Ah. Per descomptat. Continua.

–He estat rastrejant a Granta Omega i a Jenna Zan Arbor, tots dos familiars per a tu, –va dir Obi-Wan davant l'assentiment d’en Tyro–. I si estaven darrere d'aquest últim pla? I si merament és una pantalla de fum per al seu autèntic pla?

Les possibilitats van entrar al cervell d’en Tyro.

–I tant si és cert que estan involucrats, això seria més que possible... seria probable, –va dir ràpidament–. Encaixa amb la forma en què opera Omega. I té sentit, ja que Sano Sauro està involucrat. –La cara de Tyro es va contraure en una expressió de disgust. Sauro era el seu enemic, també–. Això explicaria per què ha romàs en el rerefons. No vol que li connectem amb aquesta campanya, perquè sap que immediatament farem la connexió amb Omega.

–Hi ha una cosa que no estem veient aquí, –va dir Obi-Wan.

–El Canceller, per descomptat, és un gran seguidor dels Jedi, –va dir Tyro, pensant–. És improbable que aprovi la petició. Bog i Sauro podrien llavors manipular aquesta derrota per a una crida per a un vot de no-confiança. Això els permetria proposar a Sauro com a Canceller. Sé que aquesta és la seva ambició definitiva.

–Llavors Omega controlaria el Senat, –va dir Obi-Wan lentament.

Tyro va donar uns copets amb els dits sobre els manuals.

–Però Palpatine és massa poderós i massa hàbil com per ser superat. I dubto que si més no Sauro pugui obtenir suficient suport per a un vot de no-confiança. Vegem, ell controla l'aliança Viga, i els planetes al Gremi de Comerç, i... sí, podria aconseguir diversos sistemes de la Vora Mitjana. Però en el Nucli? No. És poderós, però activament no agrada, i hi ha una forta facció d'oposició liderada per Bail Organa que no pot oblidar-se.

Tyro va acabar la seva especulació, adonant-se que Obi-Wan s'havia tornat impacient amb els detalls de la política del Senat.

–En conclusió, –va dir ell, sospirant–, no tinc conclusió. No puc veure'ls intentant tal cosa. No intentis una cosa com això tret que estiguis segur que puguis tenir èxit. Palpatine és tremendament popular, especialment en aquests moments. Demà hi haurà una cerimònia per a l'obertura dels Fons d'Assistència de Tots els Planetes. Un enorme grup de seguidors assistiran, incloent a molts Jedi. Aquest és el projecte personal de Palpatine, i és un de bo. Ha treballat a través de l’enredada burocràcia per aixecar-lo. Ara qualsevol món en perill pot sol·licitar fons directament al Senat a través d'un compte central. Palpatine clama que això aturarà el retard burocràtic per a l'assistència dels mons en problemes. Ja veus, abans d'això, un món hauria de sol·licitar el comitè d'Assistència, cosa que llavors tornaria l'assumpte a un comitè investigador especialment escollit, el qual llavors...

El comunicador d'Obi-Wan va donar un senyal, i ell estendre una mà per interrompre a Tyro. Havia d'admetre que estava alleujat de no aconseguir una ruta de col·lisió en els detalls de procediment ara desactualitzats dels esforços d'assistència del Senat.

La veu crispada de la Siri va arribar a través del comunicador.

–Hem trobat alguna cosa. Possiblement l'amagatall d'Omega i Zan Arbor. Necessitem reforços. Podrien estar dins.

Ella li va donar les coordenades. Obi-Wan es va aixecar mentre tancava el comunicador i el tornava a posar al seu cinturó... per fi, acció i no reunions.

–He de marxar.

–I tu t'encarregaràs, espero. Crec que tens raó. Els nostres enemics estan ocults, i això els fa més perillosos. –Tyro va alçar la seva mà, els dits estesos. Obi-Wan va pressionar el seu propi palmell amb els dits estesos contra el seu. Era el gest de comiat que els svivreni feien només a aquells més propers a ells.

Els svivreni no deien adéu. Ho consideraven de mala sort.

–Així que vés, –va dir Tyro en el comiat svivreni.

Següent