La falsa pau (V)

Anterior

Capítol 5

Mace Windu estava massa ocupat com per reunir-se amb els dos equips a la Sala del Consell, o en una de les sales de reunions més petites. Li havien trobat mentre caminava pel Gran Passadís de camí a una reunió amb el Senat.

No els va preguntar com anava la seva persecució de Granta Omega, o com havia estat el seu viatge. Obi-Wan estava alleujat. Les respostes a les dues preguntes haurien estat negatives. Sentia la fatiga tremolar pels seus ossos, i sabia que tant Ferus com Ànakin, que estaven caminant a un parell de passos enrere, necessitaven descansar. No semblava haver massa descans per a cap dels Jedi, aquests dies.

–Un sentiment de desconfiança cap al Consell Jedi ha estat creixent entre certs Senadors, –va dir en Mace mentre caminava ple de propòsit, les seves túniques gronxant-se amb el moviment–. Ho hem sentit un temps. No estàvem del tot preocupats. Sabíem que Senadors com Sano Sauro ens minaven cada vegada que podien. Darrerament s'han escalat les coses. Hi ha una facció activa ara; té influència. El Consell Jedi percep que hi ha algú darrera d'aquesta facció, però no sabem qui és.

Obi-Wan va mirar a la Siri incrèdul. Havien estat cridats de tornada al Temple per una lluita de poder del Senat? Hi havia poques coses que li interessessin menys.

–S'han escampat històries falses, –va continuar en Mace–. Els esdeveniments han estat retorçats de manera que els Jedi són vistos com deslleials a la República, com interferint en els assumptes de política galàctica empitjorant-los.

–Mestre Windu, –va dir Obi-Wan amb cura–, ens ha cridat perquè deixéssim una missió important per trobar un gran enemic...

–Sé exactament el que vaig fer, Obi-Wan, –va dir en Mace–. Un poderós enemic a fora i poderosos enemics dins. Pots decidir qui és més mortífer?

–Però una lluita de poder al Senat... no és poc habitual, –va protestar Obi-Wan, tractant de mantenir les formes sota la mirada dels ulls penetrants d’en Mace.

Mace es va aturar tan abruptament que les seves túniques es van sacsejar com un fuet. Va mirar a cadascun dels Jedi, i va semblar mantenir la fatiga i la frustració allà. Va vacil·lar un moment.

–Reconec la importància de la vostra missió, –va dir greument–. Però la vostra missió és una de centenars, les quals, totes, involucren el manteniment de la pau, salvar vides, ajudar governs, fomentar aliances. Els Jedi estan involucrats en missions per tota la galàxia, les quals seran compromeses si no es tracta amb aquesta facció.

–Què vol dir? Com una facció al Senat pot fer mal a milers de Jedi? –va preguntar la Siri.

–Organitzant la retirada del suport oficial del Senat al Consell Jedi, –va dir en Mace. Va deixar que les seves paraules s'assentessin.

–Enteneu el que això significaria, –va continuar ell, quan es va assegurar de tenir la seva complerta atenció–. Operar sense l'aprovació del Senat ens convertiria en diplomàtics solitaris i tallaria completament la nostra autoritat. En resum, sense el suport del Senat, l'efectivitat dels Jedi serà delmada.

–Però per què ens va cridar de tornada per lluitar contra això? –va preguntar Ànakin.

Ferus va mirar a Ànakin, sorprès. Obi-Wan va haver d'admetre que la pregunta sonava més a queixa que a qüestió.

Mace va col·locar la seva mirada severa sobre Ànakin. Obi-Wan va pensar que Ànakin era més probablement l'únic aprenent de Jedi que podia suportar-la sense flaquejar. La majoria de Padawans semblaven enfonsar-se visiblement mentre els ulls del Mestre Windu s'enfonsaven en les seves profunditats, semblant trobar cada motivació insignificant, cada debilitat secreta que tenien.

Ànakin merament va esperar. Fort, gràcil, segur de si mateix.

–Vaig escollir aquest equip a causa de les vostres habilitats especials–, li va dir Mace a Ànakin–. Obi-Wan pot odiar-ho, però té un gran coneixement del funcionament del Senat. Vaig contactar amb Yoda a Kashyyyk, i ell va estar d'acord.

Obi-Wan va tractar de no grunyir en veu alta. Siri es va permetre un petit somriure davant la seva disconformitat.

–Els seus contactes són inavaluables, –va continuar en Mace–. Vaig escollir a la Mestra Tachi per la seva falta de paciència.

El petit somriure de la Siri va desaparèixer. Mace li va alçar una cella.

–Un defecte que ha intentat corregir, però un que sovint es fica en el seu camí, –va dir ell–. Tinc un pressentiment que serà útil en aquesta situació. Els Senadors estan acostumats a les deferències. Sense elles, se sentirien perduts. No em faria res si alguns d'ells se sentissin una mica desequilibrats. I Ferus, per descomptat, és una addició digna. Va estudiar l'estructura del Senat i sap més sobre ell que qualsevol aprenent. I tu, Ànakin...

Ànakin va esperar.

–Tu tens dues coses que ens poden ajudar. Una, per descomptat, és la teva connexió amb la Força. Ets just adonant-te de com pot funcionar en els éssers així com en els objectes.

Ànakin semblava sorprès, com si no entengués que qualsevol altra persona sabés això. Obi-Wan de sobte es va adonar que era veritat, i que ho havia sabut sense acceptar-ho. Com havia descobert això Mace Windu? Havia estat amb el grup de Romin només un curt temps.

Bé. Això era el per què Mace estava en el Consell Jedi. Això era per què, excepte per Yoda, Obi-Wan pensava que era el més poderós Jedi que hagués conegut.

–Sí, juntament amb l'observació i la intuïció la Força pot ajudar-te a veure en els cors i ments dels altres, –va dir en Mace suaument, els seus ulls sense abandonar la cara d’Ànakin–. Això és el per què la Força ha de ser respectada i manejada amb cura.

–Ho sé, Mestre Windu, –va dir Ànakin.

–Potser ho fas. O potser ho aprendràs més amb cada missió, de la mateixa manera que ho fem la resta. I hi ha una altra cosa, –va dir Mace, continuant el seu caminar–. El Canceller Palpatine ha demanat veure-us a tu i a Obi-Wan específicament. Ha sol·licitat una reunió.

Obi-Wan va sentir enfonsar-se el seu cor. El més probable és que fos la primera de moltes reunions al Senat, on se li explicaria per què la forma més simple de fer les coses era en realitat la més complicada.

–Quan és la reunió? –va preguntar Obi-Wan, tractant de no sospirar mentre igualava la seva marxa al pas llarg d’en Mace.

Per primera vegada, els trets de Mace es van suavitzar, i Obi-Wan estava gairebé segur que va captar el més lleuger dels somriures.

–No t'inquietis, Obi-Wan. Esteu de camí cap a ella.

Següent