Metges de guerra (XXV)

Anterior

25

L'almirall Bleyd anava d'un costat a un altre. El calfred que va sentir a l'esquena semblava tenir la temperatura de l'espai interestel·lar. Havia lamentat en l'acte haver aixafat la càmera espia camuflada com un insecte. Si tan sols l'hagués guardat, potser hauria pogut rastrejar la memòria del sistema d'orientació i esbrinar d'on procedia. Però tal com estaven les coses, l'únic que sabia amb seguretat era que algú espiava a Filba o a ell. Donada la naturalesa del dispositiu, l'operador podria tractar-se de qualsevol en un radi de deu quilòmetres al voltant del campament. Tindria Sol Negre un agent destinat allà? Igual era un dels seus...

Bleyd va deixar anar un grunyit greu. Algú havia enverinat a Filba, l'autòpsia ho confirmava, i Bleyd no creia que hi hagués tantes coincidències. Al hutt l’assassinen i en aquell moment hi ha una càmera espia presenciant-ho. Hi havia tantes probabilitats que això passés per casualitat com que un planetoide a la deriva xoqués amb Drongar en els pròxims cinc minuts. No, totes dues coses estaven relacionades amb tota seguretat.

Filba tenia enemics, és clar, i era possible que algun hagués triat precisament aquest moment per saldar un vell deute, i que després hagués emprat la càmera espia per assegurar-se que tot sortia bé. Però qui ho hagués fet, pels motius que fossin, tenia ara informació que relacionava el hutt mort amb Bleyd en un assumpte il·legal. Ho mirés per on ho mirés, la situació era negativa. Havia d’esbrinar qui era, fer-se amb els enregistraments que pogués haver-hi i eliminar-les juntament amb el seu amo.

Va considerar la possibilitat que fos algú del bàndol contrari, però la va rebutjar immediatament. No li semblava probable que un espia separatista s'hagués infiltrat en el campament per enverinar a Filba, havent després de tornar corrent entre els pantans, els sotjadors i l'herba-serra per veure, mitjançant la càmera espia, com acabava tot. I quin espia podria estar interessat pel que va passar en un Uquemer? Allà no passava res estratègic, a banda dels enviaments ocasionals de bota. Era cert que un dels transports havia explotat, i, tot i que no hi havia motius per suposar que Filba tenia alguna cosa a veure amb això, la remor que surava per la unitat afirmava que si. Filba era tan retorçat com el que més, cosa que, òbviament, era sabut per tots. Això podia servir-li, ja que s'havia reservat al hutt per si de cas alguna cosa sortia malament en la seva operació de contraban. Podia haver culpat al gros llimac de qualsevol cosa, i després Filba hauria patit un «accident» abans del consell de guerra. I ara...

Ara que ja no hi era, potser seria encara més fàcil convertir-lo en el cap de Drall de qualsevol irregularitat que sortís a la llum.

Bleyd va deixar de caminar d'un costat a l'altre i va somriure. Sí. Igual podia convertir això en un avantatge. Fins i tot  una tempesta salvatge servia per regar el jardí.

Però si l'operador de la càmera espia era al campament, com Bleyd sospitava, això era una altra història. Ell, ella o això intentaria fer servir aquesta informació contra Bleyd, cosa que, òbviament, no podia permetre.

Ja hi era. El caçador sabia que hi havia una presa. Bleyd va ensenyar les dents. Que comencés el rastreig...

***

Den Dhur va acudir al lloc al qual solia anar a pensar en els seus problemes: la cantina. Però tot just va provar la beguda allà, assegut a la penombra i sentint com l'aire humit i pesat, remogut amb prou feines pels ventiladors, lliscava per ell com l'oli calent. No era moment per ennuvolar les seves percepcions o el seu intel·lecte. Per molt minvat que ja pogués estar-ho.

Filba era història, com la notícia que pensava donar. Ningú voldria sentir la denúncia dels crims d'un hutt mort en un planeta de tercera. Les masses volien pa i circ. Un criminal infame descobert, capturat i castigat: això sí que valia la pena, això era el que venia periodiscos. Però la mort d'en Filba per una fallada cardíaca, encara que fos enverinat a mans d'un vell enemic, abans de ser portat a la justícia, no era precisament el que volien els lectors.

Tal com havia sospitat, Bleyd havia estat involucrat en l'assumpte que Filba es portava entre mans. Això sí que era una bona notícia, però no podia donar-se mentre no es trobés almenys a cinquanta parsecs de distància, perquè l'enemistat d'un almirall enfadat, traïdor i ferotge no resulta gens bo per a la salut. I encara quedava pendent la qüestió de què l'almirall sabia que algú havia vist i sentit tot el que ha passat abans que Filba fos retornat a la força a la bava primigènia de la qual procedia. No era l'almirall qui li havia enverinat, d'això estava segur, a jutjar per la reacció de l'almirall. Tampoc és que importés molt, ja que el contraban en temps de guerra solia considerar-se traïció i es castigava amb la pena de mort. Si publicava la notícia mentre romangués en el mateix sector que Bleyd, amb sort, i sempre que Den gaudís dels favors d'algun peix gros, cosa que no tenia, la seva carrera s'hauria anat a passeig. Sense sort, seria executat lentament i s'escamparien les seves restes.

El primer que va fer en veure que Bleyd aixafava l’arnacàmera va ser dipositar la unitat receptora en un contenidor que la convertiria en deixalles i la canalitzaria fins al pantà amb la resta de les aigües residuals. Va maleir haver de fer allò, perquè la unitat no li havia sortit barata, però la seva vida valia molt més. I sense la càmera no era més que un llast.

L'enregistrament de la càmera, un disc de la mida de l'ungla del seu dit petit, estava enganxada a la part de darrere d'una biga del lavabo sud, un pam per sobre dels tancs catalítics. No era un lloc on algú pogués trobar-la per casualitat, i, en cas que passés, ningú podria relacionar-lo amb ell. Necessitava la gravació per poder provar la història, però no necessitava a Bleyd trobant-la i fent que li engeguessin un tret. Estaria fora de perill mentre mantingués la boca tancada. Bleyd no podia saber qui els havia vist, i no se sentiria inclinat a iniciar una investigació que pogués revelar la seva pròpia complicitat en les activitats clandestines d’en Filba.

L'única cosa dolenta era que això implicava que Den hauria de quedar-se més temps al «paradisíac» Drongar. Qualsevol gest apressat per marxar atropelladament atrauria mirades sospitoses. Si Bleyd buscava l'operador de la càmera, i s'apostava el coll a què sí, qualsevol membre de l’Uquemer que intentés anar-se’n de sobte acabaria sotmès a un escàner cerebral, i era més que probable que un periodista hagués de patir una prova encara més dura. Den no tenia ganes de ser interrogat per un oficial d'alt rang que sabia que la seva vida correria perill si els seus crims sortien a la llum.

Era una pena. La notícia era una bomba, molt millor que si només Filba hagués estat implicat. Al populatxo li encantava veure caure els poderosos, i un almirall de flota lladre era el tipus de notícia que podia procurar-te un premi Nova si es donava amb precaució. Pobres tropes, morint en el camp de batalla perquè els medicaments o l'equip no arriben a temps per culpa d'un malvat almirall que s'omple les butxaques. Ah, sí, a les masses enfervorides els encantaria una cosa així. Demanarien a crits el cap de l'almirall Bleyd.

Però si es movia massa ràpid podia acabar convertit en abonament, i si hi havia alguna cosa que no necessitava aquell planeta era abonament. Per no esmentar el poc que ell ho necessitava.

No, s'hauria d'oblidar d'això. Trobar una altra notícia que justifiqués la seva estada allà. Potser alguna cosa relacionada amb Phow Ji, el lluitador que havia assassinat als mercenaris. No seria bona idea fer-li enfadar, però almenys aconseguiria una mica de protecció de les altes instàncies, ja que Ji només era tinent. Sí. Això li serviria d'excusa per poder seguir allà el temps suficient per aconseguir sortir d'aquell planeta-pantà. Ja desemmascararia a l'almirall Bleyd un cop estigués a l'altre extrem del nucli.

Descobert almirall contrabandista! El seu soci mor misteriosament!

En Den va somriure. Com li agradava un bon titular.

Va fer un bon glop a la seva beguda. Problema plantejat, problema solucionat. Una altra victòria per al gran periodista Den Dhur, en directe des del front Jasserak de les Guerres Clon...

Següent