23
De
tornada en el seu cubicle, Den va treure una capseta de sota el llit, va posar
el polze en el tancament de reconeixement i el va obrir. Havia arribat el
moment de treure l'armament pesat, o, millor dit, l'armament lleuger. De fet
era el més lleuger, i ni tan sols era armament, encara que sí «disparava».
Den es
va acostar als ulls el petit dispositiu per admirar-lo. Era una petita càmera
espia disfressada d'un insecte volador conegut com arna lunar. Tot just era més
gran que la ungla del seu polze, però el seu disseny biomimètic li permetia
volar sense ser detectat, deixant que el seu operador veiés i sentís tot el que
percebessin els seus sensors dins d'un abast de deu mil metres. Ja ho havia
utilitzat abans. Portava un embrollador de tecnologia punta que anul·laria
qualsevol camp aïllant, pantalles sensores i altres obstruccions electromagnètiques
que Bleyd o Filba poguessin portar a sobre. I passaria desapercebut, donada la
quantitat d'insectes pudents que voleiaven per la base. Li havia costat el sou
de tres mesos, però havia recuperat íntegrament el seu cost la primera vegada
que el va utilitzar, amb la notícia dels contrabandistes de l'Espai Salvatge.
–Anem allà
–va murmurar mentre activava el dispositiu.
L'arna
lunar va volar per l'entrada oberta i es va esvair mentre Den es col·locava els
auriculars virtuals que li permetrien controlar-la.
Va
gaudir per un moment de la sensació de volar, pujant per sobre de la base i
obtenint una vista panoràmica del pantà, per després baixar en picat i brunzir
a l'orella d'un clon que passava per allà. Després va tornar a ascendir i es va
dirigir als dominis d’en Filba.
La porta
estava tancada, però hi havia centenars de petites obertures en els punts
d'unió del plastiacer fusionat i l'estructura de duraliatge. Va fer colar-se a
l’arnacàmera per una d'elles. De seguida es va trobar dins: Bleyd ja hi era,
mirant cara a cara al hutt, i si s'ha de jutjar per l'expressió de les seves
cares, no semblava que anessin a treure les fotos dels fills per ensenyar-les.
Den va dirigir l'arna lunar cap a un prestatge proper.
Com era
aquell refrany kubaz que deia: «Tant de bo fos un escarabat brunzidor, posat a
la paret...»?
Era obvi
que Filba s'havia preparat per a aquella confrontació esgotant gairebé un
barril del que semblava cervesa alderaaniana. Els plecs de la seva pell tenien
l'aparença gomosa que se'ls posava als hutt quan s’emborratxaven.
Bleyd,
d'altra banda, no estava gens intoxicat, llevat que la ira es considerés
intoxicant. Parlava en veu baixa i greu, i semblava disposat a fer trossets a Filba,
o això li va semblar a Den.
Den va
pujar el volum dels augmentadors de so.
–... Ara
mateix està tot massa candent –va dir Bleyd entre els ullals–. No vull que Sol
Negre torni a aparèixer de sobte. Caldrà ser discrets mentre no se solucioni
aquest tema de l'emissari absent.
–Què fàcil
és dir-ho –va grunyir el hutt–. El teu marge de beneficis és molt més gran que
el meu. –Va fer un altre glop a la seva cervesa; era obvi que estava a punt
d'omplir-se, malgrat tenir l'estómac dilatat–. Jo corro tots els riscos i tu
t'emportes tota la...
–Cap de
nosaltres tindrà beneficis si Sol Negre entra en escena, tros d’imbècil! Ho
entendries si encara et quedés una mica de cervell enterrat en algun lloc
d'aquesta massa viscosa.
–Insults
–va dir Filba, bellugant la gerra de cervesa–. Això és l'únic que m’emporto. Em
mereixo més per la meva participació en això. Em mereixo...
Bleyd va
creuar l'habitació en un obrir i tancar d'ulls i va agafar al hutt pel coll.
S'havia mogut tan ràpid que l'únic que va registrar l'arna lunar va ser una
taca.
–Et mereixes
–va xiuxiuejar el sakiyan– que et reordenin les entranyes, xuclapantans de...
Es va
aturar de sobte. Els ulls d’en Filba estaven fins i tot més bulbosos i dilatats
que de costum. La seva enorme boca grossa es va obrir i es va tancar, bé
buscant aire o bé intentant parlar, però sense aconseguir cap de les dues
coses. Els seus petits bracets s'agitaven en l'aire presos del pànic. La gerra
li va caure de les mans i es va fer miques contra el terra.
Filba va
ensopegar cap endavant, arrossegant cada vegada més pes, fins que li va ser
impossible recobrar l'equilibri. Va trontollar, una torre imperfecta de baves i
mixelins, i va caure a terra amb estrèpit. Bleyd va haver d'apartar-se d'un
salt per evitar que li aixafessin mentre la considerable massa del hutt
s'agitava amb tal força que va fer tremolar l'edifici. Va estar a punt de fer
caure l’arna lunar de la seva prestatgeria.
Pels ulls del Faedor! S'ha desmaiat! O alguna
cosa pitjor...
Den no
podia creure el que veien els seus ulls, o millor dit, els fotoreceptors de la
càmera. Què estava passant? Hi havia aconseguit l'almirall espantar a Filba
fins al punt de provocar-li una aturada cardíaca, o l'equivalent hutt en això,
ja que li costava creure que Filba tingués cor?
Bleyd es
va inclinar sobre la massa immòbil. Va tocar l'esquena del hutt, potser per
veure d'alguna manera si tenia pols. Després es va tornar cap a la gerra de
cervesa trencada, va alçar un tros i el va ensumar.
Una
expressió peculiar es va dibuixar a la seva cara: quelcom a mig camí entre la
comprensió, la ira i la sorpresa. Es va quedar immòbil un moment i després va
tornar a trencar el tros contra la paret.
Es van
sentir les campanes d'avís d'obertura de la porta. Un so ofegat, uns crits de
preocupació. La caiguda d’en Filba devia haver estat percebuda per tothom al
voltant. A Den no li sorprendria que els separatistes també ho haguessin notat.
Bleyd es
va girar cap a la porta. Es va allisar l'uniforme, es va assegurar que no tenia
ni una medalla mal penjada i la va obrir.
Den va pensar
que era hora de marxar. L'arna lunar era immune a gairebé tots els dispositius
de detecció, però els tècnics no trigarien a entrar a l'estança amb aparells
que sentirien a un electró mudant la pell. Va fer que l'arna volés cap a
l'entrada, ja repleta de cares confuses i atònites...
Una mà
va aparèixer, sortida de cap part, movent-se tan ràpid que va ser com si sortís
del no-res. Den es va quedar sense aire en veure que el seu enfocament canviava
violentament. I llavors, de cop i volta, l'arna lunar es va trobar just davant
el rostre d’en Bleyd. L'almirall mirava directament als ulls d’en Den.
Un segon
després, la mà es va tancar en un puny. Hi va haver una espurna quan les
electropeces es van trencar... i després res.
Uh, oh...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada