Això és entreteniment: El relat de Salacious Crumb (i II)

Anterior

3.II

Les imatges i sons que van saludar al kalkal en les voltes del palau haurien estat material per a una vintena de monografies sobre el llibertinatge, el sofriment i la deficient higiene, si hagués estat disposat a fer marxa enrere en la seva meta original. Des del seu lloc a coll, el seu guia va saludar a tots els altres éssers que passaven... twi’lek, gamorreà, quarren, i la resta, amb una companyonia que era... bé, en realitat, era simplement grollera. Els insults i burles van volar de la boca de la petita i lletja criatura amb sorprenent fluïdesa. Els dits d’en Melvosh Bloor gairebé van caure de la rapidesa amb la qual va haver d'ingressar els molts termes amb què els altres habitants del palau de Jabba van cobrir al seu guia. (Tots ells arxivats en la «I» de «Increïblement Groller.»)

Finalment van arribar a un portal amb cortines. Un gamorreà amb ullals va aixecar la seva vibrodestral en desafiament fins que el guia d’en Melvosh Bloor va apuntar el cap per sobre de les espatlles del kalkal i va deixar anar una riallada ensordidora. El gamorreà va esbufegar en resposta i els hi va fer senyals.

Mentre Melvosh Bloor ingressava a la sala del tron de Jabba el Hutt, va sentir una aclaparant sensació de sorpresa que era gairebé tan esgarrifosa com el temor que li havia posseït quan va anar a fer el seu examen oral de doctorat. Jabba el Hutt en persona era indescriptiblement més imponent que les muntanyes de recerca que l'acadèmic havia acumulat per preparar-se per a aquest moment. Va sentir el pes del seu guia baixar per la seva esquena i va veure a la criatura corretejar a través de la vasta càmera fins al mateix tron del hutt. Tal audàcia per dret hauria de portar com a conseqüència el consum immediat (o així ho creia el kalkal donada la seva recerca), però no ho va fer. En canvi, el senyor del crim li va permetre a la criatura escalar pel seu monstruós cos i murmurar alguna cosa només per a l'oïda de Jabba. El cor de l'acadèmic va saltar davant aquesta prova irrefutable del caràcter privilegiat del seu guia amb l'Inflat. Gairebé podia assaborir la seva titularitat ara.

—Eh... Exaltat? —L'acadèmic va vacil·lar mentre s'acostava al tron. Jabba el va mirar impassible, la qual cosa va prendre com un bon senyal. Es va atrevir a acostar-se més encara—. Sóc Melvosh Bloor de la Universitat Beshka i jo...

—Universitat? —va rugir el hutt.

—S-sí. He vingut aquí per a... per honrar-lo i immortalitzar-lo mitjançant la publicació d'un estudi en profunditat dels pensaments i motivacions que li guien en l'establiment i manteniment del seu imperi crimin... extra social.

—Mmm —El so de la meditació va retrunyir a través de l'enorme cos del hutt—. En altres paraules, esperes que jo et digui tots els meus secrets lliurement, de manera que puguis exhibir-los, on qualsevol dels meus rivals pugui estudiar-los? —Es va inclinar cap endavant, amb la boca incòmodament prop del cap d’en Melvosh Bloor. L'acadèmic va intentar retrocedir, però alguna cosa esmolada estava allà, en la part baixa de l'esquena, per fer de la retirada una alternativa suïcida. Ell va creure detectar el grunyit d'un guàrdia gamorreà.

El cos d’en Jabba es va sacsejar. La seva boca es va obrir. Melvosh Bloor es va congelar, segur que la seva vida era a punt d'acabar d'un sol mos. I llavors, allò impensable: un riure fragorós va embolicar la sala del tron. Jabba estava rient, un so ben entès per lacais i servents del hutt. Finalment, el tremolor i el riure es van detenir. Jabba va respirar profund.

—Jo revelo els meus secrets i haig de considerar-ho un honor? Això sí que és divertit —va dir.

—Què li vaig dir, Amo? —Melvosh Bloor va veure al seu guia ballant entre ell i el volum amenaçador del hutt—. Aquest tipus és comediant!

—Un comediant...? —va repetir el kalkal, atordit.

—Certament. Estic sorprès —va admetre Jabba—. En general, els acadèmics són massa àcids per ser divertits, o fins i tot digeribles. Ho sé: Mai oblido un sabor.

La pell d’en Melvosh Bloor es va congelar.

—Sabor? —va apuntar—. Vol dir que vostè... vostè...? Al professor P’tan...?

—Aquest és el nom. —Si Jabba tingués la capacitat de fer espetegar els dits en recordar alguna cosa, ho hauria fet—. Tu ets el segon acadèmic que pertorba la meva cort, gràcies a la insolència del meu desgraciat servent, Salacious Crumb. —Un dels braços petits del hutt va fer un gest cap a la boja i saltadora criatura—. Almenys tu ets graciós.

Tot el que Melvosh Bloor va poder dir va ser:

—Sa-Sa-Sa-Salacious Crumb? —en xoc mentre buscava al seu en altre temps confiable i volgut guia—. Però vaig pensar... Estava segur... Tu vas dir que eres Darian Gli!

—Tu vas dir —es vanaglorià el mico-llangardaix.

—Darian Gli? —Jabba va quedar momentàniament desconcertat—. Ah sí, el markul que va portar aquestes dues feristeles que van molestar al meu cuiner. —Va espetegar els llavis amb nostàlgia—. Deliciós.

—Tu vas dir, tu vas dir, no jo! —Salacious Crumb es burlava d'ell. El mico-llangardaix kowakià estava fanfarronejant—. Hoooo! Estúpid? —va saludar a l'espantat acadèmic perquè cap dels cortesans d’en Jabba confongués l'objectiu de l'insult.

Cap ho va fer. De fet, algú des del fons de la multitud va cridar:

—Què estúpid és!

—Què estúpid! Què estúpid! —La perversa mirada del kowakià va projectar maldat—. Ell dir que Jabba menteix com un gran!

El rugit de fúria de Jabba engolí les febles protestes d'innocència pronunciades pel kalkal, fins i tot quan Jabba no s'havia empassat al kalkal... encara. Mentre Melvosh Bloor balbucejava:

—Però jo... però ell... però nosaltres... —el hutt va rugir pels seus guàrdies gamorreans. Durant el flux d'indignació de Jabba, Melvosh Bloor va sentir clarament la paraula Sarlacc.

La desesperació pot provocar transformacions sorprenents. Ferit en el més profund per haver estat enganyat per algú sense un doctorat, insultat més enllà del suportable, atrapat, sense esperança, el normalment tranquil acadèmic va explotar. Salacious Crumb va llançar un grall mentre una de les mans d’en Melvosh Bloor es va disparar per aferrar el seu coll i l'altra va desembeinar la pistola prestada i va apuntar el canó molt prop del nas del kowakià.

—Ha vingut a la meva presència armat? —va bramar Jabba mentre els seus guardaespatlles s'apressaven a formar una paret vivent entre el seu amo i el perill.

—H-ho zzento, Amo... —Salacious Crumb va respondre el millor que va poder—. Penzzava que tu el menjariezz quan ell...

—Maledicció, Salacious Crumb, ell té un blàster de mà klatooinià! Ja saps que em provoquen gasos!

—No vull fer-li mal —Melvosh Bloor es va dirigir al hutt amb determinació—. Només vull volar-li el cap en aquest petit cretí detestable, després pot menjar-me. Almenys moriré feliç. —Li grunyí al seu captiu—. Anaves a arruïnar la meva titularitat, cert?

—Ei, ei, ei! Volzz titularitat? Amo, Amo, doni-li el que vol, rezzpongui preguntezz, deixi que tingui la seva titularitat, deixi a Zalacious Crub mantenir el seu cap...

—Va dir que menteixo com un gran —va respondre Jabba.

—Eh... aquezzt vaig ser jo —va confessar Salacious Crumb.

—Tu!

—Va ser un compliment, un compliment! No té zzentit de l'humor?

Jabba es va acomodar més en el seu propi greix per considerar això.

—Un compliment? —va mussitar—. D'un kowakià... mmm pot ser. —Es va tirar cap enrere en el seu tron i va prémer en una cadena de comandaments.

***

Melvosh Bloor amb prou feines podia creure el complet canvi radical de postura en les seves fortunes. Mentre que moments abans havia estat a la vora de l'extinció, llest per emportar-se a l'enganyós Salacious Crumb amb ell a l'oblit, ara es trobava còmodament assegut davant el tron de Jabba, sobre un munt de coixins que el propi Salacious Crumb va posar esment especialment a organitzar. El hutt va resultar ser, sorprenentment, un entrevistat sociable. En poc temps, la memòria del quadern de dades d’en Melvosh Bloor es va estirar fins al límit, la qual cosa també estava bé: s'havia quedat sense preguntes.

—No puc agrair-li-ho prou, senyor —va dir, abraçant el preciós quadern de dades contra el seu pit mentre s'aixecava d'entre els coixins—. Haig de dir, la seva reputació no li fa justícia. La seva bondat, tolerància, indulgència... —Li va donar a Jabba el seu més congraciat somriure... un que, en el passat, gairebé havia enganyat al difunt professor P’tan, i això era dir molt—. Si alguna vegada hi ha alguna cosa que pugui fer per vostè...

—Ho, n’hi ha —va respondre Jabba. Els seus ulls es van tancar com escletxes—. Fes-me riure.

Desconcertat, l'acadèmic només va poder respondre:

—Uhhhh... què?

—M'has sentit. Em canso de les pallassades de Salacious Crumb. Aquesta és la segona vegada que ha intentat utilitzar als acadèmics per divertir-me. No m'agrada escoltar la mateixa broma dues vegades. Fes-me riure...

—Això —va dir—. Um, bé, senyor, vaja, l'humor, generalment, no entra dins de la meva àrea d'estudi...

—... o et devoraré just on estàs.

—... no obstant això, sí vaig prendre un curs sobre l'anàlisi de la comèdia i estaria encantat d'enviar-li les meves notes sobre l'et...

—Fes... me... riure.

En Melvosh Bloor es va mossegar el llavi inferior (una cosa gens fàcil) i va tractar de mantenir el componiment. Fer riure al hutt? Va recórrer amb els ulls la sala del tron, buscant desesperadament alguna pista, alguna inspiració que li salvés la pell. La seva mirada errant es va encendre sobre la figura repugnant de Salacious Crumb. El mico-llangardaix kowakià va somriure i li va fer ganyotes desagradables. Com s'atreveix! Melvosh Bloor va pensar, amb el color pujant a les seves galtes. Hauria d'haver-li volat el cap quan vaig tenir l'oportunitat. Si aquest petit i obscè gra pot fer riure al hutt, llavors segurament jo, amb la meva educació universitària, el meu coneixement, la meva criança molt superior dec ser capaç de fer el mateix.

I llavors li va venir a ell, un acudit que havia sentit del propi professor P’tan en una reunió de la facultat. Melvosh Bloor va recordar que tot el professorat novell va riure en veu alta i llarga, així que ha de ser un de bo.

L'acadèmic es va aclarir la gola, va somriure amablement, i va començar:

—Atura’m si ja has escoltat aquest. Quants Sarlaccs es necessiten per matar un Jedi?

Jabba li va mirar fixament. Massa tard, Melvosh Bloor va recordar que els docents novells riurien de qualsevol broma que un catedràtic fes.

—Ja l’he escoltat —va dir Jabba. Va torçar la cua sobre un dispositiu de control que només ell controlava, i el sòl sota els peus d’en Melvosh Bloor va desaparèixer. L'acadèmic es va enfonsar en el pou amb coixins i tot. El quadern de dades va sortir volant de les seves mans llançades cap amunt per aterrar amb estrèpit als peus de Salacious Crumb. Va haver-hi una cacofonia esgarrifosa i horrorosa quan la mascota favorita de Jabba, el rancor, va conèixer al seu nou company de jocs—. I també he sentit això abans —va concloure el hutt.

Va fer una mirada severa al seu bufó de la cort.

—Bé, Salacious Crumb —va comentar Jabba—, això ha estat més sorollós, però no crec que fos més divertit.

—Eh! Acadèmics. —El kowakià es va encongir d'espatlles—. Publicar o perir, publicar o perir —va repetir. Va posar l'accent en cada paraula amb un cop del quadern de dades de Melvosh Bloor contra el terra.

—Publicar o...? —Un so lent, que estarrufava la pell va començar a obrir-se pas per la massa del hutt fins que va brollar de les gargamelles de l'Inflat en un guèiser de riure aprovatori—. Això sí és divertit! —va decretar Jabba.

Salacious Crumb va arrufar la cara en un gest universal de menyspreu per la idea del seu amo sobre la culminació de l'acudit. Va tirar el quadern de dades al clot del rancor. El rancor, que no tenia necessitat d'inquietar-se i absolutament cap sentit de l'humor, el va llançar cap enrere.

Però, per descomptat, el rancor ja tenia un càrrec més permanent.

FI