Curandera Jedi (IX)

Anterior

9

Quan Jos es va aixecar de la taula, els jugadors que quedaven van començar a parlar del nou comandant Erel Keros per uns minuts.

–Em sembla bastant més eficient que l'almirall Bleyd –va dir la Barriss.

–Una criatura dels núvols de Bespin hagués estat més eficient que aquell inútil –va dir en Den–. Però mai van trobar al seu assassí. Una raó més per dormir tranquils.

El Tauró Crupier va començar a repartir de nou. Den va alçar una mà.

–Ho deixem. Ens limitarem a acabar-nos les copes.

L'androide del casino no li va fer cas.

–Doble mà de Dantooine –va dir–. Facin les seves apostes, si us plaaaaaaaauu...

La veu del Tauró crupiers va començar a brunzir de cop i volta, mentre els seus braços es desplomaven lentament. Va caure lentament en espiral, fins a una base de descans en una taula buida propera. Els jugadors es van mirar sorpresos entre si. Llavors, es van girar alhora cap a I-5.

–Què has fet? –li va preguntar Barriss.

Si els androides haguessin pogut encongir-se d'espatlles, I-5 ho hagués fet.

–L’he apagat. No és que tingués molta conversa.

–Però si no estaves a prop seu –va dir Den.

–Cert. Però no era necessari. Em vaig limitar a dirigir un raig de microones a un dels seus receptors EM i li vaig sobrecarregar un capacitador. Sabia que iniciaria la manera d'apagada d'emergència.

–Potser no sigui tan bona idea emborratxar-te –va mussitar en Den–. Ja ets bastant perillós estant serè.

Els altres tres van mirar escèptics al sullustà i l'androide.

–I per què anaves a voler emborratxar a un androide? –va preguntar la Padawan.

–És que no és qualsevol androide –Den es va posar dret i passà un braç per les espatlles d'I-5, una fita únicament possible perquè l'androide seguia assegut–. I-5 ha de tirar un cable a l'aire.

–Gràcies –va dir I-5–. És un gest molt considerat, però creia que quan vam parlar vam arribar a la conclusió que això era imposició...

–Potser pugui aconseguir-ho –va intervenir Klo Mèrit–. Variant el senyal de l'oscil·lador perquè els harmònics de fase emetin una multipulsació en lloc d'una configuració d'ona estàndard.

Tots es van girar i es van quedar mirant al mentalista. Mèrit va estendre les seves mans de quatre dits, el pèl curt de l'anvers es feia fosc en acostar-se als palmells colrats.

–Què passa? És que només puc destacar en una cosa?

–Podria funcionar –va dir I-5, pensatiu–. El patró de retroalimentació no lineal establert podria crear una nova resposta heurística.

–El processador de la xarxa sinàptica hauria d'estar en mode de reducció d'electrons –va assenyalar l’equani.

–Per descomptat. Això no hi ha ni que dir-ho. Potser la programació podria dissenyar-se per...

Den va mirar suspicaç a Mèrit.

–On va aprendre tot aquest galimaties? I no menteixi a un periodista... sempre ens adonem.

Mèrit va somriure.

–Vaig tenir diverses ocupacions abans de decidir-me pel mentalisme. Vaig estar sis mesos treballant com a tècnic de cablejat per a Indústries Automaton.

Den va arronsar les espatlles.

–Quina sorpresa –es va girar de nou cap a I-5–. Què tal si ho intentem? I per assegurar-nos que no voles en solitari, jo seré el teu copilot –va assenyalar a l’androide cambrera, que va avançar sobre la seva única roda en la seva direcció–. Escolta, Teedle, porta-me'n un pangalàctic...

–Silenci! –La Tolk tenia el cap inclinat com si escoltés. Una postura que tots coneixien bé. Un so va començar a sentir-se en el sobtat silenci de rumors silenciats..., un so que coneixien massa bé.

–Aeroambulàncies! –Tolk va sortir ràpidament de la cantina, seguida de la Barriss. Mèrit també va sortir, movent el seu cos amb sorprenent facilitat i rapidesa.

–Sembla que caldrà posposar una mica el viatge a les fronteres de la ciència –va dir I-5 a Den mentre s'acostava cap a la porta–. Però tingues-ho en ment.

La resta dels parroquians també marxava ja, dirigint-se als seus diferents llocs. Només els tres éssers del racó, el kubaz, l’umbaran i la falleen, van romandre on eren.

Den va arronsar les espatlles, i es va posar còmode per esperar la seva copa.

***

Estaven a la cantina, envoltats per la multitud de l'esmorzar de migdia, ocults a plena llum del dia, com a Kaird li agradava estar.

Kaird, que seguia portant la seva disfressa de kubaz i donava gràcies al Gran Ou pel fet que tornés a funcionar l'aire condicionat, es va recolzar al respatller i va mirar als seus dos potencials empleats. Aquests també li miraven amb el que a ell li semblaven cares inexpressives. Sempre li havia costat llegir aquests bonys i buits de carn que servien de cara a la majoria dels humanoides, però no hi havia dubte que anaven a acceptar l'ocupació. Si eres un renegat i Sol Negre et feia una oferta, no t’interessava dir que no.

Però la qüestió era si serien capaços de dur a terme la missió. Van demanar unes copes, i llavors, abans que Kaird pogués dir res, la falleen va parlar:

–Està bé. Ho farem. Però quin benefici ens correspon?

–Ja està? –va dir Kaird, una mica decebut. S'esperava almenys un estira i arronsa, encara que fos fingit.

–Ets de Sol Negre –va dir Thula–. Per ventura semblem estúpids?

-Com? Com ho aconseguireu?

Davant la mirada de Kaird, la falleen va començar a canviar el color de la seva pell verd pàl·lid, derivant-la cap a un to vermellós ataronjat més càlid. I, gairebé immediatament, Kaird va sentir que un potent desig bullia al seu interior. Una atracció tan forta cap a ella que amb prou feines podia resistir-la.

Era la mateixa atracció que havia sentit prèviament, però multiplicada per cent. I sabia la causa. Les feromones. Uns agents químics alliberats únicament per provocar reaccions emocionals en els altres. Hi havien diverses espècies que les empraven, unes per comunicar-se, altres per marcar territori... i algunes per potenciar la seva atracció sexual.

Thula va somriure. Sabia perfectament com li afectaven les feromones.

–Així és com ho aconseguirem –va dir ella–. L'exèrcit subcontracta civils de tant en tant, sobretot quan tenen les credencials adequades. I resulta que tant Squa com jo tenim uns documents excel·lents, els millors, que donen fe de la nostra capacitat en diverses disciplines diferents. Entre elles hi ha el despatx d'enviaments i el control de sistemes. Si hi hagués un... cap que se sentís atret per mi, estic segur que podríem aconseguir que ens col·loquessin en el sistema d'enviaments.

–Però i si la persona al càrrec és femella? O d'un altre sexe diferent? –Va preguntar Kaird–. Com els triparats de Saloth, del cúmul estel·lar Millos. Heu sentit a parlar?

Els dos es van mirar tranquil·lament.

–No, en absolut –va dir Squa Tront–. Ningú ha sentit parlar d'ells perquè te'ls acabes d'inventar.

Kaird va riure, i la seva màscara va emetre sorolls jocosos i regurgitants que indicaven alegria en els kubaz. Aquells dos semblaven realment impertorbables, qualitat essencial en un contrabandista.

Thula va assenyalar al seu soci.

–En qualsevol cas, per si ens topem amb el sexe feble, Squa té cert talent en aquest camp. Els seus mètodes difereixen dels meus, però el resultat és el mateix– la falleen va somriure–. A que no ho sembla a primera vista?

–Em sap greu –va dir Squa–. Entre els de la meva espècie es considerava que tinc un atractiu bastant per sobre de la mitjana.

–Tampoc és per fanfarronejar –va dir la Thula, però va somriure en dir-ho i Squa li va tornar el somriure.

Kaird va detectar cert afecte a la veu i l'expressió de la falleen que reflectia el del seu company. Una estranya parella, realment.

–Un cop contractats –va dir Thula- estarem en posició d'influir en els qui tinguin accés directe al producte. Pa menjat. Però... quin preu té això per a Sol Negre?

Ah, ja arribava la part divertida. Tenia bastant marge per a transaccions com aquella. L'estàndard era un dos per cent, però podia pujar fins un quatre. Començaria oferint un u per cent de la xarxa, que podria endolcir amb un petit avanç, cinc mil crèdits o quelcom així...

–Deixem d'envoltar la qüestió com si fóssim toydarians –va dir Squa amb la seva veu seca i raspada–. Què et sembla si ens portem el... quatre per cent? I un petit avanç d'uns... cinc mil crèdits.

Kaird va negar amb el cap i es va maleir a si mateix per dins. Era difícil regatejar amb algú que tenia habilitats empàtiques o telepàtiques. Encara que tenia un escut antitelepatia bastant bo quan es concentrava, s'havia relaxat i l’havia baixat. Li havien donat una bona lliçó.

L'estranya parella tenia cert atractiu, al marge de les seves hormones i les seves habilitats mentals de manipulació. Eren un parell de murris amb encant. Això era quelcom valuós. Els sentiments, els pensaments i fins i tot els sentits podien enganyar de moltes maneres, però el carisma espontani era una cosa escassa.

–Fet –va dir ell–. Però atès que podeu veure coses que no hauríeu de veure, sabeu el que us passarà si hi ha algun problema. Si, per exemple, decidiu tot d'una ocultar cent quilos de bota per posar un negoci propi, ja podeu veure el que penso sobre això.

Squa empal·lidir encara més, com si això fos possible. Va empassar saliva amb dificultat.

–Això és una cosa que no faríem ni en somnis –va dir.

–No som estúpids ni cobdiciosos, raó per la qual seguim vius –va afegir Thula, amb la pell una altra vegada en el seu to verd normal–. No cal ser fabricant d'armes per reconèixer una arma quan la veus. Nosaltres fem la feina i traiem uns diners, vosaltres us traieu uns diners i tots contents, i potser algun dia Sol Negre vulgui plantejar-se tornar a donar-nos feina.

Kaird va somriure darrere de la màscara, la qual cosa, després d'un instant, es va traduir en l'equivalent kubaz: la petita probòscide es va cargolar sobre si mateixa.

–Sempre és un plaer fer tractes amb professionals –va dir ell–. Em quedo en el planeta fins que us instal·leu i la cosa es posi en marxa però després serà tot vostre.

Alçà una mà amb el palmell cap avall, signe tradicional dels kubaz per segellar un tracte.

Tant Thulu com Squa Tront van repetir el gest.

Excel·lent! Uns quants dies, una setmana o dues, i Kaird podria marxar deixant enrere una nova operació en marxa, mentre posava rumb a llocs i coses més interessants.

Tornava al seu dormitori per canviar-se de disfressa, quan va passar una cosa estranya: una suau brisa li va fregar mentre avançava pel complex. La va poder sentir fins i tot a través de la disfressa gruixuda i calorosa; tot just va durar un instant, tan poc temps que

no va estar segur d'haver-ho imaginat. Es va aturar i va mirar al seu voltant, però allà no hi havia res de res, no tenia ningú a prop.

Va arrufar les celles. La màscara ho va convertir en una ganyota kubaz, corbant la trompa facial per enrotllar-la prop de la barbeta. Kaird no es va adonar, un corrent d'aire tan fred com per percebre’l malgrat tot el que portava posat? Que procedia, aparentment, de cap lloc? Allò no era normal. I els agents de Sol Negre que volien arribar a la vellesa no aconseguien el seu objectiu ignorant aquest tipus de coses.

Alçà la vista per pura intuïció. El cel lluïa la seva típica banda de colors: verd clar, groc, una mica de blau i vermell. Les espores s'amuntegaven fora de la cúpula de força i flotaven en petites nuvolets pel camp d'energia, a la part alta, però no prou a prop com per suposar un perill per a la salut.

Procedia la brisa de fora de la cúpula? Va negar amb el cap. Això no tenia sentit. Perquè fora feia encara més calor que a dins.

Kaird va seguir el seu camí lentament. Alguna cosa estranya acabava d'ocórrer, i la seva causa era desconeguda. De moment.

Però s'encarregaria d'esbrinar-ho. Molt aviat.

Següent