Capítol 17
Queda't.
Obi-Wan
s'havia anat a enfrontar-se a Granta Omega, i Ànakin ara només era un
guardaespatlles.
La
mirada pàl·lida de Palpatine li estudiava.
–Pots anar-te'n.
–No puc
desobeir al meu Mestre. No puc deixar-lo sol.
–Si truco
a la meva Guàrdia Roja poden ser aquí en tres minuts. O menys.
–No importa,
–va dir Ànakin miserablement–. Obi-Wan em va dir que em quedés.
–Bé, caminem,
llavors. Tinc programat presidir la votació de la proposició del Senador Divínian.
–Però el
meu Mestre li va dir que no hi anés.
–Cert.
Però al contrari que tu, jo no he d'obeir una ordre de precaució.
Precaució. La precaució d'Obi-Wan tornava boig a
Ànakin.
–El treball
al Senat continua, –va dir Palpatine mentre començaven a caminar–. Seguir
endavant, sense importar els obstacles... això és el que un líder ha de fer. He
après, Ànakin, durant el curs de la meva carrera política, una cosa important:
no puc deixar que ningú es fiqui en el camí del meu servei. Al principi,
dubtava de mi mateix. Qui sóc jo, em preguntava a mi mateix, per decidir
destins, per fer lleis? Llavors la resposta va arribar a mi. He de fer-ho
perquè no hi ha ningú més que pugui fer-ho millor. –Palpatine va riure entre
dents–. Oh, no estic dient que estigui mantenint unida a la República amb una
sola mà. Però el destí m'ha llançat en aquesta posició... i seria poc sincer
amb mi mateix així com amb la galàxia si no fes servir tot el que tinc i tot el
que sóc per tenir-hi èxit.
La
serenitat de Palpatine era gairebé mística. Era com si, va pensar Ànakin tot
d'una, Palpatine estigués per sobre d'això, mirant cap a baix. Com si els
criminals com Granta Omega fossin merament joguines per a ser observades. D'on
aconseguia aquesta confiança? Ànakin estava temptejant a cegues, tractant de
sondejar al Canceller Suprem, però els seus poders no s'havien desenvolupat
tant. Seguia topant contra un mur.
–El que
desitjo, –va dir Palpatine–, és que te n'adonis d'això algun dia, també. De què
està bé utilitzar cada mitjà a la teva disposició. Estic segur que el teu
Mestre estaria d'acord.
Ànakin
tenia els seus dubtes. Va veure a la Siri i a Ferus caminant pel passadís.
–Ah, –va
dir Palpatine–. Reforços.
Siri es
va aturar davant d'ells.
–On és Obi-Wan?
–Hi va
haver una bretxa en la seguretat i va anar a comprovar-la, –va explicar Ànakin.
–Coordenades,
–va deixar anar la Siri.
Ànakin
les hi va donar, i ella es va girar cap a Ferus.
–Queda't
aquí amb el Canceller Suprem. Contactaré amb tu si ets necessari.
Ferus va
assentir. No semblava tenir el mateix conflicte sobre l'ordre que Ànakin. Siri
va córrer pel passadís.
–Tu vés,
també, Ànakin, –li va instar Palpatine–. Amb un Jedi tinc prou protecció.
Ànakin
va vacil·lar. Estaria desobeint una ordre directa d'Obi-Wan. Però Obi-Wan havia
donat l'ordre abans que Ferus hagués aparegut. I fins i tot encara que
Palpatine havia rebutjat la idea que el mal funcionament de la vàlvula d'aigua
pogués ser una bretxa en la seguretat, Ànakin sentia en els seus ossos que era
Omega, igual que ho havia fet Obi-Wan.
–Si és
Omega, és un oponent massa perillós com per permetre que escapi, –va dir
Palpatine–. El futur del Senat està en joc.
Ferus no
va dir res. Els seus ulls foscos es van moure de Palpatine a Ànakin. Sabia que
digués el que digués, Ànakin no ho prendria en consideració.
Ànakin
va prendre la seva decisió. Es va tornar cap a Ferus.
–Haig d'anar.
No abandonis el seu costat.
No tenia
temps de preguntar-se si Ferus estava molest perquè li hagués donat una ordre
un company Padawan. Sentia la urgència de la seva missió. Tot en ell
assenyalava el camí a un enfrontament amb Omega. I era just com Palpatine havia
dit: Només ell sabia del que era capaç. Només ell sabia el que era correcte fer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada