dimecres, 21 de febrer del 2018

La falsa pau (XVII)

Anterior



Capítol 17

Queda't.
Obi-Wan s'havia anat a enfrontar-se a Granta Omega, i Ànakin ara només era un guardaespatlles.
La mirada pàl·lida de Palpatine li estudiava.
–Pots anar-te'n.
–No puc desobeir al meu Mestre. No puc deixar-lo sol.
–Si truco a la meva Guàrdia Roja poden ser aquí en tres minuts. O menys.
–No importa, –va dir Ànakin miserablement–. Obi-Wan em va dir que em quedés.
–Bé, caminem, llavors. Tinc programat presidir la votació de la proposició del Senador Divínian.
–Però el meu Mestre li va dir que no hi anés.
–Cert. Però al contrari que tu, jo no he d'obeir una ordre de precaució.
Precaució. La precaució d'Obi-Wan tornava boig a Ànakin.
–El treball al Senat continua, –va dir Palpatine mentre començaven a caminar–. Seguir endavant, sense importar els obstacles... això és el que un líder ha de fer. He après, Ànakin, durant el curs de la meva carrera política, una cosa important: no puc deixar que ningú es fiqui en el camí del meu servei. Al principi, dubtava de mi mateix. Qui sóc jo, em preguntava a mi mateix, per decidir destins, per fer lleis? Llavors la resposta va arribar a mi. He de fer-ho perquè no hi ha ningú més que pugui fer-ho millor. –Palpatine va riure entre dents–. Oh, no estic dient que estigui mantenint unida a la República amb una sola mà. Però el destí m'ha llançat en aquesta posició... i seria poc sincer amb mi mateix així com amb la galàxia si no fes servir tot el que tinc i tot el que sóc per tenir-hi èxit.
La serenitat de Palpatine era gairebé mística. Era com si, va pensar Ànakin tot d'una, Palpatine estigués per sobre d'això, mirant cap a baix. Com si els criminals com Granta Omega fossin merament joguines per a ser observades. D'on aconseguia aquesta confiança? Ànakin estava temptejant a cegues, tractant de sondejar al Canceller Suprem, però els seus poders no s'havien desenvolupat tant. Seguia topant contra un mur.
–El que desitjo, –va dir Palpatine–, és que te n'adonis d'això algun dia, també. De què està bé utilitzar cada mitjà a la teva disposició. Estic segur que el teu Mestre estaria d'acord.
Ànakin tenia els seus dubtes. Va veure a la Siri i a Ferus caminant pel passadís.
–Ah, –va dir Palpatine–. Reforços.
Siri es va aturar davant d'ells.
–On és Obi-Wan?
–Hi va haver una bretxa en la seguretat i va anar a comprovar-la, –va explicar Ànakin.
–Coordenades, –va deixar anar la Siri.
Ànakin les hi va donar, i ella es va girar cap a Ferus.
–Queda't aquí amb el Canceller Suprem. Contactaré amb tu si ets necessari.
Ferus va assentir. No semblava tenir el mateix conflicte sobre l'ordre que Ànakin. Siri va córrer pel passadís.
–Tu vés, també, Ànakin, –li va instar Palpatine–. Amb un Jedi tinc prou protecció.
Ànakin va vacil·lar. Estaria desobeint una ordre directa d'Obi-Wan. Però Obi-Wan havia donat l'ordre abans que Ferus hagués aparegut. I fins i tot encara que Palpatine havia rebutjat la idea que el mal funcionament de la vàlvula d'aigua pogués ser una bretxa en la seguretat, Ànakin sentia en els seus ossos que era Omega, igual que ho havia fet Obi-Wan.
–Si és Omega, és un oponent massa perillós com per permetre que escapi, –va dir Palpatine–. El futur del Senat està en joc.
Ferus no va dir res. Els seus ulls foscos es van moure de Palpatine a Ànakin. Sabia que digués el que digués, Ànakin no ho prendria en consideració.
Ànakin va prendre la seva decisió. Es va tornar cap a Ferus.
–Haig d'anar. No abandonis el seu costat.
No tenia temps de preguntar-se si Ferus estava molest perquè li hagués donat una ordre un company Padawan. Sentia la urgència de la seva missió. Tot en ell assenyalava el camí a un enfrontament amb Omega. I era just com Palpatine havia dit: Només ell sabia del que era capaç. Només ell sabia el que era correcte fer.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada