Metges de guerra (VIII)

Anterior

8

L'explosió havia tret a Jos de la cantina, al costat de gairebé tots els altres clients. Tenia la visió una mica borrosa perquè les seves dues begudes s'havien multiplicat d'alguna forma fins a convertir-se en quatre, però la desintegració del transport va contribuir dràsticament a deixondir-se.

Va veure a Zan amb un altre dels cirurgians, un twi'lek anomenat Kardash Josen, i es va unir a ells; com tots els altres a la base, especulaven sobre les causes del desastre. La teoria més habitual era que les espores s'havien convertit en una cosa que podia provocar alguna mena de reacció catastròfica en els motors de reacció. La qual cosa no era una idea agradable...

Mentre parlaven, Jos es va fixar en Den Dhur, que avançava a gambades pel recinte cap al seu despatx, amb les ganyes tremolant d'indignació i ràbia. Intrigat, Jos es va acostar per interceptar-lo. El periodista murmurava alguna cosa per a ell, i probablement hauria passat de llarg de no haver bloquejat Jos el camí.

–Tens cap problema? Et puc ajudar en alguna cosa? –va preguntar, sentint una sobtada onada d'afecte per aquell tipus. Després de tot, li havia introduït en el món de les Fresques de Coruscant.

–Per una banda, Vondar. Vaig a ensenyar-li amb qui està tractant...

–Un moment, un moment –va dir Jos, posant-se davant Dhur amb les mans alçades fins que el sullustà es va detenir–. A qui li vas a ensenyar què?

–A aquest rancorós coàgul de flegmes ambulant! A aquesta escòria marina pretensiosa i condescendent! A aquest...

–Ah –va dir Jos–. Tinc la impressió que no et portes molt bé amb el nostre estimat intendent.

–Quan acabi amb ell haurà de servir al costat fosc de Raxus Prime, o algun altre lloc pitjor, si aconsegueixo pensar-hi en un –les ganyes d’en Dhur vibraven tan ràpid que en Jos gairebé podia sentir la brisa.

–Mira –li va dir–. Jo sóc aquí el metge en cap, i tu ets el nostre convidat. Si tens un problema amb Filba o amb qualsevol...

–És Filba qui té el problema, doc. El que passa és que encara no ho sap –Dhur va esquivar-lo, ficant-se al seu cubicle–. Ara, si em disculpes, haig de fer certes coses.

Jos va observar com se n'anava, una mica perplex. Era obvi que Filba no era l'ésser més agradable del món, però Jos mai li havia vist despertar en ningú una reacció tan hostil. El més que aconseguia produir Filba era irritació. Es va preguntar si no tindria res a veure la preocupació que havia notat en Dhur quan estava a la cantina.

Va decidir demanar al hutt la seva versió de l'assumpte. Normalment solia deixar que els implicats resolguessin pel seu compte els seus assumptes; com a metge, no hi havia trigat a veure que, sovint, la millor manera de guarir era mantenir-se al marge i deixar que la naturalesa, o la Força o el que sigui que determinés aquestes coses, fes la seva feina. Però, com li havia dit a Dhur, una de les seves obligacions era ajudar a Vaetes a mantenir la pau.

Va donar mitja volta per dirigir-se cap al santuari del hutt, quan va veure la remeiera Jedi sortint del seu barracó. Va canviar de rumb.

–No sembla que vagi a ser un bon dia, oi? –li va preguntar, apropant-s’hi.

Ella el va mirar des de la seva caputxa, i ell es va sorprendre de veure-la tan pàl·lida.

–Padawan Offee, espero que no et molesti que t'ho digui, però sembla com si acabessis de veure un fantasma o t'haguessis convertit en un. Necessites una mica de cordrazina...

–Estic bé –va dir ella–. És només una reacció momentània –va somriure amb tristesa–. El teu coronel tenia raó. Un s'hi acostuma amb molta rapidesa. Massa.

La sorpresa d’en Jos es devia plasmar en el seu rostre, perquè Barriss va afegir:

–He... Sentit la destrucció. A través de la Força. No l'agonia de les seves morts, això va ser gairebé instantani, sinó la repercussió en la Força, la reacció al que va motivar aquesta atrocitat. Això sí que ha estat... intens.

–Atrocitat? Estàs dient que el que li ha passat a la nau no ha estat un accident?

Ella el va mirar fixament als ulls. Encara que estava pàl·lida, la seva mirada era lluminosa i intensa.

–Sí, capità Vondar, això és exactament el que dic. No ha estat una avaria provocada per les espores o un error del sistema de pilotatge, ni res d'això. Ha estat sabotatge. Ha estat un assassinat.

***

L'almirall Bleyd va rebre les notícies mentre prenia la seva sauna diària. Les hi va comunicar el seu androide secretari perquè cap dels éssers orgànics que anaven a bord del MedStar podia entrar a la cambra plena de vapor. Bleyd tenia la temperatura tan alta que calcinaria la pell de gairebé tots els membres del personal. Ell, però, estava d'allò més a gust.

Va llegir el plastifí i va arrugar la prima làmina. Quan va obrir la mà, la memòria molecular de la làmina li va tornar la seva forma original sense deixar una arruga. Allò va fer poc per millorar l'humor de l'almirall.

Ja vestit i de tornada al seu despatx, va caminar iracund d'un costat a un altre. Qui era responsable d'allò? Ni per un microsegon ho va considerar un accident. Era sabotatge, subversió i sens dubte el principi d'una campanya encoberta per provocar una desmoralització generalitzada. Seria cosa dels Separatistes? Tot i que el front popular difonia per l’HoloRed que aquesta guerra buscava impedir que el boig d’en Dooku seguís propagant l'anarquia per la galàxia, la veritat és que tot es reduïa a qüestions comercials i capitalistes, com gairebé totes les guerres, incloses les «santes». La Confederació i la República no havien enviat exèrcits i naus per tota la galàxia buscant servir als elevats ideals i els drets de tots els éssers. Tot era qüestió de diners. Tant si ho sabien com si no, els separatistes i els republicans que estaven a Drongar lluitaven per la bota i per les riqueses potencials que comportava. Per tant, no tenia gaire sentit que un separatista sabotegés un enviament de l'única mercaderia valuosa que el planeta podia oferir.

Però hi havia altres jugadors en la partida; jugadors capacitats que movien peces fins i tot més transparents que un holomonstre de dejarik.

Jugadors com Sol Negre.

Bleyd es va maleir a si mateix per ximple. Igual havia permès que la seva cobdícia i la seva impaciència per aconseguir riquesa i estatus l’arrosseguessin a una aliança precipitada. El seu pla havia estat senzill, semblava que massa senzill. Filba, a càrrec de les comandes, havia estat cisant aquí i allà uns quants quilos de planta processada. Donades les seves qualitats adaptògenes, en algunes parts de la galàxia la bota estava fins i tot més sol·licitada que la espècia. De fet, el seu valor potencial era tal, que la seva utilització com a medicament a Drongar estava estrictament prohibida, cosa que no deixava de ser una ironia.

Però, donada la seva vida extremadament curta després de ser tallada, resultava molt difícil transportar la bota, fins i tot a hipervelocitats. Aquí era on Filba s'havia superat a si mateix. El hutt havia descobert una manera d'enviar el contraban per la galàxia sense cap pèrdua de qualitat. A Bleyd se li escapava com havia arribat a obtenir aquest coneixement. Filba era moltes coses, però definitivament no era científic, de manera que aquesta idea no podia haver sortit del maquinador cervell del hutt. Probablement hauria trobat la idea a l’HoloRed, o hauria subornat algú perquè li proporcionés la informació. L'important era que, pel que sabien, el procés encara no havia estat descobert ni pels Separatistes ni per la República.

El procés de marciment de la bota s'aturava si s'encastava en blocs de carbonita.

Conservada d'aquesta manera, podia enviar-se a qualsevol banda, si s'aconseguia burlar el bloqueig de tots dos bàndols. I aquí entrava Sol Negre. Filba tenia contactes amb l'organització criminal interestel·lar, i havia arribat a un beneficiós acord amb ells: a canvi d'un percentatge, Sol Negre els proporcionaria un vaixell de càrrega YT-1300F, amb l’hipermotor trucat, que podia colar-se entre controls de la República i confederats, transportant bota en carbonita als racons més allunyats de la galàxia.

Però era obvi que Sol Negre ja no es conformava amb una part dels beneficis il·legals que estaven obtenint. Volien emportar-se també els seus beneficis. Bleyd va suposar que aquesta calamitat era com una salva d'avís. Era obvi que aviat contactarien amb Filba i amb ell per...

Bleyd es va aturar en adonar-se d'alguna cosa. No estaria Filba enganyant-lo a ell? No era cap secret que el hutt volia convertir-se en Vigo. I quina millor manera de congraciar-se amb el càrtel del crim que aplanar-li el camí a Sol Negre perquè es beneficiés d'una rendible operació de contraban.

Bleyd va assentir. Sí. Havia de tenir en compte aquesta possibilitat.

Es va apropar al port d'observació i va observar el planeta. El front terminador s'acostava a la península on s'havia instal·lat l’UQMR-7. El gruixut transpariacer li tornava el seu reflex, superposat a la imatge del planeta. Una imatge adequada, va pensar. Perquè si Filba m'ha traït, no hi haurà lloc ni en aquest planeta ni en cap altre en el qual pugui amagar-se...

Següent