La falsa pau (XI)

Anterior

Capítol 11

Astri va alçar la mirada, sorpresa, quan Obi-Wan i Ànakin van lliscar cap al seu reservat. Havia estat tan perduda en els seus pensaments que no els havia vist entrar al restaurant.

–M'alegro de veure-us aquí–, li va dir a Obi-Wan–. Com en un somni, estava pensant just en els vells temps. Tot és tan diferent ara. Fins i tot aquí. –Ella va mirar voltant–. Dexter realment ha aconseguit fer un negoci profitós.

–Bé, no regala menjars i begudes com ho feia Didi, –va dir Obi-Wan.

Ella va somriure.

–Això és cert. –Ella va alçar la seva copa buida–. No necessita ni tan sols omplir-lo. Però m'agrada això.

–Sí, aquells eren bons dies, –va dir Obi-Wan–. Les coses són més complicades ara. Com el fet que el teu marit estigui tractant de destruir l'Orde Jedi.

Les mans de l’Astri es van reafirmar sobre la seva copa.

–Fa temps vaig convertir en política no discutir sobre la política de Bog.

–Així que què penses, doncs? –va preguntar Ànakin. La seva pregunta no era de confrontació. Era fàcil, interessada. Obi-Wan es va alleujar que el seu Padawan interferís tan gràcilment. Es va adonar que estava profundament enfadat amb l’Astri. Hi havia esperat quelcom millor d'ella.

Sense expectatives. Acceptació.

Era la manera Jedi. I de vegades, tan difícil de seguir.

–El meu treball d'assistència, –va respondre de cop i volta Astri–. L'economia del meu món adoptiu, Nuralee, està fallant.

–No sabia això, –va dir Obi-Wan–. L'última vegada que vaig estar a Nuralee era pròsper.

Ella va abaixar la mirada cap a la seva copa buida.

–Això probablement va ser fa algun temps.

Abans que Bog prengués l'ofici, va suposar Obi-Wan.

–Hi ha molts massa pobres com per comprar menjar. Jo sóc aquí a Coruscant breument, només per atendre una reunió per demanar ajuda als nous Fons d'Assistència per a Tots els Planetes i atendre la cerimònia inaugural. Un equip Jedi està actuant com a missatger i protector per a un enviament de menjar i subministraments mèdics a Nuralee, i he de tornar per assegurar-me que arriba a les mans correctes.

–Saps qui són? –va preguntar Ànakin.

–Soara Antana i Darra Thel-Tanis, –va dir Astri–. Estic agraïda per la seva ajuda.

Estàs agraïda per l'ajuda que et donem, però no ens ajudaràs. Obi-Wan tenia el pensament però no ho diria en veu alta.

Sense expectatives. Només acceptació.

I mentre pensava les paraules, la seva ment es va aclarir. Ara que estava asseient-se en silenci amb ella, es va permetre realment mirar-la, no només el seu pèl i robes canviades, sinó el que la seva cara revelava. Sí, estava distant i remota. Però si ell eliminava els seus propis sentiments de la situació, podia veure més clarament.

Una cosa anava malament. Estava captant alguna cosa.

Por. Tenia por. Però de què?

–Així que tornaràs aviat, –va dir Ànakin.

–Passat demà. Estic ansiosa per veure el meu fill i a Didi.

Obi-Wan es va inclinar cap enrere, encara estudiant a Astri sense que ho semblés. Ella va apartar la mirada, doblegant els seus dits a través del peu de la copa.

–Així que Bog ha vist el que ha fet Dex al vell local? –va preguntar Ànakin en un to jovial, fent un gest cap a les estoles vermelles i el taulell corbat.

Excel·lent, Ànakin. Una pregunta casual, però donaria la informació que necessitaven saber. Hi havia una connexió entre Bog i el refugi?

–Sí, ha estat aquí. –Astri va apartar la copa buida. El tema del seu marit no els interessava, però tenien la resposta que volien.

Bog havia estat qui portava el menjar del Restaurant d’en Dex a Omega i els altres. Hi havia un vincle entre ells ara. No un vincle que pogués demostrar. Però un vincle.

Astri va començar a lliscar fora del reservat.

–Hauria d’anar-me'n. Arribo tard. Sempre és bo veure't, Obi-Wan. Ànakin.

Ella va córrer sortint per la porta, sense esperar al seu adéu. Mentre se n'anava, ella gairebé es va xocar amb una figura amb capa que també s'estava marxant.

Obi-Wan la va mirar. Fins i tot la forma en què es movia era diferent. Recordava a Astri caminant pels carrers, els seus rínxols volant, la seva cara inclinada cap amunt, els seus ulls il·luminats, assimilant-ho tot. Ara ella caminava amb el cap cot, les seves mans llançades en les profundes butxaques de la seva túnica.

–Té por, –va dir ell en veu alta.

–Sí, –va dir Ànakin–. Però no per si mateixa. Pel seu fill.

Obi-Wan va arrencar la mirada de l’Astri marxant i va mirar al seu Padawan. Més i més, estava reconeixent que la sensibilitat d'Ànakin amb els altres estava creixent i sobrepassant a la seva en alguns casos. Ànakin sovint semblava saber quins secrets estaven dins dels altres, què els dirigia cap a les coses desconcertants que feien. Tenia alguna cosa a veure amb el seu domini de la Força, però era més que això.

Recordava les paraules d’en Ferus, quan li havia confessat els seus dubtes sobre Ànakin a Romin. Havia dit que Ànakin volia controlar-ho tot. El do d'Ànakin de veure dins dels éssers podia tornar-se perillós si tractava de controlar els sentiments que trobava en comptes d’observar-los.

Però aquesta era una lliçó Jedi arrelada en cada Padawan. Ànakin ho sabia.

–Mestre, he de demanar-li una cosa, –va dir ell ara–. El Canceller Suprem Palpatine m'ha ofert una oportunitat d'observar els procediments que atén durant els propers dies. Creu que jo guanyaria certa visió de la sorra política del Senat.

–Hi estic d'acord, –va dir Obi-Wan–. No tinc objeccions, mentre no interfereixi amb la nostra persecució d'Omega. Podries aprendre alguna cosa valuosa que pogués ajudar-nos. És un gran honor que Palpatine t'ha concedit, el meu jove Padawan.

Dexter va sortir de darrera el taulell, fregant-se les quatre mans en el seu davantal greixós.

–Obi-Wan! Amic meu! Per què no vas venir a la cuina per saludar-me? –L’àmplia cara d’en Dexter es va entrecreuar en un enorme somriure–. I t'has portat el capgròs amb tu!

Ànakin es va doblegar del dolor davant el sobrenom. Després es va aixecar. Hi havia crescut des de l'última vegada que Dexter li havia vist, i Dexter va esclatar amb un crit de rialles.

–Bé, em vas sorprendre, ho vas fer, jove Skywalker. Diria que has crescut del tot ara! –Ancorà un enorme peu sobre una cadira i la va arrossegar cap al reservat, després va dipositar el seu pesat cos sobre ella.

–Ara, què puc oferir-vos... xili deu-alarmes? Lliscants? Tinc un estofat cuinant amb carn de bantha, cuinat lentament per tornar-la tendre. Sé que diuen que els banthes fan gust de botes velles, però no han provat l'estofat d’en Dex! Us explicaré el meu secret, nois. –Dex s’inclinà–. Deixo les peülles en el calder mentre es cuina.

–Sona deliciós, Dex, però hem vingut buscant informació, –va dir Obi-Wan ràpidament, mentre la cara d'Ànakin empal·lidia–. Estem rere els passos de certs criminals galàctics, i creiem que els agrada la teva guarnició de lliscant.

Dex va colpejar els genolls amb dues de les seves mans.

–I a qui no? He de recordar embotellar-la. Podria fer una fortuna! Un d'aquests dies, quan tingui un minut lluny dels fogons, ha!

–Una de les criminals és Jenna Zan Arbor.

Dex va xiular.

–Un treball bastant brut. No la reconeixeria de veure-la, tot i així. I no he sentit que hagi tornat a Coruscant.

–Què hi ha del Senador Bog Divínian?

–El marit de l’Astri Oddo? És clar, ha estat aquí. Li agraden els meus lliscants. Ja saps, alguna gent els troba addictius! Recull el seu sopar d'una vegada i la porta de tornada a les seves estances.

Obi-Wan breument va descriure als Slams.

–Els has vist?

Dex es va acariciar la barbeta.

–No ho crec, i no he sentit d'ells, tampoc. És difícil dir-ho. Aquí està el problema... hem estat massa ocupats aquí últimament com per adonar-nos de molt excepte dels plats bruts. I les coses estan programades per a tornar-se encara pitjors demà, perquè la Cerimònia de Fons de l'Assistència per a Tots els Planetes serà just a l'altra banda del camí. –Amb un dit gros, Dex va assenyalar a la finestra de la plaça–. Aquest és el tipus d'àrea que els Fons intentaran millorar. En qualsevol cas, mantindré un ull atent. Molts vindran per veure els peixos grossos com el Canceller. Però la majoria vindran, apostaria, per veure una fortuna sent transferida. A tothom li agrada estar a prop del vèrtex, encara que no tenen cap ells mateixos. Se senten més rics per mirar-ho... almenys fins que se'n van a casa i veuen el que tenen! –Dex va riure de cor.

Ànakin va mirar a Obi-Wan. Fortuna? Vèrtex?

–A què et refereixes, Dex? –va preguntar ell.

–No coneixes el trepant? Cada planeta del Senat està donant vèrtexs al nou fons. El presenten a Palpatine, i després la seva guàrdia personal el porta a la cambra cuirassada. –Dex va assenyalar a l'altra banda de la plaça–. El Banc del Nucli. Ara no pensis que hi haurà trampa, –va dir ell, movent el seu dit–. Hi haurà seguretat com mai has vist. La seguretat de Coruscant i els Guàrdies Rojos del Canceller. Demà estaran acordonant les passarel·les i col·locant a oficials per la plaça. Una periodista de les notícies de l'HoloRed fins i tot em va pagar per mantenir el seu speeder aeri fora de manera que pogués desenganxar ràpidament demà matí per arribar a la seva trobada d'estudi de càmera de vídeo. Vaig dir que sí perquè era atractiva... o potser van ser els crèdits que em va posar a la mà, ha! Després ella va i l'aparca de manera que bloqueja les meves portes de lliurament de menjar. La deixa tancada com un timbal. Ara saps que no aguanto això. –Dex va riure entre dents. Així que vaig fer que el meu col·lega Acey es colés i el vaig moure jo mateix darrere d'un contenidor.

Les paraules d’en Dex van banyar a Obi-Wan. Hi havia alguna cosa aquí. Cosa rere cosa encaixava, però no podia afegir-les.

–Podem veure aquest speeder aeri, Dex?

Dex li va fer una mirada confosa.

–No veig per què, però el que jo tingui és teu, Obi-Wan. Per aquí.

Següent