La falsa pau (X)

Anterior

Capítol 10

Obi-Wan estava ben familiaritzat amb les moltes sortides del complex del Senat, i va caminar pels carrers de Coruscant en qüestió de minuts. Va agafar un monorail vertical per recórrer unes cent plantes fins al districte de negocis on Siri i Ferus estaven, a prop del banc d’Aargau. De camí, va contactar amb Ànakin.

Mentre envoltava l'última cantonada va veure al seu aprenent corrent per l'aire. Alçant la mirada, Obi-Wan va poder veure que Ànakin havia fet el salt des d'una plataforma a vint plantes per sobre.

–Estic segur que hi havia un tub d'ascensor, –va dir Obi-Wan mentre Ànakin corria cap amunt–. O fins i tot escales.

Ànakin va somriure.

–Massa lent.

Junts, van córrer fins la Siri i Ferus, que havien pres una posició darrere d'un poti-poti d’speeders aeris aparcats davant d'un centre comercial interior de botigues i restaurants populars.

–Tenim un avís d'un informador, –va dir la Siri. Ella va assenyalar a un petit edifici blanc del camí. Un cartell parpellejant deia FELICITAT VIRTUAL. Un altre cartell, més petit i maldestrament escrit a mà deia: FORA DE SERVEI.

–Era un d'aquells llocs de simu-viatges, –va dir la Siri–. Ja saps, on pots anar i tenir una experiència de vacances simulades als mons de luxe del Nucli. Però les nostres fonts diuen que un parell va entrar fa un parell de dies. Deien que estaven començant un negoci, però no s'havia fet res, i que ells només surten de l'edifici a la nit.

–Podria ser qualsevol, –va dir Obi-Wan.

–Ferus va fer una comprovació ràpida dels speeders aeris aparcats aquí, –va dir Siri, amb una mirada que deia a Obi-Wan que hauria d'esperar que acabés–. No va sorgir res. Després va fer una comprovació amb la seguretat de Coruscant i va recórrer els tiquets per als speeders aeris il·legalment aparcats, comprovant amb les identitats conegudes utilitzades pels Slams. Un Ralion B-14 estàndard que va ser comprat recentment en un lot d’speeders a vint nivells cap a baix encaixava amb un dels documents d'identitat falsos que els Slams tenien en la seva nau mestra.

–Bon treball, –va dir Obi-Wan a Ferus–. Jo dic que entrem. No tenim temps per perdre.

Van caminar cap a la porta. Tan aviat ho van fer, un brunzidor va sonar, i una llum va resplendir. Una veu femenina automàtica dir en un to plaent:

–Benvinguts. No estem a casa. Si desitgen deixar-nos un missatge de text, facin servir el teclat.

–Tinc un missatge, està bé, –va dir Obi-Wan, empunyant el seu sabre làser–. Anem a entrar.

Va clavar el seu sabre làser a través de la porta. Es va desintegrar des del centre cap a fora.

La casa estava fosca dins. Obi-Wan va entrar.

Immediatament, els llums van cremar. El so va cridar. Ell va escoltar el so de coets, va caure a terra i va rodar, el sabre làser preparat per reflectir-los. Darrere d'ell, els Jedi es van moure per flanquejar-lo.

Els murs van parpellejar i van prémer amb so i llum. Va requerir d'un parell de segons que Obi-Wan aconseguís donar-li sentit, després es va adonar que cada mur contenia una imatge en moviment, una holoprojecció d'una escena separada. Una era un camp amb noves explotant al cel... les famoses estrelles disparades de Nantama. Una altra eren les muntanyes de Belazura. Una altra mostrava focs artificials explotant sobre els mars translúcids de Dremulae. Tots eren punts de vacances populars.

El soroll estava a tot volum... surf, focs artificials, vent. Tan fort que al principi no va escoltar el brunzit dels droides cercadors.

Estava saltant davant els altres, tallant a dos en un escombrat perfecte del sabre làser. Els droides van perforar les parets amb foc blàster. El fum es va alçar i el soroll era diàfan. Les imatges parpellejaven en bells colors de blau, rosa i verd mentre que les ombres dels droides entraven movent-se en cercles amenaçadors. La punxada elèctrica del foc blàster s'entrecreuava l'espai, i cada Jedi va haver de saltar, rodar i tallar els droides mentre s'ajupien i envoltaven.

En uns minuts, la dotzena o així de droides va ser reduïda a ferralla fumejant a terra. Obi-Wan va caminar cap a un panell darrere de la porta i va tancar el sistema d’holoprojecció.

–Vigila, això podria ser... –va començar la Siri, mentre una porta secreta s'obria i tres droides de combat, els mortals droidekes, rodaven fora i trontollaven encenent-se. Un foc de blàster ardent va recórrer l'àrea on havia estat Obi-Wan. Qualsevol excepte un Jedi hauria estat instantàniament aniquilat.

–Trampa! –va cridar la Siri, mentre esquivava els trets de blàster.

Amb els escuts reflectors en posició, els droidekes eren difícils d'aturar. Mentre que la resta dels Jedi donaven un pas cap enrere, Ànakin es va moure cap endavant. Havia estudiat aquests droides des que sabés d'ells, i coneixia el punt precís on jeien els seus generadors. Va rodar per terra, ja que només un cop per dalt podia desarmar-los.

La Força brunzia a l'habitació mentre Ànakin hàbilment inseria el seu sabre làser una, dues, tres vegades. El rugit dels blàsters va acabar.

Ara el terra estava amuntegat de droides. A part d'això, la casa estava buida.

–Busquem, –va dir Obi-Wan–. Poden haver deixat una pista.

Siri es va moure passant una taula.

–L’única cosa que van deixar van ser plats bruts, –va dir ella desdenyosament assenyalant a diversos plats greixosos a taula.

A part dels senyals d'un dinar abandonat amb presses, no hi havia ni rastre dels ocupants.

–Hem tornat de buit de nou, –va dir la Siri amb disgust després d'un parell de minuts de recerca.

–És l'estil d'Omega, –va dir Ànakin–. Sap com anar-se'n sense deixar ni rastre.

Ferus va xutar una porta d'armari a mig obrir amb el seu peu.

–Res.

Obi-Wan va anar cap a la taula. Es va inclinar sobre els plats. Hi havia una resta de rotllo en un plat, i un bol de salsa en l'altre. Es va acostar i va ensumar.

–Et tinc, –va murmurar ell.

–Què és, Mestre? –va preguntar Ànakin, girant-se. Obi-Wan va assenyalar al plat.

–Aquesta és la guarnició d’en Dexter Jettster. La coneixeria arreu.

Siri va caminar cap a allà i va mirar al plat.

–Enhorabona. La nostra millor pista és una guarnició.

–És un lloc per on començar, –va dir Obi-Wan.

Siri va assentir.

–Per què no aneu tu i Ànakin al Restaurant d’en Dexter i li feu algunes preguntes? Crec que Ferus i jo hauríem d'estudiar el sistema de distribució d'aigües aquí a Coruscant. Sabem que són aquí. Serà millor que tinguem una bona idea de quins danys podrien fer.

–Bona idea. Estarem en contacte.

Obi-Wan li va fer un senyal a Ànakin, i van marxar de la casa. El Restaurant d’en Dexter no era lluny, jeia a la propera Ciutat Coco. Van córrer a través de les abarrotades rampes de vianants. Els monorails estaven atapeïts i era més ràpid caminar.

Van creuar a través de la plaça de camí al restaurant. Els edificis que envoltaven la plaça eren una barreja de negocis de renda baixa i magatzems industrials dilapidats. El Restaurant d’en Dexter estava amagat entre els edificis més grans, el seu cartell brillant llançant una brillantor vermella a través del dia gris.

Ànakin va anar cap a la porta, però Obi-Wan el va detenir.

–Espera. Mira qui hi ha dins.

Ànakin va mirar per la finestra. Asseguda sola en un reservat, les dues mans agafant una gerra, estava l’Astri.

Següent