La falsa pau (i XXI)

Anterior

Capítol 21

Al següent dia, es va fer finalment la votació. No hi va haver debat. La proposta del Senador Bog Divínian per desterrar els Jedi de qualsevol acció duta a terme en nom del senat va ser sonadament derrotada. Fins i tot Sano Sauro va votar en contra seu. Es va notar que els dos havien arribat molt després dels esdeveniments del dia previ.

Bog havia caigut en desgràcia. De tornada al seu planeta, aquells que havien estat una vegada els seus seguidors exigien la seva resignació. Tothom llevat Bog sabia que la seva carrera política havia acabat.

A causa de la seva fredor en el dia de l'intent de la massacre, la posició del Canceller Suprem Palpatine va augmentar, i era més poderós que mai. Vint-i-un senadors van morir aquell dia, catorze assistents i deu guàrdies senatorials. Va ser considerat un miracle que els números no fossin més alts.

Per un dia o dos, els Senadors semblaven en una pena comuna. Però després que els esdeveniments funeraris i les xerrades acabessin, va començar la culpa. Qui havia permès que passés? Quin comitè no ho havia previst? Quina facció ho havia aprovat en secret? Qui no ho havia condemnat prou alt?

Càrregues i contracàrregues. Xerrades. Lectures. Diatribes.

Obi-Wan estava fart d'això. Fart de cor.

Es va asseure a l'oficina abarrotada d’en Tyro. Hi havia assistit al servei funerari de Tyro, el qual estava ple d'amics, amb més sortint cap als passadissos, incapaços de participar o escoltar, però tot i així volent, necessitant ser presents. Obi-Wan no tenia ni idea que tants li haguessin estimat.

Però aquí, entre els seus estimats arxius i documents, aquí era on Obi-Wan se sentia més proper a ell.

Havia pensat que no podria suportar la seva mort. Però per descomptat ho havia fet.

Hi hauria més a suportar, ho sabia. La foscor creixent de la qual el Mestre Windu havia parlat estava ara en el seu cor. Podia sentir aquesta foscor amb cada alè que prenia.

Hi havia buscat entre els arxius d’en Tyro, en el seu panell de dades, a través de tot en el que pogués pensar. No hi havia cap registre del que Tyro havia estat tractant de dir-li. Obi-Wan no podia trobar-li sentit.

Em vaig topar amb alguna cosa. Una cosa... terrible... del més alt nivell... gran mal...

... Només tu pots entendre-ho realment...

Què era? Obi-Wan va preguntar en silenci a Tyro. Què venies a dir-me?

Hi havia suposat que el droide cercador que va matar Tyro es dirigia cap a Palpatine. Tot i així l'investigador del Senat li havia dit aquell matí que estava programat per donar-li a Tyro.

–Per què Omega voldria matar un assistent del Senat inferior? No tenia sentit.

Potser mai sabés la resposta.

Obi-Wan va mirar al voltant a la diminuta oficina. Hi havia sol·licitat que els arxius d’en Tyro es traslladessin al Temple, on un equip sota la supervisió de Dama Jocasta Nu ho revisaria tot. Podria haver alguna cosa que Obi-Wan havia passat per alt.

Per a aquesta nit, l'oficina estaria neta. Coneixent la demanda per espai al Senat, per demà, l'oficina ja estaria ocupada. Qualsevol record d’en Tyro seria escombrada amb la pols.

Reticent a marxar, Obi-Wan es va quedar una estona. Va escoltar passos suaus fora al passadís, i Astri va aparèixer a l'entrada.

–Van dir que podria trobar-te aquí, –va dir ella–. Sento això del teu amic.

Obi-Wan va fer que sí donant-li les gràcies.

–I com estàs tu?

–Estic bé, –va dir ella suaument–. Igual que Lune i Didi. Gràcies a tu. A Bog se li ha retirat el poder, i ara està indefens davant el Gremi del Comerç i Sano Sauro. Això vol dir que no té poder per ferir-nos a nosaltres, tampoc.

–Així que què faràs?

Ella va arronsar les espatlles.

–No estic segura. Didi vol tornar a Coruscant, però no ho sé. –Ella es va encongir i tremolar–. Ha canviat. No m'agrada això més. Tinc por aquí, però no sé de què.

–Sé el que vols dir–, va murmurar Obi-Wan. Es va alçar i va anar cap a ella. Va alçar una mà i va apagar els llums a l'oficina d’en Tyro, sentint alguna cosa trencar-se dins d'ell mentre ho feia. Tyro s'havia anat per sempre.

Van caminar pel passadís junts.

–El meu consell, –va dir Obi-Wan–, és que escullis un món plaent amb un govern genuïnament democràtic. Cria al teu fill. –Ell va somriure–. Mantingues a Didi lluny dels problemes. I recorda sempre que jo sóc aquí per tu, –va dir Obi-Wan.

–Com has demostrat una i altra vegada, –va dir Astri.

Ella es va aturar i va posar dues mans en les seves espatlles. Els seus ulls foscos van buscar els d'ell.

–Veig llàstima en tu, –va dir ella–. No puc endur-me-la. Però m'has salvat a mi i aquells als qui estimo. Has de saber això, almenys.

Els petits moments, va pensar Obi-Wan mentre posava una mà sobre la d'Astri, no es mesuren contra els temps de llàstima. Però han de ser suficients.

***

Ànakin estava assegut amb Palpatine dins de l'oficina del Canceller. Miraven fora junts cap al jardí temporal plantat en un pati exterior del complex del senat. A baix, Ànakin veia les copes dels arbres, fulles verdes delicades contra l'escorça platejada. Corrent en una plaça fora dels arbres hi havia un esquitxar colorit de flors exòtiques. Alçant-se per sobre de les flors havia banyes bessons dels arbustos vermell sang claing, nadius del món de Sano Sauro.

–No ho entenc, –va dir a Palpatine–. Li ha donat al Senador Sauro la posició de Canceller Suplent. Estem segurs que estava en el pla per assassinar-lo.

–El vaig oferir abans de la votació sobre la petició contra els Jedi, sabent que Sano es negaria, –va dir Palpatine–. Sabia que trairia a Bog. La seguretat d'una oficina poderosa seria suficient com per abandonar un pla arriscat.

–Però va recompensar a Sauro per trair-lo.

–He convertit al meu enemic en el meu amic, –va dir Palpatine–. El seu destí està ara lligat al meu. I sempre sabré què és el que trama.

Ànakin va assentir. Trobaria a faltar aquestes xerrades amb Palpatine. Sentia que estava aprenent, fins i tot encara que encara no havia estat capaç d'albirar a través de les polsims de saviesa.

–T'he demanat que vinguessis aquí per agrair-te els teus esforços aquell dia, –va dir Palpatine–. El Senat va estar a punt de ser destruït. Si us plau no em culpis per dir això, però sento que el teu Consell Jedi no va apreciar per complet el que vas fer aquell dia. Et vaig observar. Vaig veure quants vas salvar. Entenc que a Ferus Olin se li va donar una recomanació especial pel que va fer. No ho entenc.

–No ho entén? Ell va salvar la seva vida.

Palpatine va mirar fora al vast paisatge de Coruscant.

–Bé per la seva banda, és clar. Però no va ser més del que se li va demanar que fes. Mentre que tu, Ànakin, sempre fas més. Jo només crec que és una llàstima que el Consell no vegi això. Potser hauria de parlar amb el Mestre Yoda...

–No, –va dir Ànakin ràpidament–. Pensaria que jo vaig voler que parlés amb ell sobre mi, que estava buscant aprovació. Els Jedi no busquen aprovació.

–Llavors digues-me, Ànakin. Des del punt de vista d'un Jedi, ja que de vegades és difícil d'entendre a aquells fora del teu Orde. Per què Ferus Olin va rebre una notificació especial, i tu no?

–Perquè va fer el seu deure, –va dir Ànakin. Va assaborir l'amargor en la seva boca–. Va obeir a la seva Mestra i va romandre en el seu lloc. Va salvar la seva vida i dotzenes d'altres vides.

–Tu vas salvar-ne més.

–No era una competició.

–No. Era una batalla. –El Canceller Palpatine va sospirar. Va tornar a mirar el jardí.

A través de la pantalla transparent que els separava, Ànakin va veure a Obi-Wan entrar a l'oficina d’en Palpatine. El seu Mestre el va veure fora. Va esperar, sense voler interrompre.

–Veig que el teu Mestre ha arribat a recollir-te, –va dir Palpatine, aixecant-se–. Vull que et sentis lliure de visitar-me de tant en tant, Ànakin. Sé que tens altres missions. I sé que les faràs esplèndidament. Jo per la meva part m'alegro que estiguis del meu costat.

–Estic honrat, –va dir Ànakin. Va fer una reverència per acomiadar-se.

–Granta Omega, –va dir Obi-Wan una vegada que Ànakin es va unir a ell en el passadís–. No sabem on és. Però sabem on ha estat.

Ànakin va tornar a mirar a Palpatine. Estudiar el Senat no havia estat tan malament com havia pensat. Havia estat a prop del gran poder, el més gran de la galàxia, i havia sentit que estava just a punt d'aprendre més sobre això.

Però sentia que no estava fet per lluites de poder i intrigues... encara no. No li agradava pensar en per què el Consell Jedi era tan dur amb ell, sobre per què Ferus obtenia reconeixement del Consell quan ell no.

No volia aquests sentiments. Volia que marxessin i li deixessin amb el seu nucli, un nucli que no era amenaçat pel que altres éssers pensessin o diguessin. En una missió, tota la resta marxava. Era capaç de concentrar-se, de centrar-se.

Es va tornar de nou cap al seu Mestre. Estava preparat per anar-se’n.

FI