Curandera Jedi (VII)

Anterior

7

La cantina era plena, ja que era un d'aquells pocs moments en què els cels plens d'espores no estaven plens d’aeroambulàncies, plenes al mateix temps de soldats clon ferits. A la taula de sempre estaven Den Dhur, Klo Mèrit, Tolk le Trene, Jos Vondar, I-5 i Barriss Offee. Solien reunir-se per les dues partides setmanals de sàbacc. De tant en tant se'ls unien altres com Leemoth, però gairebé sempre eren els mateixos sis. El joc era una forma de relaxar-se, un reconstituent per a la següent carnisseria de sang i dolor. No podien oblidar-se de la guerra, però durant una hora o dues no seria la principal prioritat en les seves ments.

L'aire condicionat funcionava força bé, la qual cosa resultava molt inusual. Els filtres de les unitats de refrigeració eren especialment sensibles a la plaga d’espores i, com tots els Uquemers de Drongar tenien el mateix problema, les peces de recanvi eren un bé molt cobejat. Tot i que les espores no podien penetrar amb el camp de força encès, solien colar-se amb les naus que entraven i sortien del campament, sense oblidar a la flora i la fauna local que ja hi era en instal·lar la cúpula. Per tant, la major part del temps, les sales amb ambient fresc, net i sec solien escassejar i estar molt distants entre si.

La cantina acabava d'adquirir altres luxes a més de la frescor celestial, ja fos per un enviament accidental o pels esforços del nou oficial de subministrament, un twi'lek anomenat Nars Dojah. Un dels luxes era un joc de dejarik, amb generador d’holocriatures inclòs, amb el qual en aquest moment jugaven dues infermeres humanes. Un altre luxe era una autonevera per a begudes. Però el més impressionant era una flamant androide cambrera TDL-501 unimonitor, a la qual Den va anomenar immediatament Teedle, i que avançava diligentment sobre la seva roda per la estada plena de gent, fent equilibris amb les safates de begudes.

Teedle es va aturar en sec davant de la taula de sàbacc i va col·locar les begudes de Jos, Tolk, Klo i Den.

–Una Fresca de Coruscant, un Matabanthes, una cervesa alderaaniana i un whisky johrià- va dir expeditiva–. Disset crèdits, nois.

Den va fer un gest perquè s'allunyés.

–Posa-ho en el compte.

–El compte de qui, cor? El teu ja és tan elevat que gairebé ha entrat en òrbita -un pop estàtic va acompanyar cada frase; sonava gairebé com l'espetec d'un xiclet.

Den es va girar lentament i va mirar la Teedle.

–Disculpa?

Teedle va assenyalar a la barra amb un polze de duracer.

–Mohris diu que ja no pot fiar-te més. Així que o pagues o la propera vegada et portes a algú de fiar.

Jos va veure que als altres parroquians de la taula, exceptuant a I-5, els hi costava tant aguantar-se el riure com a ell.

–Llavors posa-ho al meu compte –va dir a la Teedle–. Aquesta nit el convido jo.

–Entesos, capità –va respondre l’androide cambrera, i es va allunyar ràpidament.

Den la va mirar ressentit mentre s'allunyava.

–Gràcies –va dir a Jos–. És difícil programar una ànima caritativa en aquests temps que corren.

Jos estava a punt de respondre quan es va adonar que I-5 s'havia anat darrere de la Teedle. Els altres també es van donar compte.

–Algun problema, I-5? –va preguntar Klo Mèrit.

–És preciosa –va dir I-5 amb adoració.

Tots se'l van quedar mirant. Jos va deixar el got sobre la taula amb tanta força que va esquitxar al plat de patates fregides.

–I-5... Estàs dient que t'atreu la Teedle?

L'androide va seguir mirant la Teedle, i després, de sobte, va passar a concentrar-se en les seves cartes.

–No –va dir alegrement. Va alçar la vista, i Jos hagués jurat que els seus trets immòbils s'havien contret per generar una ganyota astuta–. Però a què quasi us enganyo?

Els altres es van posar a riure. Jos va somriure.

–Maleït trasto banyat en crom... hauria de...

–Hauries de callar i jugar –el va interrompre la Tolk de bon humor, mirant al voltant–. On és el Tauró crupiers?

L'altre nou androide de la cantina, i Jos seguia sense estar segur de si era una millora, era un crupier automàtic de sàbacc, un Tauró crupiers RH7-D. Era una versió mòbil de menor grandària d'un autòmat de gran casino que va baixar surant del sostre per detenir-se sobre la taula gràcies als seus retropropulsors. Va barrejar les cartes amb moviment veloç, i les va posar sobre la taula.

–Talli –va dir a Jos amb la seva aspra veu electrònica.

Jos va tallar les cartes sense fer veure el molt que li desagradava el to de l'androide. El Tauró Crupier va repartir dues rondes amb els annexes manipuladors.

–Estàndard de Bespin –va anunciar–. Primera ronda. Facin les seves apostes, cavallers.

–Escolta –li va replicar Tolk, alçant la vista per mirar-li–. Renta't els fotoreceptors i torna a intentar-ho.

–Disculpi, senyora –va dir el Tauró Crupier amb decisió–. Apostes, si us plau, distingits éssers.

–Tampoc ha millorat molt –va grunyir la Tolk mentre mirava les seves cartes.

Havien estat parlant de l'últim fitxatge de l'equip de cirurgia.

–El problema del nou ha estat obvi des del principi –va comentar Den mentre tirava al pot un xip de crèdits–. És massa jove per entrar a la cantina. Així que suposo que trigarà bastant en jugar al sàbacc.

–No és tan jove –va dir la Barriss–. I està molt lluny de casa. –Va afegir la seva aposta al pot i es va adonar que Jos, Tolk, Den i Klo la miraven somrients–. Què passa?

–No te'n dóna vergonya –va dir Den amb severitat fingida–. Sent una Jedi...

–Estic al·lucinat –va afegir Jos. Va somriure encara més en veure que ella es posava vermella, la qual cosa produïa un bonic contrast amb els seus tatuatges facials.

–No vaig voler dir que... –va començar a dir ella, i va mirar a Den–. Tens la ment bruta, Den. Mai canviaràs.

El periodista va arronsar les espatlles.

–És difícil, vivint en un planeta tan brut.

–El que vaig voler dir –va continuar la Barriss- és que hauríem de fer tot el possible per incloure-li en aquest tipus de coses. Li faria sentir-se més acceptat.

–Té raó, per descomptat –va dir l’equani–. L'adolescència, sobretot la humana, és difícil d'aguantar sense suport.

–Però quants anys té? –va preguntar I-5–. Confesso que el càlcul d'edat és una cosa per a la qual no em van programar intensivament.

–Series un androide cangur espantós –va dir la Tolk.

–Raó per la qual dono les gràcies al Summe Creador.

–Té dinou anys estàndard –va dir Klo Mèrit–. És una mica nen prodigi, segons crec. El primer de la seva promoció en tots els cursos, es va llicenciar amb matrícula d'honor. Va estar d'interí a...

–Al Gran Zoo –va acabar Jos–. Gairebé tots hem vist al Noi meravelles treballant. És molt bo.

–Jo dono fe d'això –va dir la Barriss–. Em planto.

–Si us plau, canviïn de mà, senyores –va dir el Tauró Crupier.

Tots es van quedar mirant a l'androide flotant.

–Cal fastiguejar-se –va dir Jos, negant amb el cap–. Qui li va encasquetar aquest androide a Nars el va veure venir.

Den va mirar al seu voltant.

–Pot ser que els nous androides es guanyin el sou –va dir–. Fa temps que no veia aquí tanta gent. I a alguns ni tan sols els conec –va assenyalar una taula en una cantonada, en la qual hi havia tres éssers embrancats en una intensa discussió.

Klo Mèrit mirà i va arrufar les celles.

–Reconec a dues de les espècies, encara que no als individus. El kubaz, per descomptat, i l’umbaran també. Però l'altra no em sona de res.

–És una falleen –va dir en Jos–. Tendeixen a aïllar-se. Descomptant a alguns peixos grossos que viuen a Coruscant, no solen veure’s fora del seu planeta. Em pregunto què farà aquí.

–Per si de cas, tu no t'acostis molt a ella –li va advertir Tolk amb un somriure sorneguer.

Den es va quedar de pedra.

–Els falleen traspuen feromones –li va explicar Jos–. Una substància forta que afecta gairebé totes les espècies. Sol advertir-se per canvis cromatofòrics en la pigmentació. Es diu que poden barrejar precursors i influir en els nivells endocrins.

–Gràcies. Ara m'ho has deixat més clar que l'aigua... del pantà.

–Poden manipular-te amb la seva suor –li va dir Tolk.

Den va parpellejar.

–Llavors han de ser realment carismàtics amb aquest clima.

I-5 tirà un xip al pot de sàbacc.

–Pujo.

Jos va mirar les seves cartes i va arrufar les celles.

–Crec que faroneges, home de llauna.

–I jo crec que estàs suant la cansalada, homenet escarransit.

–I qui no? Vegem les cartes.

Els jugadors van mostrar el que portaven. Jos va somriure sorneguer. Portava un Comandant de monedes, una Dama de sabres i una Sota de calzes. Va posar la mà al camp d'interferència emès pel Tauró crupiers, congelant-lo.

–Algú s'ha acostat més que jo? No? Això és el que jo...

–A menys que el meu mòdul matemàtic hagi patit danys greus –va dir I-5–, crec que la meva mà venç a la teva.

Jos va mirar cap avall. Es va quedar bocabadat. La mà de l'androide consistia en un Idiota, un tres de calzes i un dos de sabres. Tenia un Arranjament de l’Idiota, l'única mà que vencia a totes les altres, fins i tot a un sàbacc pur.

–Això no és just –va dir Jos queixós, mentre I-5 recollia els seus guanys –... Per què necessita un androide uns crèdits?

–No us ho he explicat? –va respondre l’androide–. Vagi veure a la Fetillera de Tund per comprar-me un cor i un cervell.

Jos no va respondre. El comentari li va recordar de sobte a CT-914, el soldat clon a qui va salvar la vida a la SO, per assabentar-se poc després que havia caigut al costat de la resta de la seva guarnició en un atac sorpresa dels separatistes. Va ser 914 i, en menor mesura, I-5, qui va despertar la consciència d’en Jos pel que fa a què els clons i, segons les circumstàncies fins i tot els androides i altres intel·ligències artificials, havien de considerar-se éssers conscients de si mateixos i, per tant, mereixien els mateixos drets.

Era una cosa que ell sempre havia sabut, però que mantenia inconscientment en segon pla, sense tenir realment en compte les seves implicacions morals. Els clons es creaven per lluitar a les guerres, i en el seu codi genètic es gravaven molt pocs desitjos més. No temien a la mort, quan entraven en combat els envaïa una sensació d'èxit i satisfacció i només tenien els receptors de dolor justos per ser conscients de les accions que podrien provocar-los el sofriment o la mort.

Fins que va conèixer a 914 creia que els clons eren incapaços de crear llaços emocionals entre ells o amb éssers d'altres espècies, però CT-914 sentia un amor de germà pel seu company CT-915, i quan aquest va morir, Jos va ser testimoni del sofriment del primer.

Així mateix, I-5, amb les funcions del seu mòdul cognitiu ampliades i els inhibidors de creativitat apagats havia impressionat a tots en repetides ocasions amb la seva "humanitat". Encara que tot allò havia tornat del revés la seva visió de les coses, Jos se sentia agraït perquè aquesta definició àmplia de l'ésser humà el portava directament a poder abraçar, de manera tant literal com figurada, a la Tolk com a companya, encara que ella fos una esker no permesa.

Per fi s'havia adonat que estimava la Tolk. Independentment de les conseqüències que tindria casar-se amb una estrangera, estava decidit de fer cas al seu cor en aquell aspecte. Però no podia evitar preguntar-se què pensaria d'aquell assumpte el nou comandant, el seu oncle avi Erel.

Aviat ho esbrinaria. Mentre l'androide de casino es preparava per a una altra partida, un oficial bothan es va acostar a la taula.

–L’almirall Keros sol·licita la seva presència, capità Vondar. Si us plau, acompanyi’m.

Següent