Capítol 16
–Rescatar-te
s'està convertint en un hàbit–, li va dir Garen a Obi-Wan.
Bant va
somriure amb un somriure tímid.
–Aquesta
vegada vaig venir per al viatge.
Obi-Wan
va posar les seves mans en les seves espatlles. No va dir ni una paraula. Es
van somriure l'un a l'altre. No havia vist la Bant en tres anys. Havien tingut
una certa comunicació, però. Quan un d'ells estava en el Temple, es deixaven
l'un a l'altre un missatge o un petit regal. Una pedra de riu, un dolç, una
flor seca, un gir de frase estrany que havien après en un nou llenguatge,
escrit en una duralàmina plegada i lligada amb un tros de tela. Així que Obi-Wan
havia continuat sentint la seva gentil presència en la seva vida. Però veure-la
era millor.
–Si a
vosaltres dos no us importa escurçar la reunió, m'agradaria un informe d'estat.
–La veu de Mace Windu era seca. Estava clar que no estava molt content per
haver d'interrompre el seu programa per volar a Romin.
–Primer de
tot, l'autèntica banda d’Slam està a Romin, –va dir Obi-Wan.
–Ho sé, –va
respondre en Mace–. Aparentment van subornar al director de la presó.
–Teda i
Zan Arbor estan planejant sortir del planeta–, va dir la Siri–. Van a tractar
d'utilitzar la nau de l’Slam. Joylin està encara al comandament. La seva
primera execució està programada per tenir lloc en... uns quinze minuts.
–Llavors
crec que la nostra primera tasca és demostrar-li al Gran Líder Teda la
necessitat de la seva rendició.
Van
atrapar a Zan Arbor i a Teda mentre Teda estava intentant encendre un speeder
aeri ple de caixes i estoigs. Garen va aterrar el transport directament davant
d'ells.
–Fes-ho!
–estava cridant Zan Arbor.
–Normalment
sóc conduït, –va dir Teda–. Normalment no condueixo.
–Per la
galàxia, deixa’m conduir! –va cridar Zan Arbor. Mace Windu va saltar i va
enterrar el seu sabre làser en el motor de l’speeder aeri, eficientment tallant
l'energia d'un cop.
–No es
preocupin. Poden venir amb nosaltres.
Els
llavis de la Zan Arbor eren blancs. La fúria era evident en els músculs
estirats del seu coll. Les seves venes sobresortien com cordes.
–Jedi, –va
escopir ella.
–Què li
heu fet al meu exèrcit? –va preguntar Teda–. Ningú està responent a les meves
comunicacions. No podeu interferir amb un poder sobirà!
–El que
queda del seu exèrcit ha estat destruït i el seu comandant s'ha rendit–, va dir
en Mace–. I em temo que sí que tinc l'autoritat per interferir. Sóc aquí en nom
del Senat per negociar els termes de la seva rendició.
–Mai em
rendiré! –va cridar en Teda.
Zan
Arbor va començar a sortir de l'speeder aeri.
–Jo no
sóc part d'això, així que crec que...
Mace
Windu va sostenir el seu sabre làser ardent a centímetres de la seva cara.
–Crec–,
va dir ell suaument–, que farà el que se li digui.
Zan
Arbor va retrocedir i va seure a la vora de l'speeder aeri.
–Ara, –va
dir Mace Windu–, on són els Slams?
–Com podríem
saber-ho? –va dir Zan Arbor de mal humor.
–Suposo que
s'han anat a agafar la seva nau–, va dir la Siri–. Sens dubte tenen plans de
reunir-se i transportar a Zan Arbor i Teda fora del planeta.
–Aquí està
el que passarà–, va dir Mace Windu–. Anem a escortar-los a les casernes
generals del nou govern de Romin.
–Vol dir
portar-me al meu propi palau? –va preguntar Teda amb una ganyota–. Perquè pugui
negociar amb lladres i assassins? És això el que el Senat dóna suport aquests
dies?
–El
Senat dóna suport en aquesta revolta en base als seus molts crims contra els
seus propis ciutadans–, va dir Mace fragorosament–. Té sort que els Jedi
estiguem aquí per assegurar-nos que no sigui desmembrat extremitat a extremitat.
Ara anem.
***
Joylin
estava assegut amb els seus aliats més propers menjant un gran dinar a l'àrea
del menjador quan els Jedi van arribar amb Teda i Zan Arbor seguint-los. Va
apartar el seu menjar d'una empenta i es va aixecar.
–Així que
has vingut–, va dir ell, mirant a Teda amb odi–. No per pròpia elecció, segons
veig. Típic de la teva covardia. –Teda va mirar el menjar.
–Aquest
és el meu menjar!
–És el
menjar dels ciutadans de Romin.
Zan
Arbor va posar els ulls en blanc.
–Ah, democràcia,
–es va mofar ella.
–Aquí està
el que requereix el Senat–, va dir en Mace–. Cap execució tindrà lloc. S'hi han
de fer judicis, reunirà evidències. No pot començar un nou govern usant les
tàctiques d'aquell que han enderrocat. Segur que pot veure això.
Joylin
no va dir res. Va mirar amb odi a Teda.
–Doni l'ordre
d'aturar les execucions–, va dir Mace. Joylin no es va moure.
–Els
Jedi hem destruït l'exèrcit de Teda, –va dir en Mace–. Li agradaria que féssim
el mateix al seu?
Ferus va
parlar.
–El suport
del Senat serà crucial per construir el seu nou món–, va dir a Joylin–. Han fet
molt. La seva visió mereix la millor oportunitat per florir.
Joylin
es va tornar. Va parpellejar davant Ferus, com si hagués estat pertorbat d'un
somni profund.
–Sí, –va
dir ell. Va agafar el comunicador–. Detinguin l'execució. Teda s'ha rendit.
–Espero que
no em posis amb els altres, –va dir Teda–. No crec que estiguin molt...
contents de veure’m.
–Crec que
aquest és el lloc perfecte per a tu, –va dir Joylin–. Guàrdies!
Els
guàrdies es van dur a Teda i a Zan Arbor. Joylin es va inclinar per parlar amb
un assistent a l'altre costat de l'habitació.
–Em sap
greu perquè es perdessin vides, però el resultat és bo, –va dir Mace als Jedi–.
Aquest canvi a Romin farà un món millor.
Es va
tornar cap a Ferus.
–Vas
parlar bé just ara. Vas permetre que Joylin prengués la seva decisió i guardés
les aparences davant dels seus seguidors.
–Hi ha
una mica d'orgull barrejat amb la seva política, –va dir Ferus.
–Ferus va
mostrar una major visió d'aquesta situació que nosaltres–, va dir Siri
lleugerament–. Va predir una presa caòtica. Va dir que Joylin ens sorprendria,
i tenia raó.
–Bé,
Ferus. Necessitem anticipar els problemes–, va dir en Mace.
Obi-Wan
va notar que Ànakin semblava infeliç. Mace havia aïllat a Ferus per lloar-lo.
Es va moure més a prop del seu Padawan.
–Estic orgullós
de tu–, va dir ell–. Vas lluitar bé, amb compassió i precisió.
Però Ànakin
no estava escoltant.
Quelcom
anava malament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada