El canvi de la guàrdia (XV)

Anterior

Capítol 15

Teda semblava alarmat, però Zan Arbor de sobte va somriure, com si acabés d'esbrinar alguna cosa. Es va tornar cap a Ànakin.

–Jedi–, va dir ella–. Ara ho recordo.

Ara Teda semblava en pànic.

–Jedi?

Ella es va aixecar i es va acostar a Ànakin, ignorant als Slams i als altres Jedi.

–Bona disfressa. Però no és la teva cara el que els éssers recorden. Són els teus moviments. El teu poder. La forma en què et mous. Em vaig recordar de tu després de la nostra visita junts a Vanqor. Vaig preguntar sobre tu. Teda, no m’admires per reconèixer que aquest malgirbat presoner, un entre tants, era diferent? Tu ets Ànakin Skywalker.

Ella el va mirar amb una expressió famolenca. Ànakin se sentia enervat.

–He estudiat la Força durant tant de temps–, va murmurar ella–. Mai vaig esperar tal premi.

–Jo no sóc el teu premi, –va escopir ell.

–Bé, ets el meu presoner, i això és el mateix. Saps quants guàrdies estan rodejant-vos ara mateix?

Obi-Wan va llançar una mirada a Ànakin. Els Jedi podien lluitar. Podien escapar. Però Obi-Wan li estava dient que esperés. Tenien més per descobrir. Hi havia molt en joc.

–Podem portar-los a la presó i fer que els executin a l'acte–, va dir Teda.

–No tinguis tanta pressa–, va dir Zan Arbor.

–Mira, no tenen per què matar-los–, va dir Slam, semblant incòmode ara–. Només digueu que deixin de suplantar-nos.

Valadon, tan alta i rossa com la Siri, li va llançar una mirada de gel.

–I que ens tornin les nostres robes.

Zan Arbor no havia apartat els ulls d'Ànakin.

–Saps el que tenim aquí, Teda?

–Sí, –va gemegar ell–. Un gran mal de cap.

–Avantatge. Recordes la nostra discussió d'abans? Si portem un gran premi al nostre company, ens mirarà de forma diferent. Podem negociar un tall diferent.

–De què estàs parlant, Jenna? –va preguntar Teda impacientment–. Premis? Avantatges? Si us plau recorda que sóc un governador governant que acaba de ser fet fora a cops de peu del seu palau. No estic del millor dels humors!

–L’Escollit, –va dir Zan Arbor suaument a Ànakin, de manera que ningú més pogués sentir-ho–. M'han parlat de tu. El meu interès en la Força és profund. Prou com per saber que el teu destí és la teva càrrega. Recordes la Zona d'Auto-Confinament? Puc portar-t’hi de tornada.

Va recordar sentir-se content, d'un content sense un lligam de tristesa o culpa. Només hi havia el sol i la serenitat, una serenitat que mai havia aconseguit com a Jedi. Els Jedi li havien promès això, i no havia passat. Potser mai ho faria.

–Ah–, va dir ella suaument–, parlant de temptació...

Ell es va treure la màscara. No hi havia necessitat d'ella ara.

–No estic sent temptat per tu, –va respondre ell.

–Vaig veure com ho vas gaudir–, va dir ella–. Puc fer que totes les teves càrregues desapareguin.

–La meva única càrrega de moment és haver de parlar amb tu, –va respondre Ànakin.

Ella va somriure. Ànakin va poder veure que una vegada, abans que el mal la retorcés, havia estat seductora. El seu somriure era exuberant, apreciatiu, insinuant.

–Em recordes a algú que vaig conèixer fa molt de temps–, va dir ella.

Obi-Wan va escoltar allò.

–Qui-Gon Jinn–, va dir ell. Zan Arbor es va girar. Ella es va acostar a Obi-Wan.

–Et conec?

–Obi-Wan Kenobi.

Ella va riure alegrement.

–Obi-Wan! Però si eres només un nen! Has crescut bé, –va dir, lloant-lo–. Vaig sentir que Qui-Gon va morir a Naboo. I Yaddle recentment s'ha «unit a la Força», no era ella... un membre del Consell Jedi? La seva força disminueix, els seus millors líders abatuts. I tot i així no veuen que estan en declivi. Quina llàstima observar-ho. Tanta intriga per estudiar.

Ànakin va veure els ulls de la Siri resplendir. No va parlar. Ell sabia per experiència que no discutia amb criminals. Només esperava el seu torn. Estava absolutament segura en tot moment que prevaldria al final. A ell li agradava aquesta seguretat. Mantenia una imatge en la seva ment de Zan Arbor de tornada en un món presó mentre que ell, Obi-Wan, Siri i Ferus l'observaven sent portada. Necessitava aferrar-se en aquesta visió.

–Jenna, ens cal planejar un pla–, va dir Teda irritat.

–Oh, Roy, relaxa't–, va dir Zan Arbor. Ella va fer un gest a la taula del te, assenyalant als Slams–. Slam, Valadon, prenguin un refrigeri. Necessitem parlar. Van a transportar-nos fora del planeta... no es preocupin, sabem on està el seu transport... i tenim una proposta per a vostès que els Jedi ja han acceptat en nom seu.

Tan despreocupat com sempre, Slam va portar una cadira a la taula i es va posar una mica de te.

–Això sona més que prometedor. Com me n'alegro que els seus missatgers em trobessin.

–Mentrestant, –va dir Zan Arbor–, Teda, crida a la resta dels teus guàrdies... i vull dir a tots. Vull al General Yubicon al comandament.

–Però ara és el meu guardaespatlles personal!

–Oh, no siguis un nadó. Estic cansada dels teus ploriquejos. –Ella es va tornar cap als Jedi–. Tenen un armament superior, us ho asseguro. I si no voleu que ningú més surti ferit, serà millor que obeïu. –Ella va llançar una mirada penetrant als Slams. Estava clar que els sacrificaria si els Jedi no cooperaven.

Els guàrdies es van acostar. Teda va parlar per un comunicador i van sentir el brunzit d’swoops com més guàrdies prenien l'aire. Suraven sobre el pati. Ànakin va veure rifles blàster apuntant-los... i a Slam, Valadon, i als altres membres de la banda.

–Els vostres sabres làser, –va dir Zan Arbor–. Doneu-los al General Yubicon.

Obi-Wan va deixar anar el seu sabre làser i el de la Siri fora del seu cinturó i els va lliurar. Ferus i Ànakin van fer el mateix. Ànakin sabia que el seu Mestre mai lliuraria el seu sabre làser tret que pretengués completament recuperar-lo en breu.

–Posin els sabres làser en la caixa cuirassada de la presó, –va ordenar Zan Arbor al general–. Voldré estudiar-los. Posin als presoners a la cel·la de retenció per ara i faci que els vigilin severament. Us recollirem tan aviat acabem aquí. –Ella va alçar la seva mirada gelada cap al General Yubicon–. Que no surtin de la seva vista, no els escoltin, i no cometin cap error. Vagin-se.

Els ulls del General Yubicon es van moure mentre ficava els sabres làser en un sac que penjava de la seva esquena. Ànakin podia veure que no li agradava rebre ordres de la Zan Arbor. Teda no va dir ni una paraula. Ànakin es va adonar de qui estava al comandament realment. Zan Arbor tenia a Teda sota el polze.

Slam va inclinar el seu cap cap a ells.

–Ho sento. No pretenia arribar a això. Però és just.

–Això és molt cert, –va dir Obi-Wan–. Si s'uneixen en aquests dos, rebran el que mereixen.

Els Jedi van ser portats bruscament fora de la casa i se'ls va empènyer per un camí ple de sots que passava a través d'arbres amb branques tan grosses, amb fulles verd fosc, que ocultaven el sol completament.

Van marxar més lluny pel camí... seguint-los el corrent per ara, esperant el moment just per girar les tornes. L'àrea se sentia desolada, freda i humida. Sobre el cop dels passos i el brunzir de les swoops per sobre dels seus caps, Ànakin va veure al General Yubicon parlant amb el seu assistent mentre caminaven. Va invocar la Força per ajudar-lo a apagar els sorolls al seu voltant i centrar-se en el que estava dient l'oficial.

–... Vaig pensar que teníem un líder fort, però és tan farsant com diuen que és. Se suposa que he de posar la meva lleialtat ara davant la Gran Líder Zan Arbor?

–Què pots fer? –va preguntar l'altre oficial amb desgrat–. Un dia vivim en un palau a Romin, l'endemà a la meitat d'un pantà. És suficient per fer que m'uneixi a la resistència.

–I què et faria la resistència si et troba? –Va dir el primer oficial–. Mira el que li estan fent al pobre Hansel. Escolta, estem més segurs amb Teda. O almenys això vaig pensar. Ara sospito que Zan Arbor planeja enlairar-se amb ell i sense nosaltres. Teda va dir que s’emportaria als seus primers oficials, però ella li deixarà? Estan planejant alguna cosa gran. Teda va dir que farà que el Senat faci el que ells volen.

El Senat? Ànakin va llançar una mirada ràpida a Obi-Wan. Podia dir que el seu Mestre estava escoltant també.

–Aquí estem, –va dir l'altre oficial–. Recordeu. Els presoners saben que passa alguna cosa, d'alguna manera. Estan inquiets. Per no parlar de famolencs.

–Simplement alegra't de no estar en el seu lloc–, va dir el general Yubicon.

La presó es va alçar davant, llarga i baixa, construïda de duracret verd fosc de manera que no fos visible des de dalt o des del camí. La resistència encara no havia arribat aquí. Els Jedi van passar a través de portes d'energia i van entrar al complex. Una porta es va alçar fins al sostre per admetre'ls.

L'interior de la presó feia pudor a terra i podridura. No hi havia finestres. Una consola de seguretat recorria una paret llisa. Els droides que no havien estat afectats per la revolta a la ciutat estaven asseguts monitorant l'equip. Els seus sensors van resplendir en verd mentre el General Yubicon entrava.

Les gàbies d'energia penjaven suspeses del sostre. Les parets i sòl estaven tacats amb una matèria fosca. La desesperació i el dolor semblaven ser tan part d'aquesta estructura com el duracer i el duracret.

Obi-Wan va mirar a Ànakin.

Encara no, però aviat.

Els guàrdies van arribar darrere d'ells. Ara no haurien de tractar amb les swoops sobre els seus caps.

Els guàrdies van obrir una segona porta, que també es va alçar verticalment. Darrere d'una tanca d'energia hi havia una cel·la enorme. Estava plena d'éssers apinyats i aliens de molts mons. La majoria d'ells portaven draps i anaven descalços. Van mirar als guàrdies amb odi. Alguns d'ells semblaven alegres davant la idea que entressin nous presoners.

–Quan, Mestre? –va preguntar Ànakin urgentment.

–A mi em sembla, –va dir Ferus educadament–, que ara seria un moment extremadament bo.

–Està bé, –va dir Obi-Wan–. Ara.

Els quatre Jedi es van moure com un. Hi havia vint-i-dos oficials de l'exèrcit en la presó i cinc droides de presó a la seva vista. Sens dubte més droides eren a les habitacions interiors de la presó. Però ara era tan bon moment com qualsevol per atacar.

Obi-Wan, Ferus, i Ànakin van anar cap als oficials, utilitzant la Força per empènyer la primera fila amb tal poder que van caure sobre els seus companys oficials. Els trets de blàster anaven errants i rebotaven a les parets de la presó. Siri va rodar i va donar una puntada al General Yubicon al pit, tirant-li d'esquena. El seu cap va colpejar el terra de duracret, tombant-lo amb l'expressió atordida encara a la cara. Ella es va inclinar, hàbilment va treure els sabres làser del sac, i se'ls va llançar als Jedi.

Ànakin va saltar sobre els guàrdies. Va agafar el fons d'una gàbia d'energia i va fer una tombarella a meitat de l'aire, després va aterrar darrere d'ells. Des d'allà va ser fàcil simplement desarmar als dos oficials que hi havia abans que tinguessin ocasió de donar-se la volta. Sense les seves armes, els guàrdies es van tornar, van mirar al General Yubicon a terra, i simplement van sortir corrent.

Amb els sabres làser cremant. Els Jedi van avançar a través de la resta d'oficials i droides, reflectint el foc. Darrere d'ells, els presoners rugien amb aprovació.

Llavors Ànakin va escoltar una veu per sobre de la resta, venint de la cel·la de contenció. Els presoners estaven cridant, i li va portar un moment entendre les paraules.

–Les xarxes atordidores!

Més guàrdies van inundar la sala principal, amb llançadors de xarxes atordidores en mà. No els importava atrapar altres guàrdies. Deixaven anar les xarxes amb les seves càrregues elèctriques. Les xarxes van penjar en l'aire durant mig segon. En un parpelleig cobririen l'habitació.

En aquest mig segon Ànakin va fer els seus càlculs. Sabia que si eren colpejats amb les xarxes, les càrregues paralitzants els obstaculitzarien. Les xarxes els adormirien, i cada vegada que es moguessin, els sensors llançarien una altra descàrrega paralitzant. Era millor evitar-les del tot i després tallar-les amb els sabres làser. Les xarxes no els detindrien, però els alentirien.

Va caminar cap endavant abans que els altres poguessin moure’s. Va alçar una mà. Va sentir la Força a l'habitació. Podria fer-ho? Es va estendre amb la ment, reunint la Força. Va pensar en les seves lliçons amb Soara Antana. Tot a la presó es va tornar fluid per a ell. Era fàcil de moure, fàcil de manipular.

Utilitzant la força, va llançar cadascuna de les xarxes cap enrere cap als guàrdies.

Els guàrdies van caure, cridant i camejant. En uns moments, estaven quiets, sense estar disposats a fer que una altra descàrrega els sacsegés.

Els presoners van alçar un rugit.

Tot d'una, la paret de la presó va començar a brillar. Una línia vermella va aparèixer a la paret, movent-se cap amunt ràpidament.

–L’exèrcit ha d'estar fora–, va dir Obi-Wan–. Estan usant artilleria làser. Compte... la paret caurà!

Van saltar cap enrere mentre tota la paret d'entrada de sobte queia amb un estrèpit, exposant la presó als boscos de l'altre costat.

Després van rebre les males notícies. A fora hi havia tot un batalló de soldats.

–Rendeixin-se! –va cridar una veu amplificada.

–Deixin-nos sortir! –va cridar un dels presoners–. Deixin-nos lluitar!

Obi-Wan va saltar cap allà i va desactivar la tanca d'energia. Els presoners van sortir corrent, agafant rifles blàster i porres atordidores dels guàrdies caiguts.

–Podem fer-ho. Només donin-nos una oportunitat. –Un rominenc baix amb una túnica malmesa estava al costat d’Obi-Wan, un blàster en el seu puny.

–No els alliberem per veure'ls massacrats–, va dir Obi-Wan–. Hi ha un exèrcit allà fora. Amb morters de granades i llançamíssils.

–Rendeixin-se o morin! –va repetir la veu.

Ànakin va mirar als presoners. Les seves cares eren serioses. Estaven preparats per enfrontar qualsevol cosa que vingués.

–Feu tot el que vulgueu, –va dir el presoner–. Hem estat dins massa temps. No ens rendirem.

–Podem guanyar, Mestre, –urgí Ànakin.

–Hi ha d'haver una sala d'armes–, va dir Obi-Wan ràpidament a Ànakin–. Ves amb Ferus. Porteu el que trobeu.

Ànakin va fer un gest a Ferus, i van saltar sobre els guàrdies en les xarxes atordidores i van córrer pel passadís. No va ser difícil trobar la sala d'armes. Van trobar rifles blàster i més llançadors de xarxes atordidores. Els presoners van entrar en tumult amb ells, ràpidament agafant rifles blàster i porres atordidores. Ànakin va agafar un llançaflames. Després ell i Ferus van córrer de tornada a Obi-Wan i Siri amb les xarxes atordidores.

–Estan reformant la línia de combat–, va dir Obi-Wan–. Volen arriscar tan pocs soldats com sigui possible. Aquestes xarxes atordidores poden ser útils. Però no tenen molt abast.

–No hauria de preocupar-nos per l'abast des d'una swoop, –va dir Ferus–. Hi ha algunes fora de la porta davantera.

–Seràs fet miques al cel si treus un polze d'aquí–, va dir Obi-Wan.

–Cobreixin-me, –va dir Ferus.

Ànakin hauria simplement corregut. Però Ferus va esperar a tenir el consentiment de la Siri. Ell va córrer cap a la part davantera de l'edifici.

–Ànakin, usa aquest llançaflames, –va dir Obi-Wan–. No copegis la línia de front. Només mantingues-lo en moviment perquè retrocedeixin. Tracta de dirigir-los entre aquells arbres perquè Ferus pugui deixar anar les xarxes. Siri, anem.

Ànakin va encendre el llançaflames mentre Siri i Obi-Wan sortien corrent. L'exèrcit va començar a disparar. Utilitzant coets de canell i petits míssils, l'exèrcit va tractar d'avançar, mentre Ànakin concentrava el llançaflames al centre de la línia.

Siri i Obi-Wan van saltar amb la Força passant les flames, apuntant els seus sabres làser a les armes que les tropes havien deixat enrere mentre s'afanyaven a escapar.

Ferus volava sobre els seus caps, pilotant l’swoop amb una mà al manillar, utilitzant els seus genolls per estabilitzar-la. Amb una velocitat sorprenent, va activar els llançaxarxes, un darrere l'altre, i les va llançar sobre les línies del front.

Els soldats van caure, i els altres enrere estaven confosos. Van mirar al seu capità, però havia estat distret i estava ordenant als altres que acabessin amb el foc que havia començat en els arbustos. El fum va començar a arremolinar-se sobre els soldats fent-los tossir.

Obi-Wan va mirar enrere als presoners. Va alçar una mà.

–Ara! –va cridar ell.

Amb un crit, els presoners van sorgir cap endavant. Els Jedi havien tingut èxit a confondre i desorientar l'exèrcit. Però no l’havien derrotat. El foc de morter va colpejar i el foc blàster tremolar. Els Jedi es van moure, liderant la càrrega, reflectint el foc quan podien i empenyent amb la Força a les tropes.

Ànakin va sentir la seva sang bombar amb el desafiament d'enfrontar-se a un exèrcit. Se sentia segur de la victòria, tot i així també va veure que seria difícil. Obi-Wan havia tingut raó. Quin tipus de victòria tindrien si els presoners eren massacrats? Estaven caient al seu voltant, sense importar la rapidesa amb què es moguessin, tant fos els llançamíssils que abatés. Hi havia massa pocs Jedi i massa armes.

Just llavors, un creuer esvelt va brillar vermell en el cel. Va caure com una pedra en un aterratge perfecte, com una ploma en una fulla d'herba. Ànakin va sentir un rampell d'alleujament. Només hi havia dos o tres Jedi que conegués que podien aterrar un avió com aquest. Ell era un d'ells. L'altre era Garen Muln, el vell amic d'Obi-Wan.

La rampa va baixar lliscant. Mace Windu, Bant Aerin i Garen Muln van carregar per la rampa. Els seus sabres làser eren una taca mentre es movien a través de les tropes.

La Força era poderosa ara, composta per tots ells lluitant en la cúspide de la seva concentració. Es van unir, estratègicament apuntant a l'exèrcit de manera que van separar unes divisions d'altres i van abatre als líders que tractaven d'organitzar-les.

En poc temps, el corrent de la batalla es va tornar. Quan el capità de les tropes es va trobar enfrontant-se als Jedi personalment, va baixar la seva arma i es va rendir.

Quan la resta de l'exèrcit va baixar les seves armes, Ànakin gairebé va poder escoltar els sospirs d'alleujament. Tothom estava cansat de lluitar. Tots volien simplement anar-se'n a casa.

Següent