Capítol 14
En el
Temple Jedi, Obi-Wan recorria els plànols del sistema de subministrament
d'aigua a l'àrea objectiu de Coruscant. Siri i Ferus li van mostrar el que
havien après dels experts que havien consultat.
El mapa
làser va ser holoprojectat, i Siri feia servir un punter làser mentre parlava.
–Els punts
d'accés són aquí, aquí i aquí, incloent el túnel fora del Restaurant d’en
Dexter. Són els llocs més probables per al cop. Però per descomptat amb Omega
hem de pensar en els menys probables també. Això seria aquí i aquí. Tenim
forces de seguretat del Senat en cada punt. Tots encoberts, el nivell de permís
més alt. A més tenim equips Jedi patrullant.
Obi-Wan
va assentir.
–Sembla bé.
–Què hi
ha de l'anàlisi del fil? –va preguntar Ferus.
–Sembla un
carreró sense sortida, –va informar Obi-Wan–. Una pregunta de massa informació
en lloc de massa poca. L'analista droide diu que és comú a tota la galàxia.
Milers d'usos i fabricacions. Els ordinadors els estan trencant en zones de probabilitat,
però...
Siri va
mirar de tornada al mapa d’holoprojecció.
–Ho tenim
tot cobert, Obi-Wan.
–Però no
et sents segura.
Les
celles de la Siri es van ajuntar.
–No.
–Tampoc
jo.
Ferus va
ancorar els dits en el seu cinturó d'utilitats.
–Tinc el
pressentiment que cap anem a dormir aquesta nit.
Obi-Wan
i Ànakin van passar la nit patrullant els carrers i les carreteres espacials.
Mantenint-se fora de la vista, els Jedi es van assegurar que el sistema de
subministrament d'aigües romangués intacte. El Mestre Windu havia posicionat
els recursos necessaris per fer-ho. No obstant això, Ànakin i Obi-Wan vigilaven
els vigilants. No sabien quan colpejaria l'equip d'Omega, però sentien que no
podien confiar en ningú més per estar completament preparats. Coneixien
l'astúcia d'Omega.
Els
primers raigs de sol estaven resplendint en les agulles del Temple mentre Obi-Wan
i Ànakin tornaven de les seves rondes. Esperant al Gran Saló hi havia la Mestra
Jedi Soara Antana i la seva aprenent, Darra Haariden[1].
Ànakin
es va afanyar cap endavant per saludar a la seva amiga Darra. Tot just l'havia
vist des de la seva missió a Norah, on havia estat ferida.
–Què tal
et va? –va preguntar ell.
–Corrent
sobre un tanc ple, –va respondre ella, els seus ulls somrient.
–Gràcies
per venir tan ràpid, –va dir ell. Tot...
Soara va
assentir.
–Estan esmorzant
en aquests moments. El Mestre Alann està amb ells.
Ànakin
va escoltar i va llançar al seu Mestre una mirada curiosa, però Obi-Wan
merament va dir:
–Reuniu-vos
amb nosaltres al Restaurant d’en Dexter a l'hora establerta.
Ànakin
es va unir a Obi-Wan. Ell va alçar les celles interrogants.
–La por
que vas veure a la cara de l’Astri, –va dir ombrívol Obi-Wan–. Vull que se’n
vagi.
Va
requerir de certa persuasió, però Astri va estar d'acord a reunir-se amb ell. Obi-Wan
va esperar fora del Restaurant d’en Dexter. Quan la va veure aproximar-se, va
caminar cap endavant per saludar-la.
–Obi-Wan,
no puc interferir amb Bog, ni tan sols per tu, –va dir abans que ell pogués
parlar–. Sóc la dona d'un Senador ara.
–Per què
no pots mirar-me als ulls, Astri? –va preguntar ell.
–No siguis
ridícul, –va dir ella, però la seva mirada va seguir movent-se.
–Tens por
d'haver estat seguida?
–No.
Vaig prendre precaucions. –Astri va veure el seu error. Es va mossegar el
llavi.
–Tens por,
–va dir Obi-Wan–. No et preocupis, no vas ser seguida. Hi ha Jedi vigilant cada
moviment teu ara. I tot i així no pots mirar-me als ulls.
Tot el
que podia veure era la part superior del seu cap. Els rínxols foscos que una
vegada queien sobre la seva esquena estaven ara recollits contra el seu crani.
Recordava quan havia afaitat el cap per personificar a una caça-recompenses.
Astri mai havia tingut molta vanitat. Era un esperit pur, i ell l'havia jutjat
malament.
–Estic avergonyida,
–va dir ella silenciosament–. És per això que no puc mirar-te als ulls.
Ell va
agafar el seu braç i la va portar al refugi del restaurant.
–No hi
ha necessitat d'avergonyir-se, vella amiga, –va dir ell suaument–. Hem passat
per coses pitjors junts.
Ella va
sacsejar el cap.
–No. No
ho hem fet. –Ella va alçar la mirada, i ell va veure que els seus ulls verd
fosc brillaven amb llàgrimes–. Ara tinc un nen.
–I Bog l’ha
amenaçat.
–Se l’emportarà.
És tan jove, Obi-Wan. No puc deixar que passi. No importa què. Fins i tot la
teva amistat, tot l'Orde Jedi no és res per a mi davant d'això. Sé que fer una
elecció d'una vida contra tantes vides està malament, però no puc evitar-ho. –Aquesta
vegada, ella no va baixar la mirada.
–Astri, això
no és causa de vergonya. Ho entenc. Per descomptat que és el que has de fer.
–Entens que
no puc ajudar-te?
Obi-Wan
va assentir.
–I tu
has d'entendre que jo he d’ajudar-te.
–No hi
ha ajuda per a mi. Ni tan sols dels Jedi.
–Mira. –Ell
la va agafar per les espatlles i li va donar la volta. Ara podia veure dins del
menjador. El seu pare, Didi, estava comparant receptes amb Dexter. Lune, el seu
fill, estava assegut en un tamboret, balancejant les seves cames mentre Darra
li provocava, fent-li riure. Un gran plat de pastissos especials d’en Dex estava
davant del nen. Ell va agafar un tros amb els dits i se'l va menjar, després va
llepar els dits.
Astri va
posar una mà en el seu cor.
–He fet
que Soara i Darra els portessin. Podem organitzar que se'ls emportin de tornada
abans que qualsevol sàpiga que no hi són, si és el que decideixes. Però hi ha
una altra opció.
Astri va
esperar, els seus ulls bevent la visió del seu fill.
–Pots deixar
a Bog. Els Jedi t'oferiran protecció.
Ella ja
estava sacsejant el cap.
–Ell em
trobarà. Ell guanyarà. –Ella es girà–. No ho entens, Obi-Wan. No és tan estúpid
com sembla. És astut. No em vaig adonar... no sabia... fins on arribaria. Ha
assaborit el poder, i l’ha corromput. S'ha aliat amb el pitjor de la galàxia.
Va començar tan suaument. Un favor per al Gremi del Comerç. Després un altre. I
aviat se li va acostar un altre Senador...
–Sano
Sauro.
–Sí. Ell
va vendre el seu honor. Bé, l'honor que vaig pensar que tenia. I ara hi ha algú
més, algú tan poderós que no diu el seu nom.
–Granta
Omega. I amb Omega, Jenna Zan Arbor. Ho sabies?
Astri va
apartar la mirada.
–Sí. Ho
sabia. I tot i així no vaig fer res.
Ell
lliscà la mà cap a la seva freda i la va estrènyer breument.
–Estaves
sola. Ara no ho estàs. Encara em tens a mi.
–Bog mai
va ser un home fort, –va dir ella–. Què estrany és tenir-li por ara.
Ella va
estendre la mà cap a la butxaca de la seva túnica i li va donar diversos discos
a Obi-Wan.
–Què és
això?
–La gravadora
de dades d’en Bog. Per les seves memòries. –Ella va fer una ganyota–. Les vaig
copiar en secret. Diu que només manté un registre de les reunions, però això no
és cert. És massa vanitós per ocultar el que ell considera els seus èxits. Pot
haver alguna cosa en aquests.
Obi-Wan
els va escolar en la seva túnica.
–No sabies
que havia portat a Lune i a Didi aquí. Per què vas portar els discos?
–Els he
estat portant amb mi. A veure, em vaig sentir tan culpable, seguint-li el joc a
Bog. Vaig pensar, ha d'haver una forma d'ajudar d'alguna manera. Bog està
involucrat en alguna cosa terrible. És més que planejar contra els Jedi al
Senat. Hi ha algun tipus de pla, un cop que li donarà més poder. No pot
resistir-se a presumir davant meu. Aviat serem capaços de permetre'ns el que
sigui que vulguem. Un creuer de luxe per als nostres viatges a Nuralee. Una
vila al costat del Mar de la Translucidesa a Dremulae.
–Dremulae?
–Sí, va
veure una imatge del punt perfecte, –va dir ell.
Sí, va pensar Obi-Wan, al refugi d'Omega.
–Té aquests
grans plans. I m'ha preguntat de cop i volta sobre els detalls del que tindrà
lloc durant la cerimònia dels Fons d'Assistència. Jo estava en el comitè de
planificació. No puc imaginar el que això significa.
–Jo puc,
–va dir Obi-Wan–. Astri, t'ho prometo, després d'avui no hauràs de preocupar-te
per Bog Divínian.
Ella va
alçar la mirada cap la seva cara. Alguna cosa li va arribar, alguna sacsejada
de coratge o seguretat, i ella va assentir.
–Gràcies,
vell amic.
–I ara, –va
dir Obi-Wan en un to més lleuger–, és hora de saludar al teu fill. Crec que
gairebé s'ha quedat sense pastissos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada