El canvi de la guàrdia (XIII)

Anterior

Capítol 13

Obi-Wan s'alegrava de treure’s les túniques fines de l’Slam. Siri va doblegar el seu vestit de brillaseda, ara tacat i estripat, i el va tirar.

–M'alegro de ser una Jedi altra vegada–, va dir ella.

Deixant a Ànakin i a Ferus al comandament, van córrer pels carrers deserts cap al palau d’en Teda.

–No és que em sorprengui del que ha passat–, li va dir Obi-Wan a la Siri–. És només que esperava alguna cosa millor.

–Sempre és millor preparar-se per al pitjor–, va dir la Siri–. M'alegro d’haver contactat amb el Mestre Windu abans de la revolta.

–Encara els hi portarà algun temps als reforços Jedi arribar-hi–, va dir Obi-Wan–. Mace va dir que vindria personalment. No m'imagino que estigui del millor humor. No estava content amb aquest pla des del principi.

–Ni tampoc Ferus, –va dir la Siri–. Tenia raó sobre la revolta. Es va sortir fora de control massa fàcilment. Creu que si no haguéssim ajudat, potser haurien posposat la revolta. Potser Teda hauria caigut sense ser empès. Em dic a mi mateixa que ell no té l'experiència per adonar-se que de vegades has de prendre una difícil decisió i acceptar les conseqüències. I després penso... i si ell tenia raó?

–Si ell tenia raó, llavors nosaltres ens equivocàvem, –va dir Obi-Wan–. Això és tot. Creus que els Jedi sempre tenen raó?

Siri va sospirar.

–A vegades sones massa com Qui-Gon.

–Després de tots aquests anys, finalment un compliment, –va dir Obi-Wan.

S'alegrava de veure que la puntualització va il·luminar l'expressió de la Siri.

–No deixis que se't pugi al cap, –va grunyir ella.

–Ferus és savi més enllà de la seva edat, –va continuar Obi-Wan–. Pensa amb profunditat. Però fins i tot encara que un resultat pugui semblar probable, de vegades un ha d’arriscar pel resultat correcte.

–Sí, Ferus és reticent a arriscar massa. No com Ànakin, –va dir la Siri–. Ell està disposat a arriscar-ho tot.

Ella ho va dir com un compliment, Obi-Wan ho sabia. Siri admirava l'atreviment d'Ànakin, la seva seguretat, com de fluidament que usava la Força. Era inusual per la Siri qüestionar una decisió, igual que Ànakin. En certa manera, Obi-Wan era més com Ferus. Que estrany que ell i Ànakin s'haguessin convertit en un equip. Els seus temperaments eren molt diferents.

Escollir el Mestre, el Padawan fa.

Yoda li ho havia dit moltes vegades, des de quan ell mateix era un aprenent. El vell Mestre Jedi creia en la majoria dels casos que la Força atreia al Mestre i al seu aprenent junts per motius que no podien veure per si mateixos. Obi-Wan sentia fortament que això era cert.

Joylin els havia d'haver estat esperant, perquè els seus guàrdies de seguretat els van deixar passar sense cap problema. Un alt guàrdia els va portar a l'oficina interior de Teda, on Obi-Wan havia robat els codis. De camí, van veure membres de la resistència vagant pel palau, mirant les coses fines. Molts havien posat capes i túniques acolorides sobre els seus propis vestits esparracats. Òbviament, havien saquejat els armaris de palau. Les restes de la gran festa encara jeien al voltant, menjar a mig menjar en els plats, instruments musicals abandonats, begudes vessades. Hi havia una estranya energia aquí. La gent semblava marejada en comptes d’energitzada.

Obi-Wan i Siri van caminar cap a l'oficina interior. Joylin havia buidat la majoria de mobles fins i havia enrotllat la catifa. Juntament amb un assistent, estava recorrent metòdicament els arxius de dades d’en Teda.

–Tinc prou ​​aquí per condemnar-lo per crims d'estat unes deu vegades, i només he començat fa una hora–, va dir Joylin. En persona, Obi-Wan podia veure tant fatiga com triomf a la seva cara. Joylin no els va mirar, però va parlar mentre passava entre els arxius–. Suposo que han sentit sobre Zan Arbor. Va escapar amb Teda. Creguin-me, tractem de rastrejar-los. No sé encara com es van escapar. O on són. La seva nau va ser destruïda quan els disturbis van arribar a la plataforma d'aterratge. No es preocupin... vaig ser capaç de detenir-los abans que destruïssin la seva nau. Fins i tot l'he reproveït.

Joylin va alçar la mirada a la fi.

–Vaig fer el que vaig poder. Suposo que van venir per a l'última meitat del seu pagament.

–No ens importa el pagament, –va dir Obi-Wan–. Els hi tornarem el que ja ens han pagat. Utilitzeu-ho per restaurar l'hospital.

Per primera vegada, Joylin va semblar adonar-se de la diferència en la seva aparença.

–Qui són? –va preguntar ell. Els seus ulls es van encongir.

–Som Jedi–, va dir Obi-Wan–. Tenim l'autoritat del Senat.

–Hem vingut per les execucions que planeja, –va dir la Siri–. No pot fer això.

La pell d’en Joylin va semblar tensar-se sobre els seus ossos.

–Sóc el líder de Romin. Puc fer el que vulgui.

–Aquest to és familiar, –va dir Obi-Wan–. Ho reconeix, Joylin?

–Jo no sóc Teda, –va dir Joylin. Va sacsejar el cap davant ells–. Com s'atreveixen, –va continuar suaument–. Van arribar al meu món fa dos dies. No han vist res. No saben res. No han vist les presons, plenes a vessar amb aquells pels quals Teda se sentia amenaçat, plenes d'aquells que li desagradaven. No han vist si més no un racó de la misèria que ha provocat.

–Això no justifica l'assassinat–, va dir la Siri–. És vostè jutge, jurat i botxí per a aquesta gent. Això va contra la llei galàctica.

–Tots són assassins! –va exclamar Joylin–. No ho entenen? Si se li permet a Teda ser lliure, mai estarem fora de perill. El nostre moviment col·lapsarà. No sabem quants de l'exèrcit van desertar o quants van anar amb ell. Si no faig això, podríem perdre el control del govern!

–Retardi-ho, –va dir Obi-Wan–. Els Jedi poden ajudar-los. Hi ha més de camí.

–Jo no vaig trucar als Jedi.

–Jo ho vaig fer–, va dir Obi-Wan–. El Senat ho ha aprovat.

Joylin es va aixecar.

–Aquest és el meu món–, va dir ell, la seva veu d'acer–. He treballat i m'he sacrificat durant vint anys per ser aquí. No arriscaré el col·lapse d'un govern per la gent.

–Disculpi’m, –va respondre Obi-Wan–. Des d'on estem nosaltres, sembla que vostè és el govern.

Joylin va plantar els seus punys a l'escriptori i es va inclinar cap endavant. La seva cara estava descomposta, però els seus ulls eren brillants i hostils.

–La seva interferència no és benvinguda. No tinc res més a dir. Vagin-se, o faré que els facin fora.

Obi-Wan estava perfectament al corrent que ningú al palau tenia el poder per fer-los fora. Tot i així una batalla no faria cap bé. Ell i Siri es van girar i van sortir caminant.

De camí de tornada a la vila, van parlar sobre què fer després. Estava clar que s'havien enemistat amb Joylin. No sabien quant més els permetria romandre a Romin. Això no significava que haguessin de marxar. Simplement faria les coses més difícils.

–Crec que la nostra millor basa és trobar a Teda, –va dir Obi-Wan–. Si Zan Arbor està amb ell, ha de resoldre dos dels nostres problemes.

–Hi estic d'acord, –va dir la Siri–. Però on podem buscar que la gent d’en Joylin no ho hagi fet ja?

Van caminar passant les portes de la vila. Ferus va córrer cap a ells.

–Acabem de rebre un missatge–, va dir ell–. És d'en Teda i la Zan Arbor. Sol·liciten una reunió amb els Slams. I ja que la revolta va tenir lloc abans que els autèntics Slams coneguessin a Teda, aquests som nosaltres.

Següent