Capítol 7
L'audiència
es va dur a terme en una sala de reunions més petita al Senat. No era tan gran
com la càmera principal, però contenia vint grades amb seients per al públic i
beines per a diversos centenars de Senadors. L'habitació era plena d'una
multitud desbordant. Assistents de senadors, corresponsals de notícies de
l'HoloRed i nadius curiosos de Coruscant abarrotaven els seients i els
passadissos a les grades, i totes les beines estaven plenes.
Obi-Wan
va seure en una beina amb Mace Windu, amarrada en una grada a mig nivell.
–Estic sorprès
que hi hagi tal multitud en aquesta audiència, –va murmurar a Mace–. Normalment
les reunions així són tan soses que ningú assisteix.
–Sent
qui és aquí, –va dir Mace en un to baix–. L'habitació està plena de seguidors d’en
Bog Divínian. He escoltat que un ha d'obtenir tiquets per observar, i als
seguidors dels Jedi se'ls va dir que no hi havia seients.
Obi-Wan
va observar mentre Bog Divínian s'inclinava cap endavant per cridar a Roy Teda
a l'estand. La beina d’en Teda va surar cap endavant.
–Els saludo
amb un hola, companys governants, sorprenents Senadors, tots meravellosos
éssers que estimen la democràcia i la veritat, –va dir Roy Teda–. Jo, també,
sóc un creient i un amant dels principis de la democràcia de moltes veus, totes
dient el mateix.
Roy Teda
va començar el seu testimoni, i va començar a mentir. Obi-Wan va escoltar les
mentides caure de la seva boca. No estava sorprès.
–Els suplico,
Senadors, governants, companys ciutadans de la galàxia, –va concloure Teda,
estenent els braços–. Aturin aquest ultratge ultratjant abans que ens superi
per complet! Els Jedi van venir al meu planeta i en secret van planejar una
manera secreta amb un exèrcit il·legal de portar la destrucció al govern
electe!
Obi-Wan
va esbufegar.
–Difícilment
un exèrcit, –va dir silenciosament a Mace–. I no vam planejar amb ells.
–La veritat
no té cabuda aquí, –va respondre en Mace–. No volen sentir-la. Però has de dir
la teva veritat de totes formes.
–Ells van
enderrocar el meu govern! Van arrasar els carrers! I no és cap accident, –va
dir Teda, inclinant-se cap endavant sobre els seus punys–, que la tresoreria de
riqueses de Romin desaparegués!
–Sí, perquè
tu la vas saquejar, –va murmurar Obi-Wan.
–La interferència
Jedi ha de ser bandejada de cada planeta de la galàxia! –va cridar Teda–. Que
tornin al seu Temple i practiquin les seves arts secretes ocultes els uns amb
els altres! –va cridar ell–. Que deixin governar la galàxia al Senat!
Blocs de
Senadors van rugir amb aprovació. La multitud udolava i donava cops.
Sobre
Teda, surava Bog Divínian. No va amarrar la seva beina de la forma en què el
senador que presidia ho feia normalment. Va romandre enmig de l'aire, de manera
que estigués a plena vista de la multitud.
–Senador
Divínian, he sol·licitat una pregunta i he estat ignorat! –la veu de Bail
Organa era un crit. Es va aixecar, maniobrant la seva beina més a prop de la de
Bog.
–Si té
una pregunta, per descomptat l'oficial president... que sóc jo, li recordo... la
reconeixerà, –va dir Bog, clarament descontent amb la interrupció–. L'Honorable
Senador d'Alderaan té espai.
La beina
d’Organa brunzí més a prop.
–Té alguna
evidència del que clama, antic Governador Teda? –va preguntar ell. La seva cara
atractiva era seriosa, i les seves túniques estaven tirades cap enrere de les
seves espatlles mentre mirava a l'antic dictador.
–Sí, és
clar, –va respondre Teda suaument–. Les evidències estan a Romin, només és que
estic a l'exili i no puc aconseguir-les.
–El comitè
ha dictaminat que es formarà un subcomitè per investigar els càrrecs, –va
anunciar Bog.
–I qui
entrarà en aquest subcomitè? –va preguntar Organa, tornant-se cap a Bog.
–Alguns membres
del meu comitè...
–Tots enemics
dels Jedi! –va cridar Organa.
–... Que
escolliran els seus membres, d'acord amb la norma 729.900, subsecció B38 de les
normes de subcomitès...
–... Que
actualment estan sent revisades per un comitè dirigit pel Senador Sano Sauro,
un altre enemic dels Jedi! –va assenyalar Organa. Hi havia pocs senadors que
estudiessin la burocràcia tan extensivament. Organa sabia que el treball tediós
de mantenir el ritme amb la burocràcia donava resultats. La injustícia sovint
començava quan els poderosos senadors que dirigien comitès canviaven normes
fosques que sabien que ningú es donaria compte.
Ningú
excepte Bail Organa.
–L’Honorable
Senador d'Alderaan ha d'estar d'acord amb què, malgrat el descontentament que tingui,
no es pot discutir que el procediment no s'estigui seguint, –va dir Bog
burleta.
–El procediment
va ser canviat pel mateix Senador al qual se li ha demanat investigar càrrecs
infundats que encaixen en la seva pròpia agenda, –va assenyalar Organa–. És la
mateixa definició d'injustícia. És també un ultratge.
Obi-Wan
estava impressionat. Organa parlava amb autoritat. No esclatava o cridava.
Deixava clar el seu punt amb àcid, no amb cops. Parlava amb la veritat, però
Mace tenia raó... aquesta multitud no volia sentir-la.
–L’oficial
president es nega a ser impedit per detalls de procediment, –va dir Bog, movent
la seva mà–. L'Honorable Senador d'Alderaan abandonarà ara l'espai. Les seves
objeccions seran anotades al diari. L'oficial president crida al Cavaller Jedi Obi-Wan
Kenobi com a testimoni.
Obi-Wan
estava davant de la seva beina. Va pressionar la palanca que controlava el seu
moviment. La caixa es va moure cap endavant al centre de l'habitació.
Bog no
va acceptar que coneixia a Obi-Wan o que li havia conegut abans, ni tan sols
amb un lleu assentiment.
–Digui'ns,
Jedi Kenobi, es van reunir en secret els Jedi amb l'exèrcit de la resistència de
Romin?
–Els membres
del moviment de la resistència van capturar a dos dels nostres aprenents, –va
respondre Obi-Wan–. Els Jedi estàvem a Romin per perseguir una criminal
galàctica...
–Ah, parlem
d'això. No és cert que estaven a Romin il·legalment i utilitzant documents
d'identitat falsos?
–És cert
que fem servir documents d'identitat falsos. De vegades els Jedi necessitem
viatjar en secret. –Va respondre Obi-Wan–. Estàvem darrere del rastre d'una
criminal extremadament perillosa que tenia els mitjans per destruir...
–No li
estic demanant les seves intencions, merament clarificant els seus mitjans, –va
interrompre’l Bog–. Els quals, com vaig assenyalar, anaven en contra de les
lleis de Romin. Tenien assumptes personals amb el criminal Joylin que ha agafat
el poder a Romin?
–Una acció
que el Senat va aprovar a causa de les activitats criminals de Roy Teda, –va
assenyalar Obi-Wan.
–Hi ha
alguns al Senat que van aprovar aquesta iniciativa, és cert, –va dir Bog,
implicant que aquesta acció fos altament sospitosa–. Aquesta iniciativa està
actualment sota investigació.
–Senador
Divínian! –va cridar Bail Organa.
–Senador
Organa, està fora de control! –va cridar Bog–. Estic preguntant en aquest
testimoni! –Ell es va tornar cap a Obi-Wan–. Respongui a la pregunta. No és
cert que els Jedi van assistir a la presa del poder?
Obi-Wan
va vacil·lar una fracció de segon. Era cert que els Jedi sí que van assistir a
Joylin i a la seva banda. Però els plans ja havien estat traçats.
–Respongui,
si us plau. –Obi-Wan va veure una resplendor de triomf mesquina en els ulls d’en
Bog.
–Sí. Els
vam oferir assistència.
–Així que
van enderrocar un govern legalment escollit pels seus propis propòsits.
–No.
Nosaltres...
–El registre
ha d'anotar que la pregunta ha estat resposta. –Va deixar anar Bog.
Bog va
abaixar la mirada al seu panell de dades, però Obi-Wan estava segur que era per
lluir-se. Bog sabia exactament quin seria la seva següent pregunta. Volia que
l'admissió d'Obi-Wan pengés en l'aire.
La
càmera estava en silenci ara, cada cara volta cap a Obi-Wan. Estava en una
posició impossible, i ell ho sabia. No podia salvar els Jedi aquí. No podia
salvar els Jedi amb paraules, amb la veritat.
Obi-Wan
poques vegades se sentia impotent. Odiava la sensació. Sentia que li cremava
per dins.
–No és
també cert que els Jedi van estar involucrats en la implosió d'una fàbrica a
Falleen?
–Succeí
que estàvem a prop.
–Oh, –es
va mofar Bog–, els Cavallers Jedi són treballadors de fàbriques ara?
–Dos de
nosaltres ho érem, –va respondre honestament Obi-Wan.
–Pretén
dir-me que van fer treballs en una fàbrica? Això és difícil de creure.
–La veritat
de vegades és difícil de creure, –va dir tranquil·lament Obi-Wan–. És pel que
les ments ignorants ho passen malament amb ella.
La cara
d’en Bog es va enrogir. Obi-Wan es va adonar que havia fet quelcom ignorant ell
mateix. Hi havia permès que el seu temperament tragués el millor del seu
judici. Sempre una mala idea... i, per a un Jedi, un lapsus sever.
–Així que
van sabotejar la fàbrica...
–No. –Era
el torn d'Obi-Wan d’interrompre’l–. Vam ser atrapats allà. La fàbrica va ser
destruïda deliberadament pel seu amo per encobrir certes violacions.
–I vostès
hi eren, després de l'hora, després que tots els altres s'haguessin anat a
casa.
–Sí.
–Ja veig.
Així que van ser els únics allà durant la implosió, però vostès no la van
activar.
–No sé
si érem els únics allà. Com ho sap vostè?
Bloc es
va posar vermell de nou.
–El que
jo veig davant meu és arrogància i una completa falta de remordiments davant la
destrucció de la propietat...
–Oh, sento
remordiments, –va dir Obi-Wan.
–Això és
inusual, –va deixar anar Bog.
–Mai vaig
rebre la meva paga.
Les
rialles van explotar per la càmera. Bog semblava impotent i enfadat. Obi-Wan va
seguir la seva mirada a una cantonada fosca de la cambra, on una beina abraçava
la paret. Obi-Wan va reconèixer la forma fosca i prima de Sano Sauro.
Sauro
havia d'haver enviat a Bog un missatge privat en el seu panell de dades, ja que
Bog va abaixar la mirada. Ell va assentir vigorosament, mentre que les rialles
lentament s'apagaven.
Obi-Wan
havia tingut èxit en alguna cosa, a la fi. Sabia ara que Sano Sauro estava
controlant a Bog com a un titella.
–El testimoni
pot anar-se'n, –va dir Bog–. L'audiència es posposa.
Obi-Wan
va fer una maniobra amb la beina de tornada a la paret. Va creuar per seure al
costat d’en Mace.
–Ho sento.
–No ho
sentis, Obi-Wan. Ho vas fer el millor que has pogut.
Mace va
mirar per la càmera abarrotada d'éssers.
–Hi ha quelcom
aquí, –va murmurar ell–. Alguna foscor. La sentim créixer, però cada vegada que
mirem, no veiem res en absolut. Passes temps en les missions, Obi-Wan. No estàs
aquí, com el Consell Jedi. Darrerament, m'he estat preguntant...
–Sí,
Mestre Windu? –va preguntar Obi-Wan respectuosament. No passava sovint que Mace
revelés el que estava pensant.
–Enviem
als Jedi per tota la galàxia. Per ajudar. Per mantenir la pau. Per dur ajuda a
les poblacions que pateixen. Però al final, em pregunto... –la mirada sorruda d’en
Mace va recórrer la càmera–.... Si el nostre autèntic treball és aquí.
–Espero que
no, –va dir Obi-Wan, mirant per l'habitació–. De totes les meves missions,
aquest és un lloc en què no vull parar-me i lluitar. És com cridar contra el
vent.
–Cap de
nosaltres vol estar aquí, Obi-Wan, –va dir en Mace–. Potser aquesta és la
nostra perdició.
Ell va
fer un pas enrere, després es va girar i va desaparèixer en els passadissos
interiors. Obi-Wan va mirar cap a la càmera abarrotada. Com, es preguntava ell,
s’havia arribat en això? Per què hi havia tants disposats a creure el pitjor de
l'Orde Jedi?
Va mirar
cap a la beina ombrívola on Sano Sauro s'asseia, rebent convidats. Obi-Wan al
principi s'havia enredat amb Sauro com un mer nen, quan Sauro l'havia interrogat
en una audiència per investigar la mort accidental d'un estudiant en el Temple
Jedi. Sauro havia retorçat les paraules d'Obi-Wan fins i tot llavors, i Obi-Wan
sospitava que el Senador havia forjat les preguntes d’en Bog avui.
Disgustat,
Obi-Wan es va girar i va sortir de la beina cap a la sala de recepció interior,
on la majoria de la multitud s’estava congregant ara. Va veure a Bog Divínian
apressant-se cap a ell, un ampli somriure a la cara.
–Obi-Wan!
Que bo veure't de nou! –Bog li va donar un copet a l'espatlla. Obi-Wan el va
mirar incrèdul.
–Oh, no
et van molestar les meves preguntes, no? Política. Un joc dur, eh? Espero que
no hi hagi ressentiments. Al capdavall, la política és temporal. L'amistat és
eterna.
Obi-Wan
simplement el va mirar. Amistat? Amb Bog?
Mai havien estat amics. Les paraules de Bog eren completament buides, tan
buides com l'home davant seu.
–Oh, disculpa’m,
em vaig oblidar. –Bog va treure una petita gravadora de dades–. Audiència
acabada, gran èxit, ara saludant partidaris.
Bog va
assenyalar amb la gravadora a Obi-Wan.
–Així és
com mantinc el registre de les coses. I un dia serà útil quan la meva biografia
s'escrigui. Estaries atordit i desesperat si sabessis quants importants líders
van rebutjar prendre notes i registres per al biògraf que els seguia.
Obi-Wan
no va dir res. Mentre que una vegada s'havia inclinat i esgarrapat per
complaure aquells en el poder per avançar en la seva carrera, ara Bog es veia a
si mateix com un gran líder. Hi havia completat la seva antiga promesa i
s'havia convertit en un plom pompós, confabulador.
Bog va
aprofitar el silenci d'Obi-Wan.
–Has vist
a la meva dona? És aquí. Es mor per veure't. –Bog va buscar sobre la multitud,
després va començar a saludar–. Astri! Astri! He trobat al nostre amic!
Obi-Wan
va veure a Astri llavors. Anava vestida amb una túnica blava simple, però el
seu port era regi, i semblava tan impressionant com els Senadors i la seva
comitiva que anaven vestits amb capes opulentes. S'havia tallat els seus
rínxols elàstics, els havia ancorat per caure suaument pel seu cap. Ella va
arribar cap a ell lentament a través de la multitud, no corrent, com sempre
solia fer Astri. La seva mirada semblava relliscar d'ell de la manera que havia
arribat a conèixer d'altres oficials –diplomàtics, Senadors, governants–
aquells que coneixien éssers constantment i mai invertien en un autèntic canvi
de cor i ment amb cap d'ells. El seu cor va caure decebut. Astri, temia ell,
s'havia convertit en la dona d'un Senador.
–Hola, Obi-Wan.
–La seva veu tenia un to més baix, una altra cosa més que havia canviat–.
M'alegro de veure't tan bé.
–Jo me
n'alegro de veure't també, –va dir Obi-Wan, fins i tot encara que es va adonar
que Astri no havia dit realment que s'alegrés de veure’l–. I què tal està Didi?
–Està de
tornada a casa. –Al final un petit somriure va aparèixer a la cara d’Astri, i
ell va veure una resplendor de la bellesa que havia conegut–. Entretenint al
seu nét. O hauria de dir, entretenint-se l'un a l'altre.
Obi-Wan
va somriure.
–Tens un
fill?
–Un noi
bonic. Es diu Lune. Acaba de complir tres anys.
–El meu
fill és la llum de les nostres vides, –va dir Bog–. Astri, amor meu, em temo
que Obi-Wan està una mica molest amb mi. –La mirada d'Astri va perdre la seva
calor i la formalitat va tornar al seu lloc. Ella va apartar la mirada, de dalt
a baix d'Obi-Wan, cap a la multitud.
–Has de
dir-li que cada un de nosaltres ha de seguir les nostres conviccions, –va
continuar Bog.
–Obi-Wan
ho sap, sens dubte.
–Has de
dir-li com he lluitat amb la meva decisió de llançar el meu suport en això.
Però he arribat a sentir que el Consell Jedi té massa influència al Senat i amb
el Canceller. No vull convertir-los en enemics, només estic buscant una
aproximació més equilibrada. És això tan estrany?
Obi-Wan
no va respondre. Estava clar que Bog no esperava una resposta, i no escoltaria
si se li’n donava una. Les paraules que ell deia semblaven haver estat
memoritzades, forjades per algú molt més llest que Bog.
Com
s'havia enamorat Astri d'ell? Obi-Wan havia conegut a Astri des que era un nen.
L'havia vist enfrontar-se al foc blàster i a caça-recompenses fins i tot mentre
estava terroritzada. Tot per salvar el seu pare i a Qui-Gon. S'havia convertit
d'una cuinera d'una cafeteria desprestigiada en una guerrera.
Ara era
l'esposa d'un Senador. Sentia la tristesa profundament al seu interior. La
coneixia ja? Havia estat tot, per Astri, només jugar un paper?
–Va ser
bo veure't de nou, Obi-Wan, –va dir Astri–. Cuida't.
Ella es
va anar cap a la multitud. Bog va mirar la seva esquena amb afecte.
–Una perfecta
esposa de Senador. Està involucrada en esforços d'assistència, la qual cosa és
molt important per al meu perfil.
Obi-Wan
sentia que havia tingut massa. Va veure a Roy Teda abandonar a un grup de
seguidors i obrir-se pas cap a la porta. Dient un comiat crispat a Bog, Obi-Wan
el va seguir. Havia perdut prou temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada