dilluns, 19 de febrer del 2018

La falsa pau (VII)

Anterior



Capítol 7

L'audiència es va dur a terme en una sala de reunions més petita al Senat. No era tan gran com la càmera principal, però contenia vint grades amb seients per al públic i beines per a diversos centenars de Senadors. L'habitació era plena d'una multitud desbordant. Assistents de senadors, corresponsals de notícies de l'HoloRed i nadius curiosos de Coruscant abarrotaven els seients i els passadissos a les grades, i totes les beines estaven plenes.
Obi-Wan va seure en una beina amb Mace Windu, amarrada en una grada a mig nivell.
–Estic sorprès que hi hagi tal multitud en aquesta audiència, –va murmurar a Mace–. Normalment les reunions així són tan soses que ningú assisteix.
–Sent qui és aquí, –va dir Mace en un to baix–. L'habitació està plena de seguidors d’en Bog Divínian. He escoltat que un ha d'obtenir tiquets per observar, i als seguidors dels Jedi se'ls va dir que no hi havia seients.
Obi-Wan va observar mentre Bog Divínian s'inclinava cap endavant per cridar a Roy Teda a l'estand. La beina d’en Teda va surar cap endavant.
–Els saludo amb un hola, companys governants, sorprenents Senadors, tots meravellosos éssers que estimen la democràcia i la veritat, –va dir Roy Teda–. Jo, també, sóc un creient i un amant dels principis de la democràcia de moltes veus, totes dient el mateix.
Roy Teda va començar el seu testimoni, i va començar a mentir. Obi-Wan va escoltar les mentides caure de la seva boca. No estava sorprès.
–Els suplico, Senadors, governants, companys ciutadans de la galàxia, –va concloure Teda, estenent els braços–. Aturin aquest ultratge ultratjant abans que ens superi per complet! Els Jedi van venir al meu planeta i en secret van planejar una manera secreta amb un exèrcit il·legal de portar la destrucció al govern electe!
Obi-Wan va esbufegar.
–Difícilment un exèrcit, –va dir silenciosament a Mace–. I no vam planejar amb ells.
–La veritat no té cabuda aquí, –va respondre en Mace–. No volen sentir-la. Però has de dir la teva veritat de totes formes.
–Ells van enderrocar el meu govern! Van arrasar els carrers! I no és cap accident, –va dir Teda, inclinant-se cap endavant sobre els seus punys–, que la tresoreria de riqueses de Romin desaparegués!
–Sí, perquè tu la vas saquejar, –va murmurar Obi-Wan.
–La interferència Jedi ha de ser bandejada de cada planeta de la galàxia! –va cridar Teda–. Que tornin al seu Temple i practiquin les seves arts secretes ocultes els uns amb els altres! –va cridar ell–. Que deixin governar la galàxia al Senat!
Blocs de Senadors van rugir amb aprovació. La multitud udolava i donava cops.
Sobre Teda, surava Bog Divínian. No va amarrar la seva beina de la forma en què el senador que presidia ho feia normalment. Va romandre enmig de l'aire, de manera que estigués a plena vista de la multitud.
–Senador Divínian, he sol·licitat una pregunta i he estat ignorat! –la veu de Bail Organa era un crit. Es va aixecar, maniobrant la seva beina més a prop de la de Bog.
–Si té una pregunta, per descomptat l'oficial president... que sóc jo, li recordo... la reconeixerà, –va dir Bog, clarament descontent amb la interrupció–. L'Honorable Senador d'Alderaan té espai.
La beina d’Organa brunzí més a prop.
–Té alguna evidència del que clama, antic Governador Teda? –va preguntar ell. La seva cara atractiva era seriosa, i les seves túniques estaven tirades cap enrere de les seves espatlles mentre mirava a l'antic dictador.
–Sí, és clar, –va respondre Teda suaument–. Les evidències estan a Romin, només és que estic a l'exili i no puc aconseguir-les.
–El comitè ha dictaminat que es formarà un subcomitè per investigar els càrrecs, –va anunciar Bog.
–I qui entrarà en aquest subcomitè? –va preguntar Organa, tornant-se cap a Bog.
–Alguns membres del meu comitè...
–Tots enemics dels Jedi! –va cridar Organa.
–... Que escolliran els seus membres, d'acord amb la norma 729.900, subsecció B38 de les normes de subcomitès...
–... Que actualment estan sent revisades per un comitè dirigit pel Senador Sano Sauro, un altre enemic dels Jedi! –va assenyalar Organa. Hi havia pocs senadors que estudiessin la burocràcia tan extensivament. Organa sabia que el treball tediós de mantenir el ritme amb la burocràcia donava resultats. La injustícia sovint començava quan els poderosos senadors que dirigien comitès canviaven normes fosques que sabien que ningú es donaria compte.
Ningú excepte Bail Organa.
–L’Honorable Senador d'Alderaan ha d'estar d'acord amb què, malgrat el descontentament que tingui, no es pot discutir que el procediment no s'estigui seguint, –va dir Bog burleta.
–El procediment va ser canviat pel mateix Senador al qual se li ha demanat investigar càrrecs infundats que encaixen en la seva pròpia agenda, –va assenyalar Organa–. És la mateixa definició d'injustícia. És també un ultratge.
Obi-Wan estava impressionat. Organa parlava amb autoritat. No esclatava o cridava. Deixava clar el seu punt amb àcid, no amb cops. Parlava amb la veritat, però Mace tenia raó... aquesta multitud no volia sentir-la.
–L’oficial president es nega a ser impedit per detalls de procediment, –va dir Bog, movent la seva mà–. L'Honorable Senador d'Alderaan abandonarà ara l'espai. Les seves objeccions seran anotades al diari. L'oficial president crida al Cavaller Jedi Obi-Wan Kenobi com a testimoni.
Obi-Wan estava davant de la seva beina. Va pressionar la palanca que controlava el seu moviment. La caixa es va moure cap endavant al centre de l'habitació.
Bog no va acceptar que coneixia a Obi-Wan o que li havia conegut abans, ni tan sols amb un lleu assentiment.
–Digui'ns, Jedi Kenobi, es van reunir en secret els Jedi amb l'exèrcit de la resistència de Romin?
–Els membres del moviment de la resistència van capturar a dos dels nostres aprenents, –va respondre Obi-Wan–. Els Jedi estàvem a Romin per perseguir una criminal galàctica...
–Ah, parlem d'això. No és cert que estaven a Romin il·legalment i utilitzant documents d'identitat falsos?
–És cert que fem servir documents d'identitat falsos. De vegades els Jedi necessitem viatjar en secret. –Va respondre Obi-Wan–. Estàvem darrere del rastre d'una criminal extremadament perillosa que tenia els mitjans per destruir...
–No li estic demanant les seves intencions, merament clarificant els seus mitjans, –va interrompre’l Bog–. Els quals, com vaig assenyalar, anaven en contra de les lleis de Romin. Tenien assumptes personals amb el criminal Joylin que ha agafat el poder a Romin?
–Una acció que el Senat va aprovar a causa de les activitats criminals de Roy Teda, –va assenyalar Obi-Wan.
–Hi ha alguns al Senat que van aprovar aquesta iniciativa, és cert, –va dir Bog, implicant que aquesta acció fos altament sospitosa–. Aquesta iniciativa està actualment sota investigació.
–Senador Divínian! –va cridar Bail Organa.
–Senador Organa, està fora de control! –va cridar Bog–. Estic preguntant en aquest testimoni! –Ell es va tornar cap a Obi-Wan–. Respongui a la pregunta. No és cert que els Jedi van assistir a la presa del poder?
Obi-Wan va vacil·lar una fracció de segon. Era cert que els Jedi sí que van assistir a Joylin i a la seva banda. Però els plans ja havien estat traçats.
–Respongui, si us plau. –Obi-Wan va veure una resplendor de triomf mesquina en els ulls d’en Bog.
–Sí. Els vam oferir assistència.
–Així que van enderrocar un govern legalment escollit pels seus propis propòsits.
–No. Nosaltres...
–El registre ha d'anotar que la pregunta ha estat resposta. –Va deixar anar Bog.
Bog va abaixar la mirada al seu panell de dades, però Obi-Wan estava segur que era per lluir-se. Bog sabia exactament quin seria la seva següent pregunta. Volia que l'admissió d'Obi-Wan pengés en l'aire.
La càmera estava en silenci ara, cada cara volta cap a Obi-Wan. Estava en una posició impossible, i ell ho sabia. No podia salvar els Jedi aquí. No podia salvar els Jedi amb paraules, amb la veritat.
Obi-Wan poques vegades se sentia impotent. Odiava la sensació. Sentia que li cremava per dins.
–No és també cert que els Jedi van estar involucrats en la implosió d'una fàbrica a Falleen?
–Succeí que estàvem a prop.
–Oh, –es va mofar Bog–, els Cavallers Jedi són treballadors de fàbriques ara?
–Dos de nosaltres ho érem, –va respondre honestament Obi-Wan.
–Pretén dir-me que van fer treballs en una fàbrica? Això és difícil de creure.
–La veritat de vegades és difícil de creure, –va dir tranquil·lament Obi-Wan–. És pel que les ments ignorants ho passen malament amb ella.
La cara d’en Bog es va enrogir. Obi-Wan es va adonar que havia fet quelcom ignorant ell mateix. Hi havia permès que el seu temperament tragués el millor del seu judici. Sempre una mala idea... i, per a un Jedi, un lapsus sever.
–Així que van sabotejar la fàbrica...
–No. –Era el torn d'Obi-Wan d’interrompre’l–. Vam ser atrapats allà. La fàbrica va ser destruïda deliberadament pel seu amo per encobrir certes violacions.
–I vostès hi eren, després de l'hora, després que tots els altres s'haguessin anat a casa.
–Sí.
–Ja veig. Així que van ser els únics allà durant la implosió, però vostès no la van activar.
–No sé si érem els únics allà. Com ho sap vostè?
Bloc es va posar vermell de nou.
–El que jo veig davant meu és arrogància i una completa falta de remordiments davant la destrucció de la propietat...
–Oh, sento remordiments, –va dir Obi-Wan.
–Això és inusual, –va deixar anar Bog.
–Mai vaig rebre la meva paga.
Les rialles van explotar per la càmera. Bog semblava impotent i enfadat. Obi-Wan va seguir la seva mirada a una cantonada fosca de la cambra, on una beina abraçava la paret. Obi-Wan va reconèixer la forma fosca i prima de Sano Sauro.
Sauro havia d'haver enviat a Bog un missatge privat en el seu panell de dades, ja que Bog va abaixar la mirada. Ell va assentir vigorosament, mentre que les rialles lentament s'apagaven.
Obi-Wan havia tingut èxit en alguna cosa, a la fi. Sabia ara que Sano Sauro estava controlant a Bog com a un titella.
–El testimoni pot anar-se'n, –va dir Bog–. L'audiència es posposa.
Obi-Wan va fer una maniobra amb la beina de tornada a la paret. Va creuar per seure al costat d’en Mace.
–Ho sento.
–No ho sentis, Obi-Wan. Ho vas fer el millor que has pogut.
Mace va mirar per la càmera abarrotada d'éssers.
–Hi ha quelcom aquí, –va murmurar ell–. Alguna foscor. La sentim créixer, però cada vegada que mirem, no veiem res en absolut. Passes temps en les missions, Obi-Wan. No estàs aquí, com el Consell Jedi. Darrerament, m'he estat preguntant...
–Sí, Mestre Windu? –va preguntar Obi-Wan respectuosament. No passava sovint que Mace revelés el que estava pensant.
–Enviem als Jedi per tota la galàxia. Per ajudar. Per mantenir la pau. Per dur ajuda a les poblacions que pateixen. Però al final, em pregunto... –la mirada sorruda d’en Mace va recórrer la càmera–.... Si el nostre autèntic treball és aquí.
–Espero que no, –va dir Obi-Wan, mirant per l'habitació–. De totes les meves missions, aquest és un lloc en què no vull parar-me i lluitar. És com cridar contra el vent.
–Cap de nosaltres vol estar aquí, Obi-Wan, –va dir en Mace–. Potser aquesta és la nostra perdició.
Ell va fer un pas enrere, després es va girar i va desaparèixer en els passadissos interiors. Obi-Wan va mirar cap a la càmera abarrotada. Com, es preguntava ell, s’havia arribat en això? Per què hi havia tants disposats a creure el pitjor de l'Orde Jedi?
Va mirar cap a la beina ombrívola on Sano Sauro s'asseia, rebent convidats. Obi-Wan al principi s'havia enredat amb Sauro com un mer nen, quan Sauro l'havia interrogat en una audiència per investigar la mort accidental d'un estudiant en el Temple Jedi. Sauro havia retorçat les paraules d'Obi-Wan fins i tot llavors, i Obi-Wan sospitava que el Senador havia forjat les preguntes d’en Bog avui.
Disgustat, Obi-Wan es va girar i va sortir de la beina cap a la sala de recepció interior, on la majoria de la multitud s’estava congregant ara. Va veure a Bog Divínian apressant-se cap a ell, un ampli somriure a la cara.
–Obi-Wan! Que bo veure't de nou! –Bog li va donar un copet a l'espatlla. Obi-Wan el va mirar incrèdul.
–Oh, no et van molestar les meves preguntes, no? Política. Un joc dur, eh? Espero que no hi hagi ressentiments. Al capdavall, la política és temporal. L'amistat és eterna.
Obi-Wan simplement el va mirar. Amistat? Amb Bog? Mai havien estat amics. Les paraules de Bog eren completament buides, tan buides com l'home davant seu.
–Oh, disculpa’m, em vaig oblidar. –Bog va treure una petita gravadora de dades–. Audiència acabada, gran èxit, ara saludant partidaris.
Bog va assenyalar amb la gravadora a Obi-Wan.
–Així és com mantinc el registre de les coses. I un dia serà útil quan la meva biografia s'escrigui. Estaries atordit i desesperat si sabessis quants importants líders van rebutjar prendre notes i registres per al biògraf que els seguia.
Obi-Wan no va dir res. Mentre que una vegada s'havia inclinat i esgarrapat per complaure aquells en el poder per avançar en la seva carrera, ara Bog es veia a si mateix com un gran líder. Hi havia completat la seva antiga promesa i s'havia convertit en un plom pompós, confabulador.
Bog va aprofitar el silenci d'Obi-Wan.
–Has vist a la meva dona? És aquí. Es mor per veure't. –Bog va buscar sobre la multitud, després va començar a saludar–. Astri! Astri! He trobat al nostre amic!
Obi-Wan va veure a Astri llavors. Anava vestida amb una túnica blava simple, però el seu port era regi, i semblava tan impressionant com els Senadors i la seva comitiva que anaven vestits amb capes opulentes. S'havia tallat els seus rínxols elàstics, els havia ancorat per caure suaument pel seu cap. Ella va arribar cap a ell lentament a través de la multitud, no corrent, com sempre solia fer Astri. La seva mirada semblava relliscar d'ell de la manera que havia arribat a conèixer d'altres oficials –diplomàtics, Senadors, governants– aquells que coneixien éssers constantment i mai invertien en un autèntic canvi de cor i ment amb cap d'ells. El seu cor va caure decebut. Astri, temia ell, s'havia convertit en la dona d'un Senador.
–Hola, Obi-Wan. –La seva veu tenia un to més baix, una altra cosa més que havia canviat–. M'alegro de veure't tan bé.
–Jo me n'alegro de veure't també, –va dir Obi-Wan, fins i tot encara que es va adonar que Astri no havia dit realment que s'alegrés de veure’l–. I què tal està Didi?
–Està de tornada a casa. –Al final un petit somriure va aparèixer a la cara d’Astri, i ell va veure una resplendor de la bellesa que havia conegut–. Entretenint al seu nét. O hauria de dir, entretenint-se l'un a l'altre.
Obi-Wan va somriure.
–Tens un fill?
–Un noi bonic. Es diu Lune. Acaba de complir tres anys.
–El meu fill és la llum de les nostres vides, –va dir Bog–. Astri, amor meu, em temo que Obi-Wan està una mica molest amb mi. –La mirada d'Astri va perdre la seva calor i la formalitat va tornar al seu lloc. Ella va apartar la mirada, de dalt a baix d'Obi-Wan, cap a la multitud.
–Has de dir-li que cada un de nosaltres ha de seguir les nostres conviccions, –va continuar Bog.
–Obi-Wan ho sap, sens dubte.
–Has de dir-li com he lluitat amb la meva decisió de llançar el meu suport en això. Però he arribat a sentir que el Consell Jedi té massa influència al Senat i amb el Canceller. No vull convertir-los en enemics, només estic buscant una aproximació més equilibrada. És això tan estrany?
Obi-Wan no va respondre. Estava clar que Bog no esperava una resposta, i no escoltaria si se li’n donava una. Les paraules que ell deia semblaven haver estat memoritzades, forjades per algú molt més llest que Bog.
Com s'havia enamorat Astri d'ell? Obi-Wan havia conegut a Astri des que era un nen. L'havia vist enfrontar-se al foc blàster i a caça-recompenses fins i tot mentre estava terroritzada. Tot per salvar el seu pare i a Qui-Gon. S'havia convertit d'una cuinera d'una cafeteria desprestigiada en una guerrera.
Ara era l'esposa d'un Senador. Sentia la tristesa profundament al seu interior. La coneixia ja? Havia estat tot, per Astri, només jugar un paper?
–Va ser bo veure't de nou, Obi-Wan, –va dir Astri–. Cuida't.
Ella es va anar cap a la multitud. Bog va mirar la seva esquena amb afecte.
–Una perfecta esposa de Senador. Està involucrada en esforços d'assistència, la qual cosa és molt important per al meu perfil.
Obi-Wan sentia que havia tingut massa. Va veure a Roy Teda abandonar a un grup de seguidors i obrir-se pas cap a la porta. Dient un comiat crispat a Bog, Obi-Wan el va seguir. Havia perdut prou temps.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada