Metges de guerra (XVI)

Anterior

16

Barriss mai hauria buscat una confrontació amb Phow Ji. Els Jedi s'entrenaven per negociar conflictes, no per buscar-los en cas de no existir raó de força major. El que havia vist de les accions d’en Ji en el camp de batalla era, segons ella, censurable, però la missió que li havien encomanat no era de seguretat militar. El seu treball no consistia a reclamar una compensació per la mort de mercenaris.

Però al dia següent, quan es va endinsar en la relativament fresca llum de l'alba per realitzar els seus estiraments matutins, el lluitador bunduki va aparèixer i se la va quedar mirant.

–Avui has matinat, eh, Jedi? –La seva veu sempre semblava tenir un to burleta. Ella ni es va molestar a respondre al comentari obvi, i es va limitar a seguir amb els seus exercicis–. No sembles estar en mala forma –va comentar ell–. Em congratula veure que no utilitzes la teva «màgia» per a tot.

En allò tocant a Barriss, seguia sense haver cap motiu per iniciar una conversa. Estava asseguda al terra humit, amb les cames completament obertes. Primer es va ajupir sobre un genoll, pressionant la galta contra la cuixa, i després va fer el mateix cap a l'altre costat, sentint com els tendons i els músculs interiors s'escalfaven per l'esforç.

–No sabia que els Jedi feien vots de silenci –va dir. La seva veu era tallant, i en ella hi era subjacent un tall acerat.

Ella es va aixecar i va estirar els braços per sobre del cap.

–No els fem –va dir ella, flexionant-se per posar els palmells de les mans a terra amb les cames estirades–. Parlem quan tenim alguna cosa a dir, no per escoltar la nostra pròpia veu.

–Estàs enfadada. Tenia entès que els Jedi mantenien les seves emocions sota control –Ji va somriure–. Ha estat per alguna cosa que he dit?

El seu to era burleta.

Barriss es va incorporar, es va apartar de la cara un floc de pèl suat i es va girar per mirar-lo de front.

–No. És per una cosa que has fet. Vas assassinar a tres mercenaris.

Si això li va sorprendre, el seu rostre no ho va demostrar. Li va dedicar un somriure breu i feble.

–Què et fa pensar això?

–Algú va trobar un androide càmera espatllat. Està tot gravat.

–De debò? M'encantaria veure-ho.

Ella va percebre l'interès en el seu comentari. I no necessitava emprar la Força per veure-ho.

–No en vas tenir prou amb emportar-te un trofeu?

Ji va fer un gest que probablement pretenia restar importància.

–Bé, només veig les coses des del meu punt de vista. Una hologravació d'altres angles em seria útil a l'hora de criticar els meus propis moviments. A més, tinc una paret plena de trofeus. Però un holo? Això sí que seria una novetat.

Barriss va negar amb el cap.

–Et dóna exactament igual, oi?

–El què?

Ell la temptava, i ella ho sabia. Sigues sempre conscient de la Força viva, va ser el consell d’en Qui-Gon Jinn. Era petita quan el Mestre va morir a la batalla de Naboo, però seguia recordant allò. Una de les primeres nocions de saviesa Jedi que se li havia ofert. Estàs per sobre d'això, es va dir. Però no va poder evitar respondre-li.

–El fet d’haver colpejat a tres éssers fins a la mort.

Ell va semblar sorprendre’s.

–És així com ho veus?

–Hi ha una altra forma de veure-ho?

Ji va somriure i va obrir les mans amb gest innocent.

–Jo estava desarmat, i m'enfrontava a tres homes, en un camp de batalla en plena guerra, la meva estimada padawan. Només vaig emprar les habilitats per les que em paguen. Sóc un soldat. No es considera assassinat matar l'enemic.

Barriss va deixar els seus estiraments. Es va posar dreta, va creuar els braços sobre el pit i va mirar al mestre bunduki.

–Ets un lluitador expert, i les teves mans i peus poden ser tan letals com una vibrodaga o un bastó atordidor –li va dir–. Aquests homes estaven tan indefensos davant teu com si haguessis disparat un làser contra ells. Fingir qualsevol altra cosa seria menysprear-me.

–M’estàs dient mentider, Jedi?

Aquest cop, el to de perill a la seva veu era inconfusible. Això és exactament el que vol que facis. Ignora’l. Vés-te’n.

Ella el va mirar fixament.

–Sí.

Ell va somriure de nou, cruel, triomfant.

–Semblant acusació es pressuposa acompanyada de la voluntat de reafirmar-la. Què et semblaria mesurar l'eficàcia de la teva Força mística contra les meves habilitats?

Amb molta dificultat, Barriss va mantenir la seva ira sota control i la boca tancada. Conjurar a l'ull de la seva ment la imatge de la Mestra Unduli amb gest de desaprovació, li va ajudar, una mica. Quant va obrir la boca va saber on li portaria això; sabia que no era el camí correcte. Però aquí estava...

Tot d'una, ell es va posar a riure.

–Just el que pensava. Vaig vèncer a un dels vostres Cavallers Jedi en combat cos a cos i ara no seria just per la meva part ficar-me amb una petita padawan, no? Gaudeix dels teus exercicis, Jedi.

Es va girar amb gest de menyspreu i va començar a allunyar-se.

Barriss no va poder evitar-ho. Va alçar la mà, es va concentrar, i va tancar el puny.

Quan Ji va donar un altre pas, el temps va semblar anar més a poc a poc per a la Barriss. El peu esquerre d’en Ji va avançar, i mentre s'acostava al dret, la seva bota es va girar cap a dins, només uns pocs graus... el just com per donar-se contra el taló de la bota davantera.

Va ensopegar.

Un home de menys habilitat podria haver caigut de cara contra el terra mullat. I tot i saber que això no estava bé, Barriss hagués gaudit amb aquella visió.

Però mentre queia, Ji es va col·locar en posició fetal, amb un braç flexionat i la mà lleugerament cap a dins, perquè el seu moviment semblés una acció deliberada. Va caure, va rodar sobre el braç, l'espatlla i l'esquena, es va aixecar i girant una mica va descriure un moviment gimnàstic impecable que li va deixar dempeus més endavant.

–Vigila –va dir la Barriss–. El sòl està relliscós per la rosada.

Ell es va quedar allà un moment, amb cara de menyspreu. La sensació d'amenaça va surar en l'aire pesadament, arremolinant-se al voltant de la Força com un fosc remolí. Però malgrat estar tremendament enfadat, Ji va mantenir el control.

Va donar mitja volta.

Un cop va marxar, Barriss va negar amb el cap en pensar en el que havia fet. Però en què pensava? No es podia utilitzar la Força per a coses tan infantils i trivials. Estava malament fer una cosa tan pueril, ni que fos contra un ésser tan malvat com Phow Ji. I sí, allò podria haver estat una demostració adequada, pensada per ensenyar, per mostrar que la Força tenia validesa, però sabia que no ho va fer per això. Havia estat una resposta personal, motivada per la ràbia, i ella sabia des del principi el que feia. Un gran poder s’havia de manejar amb molta cura, i posar la traveta a un personatge repugnant només perquè s'ho mereixia no era justificació suficient. Era com caçar un xinxa igni amb un turbolàser. La seva Mestra s'hauria mostrat profundament disgustada.

Mai arribaria a ser una Jedi si seguia comportant-se d'aquesta manera.

Barriss va sospirar i va tornar als seus estiraments. El seu camí ja era força difícil de per si. Per què s'entestava a tirar pedres sobre la pròpia teulada?

Següent