Metges de guerra (XXXVI)

Anterior

36

Les aeroambulàncies van arribar a l'alba.

Barriss Offee estava adormida, sumida en un somni de la Força. Últimament no havia tingut moltes d'aquestes connexions inconscients amb el camp d'energia vital galàctica. La primera vegada que va sentir a la Força despertant en el seu interior, els somnis van ser freqüents i poderosos, i no els va recordar en absolut en despertar-se, però sempre es quedava amb una sensació de fortalesa i control creixents.

Com sempre, va patir una confusió momentània en despertar-se, però de seguida va reconèixer el so de les aeroambulàncies apropant-se. Es va posar ràpidament el mico i es va dirigir a la SO.

Va poder albirar, entre els núvols d'espores, les aeroambulàncies surant en el cel oriental, just sobre l'esfera inflada que era Drongar Prime. Altres membres del personal de l'Uquemer corrien ja des dels seus cubicles i casernes, alguns encara vestint-se. Va veure a Zan Yant i a Jos Vondar dirigint-se a la zona d'aterratge.

Llavors, de sobte, es va aturar.

Una cosa, algú, la cridava.

Havia estat un crit d'ajuda, no verbal, però no per això menys fort.

Va escoltar la crida ressonant en la seva ment, com si l'emissor estigués just darrere d'ella. Un crit de ràbia i desesperació.

Un lament mortal.

Sabia d'on procedia, de la vora del mar Kondrus, i encara que no sabia qui estava morint, sí va saber per què. Per un moment inconfusible i, afortunadament, breu, va poder veure, tan clarament com amb els seus propis ulls, el rostre de l'assassí planant sobre la seva víctima.

Era Phow Ji.

Sense dubtar-ho un moment, Barriss es va girar i va córrer en direcció contrària a les aeroambulàncies, a l'Uquemer, i cap a les terres baixes que arribaven fins al mar.

***

Fins que no va estar en el més profund del fètid fangar ni se li va ocórrer preguntar quina raó la impulsava a abandonar les seves obligacions, a donar l'esquena a dotzenes de soldats de la República ferits en batalla i anar a buscar a una baixa desconeguda. Només podia existir una raó, i odiava haver d’admetre-ho perquè xocava frontalment amb tot el que li havia ensenyat la Mestra Unduli sobre que calia lluitar pel bé comú, per no esmentar el Codi Jedi. Havia deixat que els seus sentiments la dominessin, s'havia deixat portar per la ira i, sí, pel desig de castigar.

Però, tot i sabent-ho, fins i tot tement la possibilitat d'estar corrent cap al Costat Fosc, no es va aturar.

Va sortir d'entre la vegetació del pantà, apartant una branca penjant de gruvinyes, i va veure a Ji, l'únic que quedava dret en aquella carnisseria. Set homes, tots ells vestits d'uniforme separatista, jeien morts als seus peus. Tenia a l'avantbraç dret una ferida poc profunda provocada per una vibrodaga, i una ferida al pòmul esquerre causada per haver-li passat fregant un raig làser. A part d'això, estava il·lès.

Ell l'esperava amb aquest somriure sardònic que ella havia arribat a menysprear.

–Un t'landa Til borratxo fa menys soroll que tu –va dir–. Tot i així, sempre és un plaer veure't, padawan Offee. A què ve l'honor de la teva visita? Has vingut per felicitar-me aquesta la meua més recent victòria per la República? –va fer un gest burleta, assenyalant als cadàvers que tenia als peus.

La ira de la Barriss estava a punt de superar-la. Va sentir el desig incontenible d’assassinar-ho. En aquest moment, Barriss Offee va saber exactament a què es referia la Mestra Unduli quan li va parlar de la capacitat de seducció del Costat Fosc. L'únic que desitjava era convertir-lo en un munt de cendres, i el pitjor de tot era que sabia que podia fer-ho. El Costat Fosc era viu i cridava al seu interior. Ni tan sols li costaria esforç. Només havia d’alliberar-lo.

Phow Ji devia percebre tot allò en la seva expressió, ja que els seus ulls es van obrir en un gest de sorpresa.

–De veritat creus ser contrincant per a mi? Sóc mestre de Teräs Käsi, de Hapan, d’echani, de tae-jitsu i d'una dotzena més d'estils letals. Sóc...

–Ets un assassí –el va interrompre ella amb veu tranquil·la, però en un to que va refredar les fanfarroneries d’en Ji–. I vaig a encarregar-me de què no matis més.

Ji va somriure i va arronsar lleugerament les espatlles, recuperant l'aplom. Va moure els peus per assegurar la seva posició.

–Vine llavors..., Jedi.

Quan tot va haver acabat, Barriss passaria moltes nits en blanc pensant en el que podria haver fet. S'hauria rendit, acceptat el desafiament, i hauria emprat la Força per destruir-li? O s'hauria elevat per sobre dels seus baixos impulsos i utilitzat el seu do per immobilitzar-lo i res més? En resum, hauria sucumbit al Costat Fosc o no?

Mai ho sabria.

Phow Ji va trontollar tot d'una, amb ulls oberts com plats. Barriss es va adonar que alguna cosa li havia colpejat per darrere. El bunduki es va girar i ella va veure la cua d'un hipodard emergint dels seus omòplats. Un altre soldat separatista, disparant des de la protecció del proper pantà. Per molta força que tingués, malgrat el seu talent i de la seva velocitat, Ji no havia pogut esquivar una cosa que no veia venir.

Barriss es va obrir al seu voltant, en una ona que la tenia a ella mateixa com a epicentre, donant-se compte en fer-ho que, de no haver estat cega de ràbia contra Ji, podria haver percebut l'atac a temps de prevenir al lluitador. Però ja era massa tard. Ell havia caigut de genolls, i va topar de cara contra la sorra humida del sòl. Es va quedar quiet, a excepció d'uns lleus espasmes en els dits.

Però no va detectar major perill, era obvi que el tirador no s'havia quedat a veure els resultats de la seva emboscada. Això volia dir que, de moment, estava segura, però això podia canviar en qualsevol moment. Es va mantenir alerta mentre s'ajupia al costat d’en Ji i l'examinava.

Tenia les mans i els dits freds, i els espasmes no cessaven. Probablement seria parestèsia, va pensar ella. Li va retirar una parpella i va veure que la pupil·la estava contreta. La respiració era ràpida i entretallada; era evident que li havien subministrat una potent neurotoxina d'algun tipus; paraleptina, potser, o titroxinato. Els separatistes eren coneguts per utilitzar aquest tipus de bioquímica i coses pitjors. Si no feia alguna cosa ràpidament, el bunduki moriria.

No hi havia temps de sol·licitar evacuació, encara que hi hagués una aeroambulància disponible, la qual cosa era difícil. Però hi havia una altra manera de salvar-lo.

Amb la Força.

Sense parar-se a reflexionar en l’irònic de la situació, Barriss es va agenollar al costat d’en Ji. Li va treure el dard, li va donar la volta i li va posar les mans al pit. Se li va passar pel cap deixar que la paràlisi del seu sistema nerviós central fes la feina que ella mateixa pretenia realitzar minuts abans, però aquesta temptació va passar. Era una remeiera Jedi. I davant seu hi havia una vida que necessitava curar.

No hi havia necessitat de més complicacions.

Barriss Offee va tancar els ulls i va obrir cor i ment al poder de la Força.

***

L'androide es va acostar a Den Dhur quan aquest últim es dirigia cap al seu dormitori. Era una unitat recol·lector estàndard, petit i corcat pel clima, però encara es movia.

–És vostè Den Dhur, senyor? –va dir l'androide.

–Qui vol saber-ho?

Si era possible que un androide semblés confús, aquest era un exemple d'això.

–Porto un enviament per a vostè, senyor.

–De part de qui?

–Del tinent Phow Ji.

Oh, oh. Den va contemplar el paquet i després a l'androide.

–No explotarà, oi?

–És poc probable, senyor. L'objecte en qüestió és un enregistrament d’holoprojector. No conté explosius.

Den va assentir.

–D'acord –l’androide va treure un calaix del seu pit i va agafar el dispositiu que, per alleugeriment d’en Den, era un cub holocró estàndard i no una bomba.

En agafar-lo, Den va dir:

–Ji et va donar això?

–No, senyor, no m'ho va donar; però em va demanar que fos testimoni de les seves activitats i que les gravés. Aquest és el resultat, que he de lliurar-li.

Den seguia intentant assimilar el concepte d'un regal procedent d’en Phow Ji.

–Va dir el meu nom específicament?

–No va dir el seu nom, senyor. Les seves paraules exactes van ser: «Dóna-li això a la rata aquesta d'ulls sortits que es creu l'enviat galàctic dels mitjans de comunicació» –l’androide va afegir–: Va requerir certa extrapolació per part meva.

–Ara sí et crec. D’acord. Dóna-li les gràcies de part meva.

–Em temo que això serà impossible, senyor. Phow Ji ja no es troba entre els vius.

Ni un ramat de morrosables podria haver impedit que Den acudís a corre-cuita al seu cubicle per a visualitzar la gravació. Va enfosquir la sala, va inserir el cub i va activar la unitat de projecció. La imatge tridimensional va surar davant seu.

L'escena representava una petita clariana a la jungla. Davant els ulls d’en Den, un androide de combat separatista entrava a la clariana, realitzava un escàner de 360 ​​graus i reprenia la marxa.

Phow Ji va entrar en el pla al fons, d'esquena a la càmera. Portava un parell de làsers enfundats en unes pistoleres baixes. L'androide no va semblar veure’l ni sentir, però això va canviar quan Ji va cridar:

–Escolta, tu, mecànic! Per aquí!

Quan l'androide es va girar cap a ell, Ji va desenfundar tan ràpid que la imatge no va poder plasmar més que una creu, i va disparar. Els raigs paral·lels van donar en el dispositiu sensor visual de l'androide, cegant-lo immediatament.

Ji va córrer cap a la dreta, donant cinc o sis passos, i es va tirar a terra. L'androide va disparar amb els seus canons làser al punt on Ji havia estat moments abans.

Ji es va posar de genolls i va tornar a disparar a l'androide, i els raigs, almenys devien ser sis o set projectils, van anar a parar a l’escletxa que tenia just sota el quadre de comandaments. Den sabia que aquest era el punt feble del blindat, però era una zona tan petita que no solia plantejar problemes en combat.

Però aquella vegada si. L'androide va començar a treure fum blau, a escorar-se, detenint-se, greument danyat.

Ji va saltar i córrer, de nou cap a la dreta.

Un trio de mercenaris salissians va sortir d'entre els arbres portant rifles làser. L'aire es va omplir de flamarades de plasma incandescent.

Ji va esquivar, esquerra, dreta i cap avall, mentre els raigs enemics li passaven fregant. També va disparar a córrer, un cop, dos, tres, i els tres mercenaris van rebre trets crítics. Van caure.

Un súper androide de batalla armat va aparèixer entre els arbres, seguit de dos mercenaris més, però Ji va estar sobre ells abans que poguessin adonar-se'n. Es va abalançar sobre un dels mercenaris, va disparar a l'altre i va disparar tres vegades més a l'androide, que va explotar entre foc i fum, tal com havia fet abans l'altre. Den va contemplar bocabadat l'escena. Allò sí que era disparar, una precisió extrema per una arma de mà, sobretot venint d'un home que corria sobre un terreny irregular i utilitzant les dues mans.

Ji va enfundar els làsers i es va muntar sobre el mercenari que quedava, que seguia viu i intentant aixecar-se. Va agafar el cap de l'home des del darrere i va tirar amb força cap a un costat. Den va poder sentir clarament el cruixit del coll.

Creia que la seva capacitat de sorpresa havia arribat ja al límit, però llavors es va quedar de pedra en veure que dos mercenaris més sortien de la jungla, i que Ji treia tots dos làsers per desarmar-los a força de trets.

Den mai havia vist una cosa així, ni tan sols en els holodrames d'entreteniment.

La petita imatge en 3D d’en Ji va enfundar les armes de nou i va córrer per enfrontar-se als sorpresos salissians en un combat cos a cos. El primer home va caure per un cop de puny a la templa. El segon es va emportar un cop de colze a la gola. Llavors, Ji va tornar a treure les seves armes, tan ràpid que era com si li apareguessin màgicament a les mans, i va disparar cap a la selva, a objectius que no apareixien en pantalla. Va buidar el carregador, disparant d'un costat a un altre a mesura que anaven apareixent nous enemics. Quan no va tenir més munició va tirar les inútils armes a terra i va desaparèixer a la selva.

Va passar un moment. Llavors, un mercenari va entrar volant a la clariana i es va precipitar contra una roca de cap. De nou va poder escoltar-se l'espetec de les vèrtebres.

Un altre mercenari va entrar en el pla trontollant i va caure a terra, agafant-se a una ferida negra i fumejant del pit.

Ji va tornar a la clariana d'esquena, amb un rifle làser a les mans. Disparava amb l'automàtic, regant als seus enemics ocults.

Del bosc van emergir més salissians, disparant rifles i làsers de tot tipus. Un projectil de llançacartutxos va encertar a Ji a la part superior de la cama dreta, obrint-li la roba i les carns. La sang va començar a rajar, amarant els seus pantalons. Es va girar cap a l'home que li havia disparat i li va encertar en plena cara.

Una altra descàrrega anar a parar al costat dret d’en Ji, vaporitzant-li la roba i provocant-li espasmes per tot el cos. No va ser crític perquè la intensa calor del raig va cauteritzar la ferida a l'instant, però era bastant greu. Ji es va girar tranquil i va disparar al seu atacant al pit.

Llavors, les coses sí que es van posar interessants.

Una gran ombra va eclipsar la imatge. Ji va alçar la vista i l'angle de la càmera també es va inclinar, per enquadrar una gran nau surant a uns cinquanta metres d'alçada. Una dotzena de soldats separatistes, utilitzant retromotxilles, van aterrar a la clariana, disparant a la vegada.

Ji va disparar a vuit d'ells, saltant, esquivant i rodant mentre els trets de plasma queien per tot arreu al seu voltant. Va ser una demostració acrobàtica al més pur estil Jedi, però finalment els separatistes van donar en el blanc. Phow Ji va caure en un núvol d’espurnejants projectils de làser.

Va quedar estirat a terra, ferit de mort. Els soldats que quedaven es van apropar a ell cautelosament.

En acostar-se al moribund, ell va treure una granada tèrmica de la butxaca i la va alçar. Va somriure en deixar anar l'anella.

Ells van intentar córrer, però no hi havia escapatòria. La granada va fer cremar la clariana en un núvol de flamarades i llum que, fins i tot amb els inhibidors automàtics de la càmera, va encegar les imatges 3D. Quan la resplendor va passar, l'únic que quedava d’en Phow Ji i els seus enemics era un cràter fumejant a l’humit terra.

Den es va adonar que estava suant, fins i tot en l'ambient relativament fresc del seu cubicle. Amb mà tremolosa, va apagar la unitat.

Llavors es va adonar que no estava sol.

Es va donar la volta, sobresaltat, i es va tranquil·litzar en veure la figura encaputxada a l'esquena.

–Ho... Ho has vist tot? –va preguntar.

–Sí –va respondre la padawan–. Phow Ji es va assegurar que jo també rebés una còpia de la gravació.

–Què...? Per què...? –Den no va poder acabar la pregunta. Havia estat en molts planetes i havia vist molta violència, però mai havia vist res així.

Barriss Offee va guardar silenci tanta estona que Den va pensar que no li havia sentit. Llavors la Jedi va sospirar.

–Jo li vaig salvar la vida. Aquest matí d'hora. Li havien clavat un dard verinós, i jo el vaig curar amb el poder de la Força.

Den va assentir lentament.

–Suposo que no et va donar les gràcies.

–Estava furiós. Vaig pensar que anava a atacar-me allà mateix. No sé per què no ho va fer. En lloc d'això es va donar la volta i va marxar. Jo vaig tornar a la base per fer el que estigués a la meva mà pels ferits. Quan vam aconseguir estabilitzar l'últim pacient, un androide em va donar una còpia d'aquest enregistrament.

Den va treure el cub de la ranura i el va mirar. Valdria una petita fortuna, donada la reputació d'heroi que Ji havia adquirit recentment. Era aquesta la intenció del bunduki? Hi havia volgut que Den es beneficiés d'allò, tenint en compte que havia estat el periodista qui li havia proporcionat aquella reputació, encara que hagués estat involuntàriament? Significava que Phow Ji li ho agraïa a la seva retorçada manera?

–Això tampoc explica per què ho va fer. Un home que comença un tiroteig a propòsit amb un batalló sencer? És de bojos.

–Era M'nuush –va dir ella.

–Disculpa?

–Així ho diuen els wookiees de Kashyyyk. Per als trandoshans és davjäan inyameet: «la sang que bull». Els humans en diuen «entrar en barrina». És un estat de fúria suïcida, un punt en el que la teva vida ja no t'importa, i l'única qüestió rellevant és: «A quants em puc emportar per davant?».

–He sentit a parlar. Llavors, creus que Ji va cometre una mena de suïcidi ritual?

–Suposo que és una forma de veure-ho. Amb una considerable dosi de genocidi implícita.

Den va sospirar. Va posar l'holocró en la seva funda i el va arxivar en un prestatge de la paret.

–Què faràs amb això? –va preguntar la Barriss.

–No estic segur. Podria treure-li un bon munt de crèdits, d'això no hi ha dubte, però també ajudaria a convertir-lo en un heroi de guerra.

–I a tu no t'agraden els herois.

–No he dit això –va respondre en Den–. Si se'ls adoctrina adequadament, són genials per desviar el foc d'aquells que som prou llestos com per saber que som uns covards i uns cínics.

Barriss va somriure mentre es dirigia cap a la porta.

–No et preocupis, no compartiré aquesta informació amb ningú, Den, però per a la teva informació et diré que no tens aura de cínic, ni de covard. De fet, tens una clara resplendor d'heroi.

I dient allò, va sortir de la petita habitació. Den la va veure marxar.

–No, si us plau –va murmurar ell–. Tot menys això.

Següent