La falsa pau (XIII)

Anterior

Capítol 13

Ànakin esperava que el seu Mestre explotés en moviment. Obi-Wan mai perdia el temps. En canvi, Obi-Wan simplement el va mirar.

–Llavors?

–Llavors? –va preguntar Ànakin cautelosament.

–Ara què?

–Vol que jo decideixi?

Obi-Wan va fer que sí.

–Quan et converteixis en un Cavaller Jedi, hauràs de planejar com actuar.

Hi havia un nombre de coses per fer, i al principi, abarrotaven el cervell d'Ànakin de manera que no estava segur de quina fer primer. Però després d’un moment més tard tot estava clar i ell va saber què fer.

–Primer, hauríem de contactar amb Siri i Ferus i dir-los el que sabem, de manera que puguin concentrar el seu estudi en el sistema d'aigües de l'àrea al voltant de la plaça, –va dir Ànakin–. Després, hauríem de contactar amb el Mestre Windu. El Consell Jedi necessita traçar els seus propis plans per protegir el vèrtex durant la cerimònia.

–Bé.

–I hauríem de sol·licitar una reunió amb el Canceller Palpatine, –va continuar Ànakin–. És l'única manera en què podem superar la serietat del que creiem que passarà. Després de tot, només són suposicions, i podrien ser rebutjades fàcilment. Però hauríem de ser capaços de convèncer d'augmentar la seguretat i posar monitors en els sistemes d'aigües. Encara que... –Ànakin va colpejar amb els seus dits el teclat–... si no fem res i simplement els permetem sabotejar el sistema amb la Zona, tenim un avantatge.

Obi-Wan va arrufar les celles.

–El tenim?

–Els Jedi no seran afectats, però el nostre enemic no ho sabrà. Omega i els Slams seran enganyats per creure que han tingut èxit. En altres paraules, els hi donem el que volen al principi. Però nosaltres controlem el resultat.

–Però Ànakin, això vol dir exposar a milers d'éssers a la Zona.

–No és tòxica. Els éssers tindran un matí extraordinàriament plaent, això és tot.

Les celles arrufades d'Obi-Wan es va aprofundir.

–No sabem això. Tu la vas experimentar abans. No sabem el que Zan Arbor li ha fet des de llavors. Estàs oblidant els quatre treballadors que van morir?

–Però tenim cada motiu per creure que el sistema ha estat perfeccionat. –Ànakin va vacil·lar. Podia veure què havia molestat al seu Mestre–. Però per descomptat no ho sabem amb seguretat. Així que hem de protegir els ports d'entrada al sistema de manera que la Zona no pugui ser desplegada.

Obi-Wan va assentir.

–Alguna cosa més?

Ànakin va pensar breument.

–No. No de moment.

–Hi estic d'acord. Som-hi.

Es van dirigir cap al Senat. Mentre Obi-Wan trucava per sol·licitar una reunió amb el Canceller Palpatine, Ànakin repassava el seu error. Havia vist la intranquil·litat en els ulls del seu Mestre, encara que hagués passat ràpidament. A vegades cometia errors i no estava segur de per què estaven malament. Sabia que el desig més profund del seu Mestre era capturar Omega. Ànakin es preguntava quant era permissible arriscar per aconseguir això. Quant risc era massa? Qui era el millor per a jutjar-lo? Desitjava poder preguntar-li a Obi-Wan aquestes preguntes, però no volia molestar-lo més.

Tan aviat van arribar a l'oficina del Canceller, van ser cridats per entrar i veure’l. Ell estava davant la gran finestra que hi havia darrera del seu escriptori, preparat per rebre'ls.

–Sly Moore em diu que això és urgent, –va dir ell–. No està acostumada a aquesta vehemència. Espero que no siguin males notícies.

–Bé, això depèn, –va dir Obi-Wan. Ràpidament, va informar a Palpatine sobre el que havien descobert i el que sospitaven.

–Naturalment, –va concloure Obi-Wan–, el millor a fer és cancel·lar la cerimònia.

–No ho crec, –va dir Palpatine–. Aquests fons han estat el resultat d'anys de treball constant per part de molts mons. És un tribut als mateixos ideals pels quals el Senat Galàctic va ser fundat originalment... cooperació i benevolència. Difícilment crec que cancel·lar la cerimònia ens ajudi en qualsevol manera.

Ànakin no estava sorprès, ni tampoc ho estava Obi-Wan.

–Llavors la seguretat ha de ser augmentada, –va dir Obi-Wan.

–Els ho asseguro, les millors mesures ja estan en posició, –va dir Palpatine–. I tinc tota la confiança en les habilitats Jedi per prevenir aquests malfactors.

–Llavors el sistema d'aigües hauria de tallar-se en aquest quadrant.

–I pertorbar milers de vides? –Palpatine semblava impacient–. Monitorarem el sistema, és clar. Col·locarem guàrdies en els punts d'entrada. Això no serà difícil. Si sabem que hi haurà un atemptat, serem capaços de frustrar-lo. Ara, tinc la tasca desagradable d'haver d'atendre una audiència de procediments amb el Senador Divínian.

Palpatine va dirigir la seva mirada a Obi-Wan.

–Puc prendre prestat al seu aprenent? Crec que podria ser una valuosa experiència per a ell.

Obi-Wan va assentir.

–Tornaré al Temple i parlaré amb el Mestre Windu i la Siri, –va dir a Ànakin–. Estigues en contacte.

Ànakin va observar a Obi-Wan sortir de l'oficina. Preferia anar-se'n amb ell, però havia demanat ser inclòs en les reunions del Canceller, així que havia d'anar.

–Capturar aquest Omega és important per al teu Mestre, –va assenyalar Palpatine mentre marxaven de l'oficina i començaven a anar pel passadís.

–És important per a la galàxia, –va dir Ànakin–. És un enemic perillós.

–Sí, però no l'enemic més perillós, –va dir Palpatine–. Per la meva experiència, l'enemic més perillós és el que no pots veure.

Van arribar davant d'una sala d'audiències i van caminar dins. Era petita i privada. Una llarga taula ocupava la major part de l'habitació, amb seients equipats amb motors elevadors repulsors que podien ajustar-se a les diferents altures de moltes espècies. Bog s'asseia a un seient al centre de la gran taula, amb Bail Organa davant d'ell.

Bog va parlar a la seva gravadora de dades en un to baix.

–El Canceller Suprem ha arribat. La reunió començarà a temps.

El Canceller Palpatine es va asseure al capdavant de la taula i va indicar a Ànakin que prengués un seient darrere d'ell. Bog mig es va aixecar, després es va asseure una altra vegada, com si estigués insegur sobre quin protocol seguir.

–Estic aquí com a líder del comitè d'investigació del Senat sobre els abusos de l'Orde Jedi, –va començar Bog–. El comitè ha introduït les seves troballes i ha lliurat una petició oficial per desterrar als Jedi de futurs tractes. Sol·licitem al Canceller Suprem una anul·lació de la contra-petició del Senador Organa d'aparcar la nostra petició en un comitè separat. Creiem que ha de ser debatut en tot el Senat i s'ha d'actuar immediatament.

Palpatine es va girar.

–Senador Organa?

–Els Senadors de dos-cents planetes han signat una protesta i una sol·licitud per investigar al comitè de la petició a causa d'un biaix en les seves deliberacions, –va dir Organa–. Fins que aquesta investigació hagi conclòs, el Senat difícilment pot debatre les recomanacions del comitè. Molt menys votar sobre l'assumpte.

–He arribat a una decisió, –va dir Palpatine.

Bog i Organa semblaven sorpresos.

–I... El Canceller Suprem difícilment ha tingut temps suficient per a considerar... no vaig tenir ocasió de refutar... –va quequejar Bog confós.

Palpatine va alçar una mà.

–Relaxi’s, Senador Divínian. Determino que han d'entrar, debatre, i votar sobre la petició de desterrar a l'Orde Jedi de qualsevol acció posterior en nom del Senat Galàctic.

Palpatine es va alçar, mentre Bog semblava content i Bail Organa semblava atordit.

–La votació hauria de tenir lloc ràpidament... –urgí Bog.

–Hi estic d'acord. El debat i el vot han de tenir lloc demà després de la cerimònia dels Fons d'Assistència de Tots els Planetes.

Bog es va aixecar i es va inclinar.

–Gràcies pel seu decret, Canceller Suprem. Li asseguro que és pel millor interès del Senat.

–Li asseguro que els millors interessos del Senat són sempre la meva primera preocupació, –va respondre Palpatine, i va sortir.

Ànakin va seguir-lo precipitadament. Estava sorprès i desesperat per la reunió. Hi havia esperat escoltar un debat exaltat, i esperava veure al justament famós Bail Organa en acció. Però mai havia esperat que Palpatine dictaminés a favor de Bog.

–Sembles perdut, Ànakin, –va dir Palpatine amb un lleuger somriure mentre Ànakin anava caminant al seu costat.

–Bé, he d'admetre que estic sorprès. Per què va permetre a Bog guanyar?

–Li vaig donar a Bog el que volia perquè estic segur que fracassarà, –va respondre Palpatine.

Ànakin de sobte estava atordit. No era això el que havia suggerit a Obi-Wan abans? Hi havia volgut fer el mateix per al seu enemic, Omega.

–Bog no ho sap, acaba de destruir la seva carrera, –va dir Palpatine.

Palpatine no està vanant-se, va pensar Ànakin. Això seria impropi d'ell. Però sembla bastant... satisfet.

Va recordar Romin, quan hi havia sentit un esclat de poder, adonant-se que la Força no només podia permetre-li moure objectes, sinó també veure les motivacions i conseqüències. Molts éssers eren transparents en la seva cobdícia i ego, igual que Bog. Pensar diversos passos per davant no era difícil.

Palpatine entenia això; Ho feia el seu Mestre? Obi-Wan era tan cautelós. Ànakin va mirar a Palpatine, admirant com es movia a través dels passadissos del Senat. No exagerava el seu poder però no el disminuïa. L’acceptava i acceptava les formes en les que hauria de fer-lo servir.

Què satisfactori havia de ser simplement esperar que els esdeveniments es despleguessin com els havies previst, va pensar Ànakin. Què poderós saber el resultat abans que passés. Això era el que podia aprendre... i no del seu Mestre. Sinó d’en Palpatine.

Següent